×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb prosopopeia |
Freqüència total: 61 |
CTILC1 |
| i de filosofies, predilecte del destí, abdica sobtadament totes aquestes | prosopopeies | i es lliura als jocs de la carn, com un gos o com una mosca. Ell no es | | amb el millor somriure que eren capaces de fer. Si a un cap hi havia la | prosopopeia | de Racine, a l'altre, en la plena maduresa —ja tocada de podridura— | | baró, que saluda tot traient-se el barret i actua amb una estudiada | prosopopeia | . Domina bé el cavall i sembla que es diverteix qui-sap-lo bo i fent el | | i fent amb la mà al pit, profunda inclinació al sacerdot respongué amb | prosopopeia | : —Per la meva part no sé que hi hagi cap impediment. I el Miquel, | | a un vailet on és la casa de don Llorenç. —Vengan —ens ha respost, amb una | prosopopeia | d'introductor d'ambaixadors. Don Llorenç és una glòria de Campanet. Els | | al menjador i ens entaulem. Gori fa la pregunta habitual amb una certa | prosopopeia | . Diu: —Què hi ha per dinar? Resulta que hi ha cargols a la vinagreta i | | i Garí, la bellesa dels altars i claustres, i finalment acut a una gran | prosopopeia | , el diàleg dels dos campanars en la nit. Com es veu, totes aquestes | | presumir, prisat, proesa, promesa, prosa, prosàpia, prosèlit, prosòdia, | prosopopeia | , provisional, rabosa, rasar, rasurar, recusar, refusar, remesa, | | que ja sabem de la gesta d'Ermenguer. Capmany també en parla, amb la seva | prosopopeia | habitual: "En los años de 813 —diu el referit comte— | | això feia que la vida fos una mica pomposa i solemne i tingués una certa | prosopopeia | . Recordo que un dia... Bé, sapigueu que una de les persones que m'han | | sonoritat: —¡Cobijaos! És clar. La gent tenia una certa | prosopopeia | . És evident. Els grans canvis de la vida L'aspecte extern de la | | grans oradors, més o menys buits de substància, parlen amb cantúria i amb | prosopopeia | davant centenars de representants, que fan el paper de concurrents a una | | a recitar el rosari des de la trona amb una punta de son i una punta de | prosopopeia | . Mossèn Alejandro presentava un exterior ros i grasset, i es feia córrer | | humana, més aviat afectada, del moment. Els qui feien aquest gest amb la | prosopopeia | corresponent eren considerats com a persones que tenien món i que sabien | | estrenat el 1847. L'ambiciosa iniciativa d'ornamentar amb luxe i | prosopopeia | la sala del teatre fou servida per Philastre, Cambon i Cagé, els | | el vers "i salta arreu l'escabellat atzar", en una | prosopopeia | mítica de l'atzar; o en l'epitetació en "frenètica agonia" del primer | | constatat, un especial espai afectiu per a la lira, amb la imprecació la | prosopopeia | acompleix dues funcions: d'una banda, Verdaguer converteix la lira, la | | símils ó comparacions, las metáforas y al·legorías, los apóstrofes, las | prosopopeyas | , las perífrasis, las amplificacions, la hipotíposis ó descripció. | | Aumenta mès y mès vostra alegría!... P· ¿Qué es | prosopopeya | ó personificació? R· Es donar vida, oído, veu etc. á las cosas | | important i urgent. Al acte hi vaig ser. —Se tracta —va dir-me amb molta | prossopopeia | — de vendrer a bon preu el bust famós que tens damunt la teva llibrería. | | el sopar. En ben acabat, pagà son gasto i passejà pel menjador amb molta | prossopopeia | son esguard a travers dels vidres dels impertinents. I se'n va anar. Més | | y que, ab tot y l'entremaliadura que li saltava dels ulls, duya ab mólta | prossopopeya | 'l frach negre, la corbata blanca, els binocles d'or y'l bigoti y pera. | | cromo: Esther, la lluor d'Israel. I no mussitis, Assuerus, contra la meva | prosopopeia | de matrona i, per enllestir l'endreça que, endillunsada o no, propugno, | | reya de la fama que gosaba, d' aquell gran to que 's donaba, d' aquella | prossopopeya | ... Cab· 1. Si tots los que 'l rodejaban cla com jo haguessin | | continuan entrant dins la vila de rato en rato.)] Batle. [(En | prosopopeya | .)] Ido, sabrá senyó Pere Que es cóliga es á ciutad. Y es mesté qu' | | del defensor, tenint de revestir tos mos actes d' aquella gravetat y | prosopopeya | que 'n los pobles, més que 'n lloch, s' exigeix dels homens de carrera. | | i televisors a terminis els donaven, i nosaltres els redactàvem amb la | prosopopeia | adient. I quan, avorrides de la monotonia d'aquells informes, fèiem petar | | conduheix al Mercat venint de la montanya, se descubria, ab la | prosopopeya | de un tabernacle que 'l portan, un conjunt admirable produhit per un | | en cosas graves, Miráu la cara que fa; Camina ab | prosopopeya | , En ell tot es gravedat: Com de profundo se jacta | | que es sortit del poi, y des que se veu dins la marròta, ses posat en tal | prosopopèia | , que parex que tot hòm li ha de fer rèndibu? Génto con génto, que aquest | | Geroni. Vaja, ¿m' haveu ben mirát? [(Dòna una volta passejant ab | prossopopeya | .)] Roch. ¡Sí, sí, noy! Bleda. ¡Ma! ¡que vas | | per a envejar-li la puresa dels seus arguments. »Per molt que parli amb | prosopopeia | sobre el tema, hom descobrirà que no es basa en altres fonaments que | | de pintors prometedors i periodistes culturals. —Ah, ingrata! —udolà amb | prosopopeia | —. ¿És que no t'és prou que t'hagi oferit el meu cor esquinçat d'amor? | | de formular-ho, per la seguretat del moment. Es va girar cap a Cati amb | prosopopeia | i la tranquil·litzà: —Calma, petita, que és un home el que tens al | | de Fabrici. —Prosopopeia de Fabrici? —La | prosopopeia | és una composició retòrica; és, com diu Aron Catulli, un recurs per a fer | | a testimonis, acusadors, venjadors o jutges. Bé, tu ja saps el que és una | prosopopeia | ; és el que tu has fet en la Carta sobre els cecs invocant | | t'hagi servit d'alguna cosa. Però no creguis que ho sé, el que és una | prosopopeia | . Me n'havien ensenyat molta, els jesuïtes, de retòrica clàssica; però he | | Eliseu va baixar de l'habitació i després d'uns compliments de molta | prosopopeia | , «¿Potser acabo d'espatllar-li la migdiada, amic Eliseu?», «De cap | | que, seguint Paul de Man, podem dir que es fonamenta molt sovint en la | prosopopeia | , la personificació, ja que s'intenta que una persona absent sigui | | la qual pot aparèixer en qualsevol text. De Man la identifica amb la | prosopopeia | , és a dir, la personificació d'un ésser mort o inanimat. Amb tot, la seva | | d'allò que se'ns narra: «Tan bon punt entenem la funció retòrica de la | prosopopeia | com la proposició d'una veu o d'una cara a través del llenguatge, també | | lingüístic, i la restauració de la mortalitat per l'autobiografia (la | prosopopeia | de la veu i el nom) priva i desfigura fins a l'extrem precís que | | un somni» (I, 24). Té plena consciència d'estar construint una « | prosopopeia | » (contra el que ha afirmat Paul de Man): «I, si no fos el meu acudit de | | primer dels homes de les forces del Protectorat del Marroc o la dubtosa | prosopopeia | de les Brigades Internacionals. En tot cas, com succeeix amb Iugoslàvia o | | del cas que ens ha portat aquí?» La interrogació forma una figura, la | prosopopeia | , que consisteix a fer parlar coses o persones absents o mortes. Amb la | | que consisteix a fer parlar coses o persones absents o mortes. Amb la | prosopopeia | o el relat, l'orador s'aparta del camí i recorre un tram d'un altre, per | | (vituperació). També pot ser un discurs, de caràcter epidíctic. — La | prosopopeia | és la presentació d'un discurs en boca d'algú que és absent o d'alguna | | d'algú que és absent o d'alguna cosa inanimada. La figura retòrica de la | prosopopeia | (del grec prósopon, cara) permet parlar amb la cara (i | | demana a les ferides que parlin per ell, tenim el recurs elocutiu de la | prosopopeia | : fa parlar a una realitat inanimada, no humana. La prosopopeia, com la | | de la prosopopeia: fa parlar a una realitat inanimada, no humana. La | prosopopeia | , com la ironia, és una figura de pensament. Les ferides són «boques», |
|