×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb pronunciar |
Freqüència total: 4954 |
CTILC1 |
| per la ira, la bufetejà. Ella cridà, picà de peus, proferí insults; | pronuncià | tals paraules, de tan mal efecte en una dona com ella, que Joan del Santo | | i se'l maleïa, i les velles gairebé es senyaven, o poc menys, quan es | pronunciava | el seu nom. Mila aquella nit, la que seguí a l'arribada d'ell, sense | | li glaçava als llavis. Menjaren, sense que ell la mirés un moment, sense | pronunciar | cap paraula. Acabat de sopar ell la cridà a la seva habitació —no volia | | Era tanta l'emoció d'ell en sentir la veu de sa germana, que no podia ni | pronunciar | el seu nom; dels seus llavis s'exhalava una mena de gemec repetit. De | | damunt de l'as de copes, que, segons sembla, havia sortit cap per avall; | pronuncià | una oració i li lliurà una bosseta que contenia unes herbes miraculoses. | | l'havia assistit fins aleshores. Començà a delirar, i en el seu deliri | pronunciava | contínuament el nom del seu amic i el demanava. Tino Costa era lluny; no | | no havia de poder viure una hora més. I, amb tot, vaig deixar-la." | Pronuncià | aquestes últimes paraules quasi amb angoixa, en veu més baixa. Féu una | | la veuré més." I es reclogué en la solitud, com un eremita després de | pronunciar | el seu vot. IV @—¿Es ya de despertar hora? —Sí, hora es ya de | | romandre muda davant les paraules d'ella i el to decidit amb què les va | pronunciar | . La mirà com si no gosés creure el que sentia, com si volgués encertir-se | | al costat d'ella. Inclinà el cap com un infant sobre el seu muscle i | pronuncià | el seu nom en veu baixa: —Mila... A la cuina la mare i tia Càndia del | | seus deliris (s'ha passat moltes nits delirant); en els deliris sempre | pronunciava | aquest nom. Però, és cert que va matar un home? Tino Costa s'havia | | i una veu llorda, enrogallada, cridà des de fora: Ella el mirà novament i | pronuncià | com una alenada: —És ell! —I amb un gest ràpid s'amagà al pit el retrat | | estava al peu de l'escala i avançà a les palpentes. "No serà res" | pronuncià | en veu baixa, i volgué somriure, però no pogué: tenia la cara rígida, | | faràs? Ella no contesta. El seu padrí la mira. —No sé... Potser sí... — | pronuncia | ella de sobte, vaga, enigmàtica. I roman de nou absorta en un pensament | | i continuava passant els dits per la vora de les tovalles. —Manuel — | pronuncià | per fi sense aixecar els ulls—: oblida tot allò que et vaig dir: no sabia | | de l'amor en què es sent encara cremar per ella? "Mila, estimada meva — | pronuncià | en veu baixa—, Mila." I sent renéixer en ell la vella desesperació pel | | esforços per dominar l'emoció que li muntava a la gola. El vell Santo no | pronunciava | un mot i l'anava ajudant en silenci. Munda del Roso s'estava asseguda en | | què fer ni què dir; es sentia estranyament commogut, sense força per | pronunciar | una paraula. —¿Veritat, pare —prosseguí ella—, veritat, pare, que si un | | cabells. —Gràcies, pare. Ell se n'anà sense voler mirar-la, incapaç de | pronunciar | ni un mot. Mila li demanà encara que es recordés d'Anselma. Ell féu un | | l'escèptic intenta fer versos, li sortiran pedestres i àcids; si intenta | pronunciar | discursos, quequejarà, per indecís o per escrupolós; si intenta elaborar | | El mot, així retallat, intercala una distància distintiva entre el qui el | pronuncia | i el conglomerat a què es refereix. "La gent feia això o allò", "la | | és intacta. Però Álvarez del Vayo, aquest matí, en un discurs que ha | pronunciat | a Albacete, negava la caiguda de Bilbao. Diu que és contrari a la | | homes reverents. El clergue tenia un aire anglès, celebrava amb unció, | pronunciant | lentament els mots litúrgics. Les ulleres d'or li brillaven vora el | | conceptes lògics prossegueix: —No ens fem il·lusions. Un individu que ha | pronunciat | vuit-centes quaranta-sis vegades el mateix parlament, és una màquina. | | entre els pupitres, avançant els braços, sacsejant-los, com si | pronunciés | una arenga. Les seves paraules lentes i gairebé massa sil·labejades | | del concili. Hi foren violades totes les formes, alguns bisbes facciosos | pronunciaren | totes les decisions, Eutiques fou absolt i el mateix sant Flavià es va | | bo. Era més una súplica que una afirmació. Si mossèn Paulí es decidia a | pronunciar | en veu alta la paraula: malalt, estava perdut. A les Torres de Padrós li | | malalt, estava perdut. A les Torres de Padrós li havien ensenyat a no | pronunciar | mai paraules de malaverany. Les paraules tenien un poder concret, creaven | | hi havia un forat, amb la primera pedra, que Godoy havia inaugurat tot | pronunciant | un discurs sota una pluja despietada, i el forat s'anava omplint | | de trumfo era, aquella nit, a les mans de Jeroni, ho endevinà així que | pronuncià | el nom, perquè la cara d'Erasme gairebé es suavitzà i la veu es va fer | | per la inhàbil tossuderia del general Gouvion de Saint-Cyr haurien evitat | pronunciar | -se ni en pro ni en contra, i haurien ignorat sàviament si els francesos | | l'expressió d'ira continguda, de fàstic, amb què tots ells devien | pronunciar | la paraula: deute. El complicat engranatge, tan lent segons Calomardes, | | es diu Narcís Codolar i és un personatge grotesc que es descuida de | pronunciar | les eles i d'escurar-se les ungles. No el penso rebre ni una vegada més | | em treu de polleguera. Narcís Codolar no devia ser un estúpid, si bé no | pronuncià | mai el seu propi nom amb correcció i anomenà sempre la seva sogra donya | | un fogoner, bufava com una manxa, i la figuera estava a terra. —Ja està! — | pronuncià | —. A fer punyetes! Ja no m'emprenyarà més. A fer punyetes! —repetí, tornant | | a causa del seu ofici, i era com un animalet, movent-se a penes i sense | pronunciar | una paraula; si li deien res, si li manaven la cosa més insignificant, | | donava en tot la solució i, quasi sense fallar, acabava el raonament | pronunciant | la frase: "y a otra cosa, mariposa", i mirava els qui | | pols que no vaigue a l'era i al qui li pique, que es grate... —Anava a | pronunciar | la frase de rigor, però Joan de la Moca, la digué per ell: —..."Y | | no penyora, no mar, a l'oblit necessari on tants de cops t'he esperada." | Pronunciar | amb aquests llavis tristos, que encara cremen quan lletregen un nom, la | | repenjar-se, dolç, sobre la meva espatlla i tenc por. Por, molta por de | pronunciar | , que pronunciï paraules que tàcitament ens hem prohibit. No sap, ningú no | | sobre la meva espatlla i tenc por. Por, molta por de pronunciar, que | pronunciï | paraules que tàcitament ens hem prohibit. No sap, ningú no sap, ni es pot | | amb tendresa, amb ràbia glevosa, a crits, dolçament en veu baixa, he | pronunciat | aquest nom. Ha tengut, té, ara més que mai, el poder absolut, abrasiu | | teu nom m'abocà al seu. Als cinc anys de les nostres vides juntes que tu, | pronunciant | una sola paraula, em feies empassar d'un glop. Cinc anys, Déu meu! Dies | | dies, se'm podriren a la boca perquè mai no vaig poder arribar-les a | pronunciar | . La seva absència omplia el buit on jo, sense remei, havia caigut, un | | han donat les ordres de càrrega i descàrrega fent uns crits guturals i | pronunciant | uns monosíl·labs aspirats. El crit més corrent ha estat: "Ahà! | | —respon, i em demostra una vegada més que els xinesos no saben o no volen | pronunciar | la r. —Bé, deixa't d'històries i deixa't de Buda, que tenim gana | | Ens cenyim a afirmar-ne la realitat. En tot cas, si ens haguéssim de | pronunciar | en un sentit o altre, diríem que aquest ascens de la menestralia fou, en | | parlament de Martí l'Humà a les Corts de Perpinyà del 1403, quan | pronuncià | les recordades paraules: "Qual poble és en lo món que sia així franc | | veu passiva de la frase que els neandertaloides peninsulars han fruït més | pronunciant | en el transcurs dels segles. Del secessionisme a l'intervencionisme. La | | parlant de concòrdia i conllevancia, grans mots que es | pronuncien | quan el carreró no té sortida. Era possible llavors de considerar Espanya |
|