Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Què es va esdevenir, per exemple, de Kingu, fill de Tiamât, quan el varen	privar	del seu tron informe i tenebrós?" Com se sap. Andròmeda era etíop i
què—, tal vegada una resta de temor arrapat encara a la seva ànima, la	privava	de parlar. Estava amb la vista baixa, i quan l'aixecà, ell havia
Un dels camperols s'avançà al seu encontre i, empenyent-la endarrera, li	privà	que toqués aquella aigua, mentre els altres acudien també per
altres acudien també per impedir-li-ho. La Verge els diu: ""Per què em	priveu	de beure, quan em moro de set? L'aigua, com l'aire i el sol, és
imaginació. En llegir-lo, la seva simple evocació el posava malalt, el	privava	de dormir a les nits. Acabat de llegir, Tino Costa abandonava el llibre,
però no sabia quin pensament —sens dubte una inspiració de Déu— l'havia	privat	de fer-ho, i no solament de fer-ho, sinó que d'ençà aleshores l'infant
innata, que l'havia apartat sempre de tota manifestació sentimental, el	privava	de declarar-li els seus sentiments, li ho privava també la consciència
sentimental, el privava de declarar-li els seus sentiments, li ho	privava	també la consciència del drama ocult que endevinava en la vida d'ella i
guanyar en aquell ofici. Però ella continuava: —A vegades, per ella, em	privo	de menjar. No et creguis; va al col·legi i tot. No vull que sigui com la
inferí. Una ofensa sense perdó és una càrrega que en el dia suprem ens	priva	de volar vers el cel. Qui perd un amic perd un tresor. Quim fou sempre
del desig de veure'l, la féu contenir tement que la deturarien, que la	privarien	d'anar fins al lloc on era el seu fill. S'amagà en un portal, i allí,
vestits, inicia un gest per treure's el gec, però un dels individus li ho	priva	. —Què feu? —M'alleugereixo —diu ell—. No es pot respirar. —Cal
no hi ha ningú. —Bé... potser no del tot. —I sever—: Això no	priva	que sigui un bell exemplar! Els altres assenteixen, humils i conquistats
el penetren, l'uneixen misteriosament als cadàvers que els vivents han	privat	de llur darrera intimitat. Separa troncs, alça braços i cames, les mans
una pausa... No massa llarga, és clar —somriu. —El propòsit ens podria	privar	de continuar... —insinua ell, però la noia branda el cap. —Sempre sol
sines—. Són galtes de pagès. —Potser ho és. —Potser sí, una cosa no	priva	l'altra. —Sortosament, no n'hi ha gaires —explica ella inclinant-se una
Si tu tens raó, si és covardia, peresa, egoisme, traïdoria allò que em	priva	deixar aquesta estovada quietud on em submergeixo, condemna'm, perquè
malaltisses i quietes i ell gairebé ni els coneixia la veu. Què el	privà	, però, de quedar-se sol, ell que tant estimava la solitud? Per què no
improvisades, per terra. Mobles massa grans per les dimensions del pis	privaven	el pas de la porta, cortines massa grans arrossegaven els serrells per
tant com no poder fumar. Hauria passat millor sense menjar un mos,	privant	-se d'aigua, que sense fumar. Llavors es donava a tots els diables;
moments, ràbia contra el pare, sobretot, que la separà de la seva mare	privant	-la, per evitar una malaltia, d'una tendresa dolça que mai més no sentiria
al mateix temps que us clava tot d'agulletes als bronquis i us	priva	la respiració, us ataca l'estómac, us el contrau, us produeix l'horrible
ho. I, ben mirat, no és culpa seva; la qui no ho vol i l'en	priva	és la seva dona. Totes les dones de Papeete són igual, no tenen cor;
per la raça blanca i el seu afectat franciscanisme misogin no el	priven	d'alternar amb tots els americans milionaris que passen amb el yacht, i
més ple de flors que l'arribada. Els collars perfumadíssims em pesen i em	priven	de respirar, i, de seguida que ha arrencat el vapor, tot el tiaré i tots
que un cordó de llums fa inaccessibles i a les quals uns canons us	priven	d'aventurar-vos. Passem quiets, orelles baixes i sense respirar gaire
català ha estat poc amic de commocions i d'alçaments subversius. El n'ha	privat	el seu sentit de la jerarquia de les coses. Com a classe social ha restat
terres sense que el govern de la monarquia espanyola pogués fer res per a	privar	-los-ho. Si els catalans dels segles XVI i XVII
la proximitat relativa de la suprema autoritat comtal barcelonina,	privaren	que el feudalisme català es transformés en un perill d'anarquia i
que el Querub ja ha resistit altres vegades.)] El sol fet de	privar	-me de la meva vida, de l'única vida que jo puc viure...
