Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
procurador A 10 oc.
procurador M 804 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb procurador Freqüència total:  814 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

1167: Guillem VII de Montpeller es titulà aleshores "curador i procurador" d'Alfons el Cast per recollir l'herència deixada per Ramon Berenguer
celebrada a Lleida —les anomenades Corts de 1214— reconèixer procurador del país Sanç d'Aragó, oncle del rei difunt. En aquest cas importa molt
en acordar la institució de vicaris (o delegats) del procurador a les principals comarques, amb la sola condició d'ésser catalans i
Un graó més avall, el governador general —primerament conegut com a procurador general—: el primogènit, encarregat d'assegurar la justícia i la llei en
—¡No hem menester lliçons de forasters! —¿Què s'ha pensat aquest... procurador? Collera tractava de "pacificar el debat": —Senyors, la genealogia està
convents, a la clerecia secular o a la milícia, i conservant per mitjà de procuradors i administradors llur contacte amb la pagesia, encara que, de fet,
marquesos, i ella s'havia quedat sense títol; només era vídua d'un procurador insignificant. Aurèlia tenia cara de peix, feia pensar en aquell perfil
—observa l'oncle Joanet, al·ludint l'anònima constituïda anys ha pel procurador Gifreda, modalitat financiera que sobrepuja l'abast mental del vell
tu li enveges que faci goig, i jo, perquè estic gelós d'en Peret de cal procurador. La queixa de les dues dones es confon en un sol gemec dolorós. És en va
aquell home. —Però, què hi havia de cert, en tot allò d'en Peret de cal procurador? —interroga ell, amb aire de candidesa. —Tothom diu el que li sembla,
si no tinc ningú? Si sabessis... l'oncle... —Torna amb la gent de cal procurador! És amb ells que t'has d'entendre. —Si en Pere no la vol, mossèn Ferro
en aquella acció. Consta que del 1370 al 1410 fou procurador i intendent d'Alfons d'Aragó, duc de Gandia, al qual sembla que va
dient que volia predicar i ensenyar la ciència fins a morir i titolant-se procurador dels infidels, va ésser quan va començar anant d'un cantó a l'altre, des
dels segles XIII a XIX: comtes feudataris, lloctinents, procuradors, racional, batllies, concell reial, cúries, cancelleria, audiència,
servíen per a lo mateix: per abraçar-nos en locals nous aixís que el procurador o la portera es distreien deixant-nos sols a les dependències. Per a
i d'amor divina. Qui s'acosti amb fredor a l'obra de Ramón el foll, del procurador dels infidels, del joglar de Crist, romandrà desconcertat com el sord que
dels nostres reis— i Bernat Metge era una altra vegada, a instància del procurador fiscal de la cort, sotmés a un nou processament. I fou en aquest nou
gendre demanant-li que les orientés, que els hi enviés algún advocat o procurador per a encarregar-se d'aquells feixos d'escriptures, inintel·ligibles per
és mólt capaça d'anar-se'n a buscar un municipal i donar queixes de mi al procurador. Vaia una senyora com és donya Irene!... I després el meu home també està
els diners que necessitaven per a pagar el lloguer de la casa, que el procurador els reclamava amb insistencia, per anar endarrerides del pagament. El cas
de la vida que portaven, feta per la Carme, no tenía rès d'exagerada. El procurador els havía innovat que, si a l'ensendemà no li pagaven el lloguer, les
séu modo d'ésser, feia chor a la seva filla gran, en contra dels amos i procuradors que volen cobrar els lloguers de les seves cases. La forastera,
a llurs fills tot llibre d'imaginació. Hi ha persones d'experiència, procuradors, caps d'administració, vídues i gent per l'estil, la simple presència
per unes certes catifes virolades que posavan á la barrera, lo del Procuradors de Sant Miquel; algun del Cassino y particulars, y prou. Me descuydava
en vers de les festes. Los assaigs eran un engrescament. Algun any los Procuradors s'engrescavan, y determinavan fer catafals, y fer venir vaques tortosines
