Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
prosopopeia F 55 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb prosopopeia Freqüència total:  55 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i de filosofies, predilecte del destí, abdica sobtadament totes aquestes prosopopeies i es lliura als jocs de la carn, com un gos o com una mosca. Ell no es
amb el millor somriure que eren capaces de fer. Si a un cap hi havia la prosopopeia de Racine, a l'altre, en la plena maduresa —ja tocada de podridura—
baró, que saluda tot traient-se el barret i actua amb una estudiada prosopopeia. Domina bé el cavall i sembla que es diverteix qui-sap-lo bo i fent el
i fent amb la mà al pit, profunda inclinació al sacerdot respongué amb prosopopeia: —Per la meva part no sé que hi hagi cap impediment. I el Miquel,
a un vailet on és la casa de don Llorenç. —Vengan —ens ha respost, amb una prosopopeia d'introductor d'ambaixadors. Don Llorenç és una glòria de Campanet. Els
al menjador i ens entaulem. Gori fa la pregunta habitual amb una certa prosopopeia. Diu: —Què hi ha per dinar? Resulta que hi ha cargols a la vinagreta i
i Garí, la bellesa dels altars i claustres, i finalment acut a una gran prosopopeia, el diàleg dels dos campanars en la nit. Com es veu, totes aquestes
presumir, prisat, proesa, promesa, prosa, prosàpia, prosèlit, prosòdia, prosopopeia, provisional, rabosa, rasar, rasurar, recusar, refusar, remesa,
que ja sabem de la gesta d'Ermenguer. Capmany també en parla, amb la seva prosopopeia habitual: "En los años de 813 —diu el referit comte—
això feia que la vida fos una mica pomposa i solemne i tingués una certa prosopopeia. Recordo que un dia... Bé, sapigueu que una de les persones que m'han
gran sonoritat: --/¡Cobijaos!\ És clar. La gent tenia una certa prosopopeia. És evident. Els grans canvis de la vida L'aspecte extern de la
grans oradors, més o menys buits de substància, parlen amb cantúria i amb prosopopeia davant centenars de representants, que fan el paper de concurrents a una
a recitar el rosari des de la trona amb una punta de son i una punta de prosopopeia. Mossèn Alejandro presentava un exterior ros i grasset, i es feia córrer
humana, més aviat afectada, del moment. Els qui feien aquest gest amb la prosopopeia corresponent eren considerats com a persones que tenien món i que sabien
estrenat el 1847. L'ambiciosa iniciativa d'ornamentar amb luxe i prosopopeia la sala del teatre fou servida per Philastre, Cambon i Cagé, els
el vers "i salta arreu l'escabellat atzar", en una prosopopeia mítica de l'atzar; o en l'epitetació en "frenètica agonia" del primer
constatat, un especial espai afectiu per a la lira, amb la imprecació la prosopopeia acompleix dues funcions: d'una banda, Verdaguer converteix la lira, la
símils ó comparacions, las metáforas y al·legorías, los apóstrofes, las prosopopeyas, las perífrasis, las amplificacions, la hipotíposis ó descripció.
Aumenta mès y mès vostra alegría!... P· ¿Qué es prosopopeya ó personificació? R· Es donar vida, oído, veu etc. á las cosas
important i urgent. Al acte hi vaig ser. —Se tracta —va dir-me amb molta prossopopeia— de vendrer a bon preu el bust famós que tens damunt la teva llibrería.
el sopar. En ben acabat, pagà son gasto i passejà pel menjador amb molta prossopopeia son esguard a travers dels vidres dels impertinents. I se'n va anar. Més
y que, ab tot y l'entremaliadura que li saltava dels ulls, duya ab mólta prossopopeya'l frach negre, la corbata blanca, els binocles d'or y'l bigoti y pera.
cromo: Esther, la lluor d'Israel. I no mussitis, Assuerus, contra la meva prosopopeia de matrona i, per enllestir l'endreça que, endillunsada o no, propugno,
reya de la fama que gosaba, d' aquell gran to que 's donaba, d' aquella prossopopeya... Cab· 1. Si tots los que 'l rodejaban cla com jo haguessin
continuan entrant dins la vila de rato en rato.)] Batle. [(En prosopopeya.)] Ido, sabrá senyó Pere Que es cóliga es á ciutad. Y es mesté qu'
del defensor, tenint de revestir tos mos actes d' aquella gravetat y prosopopeya que 'n los pobles, més que 'n lloch, s' exigeix dels homens de carrera.
