Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i de filosofies, predilecte del destí, abdica sobtadament totes aquestes	prosopopeies	i es lliura als jocs de la carn, com un gos o com una mosca. Ell no es
amb el millor somriure que eren capaces de fer. Si a un cap hi havia la	prosopopeia	de Racine, a l'altre, en la plena maduresa —ja tocada de podridura—
baró, que saluda tot traient-se el barret i actua amb una estudiada	prosopopeia	. Domina bé el cavall i sembla que es diverteix qui-sap-lo bo i fent el
i fent amb la mà al pit, profunda inclinació al sacerdot respongué amb	prosopopeia	: —Per la meva part no sé que hi hagi cap impediment. I el Miquel,
a un vailet on és la casa de don Llorenç. —Vengan —ens ha respost, amb una	prosopopeia	d'introductor d'ambaixadors. Don Llorenç és una glòria de Campanet. Els
al menjador i ens entaulem. Gori fa la pregunta habitual amb una certa	prosopopeia	. Diu: —Què hi ha per dinar? Resulta que hi ha cargols a la vinagreta i
i Garí, la bellesa dels altars i claustres, i finalment acut a una gran	prosopopeia	, el diàleg dels dos campanars en la nit. Com es veu, totes aquestes
presumir, prisat, proesa, promesa, prosa, prosàpia, prosèlit, prosòdia,	prosopopeia	, provisional, rabosa, rasar, rasurar, recusar, refusar, remesa,
que ja sabem de la gesta d'Ermenguer. Capmany també en parla, amb la seva	prosopopeia	habitual: "En los años de 813 —diu el referit comte—
això feia que la vida fos una mica pomposa i solemne i tingués una certa	prosopopeia	. Recordo que un dia... Bé, sapigueu que una de les persones que m'han
sonoritat: —¡Cobijaos! És clar. La gent tenia una certa	prosopopeia	. És evident. Els grans canvis de la vida L'aspecte extern de la
grans oradors, més o menys buits de substància, parlen amb cantúria i amb	prosopopeia	davant centenars de representants, que fan el paper de concurrents a una
a recitar el rosari des de la trona amb una punta de son i una punta de	prosopopeia	. Mossèn Alejandro presentava un exterior ros i grasset, i es feia córrer
humana, més aviat afectada, del moment. Els qui feien aquest gest amb la	prosopopeia	corresponent eren considerats com a persones que tenien món i que sabien
estrenat el 1847. L'ambiciosa iniciativa d'ornamentar amb luxe i	prosopopeia	la sala del teatre fou servida per Philastre, Cambon i Cagé, els
el vers "i salta arreu l'escabellat atzar", en una	prosopopeia	mítica de l'atzar; o en l'epitetació en "frenètica agonia" del primer
constatat, un especial espai afectiu per a la lira, amb la imprecació la	prosopopeia	acompleix dues funcions: d'una banda, Verdaguer converteix la lira, la
símils ó comparacions, las metáforas y al·legorías, los apóstrofes, las	prosopopeyas	, las perífrasis, las amplificacions, la hipotíposis ó descripció.
Aumenta mès y mès vostra alegría!... P· ¿Qué es	prosopopeya	ó personificació? R· Es donar vida, oído, veu etc. á las cosas
important i urgent. Al acte hi vaig ser. —Se tracta —va dir-me amb molta	prossopopeia	— de vendrer a bon preu el bust famós que tens damunt la teva llibrería.
el sopar. En ben acabat, pagà son gasto i passejà pel menjador amb molta	prossopopeia	son esguard a travers dels vidres dels impertinents. I se'n va anar. Més
y que, ab tot y l'entremaliadura que li saltava dels ulls, duya ab mólta	prossopopeya	'l frach negre, la corbata blanca, els binocles d'or y'l bigoti y pera.
cromo: Esther, la lluor d'Israel. I no mussitis, Assuerus, contra la meva	prosopopeia	de matrona i, per enllestir l'endreça que, endillunsada o no, propugno,
reya de la fama que gosaba, d' aquell gran to que 's donaba, d' aquella	prossopopeya	... Cab· 1. Si tots los que 'l rodejaban cla com jo haguessin
continuan entrant dins la vila de rato en rato.)] Batle. [(En	prosopopeya	.)] Ido, sabrá senyó Pere Que es cóliga es á ciutad. Y es mesté qu'
del defensor, tenint de revestir tos mos actes d' aquella gravetat y	prosopopeya	que 'n los pobles, més que 'n lloch, s' exigeix dels homens de carrera.
