×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb proclamar |
Freqüència total: 3832 |
CTILC1 |
personals: amb uns problemes personals que li venien, encara, del fet de | proclamar | i de practicar aquella ambició. Erasme, ai!, ha de menjar, i en general | efecte, si passen per alt la injustícia i s'aferren a l'ordre, i així ho | proclamen | explícitament, vénen a reconèixer que aquell ordre és una aberració. | clar. El ministre Goethe feia ben fet —al Cèsar el que és del Cèsar— de | proclamar | els avantatges de la injustícia sobre el desordre: ell era, al capdavall, | —real o fictícia— ens mortifica o ens empipa. Per contra, necessitem | proclamar | -nos superiors als nostres veïns: sovint, si més no. Amb una mena o altra | en mal salvatge. L'home civilitzat s'apressa a declarar, a | proclamar | , avui, amb una energia insospitada, la superioritat intangible de la | que ha produït una gran depressió. S'aprofita aquest nou contratemps per | proclamar | una vegada més la necessitat de la disciplina, de l'obediència estricta a | una certa sinèrgia de la voluntat humana i la voluntat divina", i | proclama | la necessitat d'actuar, de preparar-nos. A la tarda anem a collir | la guerra a Catalunya duri gaire. Vaig al poble i em diuen que ha estat | proclamat | l'estat de guerra (durant tota la guerra civil només hem tingut, fins | llavors, quan escoltava embadalit la teva veu empordanesa i pastosa | proclamar | els drets de l'home, i et veia cenyint l'espasa de Doctor, disposat a | mentre les ciutats de terra ferma: Bergamo, Brescia, Padova, Vicenza es | proclamaven | independents i es dedicaven amb entusiasme a una antiga vocació, el | de llebre per damunt dels principis que des de fa cent anys es dediquen a | proclamar | els missioners. Les paraules del Pare Josep a propòsits dels fills de | de la reacció política dels emperadors i dels aristòcrates i aconseguí de | proclamar | la llibertat de Roma en el nomenament de bisbes, abats i altres càrrecs | IV, envia legats per desfer els nusos del testament d'Alfons el Bataller, | proclama | l'extensió de la jurisdicció metropolitana de Tarragona (1154) | recorregueren a Castella, Portugal i França, i successivament anaren | proclamant | reis en les persones d'Enric IV de Castella, Pere de Portugal i René | embarcar-se amb nosaltres, prendre part en les empreses col·lectives que | proclamem | , si no vencem d'arrel els factors explosius del nostre temperament i | Això mateix, dona, això mateix! Si és el que jo anava a dir! Ell ho ha | proclamat | avui davant meu i de l'àngel, amb aquella sobergueria que se'l menja. Ell | Les arrels cruixen sordes, i les branques exulten de dolor, per | proclamar | que és greu que bufi l'esperit. El vent, quan surt | prejudicis i d'intransigències, però al mateix temps d'esperits que, tot | proclamant | -los, els abotaven. Don Francesc Villalonga, de ca N'Escalades, en sap | sagraments. Que cridin també es metge. Arribà la senyora Curt, renouera, | proclamant | que no podia creure aquella nova; arribà En Xim, un noi que fumava | totes les persones que, desitjant alternar, no poguessin o no gosessin | proclamar | -se "botifarres". Així es donava el cas paradoxal que, als temps que | de fer-la escriure al dictat. És ver que, en compensació d'anul·lar-la, la | proclamaven | "exquisida" i li aplaudien totes les idioteses que l'obligaven a dir, | per por de ser excomunicada. Fingia ignorar-ho tot, quan hauria volgut | proclamar | que tot ho sabia. Cada any, a mesura que cobrava més prestigi, se veia | fins a tal punt és injusta la naturalesa humana. És clar que encara no ho | proclamaven | obertament, però Aina Cohen ho veia perquè era molt menys ximple del que | en realitat perseguien coses molt diferents. Una dita antiga mallorquina | proclama | que "queso és lo mateix que formatge". Això era en altre temps. | actuació social, quan no resultava nul·la, era funesta. Per més que es | proclamassin | antilocalistes i universals, l'ambient els havia entrat dins el cor. En | braç son ofici per absència de la cama: ta mitja vida | proclama | error de botxí novici. XXII "/Le bon Dieu me dit: | sembla ésser sinó l'embolcall verbal d'aquestes experiències, el judici | proclamat | pel sentit comú porta en el seu si les deixalles mortes d'una experiència | format els homes de tal aventura humana. El quixotisme és, com Unamuno ha | proclamat | innumerables vegades, la follia per maduresa de l'esperit; és la | li picava l'ullet, no podia córrer a abocar-se a unes orelles pacients i | proclamar | que acabava de veure la dona més "espaterrant", que ell era l'únic home | de l'aristocràcia. El rei ja feia hores que havia fugit. A Barcelona es | proclamà | la República Catalana, i la plaça de Sant Jaume va passar els dies més | el diputat Companys passejant quatre-centes dones nues per la Rambla que | proclamaven | l'amor lliure i altres vilipendis... Don Tomàs s'imaginava sentir i | íntegrament pels sentits. Hi coincidien també la filosofia, que | proclamava | l'optimisme de l'experiència immediata, i la tendència espontània de la | sentiment culpable, com penedint-se de la disbauxa renaixentista, i que | proclama | —l'observació està ben feta— la supremacia de l'ethos sobre el | fer un variat florilegi de frases contundents en què els artistes ho | proclamen | : des d'aquella de Renoir que diu que ell "amb unes natges brutes | a part de la realitat. El pintor abstracte, resumint pel seu compte, la | proclama | objecte específic de la pintura. És el final d'un cansament singular. | lluità a Gant (1445) amb el sicilià Joan de Bonifaci, que es | proclamava | vassall del nostre Alfons el Magnànim, aquell es presentà a les llices | amb humilitat que no en sabem ni en podem saber res —que és quan ens | proclamem | agnòstics—, l'actitud no és pas de menyspreu. És, més aviat, una actitud | subtilesa, ell ho conta amb una gran sinceritat —ell mateix la | proclamava | com a propòsit— i diríem que ell voldria influir amb l'estil, amb la | alguns exemples a aquells que hi ha reunits. Els indis navaho, que es | proclamen | a si mateixos "grans classificadors", divideixen els éssers vivents en | l'absurditat fonamental de les pràctiques i de les creences primitives, | proclamada | per Frazer, i llur validació especiosa per les evidències d'un pretès | cultura. Semblantment a com les dones, homogènies quant a la natura, són | proclamades | heterogènies quant a la cultura, les espècies naturals, heterogènies | a la cultura, les espècies naturals, heterogènies quant a la natura, són | proclamades | homogènies quant a la cultura: efectivament, la cultura afirma que són | aquesta relació és negativa, ja que el necrònim només la menciona per | proclamar | -la abolida. D'aquesta anàlisi es desprèn clarament la relació entre | només en la mesura en què (al contrari del sacrifici) el totemisme els | proclama | distints, és a dir, no substituïbles entre ells. Si hom vol aprofundir, | el jalonen ofereixen un valor sagrat per a un grup humà i que aquest grup | proclama | la seva afinitat amb tal o tal espècie natural: eruga, estruç o cangur. | veritat única, ¿en virtut de què hom les pot oposar i, sobretot, hom pot | proclamar | la superioritat de la primera sobre la segona? En un cas, l'empresa de | moral —semblant a la que nosaltres mateixos podem invocar— per tal de | proclamar | que en ella —encara que es reduís a una petita banda nòmada o a un | No es podia adormir. Fracassar li resultava insuportable, i res no | proclamava | més ostensiblement el seu fracàs que el fet d'abandonar la classe perquè | a tu i a mi, de bracet com dos nuvis, passejant-nos en landó i | proclamant | la represa de la nostra concòrdia." "Ho vaig suportar tot; vaig | no diguis res! Hi ha dies que encara tinc ganes de sortir a la plaça i | proclamar | qui ets... Mònica, atuïda per aquell inesperat recruament d'execració, va |
|