Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en els dubtes en què es debatia, pensà d'anar a veure el vell Baldà, el	professor	, son antic conegut. Encara no l'havia vist, no sabia d'ell, i el seu
darrera fugida; tampoc ell no la mencionà. Parlaren, després, del vell	professor	: Quim Bisa li digué que havia preguntat per ell... i res més. Li preguntà
del bon vell; trista, per tan allunyat d'ell com es sentia. El vell	professor	era per a ell com un sol molt brillant, però els raigs del qual, a causa
que representava una treballadora del camp recollint olives. El vell	professor	havia estat contemplant-la una llarga estona. Mai no havia vist res
més la dissensió essencial que separava llurs ànimes: el present del vell	professor	consistí en un volum manuscrit que contenia les Màximes,
a l'escola, l'envià aleshores de nits a prendre lliçons a casa d'un vell	professor	que es dedicava a l'ensenyança a particulars. Era un home maniàtic i
després d'aquesta tornada, quan Tino Costa conegué l'ancià Baldà, el nou	professor	de Santa Maria, pel qual, amb el temps, havia de sentir tant d'afecte i
, i es digué una vegada més: "No em comprendrà". En canvi, a l'ancià	professor	li havia fet tota la confessió feia a penes alguns dies. Tampoc l'ancià
no era capaç de penetrar al fons de les seves tortures; però ell, el	professor	, era ja una altra cosa; ell havia lluitat també contra fortes borrasques;
ja d'entrar mai? Però, per què no hi entraria? I ara la veu de l'ancià	professor	de Santa Maria ressonava als seus dintres, com el ressò d'una terrible
mans efusivament de bell nou i es separaren amics. També a casa del vell	professor	havien ocorregut novetats. Aquests dies l'ancià tenia a casa la seva
que encara no coneixia, havia anat a passar-hi uns quants dies. El vell	professor	estava, de més a més, ocupat en una activitat nova: en la creació d'un
realitat. Amb això i amb la presència de la filla es pot dir que el vell	professor	vivia un dels períodes més feliços de la seva vida, d'una felicitat més
!... Però —repetí—, malgrat tot, estic contenta, pare. Sóc feliç. L'ancià	professor	veié encara amb més claredat que no ho era; però reflexionà de seguida.
avi i gairebé hagueren d'arrencar-la-hi; en braços del seu pare el vell	professor	la veié allunyar-se plorant i estenent els bracets cap a ell. L'ancià,
cap a Santa Maria. ¿Eren les festes nadalenques? ¿Era l'amistat del vell	professor	? Era Sileta, era sa mare, era Mila? ¿Era tot plegat? Potser ho era,
llur adolescència. A l'hivern anirà a passar alguna vetllada amb el seu	professor	, a casa seva: l'escoltarà parlar i potser amb les seves paraules li
desolació del seu cor. Treballarà, veurà Quim, escoltarà el vell	professor	. Després, allí, vora seu, hi haurà sempre Mila... sempre Mila... I
mà que un dia, essent ell infant, el defensà; que fos allí l'ancià	professor	, la seva pròpia mare... Ara plorava; pensava en sa mare i plorava, i li
tingueu pietat, us ho demana una pobra mare... Pietat. Entretant, l'ancià	professor	, ajudat per les dues dones, retirà les pedres; extragueren el cos
Entre aquestes, s'hi barrejava ara la veu commoguda de l'ancià	professor	: "Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per nosaltres..." XI
sols per senyal, en la qual hi havia gravat el seu nom, obra de l'ancià	professor	. Mila romangué davant seu en silenci una llarga estona; tal vegada resava
tendres rebrots sobre les ruïnes, una nova vida rebrotà pertot. El vell	professor	morí amb la mateixa serenitat amb què havia viscut, si no feliç, resignat
i la Figuera. Es rumoreja que cridaran tres lleves més. Escric al	professor	Rudmose-Brown, que m'ha enviat unes cartes caòtiques i efusives. És un
—li somriu ella, ara—. Deveu haver assistit a les classes privades del	professor	, si és veritat que no havíeu vingut mai. —No sabia que fos professor. —És
del professor, si és veritat que no havíeu vingut mai. —No sabia que fos	professor	. —És obligatori —diu la noia, severa—. Sense un títol no és permès de
ell el gest—. De manera que les professores no poden criar... —Ni els	professors	. —I en canvi —prossegueix ell sense fer cas de la seva resposta— en
podré acompanyar, però et diré on és. Et pots quedar a dormir amb els	professors	. Em penso que no s'hi oposaran. —Dormen aquí? —Sí, a la palla.
