Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

lògic, hom pot situar els termes de parentiu entre els noms propis i els	pronoms	. Llur plaça és intermèdia i mereixen d'ésser anomenats pronoms
i els pronoms. Llur plaça és intermèdia i mereixen d'ésser anomenats	pronoms	individualitzats o noms personals generalitzats." (Thurnwald, pàg.
i el segon perquè cregué descobrir el model lògic del nom propi en el	pronom	demostratiu. Això és admetre, en efecte, que l'acte d'anomenar se situa
humor-esperit, etc.), els adjectius (gran-petit) i els	pronoms	d'aparença més humil (l'un-l'altre) mentre estiguin posats en
diàleg. Per això una bona part ha estat escrita en primera persona, i el	pronom	"jo" hi surt com una de les seves característiques. Sembla que l'autor
modestíssima "aquí". "Aquí", en llur boca passa d'adverbi a	pronom	. "Aquí se ha metido en la cabeza ir a la Bombilla". Alguns
part existeixen partícules amb funció pròpia, com l'article, o com certs	pronoms	i adverbis que de fet només disposen d'arrel (/la\: únic
(/la\: únic article; /mi, vi, li\, els tres primers	pronoms	personals, etc.). L'originalitat de l'esperanto, i el que li dóna una
per tal de distingir-se d'altres formes, sovint en contracció amb	pronoms	febles (rebre'm, tributa'm, porta't, negàrem, que en el nostre
gràcia. Ús de l'apòstrof. Els articles lo, la, els	pronoms	me, te, se, ne, i la preposició de adopten les formes
usen mai apòstrof per a indicar l'elisió de la vocal dels articles i dels	pronoms	febles que s'escauen darrera una vocal. Quan aquesta pertany a un
empren les contraccions del català antic: se, vos i lo (	pronom	i article) segueixen generalment la primera solució (que se veu, no se
quan la i va seguida de vocal àtona (patria, propia).	Pronoms	. La conveniència d'emprar el possessiu llur (adjectiu i
La conveniència d'emprar el possessiu llur (adjectiu i	pronom	) és remarcada en l'advertiment lingüístic inicial i especialment en
sense, però, recomanar-lo especialment. Com a demostratius (adjectius i	pronoms	) trobem indistintament est i aquest, eix i aqueix, i
verb donar) dona (= cast. mujer) és (del verb ser) es (	pronom	reflexiu = se) féu (del verb fer) feu (= cast.
res (= cast. nada) sé (del verb saber) se (	pronom	reflexiu = es) séu (= cast. sebo) seu
(possessiu = son) sí (adverbi d'afirmació) si (conjunció), (	pronom	reflexiu) sóc (del verb ser) soc (= cast. zueco) sòl
(del verb ser) son (possessiu = el seu) té (del verb tindre) te (	pronom	personal), (planta aromàtica) ús (= cast. uso) us
personal), (planta aromàtica) ús (= cast. uso) us (	pronom	personal = vos) véns, vénen (del verb vindre) vens, venen (del
i d'admiració poden ser suprimits quan l'oració comença amb un	pronom	o adverbi interrogatiu o amb una interjecció. Atres signes gràfics
N'Úrsula, etc.. (§ 261). c) Les formes plenes dels	pronoms	personals àtons me, te, le, se, i del pronom adverbial ne,
formes plenes dels pronoms personals àtons me, te, le, se, i del	pronom	adverbial ne, s'escriuen respectivament m', t', l', s' i
pres, etc. (§ 287). d) Les formes invertides dels	pronoms	personals àtons em, ens, et, el, els, es i de l'adverbial
ena-morat, etc.. d) Cal separar els dos elements dels	pronoms	personals nosatres o nosaltres i vosatres o
d'un substantiu, que rep el nom d'antecedent, i s'introduïxen amb	pronoms	relatius (§§ 237 i 311-322). c) Oracions
paraula modificativa, per modificar-lo o determinar-lo. e) El	pronom	és la paraula variable que repetix o substituïx un concepte sense
més que una paraula és un accident gramatical, originàriament	pronom	, que servix per a indicar a l'oient que coneix el concepte o el grup a
l'oració, poden classificar-se en tres grups: 1o· El nom, el	pronom	i el verb, són els mots essencials de l'oració. 2o· L'adjectiu,
respectivament singular o plural. Afecta esta modificació al nom, al	pronom	, a l'article, a l'adjectiu i al verb. b) El gènere és una
atres per una distinció merament formal. Tenen est accident el nom, el	pronom	, l'article i l'adjectiu. D'un conjunt d'objectes, qualitats o
es diu que pertany al gènere neutre; en la nostra llengua només certs	pronoms	tenen formes pròpies per al gènere neutre. c) El cas
i datiu el del complement indirecte. En la nostra llengua només els	pronoms	personals es declinen orgànicament, és a dir, tenen forma distinta en els
home, objecte o idea abstracta. Est accident afecta només al verb, al	pronom	i a certs adjectius determinatius. El verb Les modificacions del concepte
de l'imperatiu del verb anar en forma reflexiva, la qual porta dos	pronoms	, el personal acusatiu i l'adverbial en (§ 293 d), ha
el participi concorda amb el complement acusatiu quan est és un dels	pronoms	dèbils de 3a· persona el, la, els, o les;
poc el subjecte que realitza l'acció, pot ser est substituït per un	pronom	. En la nostra llengua quan no s'expressa la persona agent, pot formar-se
pers. sing. o plural de la flexió activa del verb, acompanyades del	pronom	reflexiu de 3a· pers. es (o se); així per exemple
en Agost. Cal no confondre les frases de passiva formades amb el	pronom	reflexiu, amb les frases pròpiament reflexives en les quals el subjecte
expressa l'acció (cal cantar), o amb el verb haver amb els	pronoms	impersonals seguit de la preposició de i l'infinitiu corresponent
les proposicions subordinades adjectives o relatives, introduïdes amb un	pronom	relatiu (§ 163 b), que expressen un fet la realització del qual
b) Davant les proposicions relatives introduïdes amb els	pronoms	que i qual, quan llur antecedent no és cap substantiu
que, pot substituir-se per l'article masculí el, o pels	pronoms	neutres això o allò; exemples: Fes el que et manen,
Alguns autors empren lícitament la forma arcaica ço (reducció del	pronom	neutre açò § 305), però no convé fer-ne massa ús;
el relatiu qual, es pot substituir per la qual cosa o pel	pronom	neutre i això; exemple: Has perdut el temps, la qual cosa no té
d) Davant la preposició de, es pot substituir pels	pronoms	neutres això o allò; exemples: No m'agrada això del teu
és la mateixa paraula que el numeral un (§ 268) i que el	pronom	indefinit un (§ 306). L'article personal 262.
mateixa nit; M'ho ha dit mon pare mateix. Quan va darrere el nom o el	pronom	, deu concordar amb ell, i cal evitar el dialectalisme usual en l'Horta de
dels seus elements. Els adjectius interrogatius es corresponen amb els	pronoms	interrogatius (§ 310), i són: quin pregunta per la
evitar la pràctica que va introduint-se en el valencià parlat d'usar el	pronom	interrogatiu neutre què (§ 310) en comptes de quin

Pàgina 1 (de 21)

50 següents