Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

negar de sobte a multiplicar més l'estirp i, incontinent a pesar del seu	propòsit	, llançava des del cel els productes anòmals dels descuits dins les
veieu amb l'intel·lecte. Sou platònics, quin remei —i us parlo sense cap	propòsit	d'ofendre-us ni d'afalagar-vos. El noi té dues classes de sagetes,
dies, segons els tractes amb la subtil Persèfone, que ha d'observar, a	propòsit	del meu cas únic, ja ho capisso i em situo, complicacions de cerimonial i
a alliçonar, xau-xau, l'antic pescador Arístocles, pertinaç en el seu	propòsit	d'actuar, al seu fill. Però la cridòria d'uns personatges més moderns
Miro de consolar-me o almenys de distreure'm per un instant i, amb aquest	propòsit	, preparo el lluc per entendre a la fi, potser, el misteri de l'ou, simple
allisant-me els plecs de les sumptuoses vestidures que aparello a	propòsit	, fent desaparèixer els rastres de les convulsions, l'espant de la figura.
de l'obstinació. Li indicaven el risc, però ella s'entestava en el seu	propòsit	. Si algú, quan queia, li recordava el consell —cosa que mai no falta—,
de la seva intenció de casar-se; li confessà el seu amor per Sileta i el	propòsit	que alimentava de fer d'ella la seva esposa així que la noia en tingués
un dia, sense saber com ni per què, començaren a circular certs rumors a	propòsit	de la jove esposa: es parlava d'un antic promès —un fadrí d'un poble veí—,
cap al foraster. Ell per la seva part, havia deixat de plaguejar a	propòsit	de la noia; apareixia canviat davant els seus companys —la qual cosa li
—la qual cosa li costà més d'una broma d'aquests—, i s'havia fet àdhuc el	propòsit	de parlar seriosament amb el vell Costa. Quan, per fi, ho intentà, el
Després Tino Costa, pensant en Randa, s'enfonsà en diverses reflexions a	propòsit	d'una idea que sempre, ja des dels dies de la seva infantesa, l'havia
contra el seu pit en una llarga abraçada; però l'ombra de Mila, pel	propòsit	que s'havia fet de parlar-li d'ella costés el que costés; l'ombra
sempre; acollia com sempre, amb disgust les preguntes que li dirigien a	propòsit	del fill i d'allò en què s'ocupava. Maria Àgueda s'excusava sempre de
és per por de no sentir-se després amb la força de realitzar el seu	propòsit	. Mai Maria Àgueda no serà capaç de penetrar sota el silenci del seu fill
segons ella, en lloc d'ésser un destorb, afavoria el secret del seu	propòsit	. La vella, per fi, es resignà. Ella mateixa s'encarregà de fer avisar
si no seria millor, per a ella i per a ell, per a l'èxit definitiu del seu	propòsit	, persistir en la seva actitud, negar-se a veure-la, enviar-li a dir
a la definitiva separació. Però, podrà fer-ho? S'havia fet, en efecte, el	propòsit	de no veure-la, i ara, ja decidit a esperar-la, quan veu que s'
; ell, content, i tu, fastiguejat. No et queixis. Quant al treball, véns a	propòsit	. Aquí tinc un sant Francesc que no sabia a qui donar. Pertany a un devot
a voltes més punyents encara. Sí, ell aleshores havia ja concebut el	propòsit	de deixar-la: la seva actitud, les seves paraules, el seu silenci, tot
Què feliç sóc! L'abraçà i el besà. Però ell, malgrat el seu decidit	propòsit	d'acompanyar-la, com més la sentia, com més la mirava, es sentia més
aquells moments. Amb tot, ell no sols s'obstinà a portar endavant el seu	propòsit	, sinó que no volgué esperar ni un dia més; i, acompanyat de la noia, es
favorable, i de vegades, nociva. No es tracta d'avaluar-ho, ara. El meu	propòsit	es restringeix a destacar el fet. Certament, els "nassos de Cleopatra"
dels censos electorals del món sencer practiqués el "perdó" recíproc a	propòsit	de la bestiesa, tot marxaria millor. No ens hem pas d'enganyar: encara
precedents en la història. Deixem de banda, ara, qualsevol consideració a	propòsit	dels condicionaments socials —impuls de lucre privat o planificació
