Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de "progrés moral" sembla un clixé terminològic més aviat propi dels "	progressistes	" del XVIII que dels moderns descontents de la "tècnica". Mai
triomfaren en allò que es proposaven: donar al país un to europeu, actiu,	progressista	; tenir consciència d'ells mateixos com a part diferenciada de la Societat
decretades pels ministres burgesos i aplaudides pels industrials	progressistes	de l'època, la seva ensulsiada vingué precedida per la impossibilitat en
i els matiners; els liberals, els centralistes de 1843 i els	progressistes	de 1854; els demòcrates, el republicanisme de 1856 i la
a plantejar el dubte de si les conviccions renovadores, reformistes o	progressistes	eren sinceres en mi. Però sempre ho he resolt afirmativament. I, davant
o una etapa en un esforç "ideològic" qualificable de progressiu i de	progressista	. En la hipòtesi de la "ideologia", de la lluita ideològica amb tot el
remeis", no calia ésser massa optimistes per a creure que el xoc entre	progressistes	i conservadors acabaria donant a la regió la medicina salvadora. I encara
mallorquina, principalment els religiosos, a la recepció dels corrents	progressistes	del segle XIX. La relaxació de costums hagué aleshores de cedir
homes significatius és el financer Josep Campos. Els burgesos del partit	progressista	i el poble republicà els desplacen en la revolució del 68. En
de la política espanyola; absolutistes contra liberals, moderats contra	progressistes	, republicans contra monàrquics, carlins contra tothom, proletaris contra
majoritaris del País Valencià. En l'evolució de l'extremisme liberal —	progressistes	de primer, demòcrates després, republicans finalment—, Pi i Margall fou
no era massa gran dins aquelles organitzacions, dominades pel sector	progressista	de la burgesia mercantil. Més tard, Blasco Ibáñez faria més confusionària
fet ens imposa també un judici sever. El provincialisme català és	progressista	; i tota concepció de renaixença fecunda contraria el progressisme
poblades (en això ofereixen un gran parentiu amb una altra iconografia "	progressista	", o per a ésser més precisos, burgesa: la pintura holandesa del segle
va ésser un progressiu, però els progressius, amb el temps, es tornen	progressistes	. Segurament ja no seria aquell Prometeu esquilià. Tindria una certa
i l'enarborà com si fos una bandera! Fóra absurd de voler seguir la rauxa	progressista	d'aquell bon home: implantà un règim tan nou, tan arbitrari, tan americà
per totxo, que quasi s'estimaria més ésser el lladre. XXXVI Els	progressistes	són com els cavalls que porten un pàmpol de cuiro als ulls. No poden
encara per una certa descripció del món sonor del maquinisme, que sembla	progressista	, si el comparem amb la descripció de noms sonors naturals o etnològics,
armant-se en partides i sortint a defensar la República anomenada	progressista	, convençuts que la monarquia espanyola no acceptaria ni podria acceptar
que els absolutistes i els ultra constitucionals o republicans, lliberals	progressistes	, s'uneixen i s'alien fins al punt d'operar estratègicament junts i en els
de Catalunya, com Vic i Barcelona, tant en les seves proclames electorals	progressistes	com en els seus discursos lliberals a les Corts del Congrés espanyol, del
Hi ha tres fases d'aquest esperit. La primera és la fase republicana i	progressista	, fase bilingüista, caracteritzada per un gran misticisme davant de
pare. Era un monàrquic intransigent, ultramontà. Era del partit lliberal	progressista	. Jo també n'he sigut quan era jove. Érem terribles! Però no era pas això
home era un bon ciutadà, bon pare de família, bon xicot a carta cabal,	progressista	moderat. Ja sé que les persones serioses ens tiren en cara la facècia i
veia en la facilitat memorialista dels tenedors totes les teories	progressistes	i cientificistes confirmades. L'animalitat pura del poble s'adormia
entorn de Don Carles totes les forces antirevolucionàries, i els	progressistes	de Ruiz Zorrilla no paraven de sacsejar el país amb els seus
i proclames, sense que això signifiqués adhesió a la causa	progressista	, que una cosa eren els seus sentiments, i una altra l'entremaliada
—li digué— l'heu treta del fang.— I encara que l'encegat	progressista	, a còpia de reivindicar els drets inalienables i imprescriptibles
no era home per a entrebancar-se amb els escrúpols de l'auster	progressista	. —Aqueix vestit escau a la promesa de l'hereu de la Serra
endanyant-se mútuament les ferides. —Si aquest nou govern és tan	progressista	, no pot, de justícia, trigar gaire a instaurar el comunisme, i ja
i que els estudiants d'avui siguin uns genis indiscutibles. Hem de ser	progressistes	, cada dia més progressistes, encara que aquestes idees ens portin a cada
siguin uns genis indiscutibles. Hem de ser progressistes, cada dia més	progressistes	, encara que aquestes idees ens portin a cada moment a posar totes les
castellana". I Gil de Zárate, parlant de les reformes dels governs	progressistes	després del 1834, diu que es va tenir cura d'assolir que els
d'una violenta invectiva, també seva, contra l'actuació dels elements	progressistes	en unes eleccions locals (núm. 18), simbolitza la complexitat de
simpatia la campanya menada per elements moderats i per diversos nuclis	progressistes	contra el regent d'Espanya, general Espartero, i les colles de polítics
i absurd de doblegar tot el país a un sistema incoherent—, els elements	progressistes	havien provat d'implantar el sistema mètric. Císcar, Canellas i Pedrayes
l'emancipació econòmica i espiritual de la classe obrera, sinó el corrent	progressista	, l'avenç polític i social del nostre poble, ensems que hauria entrebancat
de l'interessat, hagué de refugiar-se escapant de la persecució dels	progressistes	, /que son los judíos modernos\, segons afegeix. En un altre
el llenguatge dirigit a les masses, del Barroc, les idees liberals i	progressistes	del Neoclàssic; la voluntat d'acostament a la Terra, del Romanticisme i
amb el seu academicisme, els arquitectes i mestres de cases	progressistes	aspiraven a la puresa neoclàssica, que es veu als salons de la Junta de
i artístic era un intent de síntesi amb dues ales: simbòlica i	progressista	. L'una i l'altra tenien de comú l'amor a la Naturalesa i a la vida, i
d'origen tradicional, històric, llegendari, místic, mentre l'aspecte	progressista	cercava l'aplicació de noves formes constructives, la sinceritat en l'ús
la guerra que esqueixava el país, els "cristins" s'havien dividit en	progressistes	i moderats els quals es combatien per tots els mitjans, donant lloc a
reina la formació d'un govern moderat i ara es convertia en l'ídol dels	progressistes	. Hi havia latent entre el general i la Reina una mena de duel que ara
Les Corts havien aprovat una reforma de llei municipal que els	progressistes	trobaren retrògrada. Quan encara no l'havia sancionat, la reina resolgué
bona part d'ells es trobava en els partits moderats, no en manquen en els	progressistes	. Molt entrat el segle, figures representatives de la indústria i el
constituït, a Madrid, la Junta Central. A Catalunya, els moderats i els	progressistes	més sensats no eren partidaris de la constitució d'aquest organisme,
en mans dels militars: Serrano, O'Donnell, Narváez. Celebrades eleccions,	progressistes	i moderats resultaren guanyadors tants a tants. No es veié, doncs,
la normalitat. La sublevació de Vicàlvaro només donà dos anys de govern	progressista	, encetats a Catalunya amb les pertorbacions que ressenyem més endavant i
La reina mare aconsellava, a la seva filla, que obrís pas a la tendència	progressista	, i en veure que no li feia cas, Maria Cristina se n'anà a França, després

Pàgina 1 (de 25)

50 següents