Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'un cor a les soles de les sabates i de les espardenyes anònimes. La	profanació	de la sang humana és una cosa que no castiguen els codis dels països
una síl·laba sols amb què intentés disculpar-se li semblava ja una	profanació	? Amb el cap amagat, Ferran encara volia veure que potser havia
l'anomenaria amb un mot que sonaria constantment com un insult, una	profanació	, un escarni... Tot era inútil: repetir la paraula "perdó" en aquells
flaire de sota el tamariu. A son instint d'enamorat li hauria semblat una	profanació	fer-ne part als altres. —I les robes, com van? —preguntà el pare,
passos, que s'acostaven, no hagués vingut a despertar aquelles temors de	profanació	que cohibexen sempre les expansions més pures. Oncle y neboda van parar
y després robat. Son còs, extès a terra, restava a mercès de qualsevol	profanació	y de la pastura de les besties. L'enxopiría l'aygua, el cremaría'l sol, y
i per si un jorn la ingratitud dels homes arribés a cometre una semblant	profanació	amb el nostre mur, vull deixar ben assentat, almenys, el seu prestigi i
ha tocat? Teresa menyspreà: —I qui el podria tocar, rera d'ell, que no fos	profanació	? Llampeguejava. Entrà Paulina amb palmatòries. XVII La pesta El
al sport del mal parlar; però altres, inconscients tal volta de la	profanació	, vomiten en familia, les mateixes impuritats; i els llavis de la mare
odis, rancors, venjances, saqueig, sang, morts, desvastacions,	profanacions	de l'Església, persecucions dels fidels i tota mena d'horrors que serien
cosa que sigui res més que una ombra del que sent i no sembli com una	profanació	de tan suavíssim argument? Val més guardar, jo diria, la seva santa
fort i sobretot aquell esguard que punxava les coses, li semblaven una	profanació	, prop de la moribunda. A qualsevol moviment que fes, sentia aferrats als
esmerçar en pràctiques de pietat en desagreujament de les disbauxes i	profanacions	que hom cometria a Niça i a tot el món. El menjador de l'Hotel estava
seda. —Vols dir que l'entrada de la Lluïsa en aquesta cambra no serà una	profanació	? Certament que no seràs el primer de dur al matrimoni els jocs apresos en
ells encertessin a esbrinar-ne la causa, els deixaven un amarg regust de	profanació	. Enlloc com a la cambra nupcial el matrimoni cristià purifica les ànimes
seva germana que deia així: "No he vingut a veure't perquè em sembla una	profanació	parlar en l'infecte locutori públic de la nostra estimada mare, que Déu
van romandre a l'ermita Rosa no podia dormir. Li semblava que feia una	profanació	en intentar lliurar el seu esperit a la son que aletejava invisible per
a adormir-se, confiant que la misericòrdia divina li perdonaria la	profanació	de convertir en dormitori l'ermita. Agafà el cor de cera i el posà al
tingué les coses arranjades al seu gust, li semblà que havia esbandit la	profanació	suscitada amb la seva presència, i la seva sensibilitat per les coses de
de l'ermita havia estat ungit per una devoció sincera i pintoresca, i la	profanació	callà resignada. Rosa s'imaginava que l'ermita era convertida en magatzem
però, es sentí amb prou aptituds per a cantar de manera que no fos una	profanació	d'aquell lloc solemnial, que tant s'assemblava a un temple. Victorià,
l'entrada d'una nzara al cementiri musulmà és per als mahometans com una	profanació	. Un gran respecte m'omplia el cor, però també una gran curiositat. De la
diversos anys a Itàlia i a França. Doncs bé, tot denunciant els actes de	profanació	que en aquells anys tèrbols sofrien sovint les nostres esglésies, J. M.
