Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cirrosi et malmetés l'entranya d'un cop." La víctima li donava la raó i	proferia	sense pausa orgulloses jactàncies contra l'amo del llamp. De tant en
La dona, de cara grossa i inexpressiva, va avançar la cama dreta i va	proferir	: "A zer illargi gaua! Ondo lo egin da?" "Oso ederki", va
inabraçable, si se m'autoritza l'audàcia idiomàtica." "No!",	proferien	els puristes correctors d'impremta, únics autors de tots els escassíssims
solemne, eloqüent i ampul·losa, en els llavis i en els crits de qui la	profereix	. Per això les imprecacions s'escolten amb tanta satisfeta i còmoda
temps després, comentant-ho amb un amic. Però Randa no s'acostà: continuà	proferint	blasfèmies cada vegada amb veu menys ferma i amenaçant Tino Costa per a
contenir i, arrabassat per la ira, la bufetejà. Ella cridà, picà de peus,	proferí	insults; pronuncià tals paraules, de tan mal efecte en una dona com ella,
havia jugat amb Tino Costa i que, a més a més, venia plorant, començà a	proferir	paraules tals contra el seu Tinet, que ella, malgrat la seva provada
comentaven amb veus aïrades, culpaven el seu fill d'haver enganyat Mila,	proferien	amenaces, imprecacions, blasfèmies, que la tempesta no deixava sentir,
la seva vella mania. Tal vegada havien trucat a la porta, potser havien	proferit	un insult... Les veus s'allunyaven per donar pas de bell nou en la seva
que la dispesera li hagués dit que Sia s'havia posat a plorar, que havia	proferit	contra ell insults, malediccions: coses que, per altra banda, sabia que
que s'atrevís, amb una lleialtat habitual, a reconèixer que ell comet o	profereix	"ximpleries"? No diré que alguna vegada, per excepció, i aclaparats per
mateix de la noia. Espera que la porta es torni a tancar i aleshores	profereix	una rialleta que interromp un escurament de gorja, com si anés a parlar.
i una altra que s'havia de matar. Aquesta amenaça, per altra banda, la	proferia	sempre i amb l'ocasió del menor disgust. No sé si el meu cosí havia vist
seu pare. Ja he dit que, a vegades, Quico, en els seus moments de còlera,	proferia	amenaces que quasi esveraven i que obligaven el seu pare a intervenir.
esbravava la seva ira amb la pipa, fumant amb fortes i ràpides xuclades i	proferint	en veu baixa blasfèmies horribles. En aquestes ocasions, jo, moltes
ocasions, després d'un d'aquests càstigs, o quan no tenia tabac, que	proferia	les seves amenaces de penjar-se; jo vaig sentir-les-hi moltes vegades,
—Sí, fill meu, a la soca d'una frígola. Tantes vegades com vaig sentir-lo	proferir	l'amenaça, i la hi vaig sentir proferir, com he dit, moltes vegades,
Tantes vegades com vaig sentir-lo proferir l'amenaça, i la hi vaig sentir	proferir	, com he dit, moltes vegades, tantes vegades vaig sentir a ma tia la
moments semblava capaç de cometre qualsevol barbaritat, d'arribar a tot;	proferia	amenaces i horribles blasfèmies, però mai no va fer mal a ningú; mai no
moria, els tres germans eren al costat d'ell; ploraven o blasfemaven;	proferien	amenaces. La mare s'acostava pel mig del carrer, cridant el fill,
però, no passà de les murmuracions i les mirades; un dels germans havia	proferit	amenaces per al dia que es trobés sol amb l'assassí, que és el dia dels
s'atrevís a res contra Borra, i els germans de Minguet —ni encara el que	proferí	les amenaces— no s'assemblaven de res al difunt. A Borra, començà a
, home per a deixar-se intimidar. Va agafar-lo pel pit, decidit a tot.	Proferí	una amenaça, dues paraules, dites en veu baixa, arran del rostre. —Què
Però, amb gran sorpresa per a ells, Borra continuà assegut al seu racó;	proferia	amenaces en veu baixa, però a penes si gosava ja aixecar els ulls devers
agafant-se a les canyes del panís, que s'arrencaven o es rompien. Jaume	proferí	una blasfèmia i llançà de bell nou l'amenaça: —Ja pots fugir ja, ja pots
