×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pronom |
Freqüència total: 1045 |
CTILC1 |
lògic, hom pot situar els termes de parentiu entre els noms propis i els | pronoms | . Llur plaça és intermèdia i mereixen d'ésser anomenats pronoms | i els pronoms. Llur plaça és intermèdia i mereixen d'ésser anomenats | pronoms | individualitzats o noms personals generalitzats." (Thurnwald, pàg. | i el segon perquè cregué descobrir el model lògic del nom propi en el | pronom | demostratiu. Això és admetre, en efecte, que l'acte d'anomenar se situa | humor-esperit, etc.), els adjectius (gran-petit) i els | pronoms | d'aparença més humil (l'un-l'altre) mentre estiguin posats en | diàleg. Per això una bona part ha estat escrita en primera persona, i el | pronom | "jo" hi surt com una de les seves característiques. Sembla que l'autor | modestíssima "aquí". "Aquí", en llur boca passa d'adverbi a | pronom | . "Aquí se ha metido en la cabeza ir a la Bombilla". Alguns | part existeixen partícules amb funció pròpia, com l'article, o com certs | pronoms | i adverbis que de fet només disposen d'arrel (/la\: únic | (/la\: únic article; /mi, vi, li\, els tres primers | pronoms | personals, etc.). L'originalitat de l'esperanto, i el que li dóna una | per tal de distingir-se d'altres formes, sovint en contracció amb | pronoms | febles (rebre'm, tributa'm, porta't, negàrem, que en el nostre | gràcia. Ús de l'apòstrof. Els articles lo, la, els | pronoms | me, te, se, ne, i la preposició de adopten les formes | usen mai apòstrof per a indicar l'elisió de la vocal dels articles i dels | pronoms | febles que s'escauen darrera una vocal. Quan aquesta pertany a un | empren les contraccions del català antic: se, vos i lo ( | pronom | i article) segueixen generalment la primera solució (que se veu, no se | quan la i va seguida de vocal àtona (patria, propia). | Pronoms | . La conveniència d'emprar el possessiu llur (adjectiu i | La conveniència d'emprar el possessiu llur (adjectiu i | pronom | ) és remarcada en l'advertiment lingüístic inicial i especialment en | sense, però, recomanar-lo especialment. Com a demostratius (adjectius i | pronoms | ) trobem indistintament est i aquest, eix i aqueix, i | verb donar) dona (= cast. mujer) és (del verb ser) es ( | pronom | reflexiu = se) féu (del verb fer) feu (= cast. | res (= cast. nada) sé (del verb saber) se ( | pronom | reflexiu = es) séu (= cast. sebo) seu | (possessiu = son) sí (adverbi d'afirmació) si (conjunció), ( | pronom | reflexiu) sóc (del verb ser) soc (= cast. zueco) sòl | (del verb ser) son (possessiu = el seu) té (del verb tindre) te ( | pronom | personal), (planta aromàtica) ús (= cast. uso) us | personal), (planta aromàtica) ús (= cast. uso) us ( | pronom | personal = vos) véns, vénen (del verb vindre) vens, venen (del | i d'admiració poden ser suprimits quan l'oració comença amb un | pronom | o adverbi interrogatiu o amb una interjecció. Atres signes gràfics | N'Úrsula, etc.. (§ 261). c) Les formes plenes dels | pronoms | personals àtons me, te, le, se, i del pronom adverbial ne, | formes plenes dels pronoms personals àtons me, te, le, se, i del | pronom | adverbial ne, s'escriuen respectivament m', t', l', s' i | pres, etc. (§ 287). d) Les formes invertides dels | pronoms | personals àtons em, ens, et, el, els, es i de l'adverbial | ena-morat, etc.. d) Cal separar els dos elements dels | pronoms | personals nosatres o nosaltres i vosatres o | d'un substantiu, que rep el nom d'antecedent, i s'introduïxen amb | pronoms | relatius (§§ 237 i 311-322). c) Oracions | paraula modificativa, per modificar-lo o determinar-lo. e) El | pronom | és la paraula variable que repetix o substituïx un concepte sense | més que una paraula és un accident gramatical, originàriament | pronom | , que servix per a indicar a l'oient que coneix el concepte o el grup a | l'oració, poden classificar-se en tres grups: 1o· El nom, el | pronom | i el verb, són els mots essencials de l'oració. 2o· L'adjectiu, | respectivament singular o plural. Afecta esta modificació al nom, al | pronom | , a l'article, a l'adjectiu i al verb. b) El gènere és una | atres per una distinció merament formal. Tenen est accident el nom, el | pronom | , l'article i l'adjectiu. D'un conjunt d'objectes, qualitats o | es diu que pertany al gènere neutre; en la nostra llengua només certs | pronoms | tenen formes pròpies per al gènere neutre. c) El cas | i datiu el del complement indirecte. En la nostra llengua només els | pronoms | personals es declinen orgànicament, és a dir, tenen forma distinta en els | home, objecte o idea abstracta. Est accident afecta només al verb, al | pronom | i a certs adjectius determinatius. El verb Les modificacions del concepte | de l'imperatiu del verb anar en forma reflexiva, la qual porta dos | pronoms | , el personal acusatiu i l'adverbial en (§ 293 d), ha | el participi concorda amb el complement acusatiu quan est és un dels | pronoms | dèbils de 3a· persona el, la, els, o les; | poc el subjecte que realitza l'acció, pot ser est substituït per un | pronom | . En la nostra llengua quan no s'expressa la persona agent, pot formar-se | pers. sing. o plural de la flexió activa del verb, acompanyades del | pronom | reflexiu de 3a· pers. es (o se); així per exemple | en Agost. Cal no confondre les frases de passiva formades amb el | pronom | reflexiu, amb les frases pròpiament reflexives en les quals el subjecte | expressa l'acció (cal cantar), o amb el verb haver amb els | pronoms | impersonals seguit de la preposició de i l'infinitiu corresponent | les proposicions subordinades adjectives o relatives, introduïdes amb un | pronom | relatiu (§ 163 b), que expressen un fet la realització del qual | b) Davant les proposicions relatives introduïdes amb els | pronoms | que i qual, quan llur antecedent no és cap substantiu | que, pot substituir-se per l'article masculí el, o pels | pronoms | neutres això o allò; exemples: Fes el que et manen, | Alguns autors empren lícitament la forma arcaica ço (reducció del | pronom | neutre açò § 305), però no convé fer-ne massa ús; | el relatiu qual, es pot substituir per la qual cosa o pel | pronom | neutre i això; exemple: Has perdut el temps, la qual cosa no té | d) Davant la preposició de, es pot substituir pels | pronoms | neutres això o allò; exemples: No m'agrada això del teu | és la mateixa paraula que el numeral un (§ 268) i que el | pronom | indefinit un (§ 306). L'article personal 262. | mateixa nit; M'ho ha dit mon pare mateix. Quan va darrere el nom o el | pronom | , deu concordar amb ell, i cal evitar el dialectalisme usual en l'Horta de | dels seus elements. Els adjectius interrogatius es corresponen amb els | pronoms | interrogatius (§ 310), i són: quin pregunta per la | evitar la pràctica que va introduint-se en el valencià parlat d'usar el | pronom | interrogatiu neutre què (§ 310) en comptes de quin |
|