la població. Al vespre, a casa seva, feia música per al subprefecte, el procurador de la República, la senyora del jutge de pau, l'alcalde i el carnicer més
l'home més important del poble. Saber de lletra, tenir astúcia i ésser el procurador del vell Aspriu, li havien servit de molt. El brau pagès, altrament, feia
seu administrador. La lluita fou èpica. En Cassanella, assessorat per un procurador embolicaire, respongué a l'ofensiva del pare d'Innocenci amb un cop
un petimetre, més entès en dones que no pas en lleis, però en canvi, el procurador era un gat vell que la sabia molt llarga. Havia rebut dels Aspriu,
convidats pel jutge a participar del xeflis que, d'acord amb l'advocat procurador i els testimonis d'en Cassanella, havien organitzat al Mas Sunyer. El
tarda començà la inspecció ocular. El jutge, el secretari, l'advocat i el procurador d'en Cassanella fumaven sengles cigars enfaixats. L'hereu Aspriu tingué
es mostrà satisfet d'aqueix dictamen, car qui no nega, afirma, i el procurador d'en Cassanella, per la seva part, es declarà triomfant, car el que no
En Cassanella es trobà afiliat al partit radical, on militava el seu procurador, i obtingué la protecció del capdill, amo del carrer, com solien
que començà a creure que tenien raó. Acabà d'aclaparar-lo el seu procurador mateix. Aquest senyor, que fou el representant del vell Aspriu en els
Que s'hi pensés i que li tornés la resposta dintre de poc. Li semblava al procurador, que més de sis mil duros era un gatejar demanar-los. En fi, "qui tot
La capitalitat del districte hi fa viure un nombre determinat d'advocats, procuradors, escrivents i funcionaris. Aquesta gent es disputen els pobres pagesos,
Hi ha un altre Ceret: l'oficial. Vull dir el del sub-prefecte, el del procurador de la República, dels casinos radicals, el Ceret dels aperitius, del
a can Verdura. Les germanes Panxites s'havien fet acompanyar pel seu procurador, un poca-pena que no s'havia ficat al llit i que es presentà amb els ulls
el Sr. Sampons i Lluer i la seva filla, i les germanes Panxites i el seu procurador, trobaren que allò, amb tanta de xocolata, melindros, ensaïmades i
movien gran etzigori al restaurant del quart pis amb el brètol del seu Procurador, i va beure tres o quatre copes de xampany. De passada els saludà
paraules a l'esquena dels colomistes i de llurs bastides babilòniques. El procurador de la casa ja no hauria cregut a la dona de l'Albert Llanas quan, en
i, ara un i ara l'altre, els deixà estesos ça i enllà del camí. També el procurador de les germanes Panxites morí a les mans de l'irat filàntrop. En tombar
no som pas familiars... —digué el veí—. Permeti que em presenti: Roca, procurador dels Tribunals. —El senyor Roca és un veí de casa —observà el senyor
emergir del pla de la taula més que un parell (escassos) de pamets, el procurador concentrava la mirada de tots els presents. Després de butxaquejar una
fa un cistell". Crec que seria una imprudència no tenir-lo present... El procurador féu una pausa, donà una pipada al seu petit cigar, continuà voltat d'un
trèmolo a la veu, emocionat. —Els he de dir, per començar —continuà el procurador, animant-se—, que les meves investigacions respecte al pas de Fargues pel
Doloretes, francament animada. —Senyora, és massa amable! —contestà el procurador, fent el compliment de la humilitat—. En aquest món, ja ho saben, tot és
el senyor Colomines, sensiblement impressionat per la descripció del procurador—. Personalment ho vaig poder constatar moltes vegades... —És clar! El
davant de l'obvietat. —I ara, si li sembla, senyor Colomines —digué el procurador reprenent la paraula—, examinarem el que podríem anomenar la seva tàctica
vives... —No en dubti pas, senyor Colomines, no en dubti pas! —digué el procurador amb una encuriosida satisfacció, radiant. —Davant de la meva amabilitat

  Pàgina 1 (de 17) 50 següents »