de Rotterdam descobrim de seguida més motivacions que el simple	propòsit	d'assegurar-se unes rendes irrisòries o d'estalviar-se molèsties amb els
cito Sartre, valdrà la pena de recordar una observació d'Erik Peterson a	propòsit	de l'existencialisme de Heidegger: en el fons de l'antropologia de
Tota fórmula, tota tècnica novel·lística, àdhuc la més escrupolosa en el	propòsit	realista, suposa sempre una exageració: això és innegable.
De tant en tant, s'arma algun rebombori provincià o de capelleta, a	propòsit	de plagis perpetrats per manobres mediocres: són incidents sense interès.
"/desfacer entuertos\" i tota la resta. La noblesa dels	propòsits	podia pecar, alguna vegada, d'inoportuna: en el fons, els quixots
que la precedent. L'home civilitzat no s'adona que les seves brometes a	propòsit	de certs aspectes del salvatgisme són perfectament reversibles.
a practicar les delícies de la carn; una narració pornogràfica, no. El	propòsit	de la pornografia és fomentar les esperances del sexe en el terreny de
Sang i cançons: voilà l'Espagne. Em ficava al llit amb el	propòsit	d'adormir-me i no escoltar més la ràdio. Però no podia. Almenys vaig
podries sense ales ni cel.\| Els àngels no... Diu que té el	propòsit	d'escriure un assaig sobre els meus versos. 12 setembre.
—Cada vegada passa el mateix —diu l'home—. Per mi que algú els espatlla a	propòsit	. Però aviat ho sabrem. Fa cinc setmanes que tinc vint-i-tres agents
havíeu d'haver dit de bon començament. Ja fa mesos que els vam passar al	propòsit	del vostre districte. El podeu anar a veure. —Me'n puc estar molt bé. —No
potser us acompanyaria jo mateix. —Puc anar-hi sol. —Ja sabeu on viu, el	propòsit	? —Sí, ho sé. La mirada de l'home rellisca per damunt seu, lenta i
el paper que ella plega sense llegir-lo, mentre diu: —Ara no hi és, el	propòsit	. —No és l'hora de despatx, potser? —Sí, tot el dia —replica ella
, sempre és bo de fer una pausa... No massa llarga, és clar —somriu. —El	propòsit	ens podria privar de continuar... —insinua ell, però la noia branda el
el nas, precedint un home caravermell que s'atura a la seva esquena. —El	propòsit	ha telefonat que encara en té potser per vint minuts —diu—. Ha vingut un
una mirada precipitada entorn de la cambra. —No és l'habitació del	propòsit	? —pregunta. —Sí que ho és —diu ell—. Una habitació ben acollidora. L'
el divan, el palpa tímidament amb els dits. —No sé si... És el llit del	propòsit	? —Bé —comença la noia, i acaba després d'una vacil·lació—: Bé deu ser-
continua interrogatiu. —No l'hauria d'haver portat, la criada del	propòsit	. —Per què? —S'han d'esperar a la saleta, aquests. Sols. —No
n'heu d'anar pas —diu. Ell torna a alçar el cap. —No dèieu que el	propòsit	ja havia arribat? Em deu esperar. —De primer, és ell —diu la dona,
punt... Ja ho veureu, si tenim ocasió de canviar impressions. Ara... El	propòsit	em deu esperar —recorda tot d'una, i mira cap al llit—. Dorm com un soc
els mira amb un esguard sorprès i decebut abans de somriure: —El llit del	propòsit	... —Sí, però ara aixequeu-vos. Us espera. Sou el darrer. L'home s'
estona? —No ho sé... Li ho puc contar, això dels heretges i la noia, al	propòsit	? —Té molta feina —diu la dona—, però li ho podeu contar tot. —I
acudit? —No hi tinc res a veure —replica l'al·ludida, de mala gana. —El	propòsit	es pot impacientar, ja sabeu que no acaben d'aclarir mai res, diuen que
li ho permeten, però ella, si pot... —Qui? —la talla ell—. El	propòsit	? —És clar. Per això sempre les agafa una mica estranyes. —Li pega una
una copa. —És un cordial —diu—. No en trobareu enlloc, només a casa del	propòsit	. Li'n fabriquen especialment. Ell l'ulla amb malfiança. —Un cordial? —Una

Pàgina 1 (de 134)

50 següents