Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb la sol·lícita eficàcia del meu pare. Jo, únic eix i motor d'aquest	procés	, no els tocaré per res, no els fregaré ni un bri de la roba. Si cometia
ordint. En el fons, em penso, és o era una simple enyorança, un alambinat	procés	de solitud, des de la qual ell inexorablement m'encerclava, m'anava
els serials radiofònics, les publicacions barates, acabaran d'acomplir el	procés	, en els nostres dies. En l'actualitat, els promesos més rupestres, quan
ja no és tan risible. La relliscada d'un braman mai no alterarà el	procés	dels esdeveniments: les relliscades i els nassos de les individualitats
col·lectiva— que ho provoquen o estimulen. L'important és la magnitud del	procés	, i les seves repercussions en el sistema complet de formes de vida del
quasi espontàniament, al cas del seu col·lega Eichmann. La captura, el	procés	i la condemna d'aquest cèlebre immolador de jueus han donat tema de
finalment, marquen successives embranzides en aquella direcció. El	procés	de l'individualisme en el camp de la cultura ha de relacionar-se
en el camp de la cultura ha de relacionar-se necessàriament amb un	procés	paral·lel que es consuma en l'ordre de les realitats econòmiques
ideològics que aquell corrent introduïa haguessin tingut continuïtat, el	procés	hauria estat més ràpid. No va ser així. Com deia el desconegut i
raonables, efectius. Amb un sentit alliberador. Com tants d'altres	processos	socials, aquest és d'una ambigüitat palmària. D'una banda, ha desembocat
publica llargues i apassionades informacions sobre el	procés	dels trotskistes a Moscou. També acusa el POUM d'ésser agent dels rebels
moments de plenitud, implicava un cert abandó. En la prosa, en canvi, el	procés	d'exploració i d'explicació íntima era més complet i més conscient. Així
llevat de vides estranyes i invisibles que, a l'aire lliure, acceleren un	procés	corruptor; cap a l'altra banda, en canvi, les formes són més estables, és
—mormola—. Passarem per fora. —Un moment —fa ell, escoltant. "...el	procés	de catalització inherent a totes les formes de societat evolucionada fins
és de naturalesa essencial i dinàmica, fonamentalment, doncs, un	procés	que no permet pauses ni interrupcions o, més ben dit, que les recull en
rondina quelcom inintel·ligible i ell, amb la intenció d'accelerar el	procés	de recuperació, li escup a la cara. La dona es redreça immediatament, com
Campdepadrós Cavaller entre els condemnats. Aquestes famílies surten del	procés	amb sort molt diferent: mentre uns, els marquesos de Farnés, per exemple,
, i repetia i repetia, sense cansar-se'n, i amb tota mena de detalls, el	procés	que havia seguit per obtenir la casa. Si algú se l'escoltava amb prou
Car segons la senyora Codolar de Serra, si més tard Carolina inicià el	procés	d'incapacitació del seu marit va ser perquè estava segura de la decisió
i algun motiu ha de tenir. L'opinió, per molts mantinguda, que el	procès	iniciat per Carolina, però pràcticament pel seu sogre, tenia com a única
nom amb correcció i anomenà sempre la seva sogra donya Carolina, portà el	procès	amb absolut èxit i a principis d'any Jeroni va rebre la notificació que
Hauria pogut donar-les al seu advocat, el mateix que duia la defensa del	procès	interromput. Hauria pogut enviar a buscar qualsevol amic que per força
col·lectivitats socials, se'ns acudí una explicació didàctica dels grans	processos	històrics que porten els pobles a successives fases de prosperitat i
un destriament eficaç dels dos factors principals que juguen en el	procés	vital dels pobles: l'un d'ells, el corrent de base, una mena de plasma
els pobles. S'enfonsa, es retorna, cau, es redreça, en un ininterromput	procés	de minva i recobrament, del qual tants exemples posseïm en l'Europa
vagi per una banda i el diner per una altra, que l'afer actuï com un	procés	abstracte el subjecte del qual és el capital— es contradiu en la
fora del cercle del servei social dintre la llibertat personal creat pel	procés	de repoblació de la Marca. La constitució atorgada per Pere el Gran a les
diré més, el féu florir per la dedicació de la gentry del país al	procés	de millora dels conreus. Però, en el fons, el pairalisme ni tan sols era
durant els segles XVIII i XIX. Amb aquests dos	processos	històrics enregistrem el començament de dues èpoques de plenitud
els anys en oligarquia. Les oligarquies han estat bescantades, perquè tot	procés	de regeneració social, econòmic i polític en fa una dura crítica. De fet,
moral. Perquè, i això és ben clar en els textos que il·luminen el	procés	del pactisme català des del segle IX al XVIII, o sigui
primerenques relacions de persona a persona en els temps comtals i del	procés	històric que plaçà la monarquia catalana davant els barons, les esglésies
descabdellaren sota els Trastàmares. Prescindint de l'explicació d'altres	processos	històrics que converteixen el Compromís de Casp en nus cabdal de la vida
que es pugui confondre amb alguna d'aquestes manifestacions típiques dels	processos	polítics actuals. Carlins, liberals, demòcrates, socialistes i
el sistema estava ja molt arrelat en llur consciència col·lectiva. Aquest	procés	no queda suficientment explicat per la influència secular del Dret romà,
els termes i la designació de persona. El mecanisme psicològic de tal	procés	històric comprèn dues parts ben característiques del nostre estil social:
La història sap mesurar exactament allò que hi ha de veritat en els	processos	seculars; sap fer justícia de les obres reeixides, com dels egoismes
no pogué resistir la dura prova del segle XV i encara menys el	procés	unificador que a l'Occident d'Europa conduí a la formació dels Estats
Sardenya i Sicília foren governades per lloctinents. Àdhuc aquest	procés	revertí als territoris continentals, els quals conegueren també llurs
de les assemblees corporatives era desconeguda o es trobava en un	procés	embrionari. Catalunya insuflà sobre Sardenya el procediment parlamentari
sense ganes d'ocupar-ne el palau i de manejar-ne cap de les palanques. El	procés	polític del pactisme. El pactisme fou una gran fórmula de relacions
la vida dels pobles i del món. Qui més, qui menys, té una noció clara del	procés	del subversivisme a l'Occident d'Europa, les principals fites del qual
de sentimentalisme amb què considerà les successives alternatives del	procés	polític. I, sobretot, en la manca de generositat envers el poble i en
res, perquè la revolta catalana del segle XVII fou un	procés	subversiu molt complex. Els moderns estudis destrien diverses causes. Ben
generacions un cert grau d'exasperació vital, no sabem si fruit d'un	procés	de recuperació biològica o de la desesperació del moment. Eclesiàstics i
catalana després de la seva presa del poder en 1833. Aquest	procés	d'aglutinació i coordinació havia d'ésser necessàriament llarg, perquè en
decisius. I els homes del litoral, com ja hem dit abans, comporten molts	processos	antropològics dissociadors, com és ara el mestissatge, un terrer on
més por tenien ells, més lliures ens sentíem. Era el	procés	de sempre, i compreníem obscurament que amb nosaltres la roda
durant la joventut i es tornaven avars i virtuosos a la vellesa; és el	procés	de les persones equilibrades. I basti amb aquests antecedents. Emile
devotes senyores, que, obligades a escandalitzar-se, projectaven, per un	procés	freudià, el seu horror sobre Mme. Tassin, baldament que aquesta no

Pàgina 1 (de 480)

50 següents