Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'ànima adolorida de don Tomàs. La darrera d'aquestes proves fou la	proclamació	de la República. Don Tomàs amb la Dictadura, no és que cregués realitzat
del cavaller Sancho de Saravia, que vingué a Catalunya llavors de la	proclamació	d'Enric, "rey de Castella e nostro", que seguí al servei de
de coincidència entre homes? Manifestacions, adhesions, commemoracions,	proclamacions	. Funerals de l'heroi. Banderes, himnes nacionals... Si no emocionen —si
d'octubre de 1706 l'alegria dels seus membres per la seva	proclamació	com a pretendent. I que això no fou un servilisme inicial, ho demostren
referència incisiva de Joan Pons i Marquès al discurs llegit a l'acte de	proclamació	de Joan Estelrich com a fill il·lustre de Felanitx. Però malgrat el
les mans plegades com En Balmes i els seus companys entusiasmats amb la	proclamació	del sentit comú com l'escola escocesa que va ésser el que va fer dir a
escocesa que va ésser el que va fer dir a molts enganyats per aquesta	proclamació	aplaudida i repetida a Catalunya i per les tendències experimentalistes
en aquest cas, l'escriptura esdevé com una signatura posada sota d'una	proclamació	col·lectiva (que, d'altra banda, no hem redactat). Així, adoptar una
ressorgiment, més tardana que a Catalunya, s'atansava ja a Mallorca; la	proclamació	de la República va precipitar-la. Gabriel Alomar havia estat el primer a
sortir al balcó de la Diputació i donar el crit; no es tractava d'una	proclamació	simbòlica, sinó d'una realitat. Aleshores, davant l'actitud de Figueres i
constitució de Catalunya en República, i l'any 1873 s'intentà la	proclamació	de l'Estat Català... En mig de la situació provocada per l'actitud de
explica en la seva obra /La Rivolutione di Catalogna\, que la	proclamació	de la República Catalana havia estat, des del principi dels disturbis de
dels fets polítics a Madrid, i cregueren que calia anar a la	proclamació	de l'Estat Català, sense esperar la reunió de les Corts Constituents
en el caire històric, havia fallat el seu punt de vista respecte a la	proclamació	de l'Estat Català. I en el capítol V del dit opuscle —capítol
Aleshores, en plena guerra de Catalunya contra el rei Felip IV, la	proclamació	de la nostra República era un acte oficial de separació respecte a
com a poble lliure, als altres pobles ibèrics, també lliures. La	proclamació	de la República catalana, en aquestes condicions, no representa un acte
obrera a Finlàndia; en 1919, insurrecció espartaquista a Berlín,	proclamació	de la república soviètica a Hongria i Baviera; en 1920, ocupació
propi origen i la seva pròpia base en proclamar els drets de l'home". La	proclamació	dels drets de l'home per la burgesia equivalia a refusar el dret dels
és de 73.915. Fem remarcar que aquests horrors no seguiren la	proclamació	d'una constitució democràtica i liberal, sinó que fou a la inversa. El
contractes col·lectius de treball estipulats immediatament després de la	proclamació	de la famosa "Carta del Treball" que provocà l'admiració justificada de
un desvetllament popular que determinà la caiguda del segon Imperi, la	proclamació	de la "commune". Les dictadures existeixen mentre hi ha motius d'ordre
com una extensió lògica del principi de la llibertat individual. La	proclamació	dels Drets de l'home portava a la proclamació dels Drets de la
la llibertat individual. La proclamació dels Drets de l'home portava a la	proclamació	dels Drets de la nacionalitat. I així, en la Declaració famosa, es
, i, en el moment convingut, jo, com a cap oficial de la nació, faig la	proclamació	pública i solemne de la seva independència, i la desfermo de submissió a
sinó el democratisme. Com a únic acte positiu cal assenyalar la	proclamació	de la independència de Polònia en un manifest adreçat als polonesos...
