Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
propi A 37732 oc.
propi M 62 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb propi Freqüència total:  37794 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ser lentament creada, diuen, una munió d'altres divinitats. Per la meva pròpia reflexió he deduït, tanmateix, que la Moira, sorda, cega, inexorable i
havia comès amb el seu pare, Cronos va decidir d'anar devorant els seus propis fills, tot just naixien. Per un cèlebre ardit de la mare, es va escapar
tots els indrets, Zeus es va desesperar. "Ni que sigui dintre les meves pròpies entranyes, en un lloc espès i molsut." I ho va realitzar a l'acte. Però
Després, surto del tot emancipada i lliure i vull disposar de la meva pròpia vida. Procuraré que no t'equivoquis ni t'hagis de penedir amb excés de
respecte. Les Keres "En el tumult de les batalles es troben en el seu propi element, en les circumstàncies que s'estimen més", explicava Arístocles
Pel que respecta a Escil·la, alguns afirmen que és filla de la pròpia Làmia, una prova que la reina líbica va aconseguir que no se li morís,
pescador com nosaltres, nascut a la beòcia Pòtnies i estimbant-se, per pròpia decisió, des de les roques d'Antedon al canal d'Eubea?", preguntava, amb
fins al xaró?", preguntava, encuriosit, el xaval. "Sí, fins al propi xaró. Jo en sóc l'amo", li assegurava el vell. "I et prometo que allí
causat cap molèstia", es defensava, perdedor, el client, presoner de la pròpia estupidesa. "Quin remei, els preus pugen. És una tetradracma", repetia
bon pretext per desorientar-se, en contemplar-la, mentre caminen per la pròpia closa fosca. Quant a Licaó, amargat, enyorat i solitari, el devia abatre
gaire, perquè endevina el llarg i complex futur que l'espera. Sí, la vida pròpia és certament un rierol, però sovint triga molt, per al qui amb ell
L'amor conjugal i maternal d'Hècuba era, doncs, immens, en sentir com a propis els infantats per les concubines del marit. I els va anar perdent tots, i
l'aorbat Polimèstor. El rancuniós traci anunciava també a Hècuba el seu propi destí: ella es transformaria en una gossa d'ulls roigs i es llançaria,
va durar sols uns quants segons, i el prestidigitador dedicava, amb el propi cap en el seu indret natural, un somriure enigmàtic als espectadors
es lamentava la senyora Tecleta Marigó. "Les testes són les dels seus propis fills, que ella, en matar-los, tallava", aclaria Pulcre Trompel·li. "I
de grat a substituir-me en el viatge, i tant el meu vell pare com la pròpia mare, lúcids egoistes, freds calculadors, no hi consentien, amb
tots els obstacles i a la fi obtenies, després d'oblidar-te de tot en la pròpia delícia d'una cançó meravellosa, que la teva companya et fos retornada,
ni temença, com la seva imatge i el seu camí es confonen reflectits en el propi mirall ocult, límpid, fred, sever, incanviable, que no enganya mai.
la informava Pulcre. "Sí? Doncs tal vegada li reca, per conveniència pròpia, la vulnerabilitat de què parla, però no estima gens el pobre afligit."