els seus partidaris. Fins i tot els detractors (perquè en aquests moments	priva	el tipo "à la garçon", sense pits ni anques), reconeixen que
por que ho veiessin, perquè no ho miraven. Aina Cohen era beneita en	privar	-se de seguir el seu impuls. Dins un medi com el nostre, qualsevol amor
i a menysprear-los no m'arrisco, ni hi guanyaria res. Si els	privo	de consistència moral, com podria després muntar
a l'ús de l'anglès (baix welfare) que del Port es	priva	. Del vi de pagès diu el mite que tan bo és. No en
la soldada, a fi de què la teva muller i el teu filló no haguessin de	privar	-se de lo més necessari. Víctor. [(Aixecant-se impacient i
a l'Ernestina. Pepe. [(Amatent.)] No, Júlia; no em	privi	de veure-la així desconsolada. [(L'agafa suaument per
d'aire que li empenyia la mantellina cap a un costat de la cara li devia	privar	tota la vista. Quan va haver fet caritat es va ficar a l'església per la
respecta si tenen per viure. Va dir que no era pas un home que li agradés	privar	-se del que és necessari, però que pensava molt en la vellesa i que no es
encara que mai havia estat bella, i una prematura obesitat la va	privar	, ja en les èpoques de soltera, d'aquell excitant especial que els homes
estimat, que només per un criteri d'educació grotesca i clerical, li	privà	els gustos perquè sí, i li imposà uns deures religiosos i morals que no
que feia somriure i feia fer escarafalls a la senyora Casals, però que no	privava	que de tant en tant hi fiqués cullerada, en una forma una mica innocent i
que li havia passat per la boca, però una mena de por estranya li havia	privat	sempre de menjar una costella un divendres de quaresma. Després del
pànic veritable. Aquell homenot inofensiu els feia por, una por que els	privava	de donar-li una empenta, de contestar-li res. L'homenot insistia demanant
el cadàver amb el ronquet de luxúria ja no el trobava al costat seu,	privant	-li el respirar... Guillem estava fatigadíssim i feble; va intentar
mig món, i que no ha estat ni una clerical ni una prude, s'hagi	privat	del gust de dormir amb un home. Tots els que creuen això de mi
que li eren agradables, i anà renunciant a cada una d'elles; s'anà	privant	de tot d'una manera tan absurda, que si tenia set deixava de beure, fins
exacta a la del que li trenquen una cadena que li apreta el pit i el	priva	materialment de respirar. Ferran tornà a les seves vanitats puerils, a la
no; el surrealisme la presenta amb una perfídia indecorosa, la	priva	de l'últim i més petit prestigi que li quedava: la versemblança. El fet
pura? No ha de ser; no tornaràs cap més tarda en aquella casa. —No podeu	privar	-m'ho —protesta Pere, exasperat; —no sabeu la força d'aquestes coses com
ara, a més de ser massa per a la nostra posició, és allò que de vegades	priva	de tenir fills, com Déu mana. Tomàs es gira en rodó i puja a la sala; s'

Pàgina 1 (de 61)

50 següents