estem segurs que el noranta per cent ens dirien que els recorda la	proclamació	de l'Arxiduc d'Àustria, feta a la nostra terra a l'època de Felip V, quan
i espiritualment profund. El recordo, precisament a les envistes de la	proclamació	de la República, en el seu magnífic despatx d'advocat, de la Granvia: un
a la matinada del dia de la festa nacional implantada per celebrar la	proclamació	de la República amb els pulmons romputs i la gorja ronca. Ha estat un dia
sorprès. M'hi acosto. És un senyor que té cara d'estranger. D'ençà de la	proclamació	de la República, no he vist a Madrid cap barret fort. Jo sóc un vell
es trobava de fet fora de la llei —entre el 15 de desembre i la	proclamació	de la República— el senyor Azaña seguí cobrant el sou de funcionari de
i cultural de Barcelona en el moment que precedí immediatament la	proclamació	de la República. El /Moment musical\ era l'avinença —que hom
o per via romàntica, sinó expandir-ne tot l'esclat, partint de la	proclamació	de l'amada, una dona real que és capaç de fer-se estimar tant per totes
pròpia civilització. No hi pot haver per tant una contradicció entre la	proclamació	, als nobles efectes de generosa propaganda, de la unitat d'Europa, així
pensi com vulgui, amb sinceritat he de dir que convé aclarir ben bé si la	proclamació	de la unitat d'Europa significa quelcom que pot dir-se seriosament o ha
el proclamaren com a tal. Quant a la seva dona, morí de pena en saber la	proclamació	d'ell. D'acord amb aquesta llegenda, els antics teixidors de la nostra
des d'Enric VIII d'Anglaterra fins a Stalin i els seus imitadors; és la	proclamació	de l'Estat absolutista en sa major puresa, digui's cristià, digui's
el vent que arrossegui els esbojarrats. Aquesta consigna, tot i ésser una	proclamació	de falta de conviccions, va adquirir tal predicament, que encara
declaració. En ambdós casos hi va haver una total concordància entre la	proclamació	i el reconeixement. Era natural que la qüestió quedés totalment
era només el seu primer pas. Llibertat religiosa és, en últim terme, la	proclamació	del pur sentiment religiós contra de l'objectivitat segura i ferma,
intervingut en l'elecció d'un rei a Casp i al Concili de Constança en la	proclamació	d'un papa. Poc abans de la batalla d'Azincourt anà a Anglaterra com a
no pas com una exhibició de cultura religiosa, sinó com una implícita	proclamació	de la essencial unitat catòlica i de com entranyablement s'hi uneixen, en
organització, acordava estructurar-se en partit polític, i aprovava la	Proclamació	adjunta a aquest opuscle "fixant els fonaments de l'acció que es proposa
es solda amb un fracàs total, que l'eco dels crits que acompanyaren la	proclamació	de la Segona República ens descriu amb cruesa. Visca Macià i mori Cambó!,
i la social— respòn a la realitat viva de la nostra época. Fou la	proclamació	pública d'aquesta gran veritat que diu que és en el poble que és serven,
de Catalunya ha fixat per mitjà del seu organisme rector, i en una	proclamació	reproduïda ací, les finalitats essencials que el mouen. Repetim que no
catalana. Igualment que hem glosat breument els apartats polítics de la	Proclamació	, ho farem en l'aspecte econòmic i social senyalant les directrius d'una
És per assegurar aquestes condicions indispensables en efecte que en la	Proclamació	s'empra el mot de socialització i en canvi no hi ha el de nacionalització
llei és haüda..." Després dels Usatges i, per tant, de la	proclamació	que el costum fa llei, es va passar un centenar d'anys sense que els
encara que el deure, la necessitat d'aclarir el que hi ha sota aquesta	proclamació	. Si hi ha una ficció, s'imposa el refús; si hi ha la veritat, s'imposa
en conseqüència, les crisis del govern Berenguer i, al poc temps, la	proclamació	de la República. En la liquidació dels hotels de la plaça d'Espanya es va

Pàgina 1 (de 14)

50 següents