fitant els ulls en ell. —Anys enrera —comença—, van degradar un	professor	que raonava seguint unes línies paral·leles a les vostres. Jo no el
i ho intentà tot per fer-me feliç. Fou després, quan Laiza es casà amb un	professor	del departament, quan les Universitats començaren a preparar-me
se m'havia encarnat en la figura del doctor Estanyol, el nostre llunyà	professor	de Dret Canònic. Després de l'Evangeli, el Pare Josep va fer un sermó en
i de pit i cames de ciclista entrenat; més que mestre de minyons sembla	professor	de cultura física, i per tot vestit acostuma a dur uns shorts de
amb cafès atrotinats o magnífics, amb senyores decorades de perfum i amb	professors	que duguin les calces fetes una filagarsa, víctimes de l'humanisme, de la
transhumant i nòmada, com molt bé els ha definits un d'ells, el	professor	Carande— tenen el temps pel temps i no capeixen els valors econòmics
societat catalana la generació de 1901 —polítics, industrials,	professors	, poetes, filòsofs— ha estat aixecada damunt de tota crítica menuda. Ella
absolutista. Dels noms dels pares Aymerich i Finestres, els il·lustres	professors	cerverins, als de Salvà, Jaumandreu i Gimbernat, s'escolen ben pocs anys.
De fet, segons el parer exposat per una persona tan qualificada com el	professor	Millàs, la primera vera plataforma d'una unitat a la Península l'haurien
més poca aigua. A l'/Ateneo\ dominaven els elements forasters,	professors	i catedràtics, i a /Bé hem dinat\, els capellans i els xuetes
consultats per telègraf, indicaven una intervenció quirúrgica. Sortia un	professor	cap a Mallorca. La ciutat estava pendent del procés. L'endemà de la
feia dir Níobe Cases, i probablement aquests dos noms els hi suggerí un	professor	d'arqueologia torrat de cos i d'ànima, com la sorra del club de natació,
brut. Níobe mantenia un xup-xup eclèctic d'admiradors. En primer lloc, el	professor	Pinós. Pinós havia estudiat a Halle la filologia romànica, i treballava
Teodora és una snob, pobra Teodora, i què sap ella? ¿I aquell ximple del	professor	Pinós, i aquesta imbècil de Casulleres? Tu et deus pensar que a mi em
la nostra existència. No se sap de cap il·lustre acadèmic, de cap solemne	professor	ni de cap conferenciant de moda, que hagi escollit aquest moment com a
personals o per la seva posició en les classes o per la consideració dels	professors	, tractés despòticament l'aporrinat per la sort, o per la seva conducta
eren de pur compliment; el va ofendre una mica quan s'adonà que un antic	professor	volia pescar-lo i volia fer-li néixer una vocació religiosa de la qual
de Dret romà —en 1924— amb en Joan Bruna, que em feia de	professor	i que no se m'ha esborrat mai més, i recordo l'escena, i quan em deia cada
(pàg. 505). D'acord: però aleshores caldrà dir el mateix del	professor	de l'Escola Politècnica que fa una demostració a la pissarra, ja que cada
Era una llàstima. M'havia entrat el gust de l'estudi. Un dels Pares	professors	era pedant i antipàtic; però n'hi havia un altre d'intel·ligent i
assignatura que em va agradar molt. Primer de tot va enlluernar-me el	professor	, un andalús jove, bell home, simpàtic, verbós, eloqüent i dominador, que
Coneixia molts ocells de lluny per llur vol o per llur cant. Davant el	professor	, doncs, vaig mostrar tots aquests coneixements. Ell s'entusiasmava amb

Pàgina 1 (de 206)

50 següents