Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'any 1909, a Poblet, a Barcelona, etc., les turbes	profanaren	els sepulcres. Igualment el 1936. Tots els sepulcres i sarcòfags
i hi hagué sempre policia; així i tot, el cos de Sant Oleguer va ser	profanat	i totes les caixetes per a l'almoina van aparèixer forçades i buides. Els
la present decadència mallorquina. En els moments de pessimisme, en veure	profanar	una catedral meravellosa amb uns vidres indignes del cabaret més
tu t'hi confiaràs. Oh, jo no puc avenir-me'n! Jo no capeixo que et	profani	, ni que tu hi consentis! Ah, els teus escrúpols, Ernestina! Ets ben bé
les colles d'excursionistes vestits de blanc —de vegades d'un blanc brut—	profanant	la Rambla, Bobby creia positivament que el país no tenia cap mena de
al fill, la seva mà al que ama sols castiga. Sacríleg és el que	profana	un temple, i més el que profana l'ànima de l'infant
castiga. Sacríleg és el que profana un temple, i més el que	profana	l'ànima de l'infant amb son exemple o sa paraula
de les motllures. Tot d'una el silenci d'aquell santuari de la rutina és	profanat	per uns sons de piano, joiosos, desarticulats, que fan esgarrifar uns
el brunzit de les altres indústries hi desdiuen; el retruny dels camions	profana	la quietud dels carrers. Laura, per no desdir-se es lleva tard, a l'hora
un indret ancestral que l'home blanc, de vegades involuntàriament, ha	profanat	... L'amor del país, la nostàlgia del país, apareixen també constantment
entusiasmes eran íntims, no eixían del sagrari del seu cor, com si temés	profanar	los ab l' acullida esbojarrada del públich que tantas voltas crida y
sense jamay gosar á parlarli, envejant, aborrint gelós als atrevits que	profanavan	lo seu camerino, per ell veritable camaril; esperant
d'un prat llunyà i s'hi voldria estendre al damunt. El meu silenci la	profanava	més que no pas ho haurien fet les paraules grolleres d'un home qualsevol.
de l'altra banda de la taula, ni aquell abandonar-se indefensa, com si la	profanessin	, perquè per submissió havia acceptat un pacte. L'amor era la impaciència,
El poble? El poble ens inculpa a nosaltres d'heretges perquè es creu que	profanem	la seva religió. Haeckel. —Expliqueu-li les noves rutes que ha
més ferms que podia cometre un infant. Donar-lo als animals era com	profanar	una cosa sagrada reservada als homes. Hausser. —Conec bé els
posaren al seu propi santuari, abominacions; i en	profanaren	sacrosants ritus i solemnes festes, afrontant la llum
et dius ""fidel""? Oh títol, nom sant, fidelitat, com el	profanes	! ¿Fidel a qui? ¿A la revoltada turba? Tal cos per a
comès, havent tastat la fruita primer la Serp, i havent-la	profanada	i dessantificat, i fet com totes, abans que la
ens ve que en aquestes graonades, potser ací mateix on jo m'assec (	profanant	-les amb el pòsit nòrdic i semític que tots els europeus d'avui en dia
Bossuet i Rancé es passejaven per la trapa després de vespres. "He gosat	profanar	, amb els passos que em serviren per a somiar René, el dic on Bossuet i
que sembla que abracin, i l'armari sever que guarda gelós, perquè no les	profanin	mans barroeres, les inspiracions dels grans músics, mel recollida en
no més viu que d'apariències: vol que els incrèduls —com a Espanya—	profanin	les ceremònies de l'Església i rebin amb sacrilegi els Sagraments; ell ho
perdudes que s'hi arrisquen fan un posat de Magdalena i no s'atreveixen a	profanar	l'ombra silenciosa del Convent amb l'escarritx mundà de llurs polacres.