la vida sense claror, de la misèria que l'endogalava. Però, a penes hagué	proferit	les darreres paraules, la Pigada ja se'n sentia penedida. Llavors hauria
veurà el Pla ben assolellat estès fins al peu de Collat Negre! —Oh, sí! —	profereix	Laura, arrepenjant-se al braç del marit, —i vostè ens hi acompanyarà
que no es planyen amb grans queixes inútils. Qualsevol mot que Laura	proferís	, Pere el repetia mentalment; n'aspirava el perfum. El ressò d'aquella veu
de talons les llambordes, ofegués el so d'aquella veu insistent, que ha	proferit	un nom com una inculpació. No és sols el nom, sinó que s'acompanya dels
i el desabriga. —Desperta't; no dormis més, que em moriria! Desperta't —	profereix	la dona, amb les dents estretes, pàl·lida, convulsa. Tomàs obre els ulls
Teresa es reservava per a ella sola l'evocació d'aquell nom que, només de	proferir	-lo a poc a poc, li duia una roentor de llàgrimes als ulls; i totes les
horrible que té raó; ignorada de Déu... S'estremí amb l'horror d'haver	proferit	una blasfèmia, i féu el signe de la Creu, aclucada d'ulls com enlluernada
consol de la fatiga en la confiança d'algú!; així que obriu la boca per	proferir	la paraula que creieu més sincera, es desvetlla el recel de les persones
guardabarreres. —Casar-se? —bramula Tomàs, encès com si l'oncle hagués	proferit	una indignitat enorme. —Més li valdria morir-se! Si no m'hagués casat, jo
fulguressin dotades d'una vida pròpia, sense cap relació amb qui les ha	proferides	. I voldria alliberar-se d'aquella lassitud que li dificulta l'embranzida
. Vés; surt de casa meva! Ja no és un crit, és un xiscle d'horror que	profereix	Laura; un aliret exasperat. Ni veu la Ventura que la mira com fuig cap a
als dits; va i ve amb la sotana que li curteja, i ningú no li sent mai	proferir	el nom de Laura. Passen els mesos i es fon la boira. El sol de l'estiu
á la falda, sos ulls atenent ab expressió adoradora; ell s' enardía	proferint	juraments, suposantse més estimador qu' ella, més anyoradís qu' ella, més
á un defensor poderós. —Sí, aquí es. La Madrona, la meteixa Madrona va	proferir	la... Oh, sí, com diu en Matías, aquesta es la paraula, la santa paraula!
me..." —No, Cosme, no deixaré d'escoltar-te, t'ho prometo! Mònica	profereix	instintivament aquesta exclamació. Un sobtat murmuri de veus al seu
veié la silueta de la casa i topà amb el balcó de la cambra de Mònica, va	proferir	un renec. La vida que li hauria estat reservada si ella l'hagués estimat
té prou amb una dona! —No és casat! Cosme es deturà com si el fiblessin i	proferí	una interjecció grollera; donà mitja volta i engrapà Mònica pels braços.
es trobava en presència del mateix Cosme, que en tornar de viatge havia	proferit	exasperat: "Tu i el teu fill podeu sortir!" Realment, res no havia
al contacte, llançà un crit i va desaparèixer sota els abrigalls. Cosme	proferí	un exabrupte, però no es va moure. Incapaç d'expressions afectuoses, es
No sabia què dir, es movia inútilment per la cambra. —Què fas? Mònica	proferí	una exclamació de temor. Recelava que no es reproduís l'agror de sempre,
endurint-se, com si mesurés el pes del seu despit i deixés concentrar-lo.	Proferí	tot d'una un exabrupte i es va precipitar al carrer. "La meva mare no em
Amb la mateixa mà que guardava l'anell, Josep li va clavar un revés i	proferí	un insult. La va empènyer casa endins i va tancar la porta d'una
colpejaven els escuts ressonants amb fressa bèl·lica,	proferint	reptes vers la volta empíria. No gaire lluny hi havia un puig; la
que el reptà, i, a les rodes del seu carro lligat, va	proferir	-li l'amenaça d'anar-lo arrossegant, i el Sacre Únic,
i els eren font d'una implacable angoixa, i	proferien	esgarips planyívols, molt de temps al dessota, debatent-se

Pàgina 1 (de 12)

50 següents