×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb proper |
Freqüència total: 7780 |
CTILC1 |
| quan els dies de sol arribin. Excepte a Lavínia i a les terres que li són | properes | , esteses arran del mar, fora de l'abast de les meves cames de vella. Allí | | per l'estret que frega d'un cantó la seva caverna i de l'altre, molt | proper | , el xuclador remolí de Caribdis—, les Sirenes, que no se n'aparten, les | | de l'home que ella sempre va estimar, una mort que tots dos pressentien | propera | . La dona ha creuat els braços damunt el pit, inclina amb resignació el | | clientela caritativa del saló de bellesa, t'arribes al Nepal o bé al vell | proper | Siam, on caus en basca, en un bany de suor, contemplant danses i danses | | plaer intel·lectual, que mai no ens enganya. I us sentireu potser més | propers | a Déu, existeixi o no, compti o no per a molts, per a pocs o per a | | per camins magnífics, a través del bosc de roures i d'alzines, al riu | proper | . Hi entra fins als genolls i s'hi emmiralla. Atansa, potser d'esma, la mà | | dia Randa havia anat amb altres homes a tallar sarments en una vinya | propera | al poble. Havien acabat d'esmorzar i, asseguts en sengles pedres, fumaven | | tancat la porta darrera seu. Tenia llogada la seva habitació en una casa | propera | al barri del port. Hi portà la imatge, i aquella mateixa nit començà a | | d'un animal... Un bocí de lluna remunta l'horitzó, frega gairebé el | proper | turó i il·lumina un pi decantat sobre el buit, però amb la copa aixecada, | | aleshores eixuts, frega ja la part baixa del muntant de la cabina més | propera | al bassal. —Proposo un número improbable —diu el de la veu afemellada—. | | què s'ha lliurat de primer, ara més precipitats, perquè se sent el xiscle | proper | de la sirena de l'ambulància. Potser per això el salt no és tan | | cercant l'ordenança amb els ulls, ho aprofita per a dir al seu veí més | proper | , un home vestit amb frac que es repenja en una menjadora d'on s'escapen | | mirar de l'un a l'altre, incomprensiu i atabalat. L'orador de la taula | propera | torça la boca i, sense girar el cap, diu: —Ja en queden pocs. —És | | és molt lloable i des d'ara us puc assegurar que us recomanaré per a la | propera | distribució d'estrelles del zel impacient. Més n'hi hagués, com vós! —Es | | una ferum corrupta que es barreja a la sentor de greixos de la cuina | propera | , ferum de vegetals avariats, de sardines de llauna passades, de formatges | | senyor —diu—. El soldat 72634 havia de ser recomanat per a la | propera | distribució d'estrelles del zel impacient. —Per qui? —pregunta l'oficial. | | paper en un costat i indica a la noia: —Ara retireu-vos a l'habitació més | propera | on després es procedirà a la comprovació física dels extrems pertinents | | una d'elles amb paraigua. S'han engegat més altaveus, de darrera la porta | propera | es filtren les paraules llangoroses d'una gorja femenina que ha entrat en | | la nit que li infla els pulmons amb un xiulet. Torna a observar la cara | propera | a la seva—. Ens hem vist algun altre cop, oi? L'altre assenteix, greu. | | espai nu en sentit diagonal, cap a on s'obre la boca del carrer més | proper | , freguen les soques dels arbres arrancats de fa poc i els grans fanals | | figuera que projecta les seves branques cap al sostre de la construcció | propera | . —També hi ha els imponderables, com aquest parell que han estat | | S'aplanen en l'ombra, atents, i els passos se senten més distints, més | propers | , com si en lloc d'allunyar-se s'atansessin. Una massa més densa que la | | que era a l'Àfrica, tenia la promesa en aquell poble; vivia en una casa | propera | a la nostra, dues o tres cases més enllà, i era amiga íntima de la meva | | La baralla I Al peu dels roquissars, al mig de l'horta, molt | propera | al poble, hi havia una masia. A l'estiu les tardes eren peresoses; els | | no havia acudit a la barraca; a punta de sol, els nois d'una masia | propera | havien sortit amb els gossos a buscar-lo pels aiguamolls. Després d'una | | ventre i esbotzats. La gent de les masies, els treballadors dels camps | propers | , havien acudit corrents al lloc de la desgràcia; però, tots els esforços | | llavors la Pigadeta, recollí els seus estalvis. Estigueren en un poble | proper | fins que s'acabaren els diners, i una vegada acabats tornaren a casa. La | | vigilar que la tinguessin sempre a punt per al diumenge o per a la festa | propera | . La mare l'havia educada en l'antiga virtut; la feia vestir amb | | social treu a l'hereu el regust de les llegendes dels dies | propers | a nosaltres, quan en unir-se la primogenitura amb la nua propietat es | | i no d'altra manera; que a tants catalans un treball d'horitzons massa | propers | els lligui a una molt esquifida visió del món sense gaires vincles amb la | | eclesiàstics; els que ho són no podran aguantar l'hàbit amb motiu de les | properes | commocions revolucionàries o hauran de sofrir persecució com a elements | | dels fets, que era vigent a l'escola castellana fins a una data ben | propera | , està avui sotmesa a forta revisió crítica. En efecte, quan tothom estava | | contemporanis —els quals només són coneixedors de la nostra història més | propera | — constituïm un motiu d'estimulant preocupació científica. No s'expliquen, | | del segle XIX hauria fet la seva via a casa nostra per camins | propers | als d'Anglaterra, França, Bèlgica o Holanda. Ben al revés, les agitacions | | veu De sobte, en un dia tancat, quan la pluja et fa | proper | , sols per a tu, el respir de les flors, i lentes naus es perden | | coronades". Ella i el marquès es trobaren casualment en un salonet | proper | al gran saló de ball i l'il·lustre home públic, segons estava convengut, | | dels Surroca? Segui, home. [(Pica amb la mà en el seient d'una cadira | propera | .)] Malaguanyada intel·ligència la de vostè! Són uns explotadors els | | no hi ha pujat ningú ni de dia ni de nit. Però les petjades es fan més | properes | ; toquen a la porta de l'ermita. És En Bernat, que hi entra i demana a l' | | enfora... Es senten les petjades d'un cavall. [(A poc a poc es fan més | properes | les petjades. En Bernat toca a la porta i l'ermità li obre).] Escena | | "L'art de la pintura", diu, "començà a reviure en un poblet | proper | a Florència, anomenat Vespignano". La localització, en l'espai i en el | | tenim la sort d'estar tots tres junts? —Fa seure el marit a la butaca més | propera | ; ella s'aixeca i acosta les llamineries i les copes en la safata | | seu, molt blanc i digne, en mig de les cares llargues dels parents més | propers | . Cada grup s'està molt correcte, molt gris, format per nuclis de | | Laura, mústiga, reflexiva, aturada mirant les feines de la sega d'un camp | proper | o, a les tardes, quan seia vora el roure mort, en la contemplació de les | | els homes, amb el seu pessimisme que li fa pronosticar la més o menys | propera | dissort d'aquelles persones que veu il·lusionades en el ple d'un moment | | de coses. Però estic cansat. El "no fer res" de les vacances tan | properes | m'atreu amb una intensitat tremenda, com una mena de xuclador. Si he | | de Mozart, Guerra i pau, etc., tinguin un parentiu tan | proper | , i que hi vagin entrant una pintura de Cézanne, uns versos d'Apollinaire, | | —representant, respectivament, la terra i l'aigua— que mediten sobre el | proper | hivernatge i s'hi preparen de conformitat amb llurs costums particulars | | doncs, evocant aquest programa, reservat a l'etnologia d'un segle | proper | , i tornem a les propietats més simples d'allò que, per comoditat, | | el tecnònim és reemplaçat per un necrònim: "fill primogènit mort". A la | propera | naixença un nou tecnònim suplanta el necrònim, i així successivament. La | | de la concepció, abandona el xuringa (o un d'ells) en profit de la seva | propera | encarnació: el xuringa aporta, més aviat, la prova tangible que |
|