DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
prorrompre V 76 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb prorrompre Freqüència total:  76 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i que ella era veritablement l'enviada de Déu per salvar-lo. La multitud prorrompia en un aplaudiment unànime, clamorós, que durava una llarga estona. Moltes
grosseria, una dita procaç i desvergonyida contra les velles, que la feia prorrompre en insults: —Gandul! Poca-vergonya!... De les criatures t'hauries
puc fer més. Ella, davant de la seva carícia, de les seves paraules, va prorrompre en un plor més fort; després s'eixugà les llàgrimes i el mirà, commosa i
baix. Na Remei es dugué les mans al cap, obrí desmesuradament els ulls i prorrompé en gemecs. Feia dos mesos que havia acceptat un te de tal senyora a la
amb entredós de ganxet... Si /El Adalid\, que havia de prorrompre en elogis l'endemà del recital, hagués pogut endevinar la delectació
camada per pujar el graó de la porta del Nas de rei. —No ho deia? —prorromp la senyora de Torroella, amb els ulls aclarits de goig, sota el vel del
despit. —Així, vols dir que m'ho retrauran? —No pas davant teu ni meu —prorromp amb una batzegada d'ira. —Encara que val més que et tinguin enveja que
la il·lusió, el daler d'entrar. Les mans de Laura s'aturen. —És ell! —prorromp Teresa, amb una energia de to desavesada; i el seu esguard torna a cercar
cap gracia. De modo que, al sentirnos obsequiadas ab tal serenata, varem prorrompre en crits y xisclets, que al cap d' un rato 's varen convertir en insults.
meu amor... Al sentir aquestas paraulas, no 'm vaig poder contenir y vaig prorrompre en un crit y en un gran plor... —¿Que significan aquets plors? —va dir en
había tingut ocasió d' acabar lo meu concepte, quan la meva companya va prorrompre en un fort crit. —¿Que tens, que 't passa? —li vaig preguntar ab ansietat
agror i de ressentiment, el seu llenguatge! Va estar a punt de prorrompre amb vehemència: "Sí, et vull dir que me'n vaig!", però en lloc d'
darrera aquelles cases, a l'altra banda de la plaça. De tant en tant prorrompia en insults i aixecava el braç en un gest d'amenaça. Es posà a córrer com
per ordre de Miquel. Pel Cel vastíssim sonà, i la host fidel prorrompé en càntics d'amor a Déu; les legions adverses no van
però segueixo totseguit la seva pista. Hawes, Detectiu." Vaig prorrompre en exclamacions de joia. L'inspector es mantenia amb tant de domini de sí
que tota la ramada udolava a plena gorja, i aleshores tots plegats van prorrompre en la magnífica Cançó matinal en la Jungla, amb totes les
conegut les rutes i els hostals, la qual vídua, en veure l'hereu Aspriu prorrompia en exclamacions festoses i exagerades. Era una dona xica, magra,
tonalitats. Enfront d'aqueix munt, tant la senyora com el senyor Aspriu prorrompien en exclamacions admiratives. La majoria d'aquests bolets eren tallats a
de llur senyor, i que es trobaven apilats a respectuosa distància, van prorrompre en aclamacions tan bon punt van veure que el baró tornava a cavalcar,
en aquell moment envers la gentada fidel, i encara no acabava de fer-ho, prorrompé en un crit, i sentí que les forces l'abandonaven i que una boira espessa
Boi Delit havia estat. Però en Boi Delit ja no hi era. Llavors Marianneta prorrompé en un gran plor i es deixà conduir vers el carruatge sense resistència.
i el trencà en dos trossos; després, brandant la seva espasa enorme, prorrompé així, ell que, oh cosa meravellosa i rara! era en les seves ires d'una
armats. En davallar la reina Alina per entre les oliveres, tots prorromperen en clams de lleialtat. Jaquim, al costat del pou, sota la figuera, mirava
fronter a la capella, la multitud s'agromullà per veure-la de prop, i prorrompé en fervoroses alabances i aplaudiments, l'orquestra de la capella executà
—féu el pacient, bastant amoïnat. —Però, qui t'ha fet casar, gamarús? —prorrompé el senyor Coromines, guaitant-se'l amb llàstima. En Pau s'estarrufà la
llur folla correguda. Una petita alosa alçà el vol, del camp estant, i va prorrompre en son càntic matiner, damunt mateix del taüt. Se li posà damunt i picà
infants. No n'hi havia cap que pensés que era el sol de foc que anava a prorrompre. Tots haurien jurat que allò era la claror que precedia la cavalcada dels
d'agraïment amb els vostres plors de rosada. Es girava d'ací d'allà prorrompent en apòstrofs entusiàstics. —Oh mar, oh terra, plantes i ocellets, germans
baix. Na Remei es dugué les mans al cap, obrí desmesuradament els ulls i prorrumpí en gemecs. Feia dos mesos que havia acceptat un te de tal senyora a la
amb entredó de ganxet..." Si "El Adalid", que havia de prorrompre en elogis l'endemà del recital, hagués pogut besllumar la delectació
ni ens faran obrir cap maleta. Esclat d'alegria dins l'autocar. Les dones prorrompen en exclamacions. Passaran les joies, aquestes joies que eren llur
còpia fotogràfica d'aquell producte de la seva paciència. La Palmira va prorrompre en un xiscle de goig. —Que ufanós t'ha sortit! Sembla un garrofer, noi. —
com un núvol encès; els mira com una deessa. —Ja ho deia que era aquí! —prorromp en Josep amb el goig de la il·lusió—. Què hi feies? —Devia reposar del
academisme i classicisme eqüestre. Tot el públic, unànime, va prorrompre en un llarg aplaudiment. Jo també, vençut d'admiració, oblidat per un
entre dos vocals, per la /rr\ doble: Tèrra, arrivar, sèrra, prorròmpre. També se representa este sò per /r\ sencilla, en principi
i pacients com obedients. Només en veure'ls damunt la lliça, el poble prorrompia en aclamacions. ¿I què us diré de quan les xardoroses bèsties començaven
"Illah" del seu cervell fins a la seva espatlla, i després prorrompre en "Illallah" amb un moviment del cap damunt el "cor cònic"
i que és atribuït a Tomàs de Kempis. En el mateix començament, ja prorromp en aquelles fortes i conegudes paraules: "De què aprofiten les altes
mariana que, en no saber-se contenir en els límits severs de la veritat, prorrompia en el de la falsificació imaginativa. Si hagués estat la falsedat el
rotlle, en un silenci total, tot ulls. I quan ell havia acabat, havien prorromput en una ovació entusiasta, espontània, emocionant. Calia donar al noi,
que es vessava quan l'interessat estirava una corda. En Charles estirà i prorrompé en esgarips al moment que l'aigua li caigué al damunt. Mentre s'eixugava,
fi els nervis exasperats i els músculs en tensió no poden resistir-ho i prorrompen en acció mimètica anticipatòria. Mimètica no del que s'ha vist fer per
un escolà amb veu finíssima entona l'antífona mentre els assistents prorrompen en crits obscens. Una somera guarnida com a palafrè reial, sortia de
la tensió pujava cada dia més i el públic dels cinemes, per exemple, prorrompia en grans aplaudiments al moment en què els noticiaris mostraven a la
Aspárech, Arcabisbe de Tarragona, amb blanca corona de senectut, prorompés amb l'himne de Simeó, antich de díes? Tot axò pot fer que no paresca tan
intento es, que en lo venider lo blasfemo de las comarcas del Vallés al prorumpir en alguna expressió de aquellas que sembla que ni lo dimoni podria esser
cridanera del circ atacà amb més fúria la interrompuda marxa, la gentada prorrompé en una gran ovació i l'artista, somrient gentilment, saludà i es deixà
esplèndidament per a Tiberi, de manera que quan aquest aparegué el poble prorrompé en un crit amical, crit que quan Tiberi pujà a la tribuna es convertí en
pre ó pro seguidas d' un nom ó 'l verb; com: prerogativa, prorogar, proromprer; y en las diccions compostas de dos paraulas, cuan la segona comensa ab
, per algú. Proposar (un negoci) á algú, (á Mussen Pau) per vicari. Proromprer en llágrimas. Proseguir ab, en lo matex. Protegir (á algú) en sas

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »