Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
privatiu A 1185 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb privatiu Freqüència total:  1185 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

més que a res, és invulnerable a la consciència de les nostres bestieses privatives. Però, encara que ens avinguem a reconèixer-nos-les, res no ens mortifica
amb "lo degut zel" pel que fa als nostres greus problemes privatius. D'aquí no passem. I el nacionalisme és, precisament, el pas següent,
ambages. La literatura impúdica o alegre dista molt de ser patrimoni privatiu del vulgus. Els /Ragionamenti\ van ser publicats pensant en un
cert que el sistema de procuracions, sindicatges i lloctinències no fou privatiu dels catalans. Repetim que l'Europa occidental i mediterrània conegué
les defenses de diferents parts de la cama aniran soltes i tindran noms privatius. A l'inventari del castell de Tortosa (sempre del 1289)
només a mi la seva deslliurança. N'he escollit uns amb gràcia privativa, electes sobre tots; així ho disposo: la meva crida
l'època, per exemple, que en cada àrea folklòrica prenien nom i exercici privatius, ¿no podien ser un simple, brut residu de la postguerra, del
pel treball i per l'enginy dels seus homes, i amb vida pròpia i tradició privativa. L'"allò que hauríem d'ésser" se'ns perfila més aviat d'una manera
D'altra banda, ens proposava de fer, damunt la nostra realitat privativa, una operació semblant a la seva. I encara ens demanava que declaréssim
resseguir les línies generals del "cas valencià", en la seva faceta més privativa. Tot allò que hi hauria d'ésser marc previ —aquella "mentalitat comuna"
comarques adoptaren la legislació de València, renunciant a furs privatius o estranys que les regien des de la Conquista. Mentre la capital va
Sénia —o de l'Ebre. Els valencians tenim la nostra personalitat regional privativa, dins el conjunt català. Una personalitat no fàcil de definir amb
el "regne" naixent. En 1240 dotava la ciutat amb unes lleis privatives, que haurien d'estendre's a tot el nou Estat. En 1247 ja es
senyorials en dominis de la Corona. No estenia així el seu "terme" privatiu, però almenys adquiria uns aliats naturals contra la pressió
de doloroses precarietats. La guerra del 74 fou un afer privatiu del secà desolat. El valor total del comerç valencià d'exportació, que en
transcendit. Qualsevol desconfiança suggerida per l'ús de la llengua privativa en paper imprès hauria de semblar demencial, a força d'ésser
i sobretot entre el Principat i el País Valencià. Les constitucions privatives de cada regió no coartaven l'autoritat "unitària" del rei, i en els
del Principat, i valencians i balears s'encarcaraven en llurs noms privatius. Potser si la Corona d'Aragó no hagués perdut la seva dinastia peculiar,
Hi ha, doncs, un problema de la llengua, que no és pas un problema privatiu nostre. És el problema de molts altres pobles; no som nosaltres els únics
per al treball és igualment estesa per tota la nostra terra, i no privativa de cap ciutat o comarca, de manera que la unitat social ve reforçada per
ni egoisme de cap mena. Aquestes personalitats, fondament humanes, no són privatives de cap poble ni de cap raça. Però la forta proporció en què es donen en
un nivell cultural molt enlairat, la qual cosa no vol dir que sigui privativa de cap poble ni de cap raça. Ben al contrari; avui sobretot que la
temes, de les imatges i de les maneres d'expressar-les. No és un acte privatiu dels poetes, i a vegades no és ni iniciat per ells. Forma part, com hem
i musulmà, que dominaven el món. I no es cregui que aquest interès fos privatiu de les classes governants. En general el bon governant no fa altra cosa
de fenòmens que apareixien com una granellada dels temps nous, com a privatius de la progressia: color rosa dels gais, violeta del moviment feminista,
És interessant d'advertir com aquest darrer procediment no és privatiu de la publicitat, sinó que sovint ha estat emprat per les religions a fi
que concentren en ells mateixos el valor de diversos fonemes— no és privatiu dels mass media, encara que aquests l'hagin impulsat de manera
és una divinitat ctònica i subterrània, que no s'empara del roig solar, privatiu dels déus que procedeixen dels macrosistemes, sinó de l'activitat ígnia
tradició política catalana, portant a Espanya entera el que havia estat privatiu de Catalunya, se'n va originar i derivar la guerra civil coneguda amb el
de peces, ens delata com certes intervencions que algú ha cregut privatives dels temps moderns tenen antecedents ben remots. Aquell any, el fiscal
de relació. Però en el món més profund del treball, en aquella esfera privativa de l'home, en la lluita per la vida —cara a cara amb les pròpies
perquè aquest estudi procura una millor coneixença de la terminologia privativa de l'ofici, aspecte de capital importància, quan el ceramògraf s'ha
(forçosament sumària) queden exclosos objectes que degueren ser privatius de les residències sarraïnes, ja que els inventaris notarials solament es
amb la salvaguarda de les institucions i de les lleis i normes jurídiques privatives del país ("prerrogativas"), és així mateix un acte polític.
i en alguns cercles, la llengua erudita es fa tècnica, i resulta privativa de certs individus especialitzats que són els únics que la comprenen
car la justícia li és innata; i així coneix que la injúria és hàbit privatiu nou i adquirit. III. La racionabilitat és passió de l'home;
per si la feina de forrar i guarnir baguls i altres objectes era privativa dels sellers i guarnicioners o també podien fer-la els fusters. Sembla
que una sentència del 4 de setembre de 1621 la feia privativa dels sellers i que usualment als llocs on tenien el seu mestre fuster,
d'abril de 1756 hi hagué una Reial Sentència, considerant privatives dels fusters determinades feines, contra la qual recorregueren el cònsol
de 1760 es dictà sentència determinant quines eren les feines privatives de l'un o l'altre gremi. La vigilància per evitar intromissions reals o
provisional de 26 de juny del 1685 fa que la facultat privativa dels escultors, s'extengui comulativa als fusters. Seria un mai acabar
del camp dels fusters algunes feines que fins llavors els havien estat privatives i això motivà repetides protestes d'aquests, discussions i regateigs,
classe de feina, es toleraria una mínima part de feina que no els fos privativa, acordant després de molt discutir, que s'entendria per mínima part
Els fusters mai no vegeren amb bons ulls les ordinacions que feien privativa dels escultors, arquitectes i entalladors les respectives feines i van
jueus nostres —igual que els jueus portuguesos— abandonaren llur idioma privatiu en barrejar-se en la gran comunitat sefardita dels Balcans, Marroc,
(Ex.: autosuggestió), pseudo- (Ex.: pseudo-derivat), a, an, privatiu (Ex.: anormal, anharmònic), neo (Ex.: neollatí,
-la en quant té de repòs i d'oposició a la vida no ha estat, no obstant, privatiu de la religió budista, puix que la major part de les restants religions,
forma tradicional i totes aquelles funcions que no descansessin en la privativa i en l'obligatorietat de l'Associació. Però la tendència era tan clara
Quin és l'ús d'aquesta figura? Hem de distingir les qüestions que hi són privatives i les que, pròpies d'altres, s'apoien, no obstant, en aquesta. Les
amb els boigs, encara que el règim inhumà a què eren sotmesos no era pas privatiu de l'Hospital de Barcelona —diguem-ho en descàrrec relatiu de la conducta

  Pàgina 1 (de 24) 50 següents »