i televisors a terminis els donaven, i nosaltres els redactàvem amb la prosopopeia adient. I quan, avorrides de la monotonia d'aquells informes, fèiem petar
conduheix al Mercat venint de la montanya, se descubria, ab la prosopopeya de un tabernacle que 'l portan, un conjunt admirable produhit per un
en cosas graves, Miráu la cara que fa; Camina ab prosopopeya, En ell tot es gravedat: Com de profundo se jacta
que es sortit del poi, y des que se veu dins la marròta, ses posat en tal prosopopèia, que parex que tot hòm li ha de fer rèndibu? Génto con génto, que aquest
Geroni. Vaja, ¿m' haveu ben mirát? [(Dòna una volta passejant ab prossopopeya.)] Roch. ¡Sí, sí, noy! Bleda. ¡Ma! ¡que vas
per a envejar-li la puresa dels seus arguments. »Per molt que parli amb prosopopeia sobre el tema, hom descobrirà que no es basa en altres fonaments que
de pintors prometedors i periodistes culturals. —Ah, ingrata! —udolà amb prosopopeia—. ¿És que no t'és prou que t'hagi oferit el meu cor esquinçat d'amor?
de formular-ho, per la seguretat del moment. Es va girar cap a Cati amb prosopopeia i la tranquil·litzà: —Calma, petita, que és un home el que tens al
de Fabrici. —Prosopopeia de Fabrici? —La prosopopeia és una composició retòrica; és, com diu Aron Catulli, un recurs per a fer
a testimonis, acusadors, venjadors o jutges. Bé, tu ja saps el que és una prosopopeia; és el que tu has fet en la Carta sobre els cecs invocant
t'hagi servit d'alguna cosa. Però no creguis que ho sé, el que és una prosopopeia. Me n'havien ensenyat molta, els jesuïtes, de retòrica clàssica; però he
Eliseu va baixar de l'habitació i després d'uns compliments de molta prosopopeia, «¿Potser acabo d'espatllar-li la migdiada, amic Eliseu?», «De cap
que, seguint Paul de Man, podem dir que es fonamenta molt sovint en la prosopopeia, la personificació, ja que s'intenta que una persona absent sigui
la qual pot aparèixer en qualsevol text. De Man la identifica amb la prosopopeia, és a dir, la personificació d'un ésser mort o inanimat. Amb tot, la seva
d'allò que se'ns narra: «Tan bon punt entenem la funció retòrica de la prosopopeia com la proposició d'una veu o d'una cara a través del llenguatge, també
lingüístic, i la restauració de la mortalitat per l'autobiografia (la prosopopeia de la veu i el nom) priva i desfigura fins a l'extrem precís que
un somni» (I, 24). Té plena consciència d'estar construint una «prosopopeia» (contra el que ha afirmat Paul de Man): «I, si no fos el meu acudit de
primer dels homes de les forces del Protectorat del Marroc o la dubtosa prosopopeia de les Brigades Internacionals. En tot cas, com succeeix amb Iugoslàvia o
del cas que ens ha portat aquí?» La interrogació forma una figura, la prosopopeia, que consisteix a fer parlar coses o persones absents o mortes. Amb la
que consisteix a fer parlar coses o persones absents o mortes. Amb la prosopopeia o el relat, l'orador s'aparta del camí i recorre un tram d'un altre, per
(vituperació). També pot ser un discurs, de caràcter epidíctic. — La prosopopeia és la presentació d'un discurs en boca d'algú que és absent o d'alguna
d'algú que és absent o d'alguna cosa inanimada. La figura retòrica de la prosopopeia (del grec prósopon, cara) permet parlar amb la cara (i
demana a les ferides que parlin per ell, tenim el recurs elocutiu de la prosopopeia: fa parlar a una realitat inanimada, no humana. La prosopopeia, com la
de la prosopopeia: fa parlar a una realitat inanimada, no humana. La prosopopeia, com la ironia, és una figura de pensament. Les ferides són «boques»,

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »