×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb procurar |
Freqüència total: 9187 |
CTILC1 |
| li esvanirà fins que li tanquin per sempre els ulls. Molts pedagogs han | procurat | de dissuadir-lo i l'han amonestat perquè no continuï, perquè s'adoni d'un | | per persuasió, la doble violència, tan rude, amb la qual s'encarava i va | procurar | , en assuavir-la, de neutralitzar-la per sempre, amb savis consells. Del | | temporada els seriosos oficis d'una manera força innòcua, ens afigurem, | procurant | de no comprometre's ni de perjudicar ni d'atordir ningú, fins que va | | de rompre's, i sortirà al món, a recomençar el diari treball inacabable. | Procurarà | d'apaivagar eternes disputes conjugals i també d'endreçar una mica, en | | surto del tot emancipada i lliure i vull disposar de la meva pròpia vida. | Procuraré | que no t'equivoquis ni t'hagis de penedir amb excés de les rauxes del teu | | plor, però l'edat em pesa, m'afeixuga, i no m'és tampoc lícit, ni si | procurava | d'esforçar-me encara més, de canviar en benigna la sort d'aquell poble, | | fidels i pocs, i encara així et trairan, si els convé. Només perquè cal, | procura | de casar-te amb una noia que t'agradi i mira, que és un meravellós | | una creença esperançada que comporta un tibant i desvetllat esforç, i | procura | de defugir les follies que t'inspiri Ate, ni que es valgui de la veu de | | en astronomia científica i quasi del tot en la més elemental recreativa, | procuro | de distingir les constel·lacions d'Orió, de l'Óssa menor, del Ca, del | | de l'aurora." "Sí, la seva mort no va ser feliç", va afirmar, | procurant | d'endevinar l'abast de l'antiquada expressió, Pulcre Trompel·li. "No | | mateixa, en l'aiguabarreig darrer. Mirarà de salvar el fill que li queda. | Procurarà | de vetllar, sol·lícita, pels que tindrà d'altres unions que no desitja. | | la cambra. "Records a la senyoreta Eco", li va cridar el jove. "I que | procuri | de no repetir les meves frases, les síl·labes i i fins els meus educats | | i feliç que la que fins ara has viscut, i això que els teus pares han | procurat | sempre d'apartar de tu la tristesa. Més plena i més feliç, perquè, quan | | com l'avicio. I fins demà, si Déu vol", acariciava, amb ronquera que | procurava | sense èxit d'estovar, el terrible amor d'Hals. "Em penso que la bruixa | | que el meu complex parent, en fingir que patrocina una boda il·lusòria, | procura | d'una manera inexorable, piadosa, que s'acompleixi ben de pressa el meu | | moviments, d'una complexitat que no ets prou madur per entendre. Però | procura | almenys d'aprendre com es belluguen les que ara et col·locaré. Mira: | | vella Enone, que no s'ho diu, però l'anomenem així, ja no recordo per què, | procurarà | d'atenuar, allisant-me els plecs de les sumptuoses vestidures que | | treballar, però no va omplir cap bossa. No va gastar mai gaire salut. | Procurava | de dir a tothom la veritat. No li'n feien ni un bri de cas, com és natural | | obra del seu esforç i que tants consols i tantes satisfaccions havia | procurat | a la seva solitud. Ara s'hi passava tot l'estiu i gran part de l'hivern. | | ja inclinat a somniar damunt dels llibres de contes que la mare li | procurava | . Tenia un aire de distinció, tal vegada d'orgull, en què es reconeixien | | deixar-la tranquil·la. Tal vegada animada amb això i amb la intenció de | procurar | alguna diversió a l'infant, car vivien sense comunicar-se ni parlar amb | | parlés amb Tino Costa i tractés de convèncer-lo que renunciés a Mila o | procurés | almenys esbrinar d'ell les intencions que portava. Quim Bisa, no obstant | | que donessin temps al temps; que ell, si l'ocasió es presentava, | procuraria | fer allò que li demanaven. Amb tot, ja per endavant els declarà, també | | el cap curosament; vaig alçar-me i em vaig vestir sense fer soroll, tot | procurant | no despertar-la. Amb el peu vaig ensopegar amb la taula. Ella féu un | | feia suportable l'existència, el sol lligam que el retenia. Per més que | procuressin | amagar-li la veritat, el vell, en les actituds, en una paraula escapada | | i tornar. Necessito sortir d'aquest dubte, perquè així no puc viure. | Procurarem | que no ens vegi ningú. Faci-ho; li ho prego! Mai no ho oblidaré. Per | | indiferència; posarà un fre als seus llavis, subjectarà el seu cor, | procurarà | fer creure a Mila que l'amor que sentia per ella s'esvaní, i acostumar-la | | disgust; temo per Joan i per ella. Ara, el primer que hem de fer és això: | procurar | calmar el seu pare. Després penso que haurem de prendre un determini: | | omplen de llàgrimes els ulls. Mila l'esperarà. Entretant, mentre espera, | procurarà | assabentar-se de l'indret on ha anat. Pensa en la ciutat, i de sobte | | No vol pensar ja en res. Té amanit un vestit vell d'Arcisa, que es | procurà | d'amagat; té amanides les seves espardenyes —una mica usades potser—, les | | Avançaré amb precaució; em desviaré del camí per si surten en busca meva. | Procuraré | orientar-me bé, i si Déu m'ajuda, abans de la nit, potser ja una mica | | la porta de la seva habitació; passarà amb molta cura el forrellat, | procurant | que el ferro no xerriqui. (Demà pensaran que està fatigada; molts dies | | sentí un començ de por. La muntanya ha quedat ja a la seva dreta. Ella ha | procurat | sempre no allunyar-se d'aquesta muntanya. Però, ara, on es troba? On va? | | —la nostra, la dels altres: la de cadascú— és inevitable: hauríem de | procurar | que acabés sent, ja que no innocu, tan poc tòxic com sigui possible. | | a dedicar al nostre cos totes les amabilitats que som capaços de | procurar | -li. Però, en realitat, això, l'afecte pel propi cos, és una actitud | | pressumpció. Cadascú en la seva òrbita i segons les seves forces, intenta | procurar | -se això: una vanitat satisfeta. Hi ha qui s'ho procura pel camí de | | intenta procurar-se això: una vanitat satisfeta. Hi ha qui s'ho | procura | pel camí de la humilitat i tot. Es tracta de ser important: a l'oficina, | | miren de centrar-hi una altra espècie de preocupacions. Es tracta de | procurar | que el Codi Penal sigui militant i solidari amb els altres "codis": el | | les persones no proveïdes d'una tal genialitat hauríem de desistir-ne i | procurar | ser verídics sempre i per principi. Encara que dir la veritat sigui o ens | | què l'acceptaríem com a mòbil de ressentiment? L'odi és encara un lligam. | Procurem | fer-nos impermeables a l'ofensa, ja que així ens fem impermeables a | | que no pretenen altra cosa. Com que l'excitació vol ser | procurada | en un nivell d'afabilitat viva, de connivència íntima amb el lector, | | en gairebé totes les seves manifestacions, un tracte repressiu: s'ha | procurat | velar-la, ja que no era factible res més. La fisiologia són "les | | multisecular, deien amor. No eren els naturalistes els primers a | procurar | -ho, segurament. Baudelaire havia escrit, abans, una línia desimbolta i | | d'energia econòmica implicada en la seva actuació. D'aquí que la societat | procuri | defensar-se contra els perills del vici. La legislació penal no castiga | | ni que sigui merament verbal: l'home acostuma a ser un animal prudent, i | procura | de no embolicar-se en dificultats sense un mínim de garanties. Quan el | | faran un vaitot i intervindran obertament a Espanya, precisament per | procurar | -se les primeres matèries que els fan falta. Un dels interlocutors trobava | | Coleridge (Romeu i Julieta, Ricard II); | procuro | que la versió dels versos "soni" una mica. A mitja tarda baixo a | | Dia d'or, dolç, suavíssim. El diari diu que Chamberlain sembla que | procurarà | resoldre aviat el conflicte espanyol. Aquests dies se senten uns | | Es doblega els baixos dels pantalons fins al tou de la cama i lentament, | procurant | d'evitar les masses sòlides i negroses que sobreneden el toll, avança cap | | cases d'aquesta banda... —Sí —assenteix la noia—. Només són dos homes i | procuren | passar desapercebuts. No sé què deuen buscar, ara. —Tant és —diu la dona—. |
|