Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

aquell temps. En contraure matrimoni, no va complir, però, el que havia	promès	, i Dioneu es va indignar fins al roig roent i va jurar que escarmentaria
fins al propi xaró. Jo en sóc l'amo", li assegurava el vell. "I et	prometo	que allí no feinejaràs. Sols hauràs de servir de tant en tant, a mi i als
tan poc, Déu meu, tan poc!", es lamentava la senyora Magdalena Blasi. "	Prometo	, però, de comprar-ne aquest any un munt de plantes —que provenen, si més
i aquest regnarà en absolut, d'ara endavant, al meu palau, m'ho ben	prometo	. Sogres, cunyades conques, dides, fills, cuineres, noies, esclaus,
plena, te l'envejo. Insisteixes a preguntar-me per Teoclimen? Et torno a	prometre	que ni el vaig conèixer. Guardaria cap secret per a tu? Ni per a ningú,
l'odiava, i la sola presència d'ell li alterava els nervis. No obstant,	prometé	que s'esforçaria. Però Joan del Santo s'oposà rodonament a continuar
també ella el seu consol i el seu descans. No obstant això, quan Mila es	prometé	amb Tiago, el seu pare deixà, per un cas rar, les seves terres d'Argona i
sang. Quimet va córrer devers ell i l'abraçà estretament, i abraçats així	prometeren	venjar-se quan serien més grans... Després, amb el passar del temps,
preguntà si pensava quedar-se gaire temps a Santa Maria, i s'acomiadà tot	prometent	-li tornar. Després Tino Costa pensava en l'ancià, i a poc a poc s'anà
caràcter de Munda del Roso— i que demanés perdó a Donya Maria i li	prometés	que no ho tornaria a fer. Mila es deixà pegar, es deixà insultar per sa
amb resignació aquella prova i es compadís de la seva filla. El vell no	prometé	res, no respongué cap paraula; però quan va sortir d'aquella casa
tot fou en va. No tenia la intenció de complir res d'allò que li	prometia	; no ho podia complir. Sabia que ja no podia continuar amb
de la mare. Mila li havia confiat els seus temors, i tia Càndia li	prometé	fer tot el que pogués per saber noves d'ell. Tractà de trabar conversa
en la seva ment, li feia amarga l'existència. Maria Àgueda llavors es	prometia	que quan ell tornaria li parlaria d'allò, li descobriria la seva tortura.
temor de saber d'ella: la manera com se n'anà, el to en què parlà, no	prometien	res de bo. Estic convençuda que, encara que la trobessis, no
pas d'ell; murmuraven en veu baixa l'oferiment; fingien tendresa, passió;	prometien	gaudis misteriosos, més o menys insistents, més o menys desvergonyides,
mi..." Roman encara abstreta un instant, en silenci. I després: "T'ho	prometo	, Anselma". No: aquest cop Mila no li demanarà que l'acompanyi. Ja sap el
. Veuràs la teva mare, acabaràs de reposar-te, i ja refeta del tot, t'ho	prometo	, t'ho juro: aparellarem el carro i anirem en busca d'ell. Jo
de jugar així amb els seus sentiments més bells? On era la pau que es	prometia	? Era de nou a Santa Maria i, a penes arribat aquí, tot el que formava la
ella), però els qui es trobaven allí ¿li havien respost a allò que ell es	prometia	? Sileta defugia de trobar-se amb ell i tampoc no era Sileta... La mare,
eloqüent. —Ara vull demanar-te un favor. Quan vaig estar a la masia vaig	prometre	a Anselma que parlaria amb tu perquè la portessis a Santa Maria. A més a
que parlaria amb tu perquè la portessis a Santa Maria. A més a més, vaig	prometre	-li un present. Fou tan bona amb mi! Si desitja venir a Santa Maria,
, tria d'entre els meus aquell que et sembli millor. —Ho faré, Mila: t'ho	prometo	. Però... —Gràcies, pare. Ara sóc feliç, veus? Quan sortí de l'estança de
aquestes paraules? Per què t'entestes a turmentar-nos? —Deixa'm parlar i	promet	-me això que et demano. —Però si tu estàs bona, Mila... Per què parles de
tu estàs bona, Mila... Per què parles de morir? Precisament el metge... —	Promet	-m'ho! —Però, Mila estimada: com vols que... A més a més, tu
estimada: com vols que... A més a més, tu ets cristiana, ets batejada. —	Promet	-m'ho, padrí! —Bé... —No, no; promet-m'ho: fes
, ets batejada. —Promet-m'ho, padrí! —Bé... —No, no;	promet	-m'ho: fes com si ho juressis davant la tomba de la teva mare, com si em
juressis davant la tomba de la teva mare, com si em trobés en l'agonia.	Promet	-me que ho faràs. —Bé... Tot el que vulguis, Mila. Ja ho saps.
que ho faràs. —Bé... Tot el que vulguis, Mila. Ja ho saps. T'ho	prometo	com... si estigués davant la tomba de la meva mare. Però, Mila...
intenció de la dona, afegeix—: Que no consti l'incident. —N'hi haurà més —	promet	ell. —Molt bé —fa la veu afemellada—. Ho heu aconseguit. Us retirem els
veu, sonora i ampla. Després de cridar una bona estona l'amenaçà i li	prometé	que se'n penediria. Els crits havien atret els mossos a l'era, i la dida
la del mateix noi, que no es resignava a separar-se de Cinta. Cinta li	prometé	, perquè accedís a anar-se'n, que aniria aviat a veure'l. Que fins
com t'ho vas fer per treure-te-la del davant, sense que cridés. Ens havia	promès	que cridaria quan t'hi acostessis. I Erasme se'l mirà i va riure també,
. Quan se'n va a les Torres de Padrós a posar-se bo del tot, li fa	prometre	que un dia l'anirà a veure. Aquest dia es converteix, gràcies als bons
a cavall, quan bé li semblava. Campdepadrós ordenà, suplicà, afalagà, va	prometre	temptadors beneficis. Va ser inútil. El pare va fer esforços per usar un
enviar ajuda econòmica a Erasme Bonsoms, cosa que feia temps que havia	promès	, després de vèncer una certa resistència d'Erasme que confiava en la seva
la vida que s'esquitlla com una aigua per entre els seus dits. Erasme li	prometé	que vindria a veure'l, però no va complir la promesa. Ni tan sols les
portes de la ciutat estaran tancades per la pesta. Però mai no deixà de	prometre	el seu viatge, ni deixà d'insistir perquè Jeroni fes el viatge a Girona.
ara que ja estava ben decidit a adaptar-se a les lleis dels seus, que	prometia	ser fidel a la seva casa i al seu nom a canvi d'una vida llarga,
tan admirat. —Vet aquí l'obra de la meva vida —devia dir-li—; si em	promets	salvar-la de les intencions destructores del meu pare a tu te la
guardà a la caixa de núvia, on es quedaria, a tot estirar, dues setmanes.	Prometé	, segurament no una vegada, sinó moltes, prometé escriure a Erasme, cosa
estirar, dues setmanes. Prometé, segurament no una vegada, sinó moltes,	prometé	escriure a Erasme, cosa que va fer, i lliurar-li el plec de les Memòries,
. Li ho va demanar en el llit de mort, i no cessà fins que ell li ho va	prometre	. Quico vivia amb la seva —i meva— tia, convertida en la seva madrastra, i
de treballar i regenerar-se. Ho hauria donat tot perquè fos així; es	prometé	i tot saludar-lo, si es trobava amb ell. No tenia cap desig d'ésser-hi
d'anar a la ribera amb els treballadors. La nit abans, el pare li havia	promès	que hi aniria; també a ell, al pare, li agradava d'emportar-se'l. No
li tornà a pregar que no trigués, que no els fes esperar massa. Ell li ho	prometé	. —En tres quarts torno a ésser aquí. Li digué adéu; acaricià Marçal amb
les hortes amb aquest pensament. Sentia una vaga inquietud, perquè havia	promès	a Marina que tornaria aviat; però es digué novament que era una llàstima,
La Pigadeta rompé a plorar de bell nou, s'abraçà a sa mare i li va	prometre	que no es tornaria a aturar. Passaren a penes tres dies, quan la vella
la mare l'agafà pel braç. —On vas? Per què no contestes? La Pigadeta va	prometre	una vegada més que no hi tornaria, però ho féu sense convicció, i es
un sostre de xampany la primera nit d'amor— te n'has de fiar. Jo ja no	promet	: et seré fidel per sempre més; tampoc no vull que tu m'ho prometis. Però

Pàgina 1 (de 102)

50 següents