clos d'aquest reialme etern." Clitemnestra "Que em mati un fill, el meu propi fill, no m'ho acabo", s'anava desfent l'ordit de l'andarejar mental de
malediccions i al pas del qual les velles es senyaven com si veiessin el propi diable. Tino Costa avançà lentament i anà passant sense deixar de
i la gala del col·legi; era estimada per les professores, per la pròpia Donya Maria; totes nosaltres l'estimàvem, ja ho sabeu, i encara
viva a la memòria de tothom, encara que molts el culparen aleshores de la pròpia desgràcia. Antoni Costa —així anomenaven l'avi— pertanyia a una de les
en la seva ànima així que el veié, descobria també noves virtuts en la pròpia, com si la veiés reflectida en les virtuts d'ell sota una llum molt
que en tot el que deia no hi hagués de tant en tant alguna cosa de la pròpia collita. Parlava molt, i ja és sabut que al qui maneja or sempre li queda
infants i de la qual tants exemples havia presenciat i havia patit en la pròpia carn. Santa Maria dels Monts era un poble agrícola, un poble aspre i
en la seva infantesa, havia vist criatures colpejades sense pietat pels propis pares —recordava a aquest respecte escenes que encara avui, a través dels
feien sempre aparèixer un valent cavaller, una padrina benefactora, la pròpia Verge Maria, que els defensava dels perills. Però nosaltres sabem que no
per apagar la set, així sia la Verge santíssima, i així vagi amb el propi Fill de Déu als braços! Tot això —ja ho he dit— no és més que un anhelar
d'un innocent desfà la més bella harmonia, ensutza l'home, i fins el propi Déu en sembla afectat. A això, l'ancià hauria oposat allò de sempre:
les coses es presentaven sota un ordre distint de com es presentaven a la pròpia. Veié clarament que l'ancià no el comprendria mai; no podia comprendre la
beneïda de Déu. Li entrà por, i aquella mateixa nit, acompanyada de la pròpia veïna, es dirigí a les Roques a consultar-ho a la Ruda. Allí, en aquella
Candaina allí. L'estàvem felicitant quan Rafael Verdaga, que és el propi diable, li diu allò de la bosseta. Candaina es posà roig com un tomàquet
a punt de casar-se? No; això, Quim no ho podia concebre. Tenien raó els propis pares; tenien raó els parents d'ella; tots tenien raó, i ell aquesta nit
d'ofegar aquella veu de retret que començava a formular-se en la pròpia ànima. Acabà per desistir del seu intent, i va dir-se: "Pensa en Mila;
més tard, el veié aparèixer, en el rostre d'ell llegí ja clarament la pròpia desgràcia: no calia pas que la hi digués. Ell entrà de nou a la seva
del drama ocult que endevinava en la vida d'ella i el convenciment de la pròpia incapacitat per a proporcionar-li el menor consol, la certesa dels
en ella les paraules de l'altra dona, aixecà la mà contra el seu propi fill; li pegà alguns cops, sí; li pegà (no podria oblidar-ho mai més)
li semblava, en efecte, que s'hi trobava més a casa seva que no a la pròpia. Maria Àgueda la volia cada dia més com una mare; aquella, per la seva
torbació, i també ell en aquell moment es sentí torbat i s'entristí pel propi sentiment. "Sileta s'ha fet dona —es digué—: és natural." Ella li
quan menys ho esperarem. —I callà: en aquell moment pensava en el seu propi fill. Tino Costa, assegut en una cadira, s'havia oblidat ja de Candi i
del seu sentiment, i com la sentia també aquesta nit la veritat de les pròpies paraules! "I en la meva ànima —li havia dit— sento que per tu passaria
de la seva voluntat, hagués de fer la imatge d'ella davant seu, allí a la pròpia habitació. S'assegué, abocà licor en un vas i begué per ocupar-se en
portal, el qui havia sabut parlar a la seva ànima amb la veu dels seus propis somnis de petita, tan dolça i comprensiva. Però... era ell? Els ulls, al
Estava tan fora de si, que només Déu sap on hauria arribat. A la seva pròpia dona, que pretengué interposar-se, la rebaté d'un revés. Només en veure
el pas novament fugint d'aquell plor que el perseguia, fugint dels propis pensaments desesperats. El plor de l'infant s'anà extingint; es sentia de
muda aspiració celestial, sobre la qual ell havia imprès un reflex de la pròpia ànima. Tino Costa la mirà fixament, llargament, des del fons del seu
llunyà, i no se sap si contesta la pregunta del padrí o ho fa als seus propis pensaments. Manuel del Santo s'allunya. Baixa les escales i se'n va vers
del seu padrí, a Mila va semblar-li com si els turons, els camps, la pròpia masia, s'entenebressin al seu entorn. Va sentir-se, de sobte, com
afeccions, desafinava que feia horror. Ella s'aixecà, rient-se de la pròpia inhabilitat, i ell, també rient, deixà el violí. —Tens una feina millor

  Pàgina 1 (de 756) 50 següents »