en l'absència i la dissort! Sí, fugiria lluny, lluny... que mai pogués	profanar	-los amb la seva mirada. Lluny, lluny!... Era ell el dolent, el digne de
que l'espiava! Que ella mai no sàpiga que jo he traït la nostra amistat,	profanant	el secret d'aquesta part d'ella mateixa que ella amaga de mi. XX
"Guardareu el sàbat, el qual és sant per a vosaltres: qui el	profanarà	, de mort morirà. Sí, tot el qui dins ell farà treball, serà tallada
d'Eliana s'amagués aquella prodigiosa bellesa, i espantat, espantat de	profanar	-la, esgarrifat de pensar el sacrilegi que estava a punt de cometre, es
Car pujares al tàlem de ton pare, hi pujares,	profanant	ma estrada. Simeó i Leví —udolants són ells! Per l'engany
el més interessat dels somriures, i tot maleint-lo interiorment d'haver	profanat	aquell recó de món amb els seus pastitxos, li contesto per acabar-lo
endreçar aqueixa dolça estada terrenal abans no hagis de deixar-la, i no	profanis	els freds plaers de la vellesa amb la recança de les delícies que no vas
quotidianes, arriba a no sentir la necessitat de rentar-se. Aquests, si	profanen	la paraula, mereixen més indulgencia que els que no poden disculpar-se en
de Barcelona i dels reis d'Aragó, les tombes dels quals malmetien i	profanaven	. Tots construïen i destruïen alhora; i si la ploma que escriu, el martell
impostora, una falsària i una hipòcrita, que li he mentit amor, que he	profanat	el sant nom de pare posant-me'l enganyosament en els llavis? Marianneta
era perquè les teníem en tan respectuós concepte que ens hauríem pensat	profanar	-les amb els nostres jocs infantils. Oh, la cambra del senyor bisbe! Oh,
que ja no hi són, altres foren canviats per sospites que els havien	profanat	claus clandestines. Aquells forrellats, bernats i frontisses em
la gira del llençol, els ulls protestant, acusadora... Ell sentí com era	profanada	aquella agonia. Hauria volgut tapar totes les boques, fer fondre tothom.
nova de la mort del Guerxo, que el gest de Pigmalió no havia tornat a	profanar	-la i, purificat el seu cos per la immersió en aquell ample i profund
tancaven la porta de la cambra i amb el seu alè de corrupta cràpula ho	profanava	tot. Heus aquí com el gest pot ésser i és l'origen d'evolucions morals
amb els fars encesos com ulls d'un monstre de llegenda, semblava	profanar	. L'aire que fuetejava la cara de Claudi era dolç i perfumat per les
inoperant com una moneda falsa, o com una llavor fallada, quan no l'hem	profanada	disfressant-la horriblement amb captinences i expressions i sentiments
les disfresses i sempre afavoreix la creixença d'allò que no ha estat	profanat	per l'artifici. XXXIV. ¿No ho veieu com, en tot el conjunt del
massa tabola d'aquella primera pesquera i sentí que la seva alegria era	profanada	. Va emmurriar-se i féu el bot. La seva mare no va comprendre la reacció
I pensa en aquells indrets benamats de tantes recordances. I en la tomba	profanada	per la pagesia, de l'anglesa róssa i el seu marit que de l'Anglaterra
present decadència mallorquina. En els moments de pessimismes, en veure	profanar	una Catedral meravellosa amb uns vidres indignes del cabaret més
consentí a deixar-se examinar el cos, però no a tocar-lo ni a	profanar	-lo amb intervencions quirúrgiques. L'opinió de la doctora fou
primers temps de la revolució marxista del juliol de 1936 fou	profanada	la tomba de la família Bocabella, existent a la mateixa cripta de la
roig, i confirmen el mateix que em digué Quintana: Aquesta tomba no fou	profanada	els primers dies; més tard, quan fou oberta, no ho fou per les turbes,
any. Dissortadament, les relíquies que restaren a Sant Cugat, foren	profanades	, durant la crema de convents de l'any 1835, no quedant del cos
les relíquies de la santa foren amagades per por que no fossin	profanades	. En l'any 976, l'Arquebisbe de Narbona, Sigebond, desitjós de

Pàgina 1 (de 8)

50 següents