Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
pronom M 1014 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pronom Freqüència total:  1014 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

lògic, hom pot situar els termes de parentiu entre els noms propis i els pronoms. Llur plaça és intermèdia i mereixen d'ésser anomenats pronoms
i els pronoms. Llur plaça és intermèdia i mereixen d'ésser anomenats pronoms individualitzats o noms personals generalitzats." (Thurnwald, pàg.
i el segon perquè cregué descobrir el model lògic del nom propi en el pronom demostratiu. Això és admetre, en efecte, que l'acte d'anomenar se situa
humor-esperit, etc.), els adjectius (gran-petit) i els pronoms d'aparença més humil (l'un-l'altre) mentre estiguin posats en
diàleg. Per això una bona part ha estat escrita en primera persona, i el pronom "jo" hi surt com una de les seves característiques. Sembla que l'autor
modestíssima "aquí". "Aquí", en llur boca passa d'adverbi a pronom. "Aquí se ha metido en la cabeza ir a la Bombilla". Alguns
part existeixen partícules amb funció pròpia, com l'article, o com certs pronoms i adverbis que de fet només disposen d'arrel (/la\: únic
(/la\: únic article; /mi, vi, li\, els tres primers pronoms personals, etc.). L'originalitat de l'esperanto, i el que li dóna una
per tal de distingir-se d'altres formes, sovint en contracció amb pronoms febles (rebre'm, tributa'm, porta't, negàrem, que en el nostre
gràcia. Ús de l'apòstrof. Els articles lo, la, els pronoms me, te, se, ne, i la preposició de adopten les formes
usen mai apòstrof per a indicar l'elisió de la vocal dels articles i dels pronoms febles que s'escauen darrera una vocal. Quan aquesta pertany a un
empren les contraccions del català antic: se, vos i lo (pronom i article) segueixen generalment la primera solució (que se veu, no se
quan la i va seguida de vocal àtona (patria, propia). Pronoms. La conveniència d'emprar el possessiu llur (adjectiu i
La conveniència d'emprar el possessiu llur (adjectiu i pronom) és remarcada en l'advertiment lingüístic inicial i especialment en
sense, però, recomanar-lo especialment. Com a demostratius (adjectius i pronoms) trobem indistintament est i aquest, eix i aqueix, i
verb donar) dona (= cast. mujer) és (del verb ser) es (pronom reflexiu = se) féu (del verb fer) feu (= cast.
res (= cast. nada) sé (del verb saber) se (pronom reflexiu = es) séu (= cast. sebo) seu
(possessiu = son) sí (adverbi d'afirmació) si (conjunció), (pronom reflexiu) sóc (del verb ser) soc (= cast. zueco) sòl
(del verb ser) son (possessiu = el seu) té (del verb tindre) te (pronom personal), (planta aromàtica) ús (= cast. uso) us
personal), (planta aromàtica) ús (= cast. uso) us (pronom personal = vos) véns, vénen (del verb vindre) vens, venen (del
i d'admiració poden ser suprimits quan l'oració comença amb un pronom o adverbi interrogatiu o amb una interjecció. Atres signes gràfics
N'Úrsula, etc.. (§ 261). c) Les formes plenes dels pronoms personals àtons me, te, le, se, i del pronom adverbial ne,
formes plenes dels pronoms personals àtons me, te, le, se, i del pronom adverbial ne, s'escriuen respectivament m', t', l', s' i
pres, etc. (§ 287). d) Les formes invertides dels pronoms personals àtons em, ens, et, el, els, es i de l'adverbial
ena-morat, etc.. d) Cal separar els dos elements dels pronoms personals nosatres o nosaltres i vosatres o
d'un substantiu, que rep el nom d'antecedent, i s'introduïxen amb pronoms relatius (§§ 237 i 311-322). c) Oracions
paraula modificativa, per modificar-lo o determinar-lo. e) El pronom és la paraula variable que repetix o substituïx un concepte sense
més que una paraula és un accident gramatical, originàriament pronom, que servix per a indicar a l'oient que coneix el concepte o el grup a
l'oració, poden classificar-se en tres grups: 1o· El nom, el pronom i el verb, són els mots essencials de l'oració. 2o· L'adjectiu,
respectivament singular o plural. Afecta esta modificació al nom, al pronom, a l'article, a l'adjectiu i al verb. b) El gènere és una
atres per una distinció merament formal. Tenen est accident el nom, el pronom, l'article i l'adjectiu. D'un conjunt d'objectes, qualitats o
es diu que pertany al gènere neutre; en la nostra llengua només certs pronoms tenen formes pròpies per al gènere neutre. c) El cas
i datiu el del complement indirecte. En la nostra llengua només els pronoms personals es declinen orgànicament, és a dir, tenen forma distinta en els
home, objecte o idea abstracta. Est accident afecta només al verb, al pronom i a certs adjectius determinatius. El verb Les modificacions del concepte
de l'imperatiu del verb anar en forma reflexiva, la qual porta dos pronoms, el personal acusatiu i l'adverbial en (§ 293 d), ha
el participi concorda amb el complement acusatiu quan est és un dels pronoms dèbils de 3a· persona el, la, els, o les;
poc el subjecte que realitza l'acció, pot ser est substituït per un pronom. En la nostra llengua quan no s'expressa la persona agent, pot formar-se
pers. sing. o plural de la flexió activa del verb, acompanyades del pronom reflexiu de 3a· pers. es (o se); així per exemple
en Agost. Cal no confondre les frases de passiva formades amb el pronom reflexiu, amb les frases pròpiament reflexives en les quals el subjecte
expressa l'acció (cal cantar), o amb el verb haver amb els pronoms impersonals seguit de la preposició de i l'infinitiu corresponent
les proposicions subordinades adjectives o relatives, introduïdes amb un pronom relatiu (§ 163 b), que expressen un fet la realització del qual
b) Davant les proposicions relatives introduïdes amb els pronoms que i qual, quan llur antecedent no és cap substantiu
que, pot substituir-se per l'article masculí el, o pels pronoms neutres això o allò; exemples: Fes el que et manen,
Alguns autors empren lícitament la forma arcaica ço (reducció del pronom neutre açò § 305), però no convé fer-ne massa ús;
el relatiu qual, es pot substituir per la qual cosa o pel pronom neutre i això; exemple: Has perdut el temps, la qual cosa no té
d) Davant la preposició de, es pot substituir pels pronoms neutres això o allò; exemples: No m'agrada això del teu
és la mateixa paraula que el numeral un (§ 268) i que el pronom indefinit un (§ 306). L'article personal 262.
mateixa nit; M'ho ha dit mon pare mateix. Quan va darrere el nom o el pronom, deu concordar amb ell, i cal evitar el dialectalisme usual en l'Horta de
dels seus elements. Els adjectius interrogatius es corresponen amb els pronoms interrogatius (§ 310), i són: quin pregunta per la
evitar la pràctica que va introduint-se en el valencià parlat d'usar el pronom interrogatiu neutre què (§ 310) en comptes de quin

  Pàgina 1 (de 21) 50 següents »