(P. R. P., pàg. 120), l'airada protesta motivada per les	profanacions	dels nostres temples i per la passivitat de les autoritats que no sabien
es plany que els temples de "nostra patria" siguin objecte de	profanacions	, més que els de França i d'Itàlia (pàg. 167), i, referint-se a
cadàver de don Antoni (a. C. s.). Li pregunto alguns antecedents de la	profanació	, que jo sols sabia vagament. M'explica que els primers temps de la
de mitjà. Baixem a la cripta, on es conserva ben visible el rastre de la	profanació	de les turbes, encara que alguns altars tornen a estar arranjats.
drap, perquè fos devorat per les aus nocturnes. Però Déu no permeté tal	profanació	, i una nevada, caiguda en aquell instant, cobrí el cos virginal. La fama
bona gana voldríeu veure'n substituït l'objecte per evitar una manifesta	profanació	sacrílega. Conseqüències Ja ben coneguda la naturalesa dels exotismes i
delicte, ni debilitat! Entenc, senyors, que fora, gairebé diria una	profanació	sacrílega, l'involucrar la vindicació de la nostra pietat amb la febre
no ho és pas; com no ho són tantes altres de Terra Santa pel perill de	profanació	, en qualsevol revolta. Nosaltres, sense saber-ho, hem celebrat aquella
acostumat, resulta excessivament violent: la impressió primera és com de	profanació	. Però, de mica en mica, veient tothom esforçar-se a prendre una expressió
dinar. Després de recórrer algunes sales del Palau, amenaçat novament de	profanació	, surto al carrer. Em sap greu de no haver pogut acomiadar-me d'un porter,
esclops i xancletes. Es disgustà amb Eugènia que consentia una semblant	profanació	. Fou aquesta la primera topada que interrompé la tranquil·litat del nou
Llavors ofereix la bandera a Castro pregant-li que la sostregui a les	profanacions	que l'esperen en poder dels intrusos. Però, abans, besa el llaç repetides
com un objecte santificat que dol d'abandonar a la pols d'una ruta i a la	profanació	dels vianants. I estimà aquell animal intel·ligent i romàntic i li
Horror de l'home lúcid a l'instrument passiu, a la carn sense ànima, a la	profanació	d'impubescències espirituals, sí; però tant o més horror, per la
i d'usar per interjeccions, termes sexuals, que demés d'ésser una	profanació	contínua de tan sagrada funció humana, revelen obsessió viciosa i atròfia
revoltes les entranyes, pell de gallina i crispat el cabell, cridareu: —	Profanació	!— Això és sempre la blasfèmia en boca d'una noia o d'una dona; és una
és sempre la blasfèmia en boca d'una noia o d'una dona; és una sacrílega	profanació	, la prostitució de tot el sexe. Reaccioneu a temps Hi ha una època de la
els camps i solitàries les muntanyes, la gent ploraria el turment, la	profanació	i la destrucció fugint porugament i enfollits, deixant el paisatge de
els palmons amb les exclamacions de: Juli, juli! que sonen com una	profanació	. El mateix que el repicar dels fasos a les matines dels tres darrers dies
i que fou amagada, en una cova d'aquells penyalars, per salvar-la de la	profanació	dels moros que invadiren Barcelona. També hom festejava la Mare de Déu de
que aquella estranya foscor en ple dia era un càstig del cel per les	profanacions	comeses i s'apressà a retornar la imatge que tenia amagada. La devoció a
mort els seus diocesans recolliren el cos i el preservaren de tota	profanació	. Així es mantingué molt temps, fins que allà al segle VIII, quan
aixecats de ses runes, d'entre les ares tot just purificades de la	profanació	, un estol de novells levites s'educa en l'escola de l'adversitat y del
traçut o d'un versaire fàcil, i pretendre la impecabilitat, és una	profanació	de coses massa altes perquè triguem més a denunciar-la, és el sacrilegi
erudites que etimológicament la tenen aixís. Aquesta norma ha portat la	profanació	fins al santuari, com ho proba el següent cas, que per la magnitut de
comediògraf és símbol de feréstegues irreverències o de les més cruels	profanacions	endreçades a les pulcres creences i hàbits dictats pel bon sentit; altres
i la dolenteria interior de les unions amb prostitutes, car són	profanacions	de l'amor i de l'honradesa. Ni l'home, per al qual no valen les excuses de

Pàgina 1 (de 5)

50 següents