i televisors a terminis els donaven, i nosaltres els redactàvem amb la	prosopopeia	adient. I quan, avorrides de la monotonia d'aquells informes, fèiem petar
conduheix al Mercat venint de la montanya, se descubria, ab la	prosopopeya	de un tabernacle que 'l portan, un conjunt admirable produhit per un
en cosas graves, Miráu la cara que fa; Camina ab	prosopopeya	, En ell tot es gravedat: Com de profundo se jacta
que es sortit del poi, y des que se veu dins la marròta, ses posat en tal	prosopopèia	, que parex que tot hòm li ha de fer rèndibu? Génto con génto, que aquest
Geroni. Vaja, ¿m' haveu ben mirát? [(Dòna una volta passejant ab	prossopopeya	.)] Roch. ¡Sí, sí, noy! Bleda. ¡Ma! ¡que vas
per a envejar-li la puresa dels seus arguments. »Per molt que parli amb	prosopopeia	sobre el tema, hom descobrirà que no es basa en altres fonaments que
de pintors prometedors i periodistes culturals. —Ah, ingrata! —udolà amb	prosopopeia	—. ¿És que no t'és prou que t'hagi oferit el meu cor esquinçat d'amor?
de formular-ho, per la seguretat del moment. Es va girar cap a Cati amb	prosopopeia	i la tranquil·litzà: —Calma, petita, que és un home el que tens al
de Fabrici. —Prosopopeia de Fabrici? —La	prosopopeia	és una composició retòrica; és, com diu Aron Catulli, un recurs per a fer
a testimonis, acusadors, venjadors o jutges. Bé, tu ja saps el que és una	prosopopeia	; és el que tu has fet en la Carta sobre els cecs invocant
t'hagi servit d'alguna cosa. Però no creguis que ho sé, el que és una	prosopopeia	. Me n'havien ensenyat molta, els jesuïtes, de retòrica clàssica; però he
Eliseu va baixar de l'habitació i després d'uns compliments de molta	prosopopeia	, «¿Potser acabo d'espatllar-li la migdiada, amic Eliseu?», «De cap
que, seguint Paul de Man, podem dir que es fonamenta molt sovint en la	prosopopeia	, la personificació, ja que s'intenta que una persona absent sigui
la qual pot aparèixer en qualsevol text. De Man la identifica amb la	prosopopeia	, és a dir, la personificació d'un ésser mort o inanimat. Amb tot, la seva
d'allò que se'ns narra: «Tan bon punt entenem la funció retòrica de la	prosopopeia	com la proposició d'una veu o d'una cara a través del llenguatge, també
lingüístic, i la restauració de la mortalitat per l'autobiografia (la	prosopopeia	de la veu i el nom) priva i desfigura fins a l'extrem precís que
un somni» (I, 24). Té plena consciència d'estar construint una «	prosopopeia	» (contra el que ha afirmat Paul de Man): «I, si no fos el meu acudit de
primer dels homes de les forces del Protectorat del Marroc o la dubtosa	prosopopeia	de les Brigades Internacionals. En tot cas, com succeeix amb Iugoslàvia o
del cas que ens ha portat aquí?» La interrogació forma una figura, la	prosopopeia	, que consisteix a fer parlar coses o persones absents o mortes. Amb la
que consisteix a fer parlar coses o persones absents o mortes. Amb la	prosopopeia	o el relat, l'orador s'aparta del camí i recorre un tram d'un altre, per
(vituperació). També pot ser un discurs, de caràcter epidíctic. — La	prosopopeia	és la presentació d'un discurs en boca d'algú que és absent o d'alguna
d'algú que és absent o d'alguna cosa inanimada. La figura retòrica de la	prosopopeia	(del grec prósopon, cara) permet parlar amb la cara (i
demana a les ferides que parlin per ell, tenim el recurs elocutiu de la	prosopopeia	: fa parlar a una realitat inanimada, no humana. La prosopopeia, com la
de la prosopopeia: fa parlar a una realitat inanimada, no humana. La	prosopopeia	, com la ironia, és una figura de pensament. Les ferides són «boques»,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents