DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
promès A 660 oc.
promès M 713 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb promès Freqüència total:  1373 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

vedelleta havia fet retrocedir Mila esglaiada, cercant l'empara del seu promès i del seu padrí. El vell Candaina, mirant-la allí prop del fill, fràgil i
cap a la matinada, la ronda es deturà sota el seu balcó, i en nom del seu promès li dedicaren belles cançons. A Mila, en les cançons que li cantava la
el casament, car no existia ja cap motiu per a esperar més. Els promesos tenien l'edat; els sogres envellien ràpidament, i la il·lusió d'ells era
la casualitat que Santa Maria es trobava més a prop del poble del seu promès que no pas aquell on aleshores vivíem. Ella acceptà, doncs, doblement
totes les noies esperen les festes, perquè així podran sortir amb els promesos; esperen les nits en què l'alegre ronda s'aturarà sota els seus
circular certs rumors a propòsit de la jove esposa: es parlava d'un antic promès —un fadrí d'un poble veí—, que havia tingut relacions amb ella abans de
davant seu. Ella obeí tremolant. Antoni Costa li parlà del seu antic promès i li preguntà si era veritat que s'havia vist amb ell. Ella li confessà
no hagués ocorregut aquella desgràcia, s'hauria casat amb mi. M'ho tenia promès: m'ho jurà per la memòria de la seva mare. No em podia enganyar. El
portat a cap el seu designi. Es tractava llavors d'una noia que el seu promès havia deixada per una altra —ara ho recorda bé—: una mica, doncs, germana
acabaran d'acomplir el procés, en els nostres dies. En l'actualitat, els promesos més rupestres, quan fan el seu ofici, el fan a imitació de les dolces
sembla haver-se espesseït. "Mai una conjuntura com l'actual" el meu promès, benvolguda senyora "els setanta mil parats de les indústries assenyalen
patriarca que ha tornat, després de llargs camins de probitat, a la terra promesa. És probablement aquesta imatge, esgrimida pel pare, que el poeta arribà
somni i seré, amb ells, un nou caminant vers la terra promesa, a on no es compta ni l'ahir ni el demà, vida de la mort,
madrastra, forastera a la seva llar, acceptà el pretendent; esdevingueren promesos i al cap de poc temps Càndida li pregava que avancessin el casament, car
el gall. No ens ha faltat cap de detall. L'honesta joia dels promesos, ben mirats, indistints, els besos, i creix el ventre
Diu que es deia Victòria. Tenia una foto del seu promès, i dues només, de seves: una als catorze anys,
dels cors travessats per una fletxa, i els sospirs i els retrats amb el promès a dintre un núvol, com si vingués del cel. Ara tu et penses que perquè
per exemple la Maribel que enguany ens ha lluït promès i deu tenir gust de llimona. Jo m'entenc, i aquesta
d'un altre trastorn. L'Ernestina tenia relacions, no? L'ha deixada el promès? Víctor. Vaig tenir de llençar-lo al carrer per vil. Ernestina
la cuina amb davantal blanc, i vaig fer el disbarat de dir: —I si el meu promès ho sap? Aquell noi es va acostar encara més a la vora i va dir rient, tan
noi es va acostar encara més a la vora i va dir rient, tan petita i ja té promès? I quan va riure els llavis se li van estirar i li vaig veure totes les
i sense poder-me aconsellar, perquè vaig dir a aquell noi que el meu promès feia de cuiner al Colón i va riure i em va dir que el planyia molt perquè
de tan acostumada a sentir només, Colometa, Colometa. Era el meu primer promès, en Pere. El promès que havia deixat. No vaig gosar preguntar-li si
a sentir només, Colometa, Colometa. Era el meu primer promès, en Pere. El promès que havia deixat. No vaig gosar preguntar-li si s'havia casat o si
millors que mai havia vist, que ja s'hi havia fixat quan tot just érem promesos, i em va fer tornar a dintre a comprar cinc quilos de veces. L'adroguer
va venir i de seguida va dir-me que tenia molta por que li matessin el promès i que si se li moria ella es tiraria al mar perquè estava molt enamorada
vent d'aquell jardí que no era com el vent d'enlloc més. I va dir que el promès era alt i prim i amb els ulls negres i lluents com el carbó d'antracita.
Margarida. En Bernat ho refusa, dient que no vol esser infidel a la seva promesa amor a una altra. Margarida diu que no ha arribat a "El Castell" pel
filla el do. Deixau que als vostres peus resti com patge, però fidel a ma promesa amor. Rei ¿Per què ta joventut altiva gosa rebutjar el privilegi
ni visió cruel quan Déu t'haja donat els béns promesos i regnis en el trono d'Israel.— David li respongué: —Beneita
ressonen a dins la foscor. L'estimada dóna l'adéu al promès; però l'Amor vetlla amb el llum encès. L'ombra
havia d'ésser, per essència, limitada a d'altres resultats que els promesos a les ciències exactes i naturals, però no fou pas menys científica i els
un altre cas particular del qual és il·lustrat pel mite pueblo de l'home promès a una noia-àliga, mite lligat en els pueblo a un altre: el de la promesa-
forces restablertes pugui aparèixer com els gatges de la llarga vida promesa als homes: "Quan hagueren passat sis llunes... l'ós procedí a un examen
glop te fería entrar dins del meu cor... Tonta, retonta, si la Sofía está promesa!... —Aixó vosté ho diu. —Vaja, gira aquest vosté enfadós!... Dich
Encara no 't crech del tot: jo esbrinaré si es veritat que la Sofía está promesa. Ara vés, vésme á cercar lo retrato y esmorza ab lo teu company. —Nó:
d'ençà que ella i la seva germana s'entestaven a considerar-me com un promès gairebé oficial. Em donaven entrada a casa seva. La meva amiga m'esperava
coses. Jo responia amb vaguetats a aquestes preguntes. No em considerava promès ni tenia ganes de prometre'm. Finalment, aculat per totes dues, responia
homes, una cosa que també es produeix de vegades entre home i dona, sia promesos, amants, o marit i muller. Vull dir que a força de protestes de
... —Ei, tu!... És que te'n vols desdir, ara? —No; el promès, promès. Anem Roine avall, pels afores de la ciutat. L'aspecte de les
Ei, tu!... És que te'n vols desdir, ara? —No; el promès, promès. Anem Roine avall, pels afores de la ciutat. L'aspecte de les cases ja és
bon dinar reclama un millor aperitiu. Sí; ara vol un bon dinar! El dinar promès. No se'l vol deixar perdre. Jo ja me'n faria franc, d'aquest bon dinar!
hem estimat. Torna aquesta nit o demà... —Sí, demà. —M'ho promets? —Promès. Josep em feia broma: —Apa, noi! Apa, noi! No podia resistir més.
o el sedàs de tela blanca, esperant oir la cançó que li dedica el promès. Es va gitar tard, després de la coetada, i no volia dormir-se. Quan la
el que li cantarà. I la colla ha arribat davant per davant de la casa. El promès ha agafat un cantal del carrer, i amb ell colpeja la porta, que ressona
Fradalico al costat; pero, al arribar á la porta de la casa, lo promés se despedia y ja no veya á la Filomena fins que aquesta tornaba á sortir.
Filomena demaná á la mare si volia ser testimoni de vista mentres lo seu promés estigués present. Don Joaquim Rovirat, al enterarse de lo que 'ns habia
de tres en tres; l' una diu á l' altre: —Mira 'l teu promés... A nosaltres, que 'ns digan xinxas, francament, aixó es un dirli
donas. —Pero ¿qui son ells? —¡Lo meu marit!... —¡Lo meu promes!... —No sé de qui parleu... —contestá l' home, com si 'ns vulgués fer
es l' enemich mes formidable de Fransa: vas ab ell á quí la mort me te promesa ton pare. Julia. Com? ¿que contas? ¡Deu del cel! Al fi traydor?

  Pàgina 1 (de 28) 50 següents »