×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb procel·lós |
Freqüència total: 30 |
CTILC1 |
Enlayrat d'aquella manera violent y avensant a batzegades pel zumzeig | procelós | d'aquella oprimida riuada d'homes adalerats, anava tan esverat pel | multitut, sinó entre les onades d'ella, com un vaxell pel mitx d'un mar | procelós | . No més per arribar a dèu passes del cotxe, Deu sab el temps y les | a la qual En Feliu de la Penya diu, en el més pur castellà, que és | procel·losa | pel seu mar, alegre pels seus rius, sonora per les seves fonts, dolça per | pal·li, pal·liatiu, pàl·lid, paral·lel, parcel·la, pel·lícula, pol·len, | procel·lós | , pul·lular, pupil·la, pusil·lànime, rebel·lió, refocil·lar, repel·lir, | Català era l'únic port de refugi que li restava en la mar | procel·losa | del periodisme barceloní redactat en català i va amarrar-hi la seva nau | del nostre home.) En un segon pas, l'avançat pensador es llança pels mars | procel·losos | del neocapitalisme, de l'oligopoli, de les oligarquies militaristes i de | de mans i fer ostensible la nostra adhesió. I, bastant més cap aquí, nit | procel·losa | entre les nits procel·loses, l'estrena de Grandesa i decadència de | nostra adhesió. I, bastant més cap aquí, nit procel·losa entre les nits | procel·loses | , l'estrena de Grandesa i decadència de Mahagony, de Kurt | obeeixen voluntaria y conscientment á una mútua consigna nascuda en lo | procelos | fons d' aquell pensament del celebre Lope de Vega que diu: "/El | tant dúctil l'ànima de Don Ignasi! Què hi feia que, en endinsar-se pel | procelós | Paris, portés ja vint o vintidós anys de vida terrena si, ja d'edat | Ets el meu port tancat on de l'inútil navegar | procel·lós | veig la tristesa i l'aconhortament... Ombra benigna | si pel contrari em deixava caure a estavellar-me i ser devorat per la mar | procel·losa | dels caps dels creients; que finalment tots som, ells i nosaltres, | i el mal corrent, les endinsades en els mars | procel·losos | , ara ja immòbils però sempre juntes, embarrancades en | fer —replicá 'l president, mitj enlayrat per las onadas d' aquell estret | procelós | . Per fí, l' estret se passá. A glopadas aná espargintse la gent per la | renaixer y creya altre cop prepotents. Son pensament era presa d' un mar | procelós | , tantost enlayrat á la cresta de l' ona més superbiosa, tantost estimbat | nudreix, ab las tintas d' amargura se dibuixa en nostra ment, las onadas | procelosas | d' un mar de color de fel, que amenassan enfonsar lo fragilíssim baixell | asseguts davant la caldera, menjant inacabablement senglar. Pantans | procel·losos | de l'Edat Inicial, avança esbufegant i musculós el senglar fosc, fortor | col·leccionista de pintures d'Andrea Mantegna, que tenia un passat tan | procel·lós | i curull d'esposos i amants com madame de Faniette, l'amiga de Tournevaux | bota nazi, l'esvàstica i el portamonedes de la vella indefensa en el món | procel·lós | dels guetos d'immigrants. El 1992, més d'un quart de milió de persones | la mort ara. Amb aquest llibre, algú va llançar al | procel·lós | mar del demà una altra ampolla amb un missatge a dins | avisaven de lladres. El dens desordre dels carrers de la ciutat esdevenia | procel·lós | en el Pont, i, dins la multitud que s'hi apilotava, no hi faltava una | monument petit a un amor llarg i quotidià que il·lumina, entre aigües | procel·loses | i confusions a betzef, el Planeta. Nedes (I) | viatjant amb Jules Verne, Emilio Salgari, Zane Grey o Karl May, per mars | procel·losos | , deserts assedegats o praderies infinites, estirat al llit o mal assegut | d'importació dels pneumàtics Nokian, Don Arístides va transitar pels | procel·losos | viaranys de les corrupteles del règim, cosa que li va proporcionar una | la vida -suma, resta de flocs o emocions.) Onades | procel·loses | ... Onades procel·loses expliquen aquesta mar de fons, vents | de flocs o emocions.) Onades procel·loses... Onades | procel·loses | expliquen aquesta mar de fons, vents llunyans fustiguen la | cada hora t'ha estat dolça o bé en suspens... del | procel·lós | combat, amb el rosari, te'n surts, dona de pau, amb el Qui | nostra vida reposada i vam desplegar les nostres càndides veles per les | procel·loses | aigües de l'adversitat, on tants navegants naufraguen, a la recerca | perillós port de l'honor —els va dir—. Per arribar-hi navegarem per les | procel·loses | aigües de l'amor sabent que la glòria ens pot costar la vida. Vosaltres | i en la fama immortal! Naveguem per aquesta mar pròspera fins que les | procel·loses | aigües s'enterboleixin amb la sang infecta dels nostres enemics. Us prego |
|