Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

experiència octogenària. "La seva mirada és trista. El noto preocupat",	prosseguia	, després d'una curta pausa, la interlocutora. "És que sap la funesta
aquí." El comentari desavinent escandalitzava Pulcre Trompel·li, però	prosseguia	, impertèrrit, la lliçó: "La Nyx va engendrar la son i els somnis, la
amb jaculatòria la senyora Magdalena Blasi. "I no deixa de ser curiós",	prosseguia	, contrariant el fervorós desig, Pulcre Trompel·li, "que cada serpent
al davant d'un blanc mur. Ah, ja ho endevino, és perquè demà et casaràs",	prosseguia	l'experimentada dona. "No et faci por, filla meva. Totes, de noies, hem
escapar sense dany. I li asseguro que era lleig de debò." Les màquines	prosseguien	treballant sense repòs. "És clar, ho confesso, que gràcies a diverses
sentia presa d'un insòlit tremolor, subjugada per la seva presència. Ell	prosseguí	: —Que bonica t'has fet, Mila! Quan et vaig veure ahir, de primer antuvi no
en un to càlid i tremolós, allí mateix, mirant-la als ulls, travessant-la.	Prosseguí	: —Quan vaig anar-me'n eres així —assenyalava l'alçària amb la mà estesa,
L'ancià havia fet una pausa, i després, amb veu més apagada, més dolça,	prosseguí	: "A mi no m'ha estat concedit gaudir-la, i sempre me n'ha quedat una
nit, Mila; però només jo et comprenia. —I amb veu més apagada i lenta,	prosseguí	: —No sé què hauria donat aleshores per acostar-me a tu, per dir-te només
ho diu." I va sentir-se trista.) Quant a aquell record de què parlàvem —	prosseguí	ell—, no passis pena, no et turmentis; t'ho repeteixo una vegada més i
tornà a travessar ara, quasi sense voler, la seva ment. —Tu dius Mila... —	prosseguí	. Tots malparlen de mi; ja ho sé (la seva veu sonava commoguda); tots
Tot em cansa..." L'angoixa li ofegà la veu. Regnà un silenci breu, i	prosseguí	encara: "Vaig esforçar-me per convèncer-la que m'esperés; vaig emprar
begué una resta de licor que quedava al seu got. Quim Bisa callava. Ell	prosseguí	: —Quan la vaig veure aquí a Santa Maria jo em sentia malalt. Ella se
I, deixant el pensament sense acabar, endut per la nova idea del poble,	prosseguí	: —Del poble no se me'n dóna res. Però tu, sí, que m'importes,
fe perduda: la meva desfeta. —I reprenent la idea perduda, sense pausa,	prosseguí	—: "Vosaltres haveu dit: Quan se'n va anar amb aquella noia hauria estat
Joan: Mila està malalta... Se l'apartà gairebé amb violència i	prosseguí	el seu camí. El padrí pensà: "L'han aquissat. Ha succeït allò que em
Tal volta el seu rostre havia assumit una certa gravetat. El vell	prosseguí	: —Però tornant al que et deia, tots els artistes sou distrets. Enfonsats
el cap cot, com un noi agafat en falta, sense gosar ni mirar-lo. El padrí	prosseguí	: —¿Et penses que només fores tu, que només fóreu vosaltres els qui
a orientar-se. Una ombra de temor travessa l'ànima de Mila. Anselma	prossegueix	: —Cal no perdre mai de vista aquella cima. La veu? —Torna a assenyalar
i respirava amb dificultat: s'aturà vacil·lant entre el seu desig de	prosseguir	i aquella irresistible necessitat de descansar que l'abatia. De sobte,
aire que tant havia preocupat ja el padrí en el seu viatge anterior. Ell	prosseguí	; ara com si parlés amb una nena: —Ara has d'obeir el teu padrí. Com estàs
molt petita aleshores, i què sabia jo!... Regnà un breu silenci. Sileta	prosseguí	: —Abans hi pensava molt i resava a Déu perquè el tornés per bon camí... A
commogut, sense força per pronunciar una paraula. —¿Veritat, pare —	prosseguí	ella—, veritat, pare, que si un dia, en tornar tu a la nit del treball
març. Al matí llegeixo a bell sol. Diu que aquesta nit han	prosseguit	els bombardeigs a Barcelona. Havent dinat, vénen la tia Carme i els seus
deixa lliure la capa cutània. La veu campanuda, inexorable, ha anat	prosseguint	. —Hi havia una remarcable hiposaturació arterial pel fet que la
més profundament. Sent que una de les veus diu: —Potser valdrà més que	prosseguim	... —Oficialment no podem —fa l'afemellat—. No hi ha la secretària. —En
pregunta la dona, tallant-lo. —Sí, sí, ara sí. A unes intervencions —	prossegueix	l'home— ordenades pels caps del servei sanitari... —Mai no havia tingut
tot seguit els llavis amb el dors de la mà i, amb la boca pastosa,	prossegueix	: —Ho heu fet, oi? Altres vegades, ho heu fet... —Parleu per boca d'
guàrdia li té el peu clavat a l'esquena, li impossibilita tot moviment. —	Prosseguirem	així, ara —li diu. El raig s'escurça, minva i veu les mans de l'individu
però ell ja en té prou per a respirar una alenada d'aire menys viciat. —	Prosseguim	—diu la veu—. En aquest moment l'acusat té trenta punts en contra. —Deu —
asseguda a la seva cabina. —...se la persegueix per intervenir-la —	prossegueix	ell sense deixar-se desconcertar—. Se la perseguia, hauria de dir, perquè
dissimulat. Ell respira a fons, diu: —Servei d'urgència! —i intenta de	prosseguir	, la mà encara en la de la noia que s'estremeix. L'individu, però, el reté
El sembrador deu estar escampant la llavor. Però ell no s'atura,	prossegueix	cap al primer tram d'escales, les va seguint arrambat a la paret, sense
unes altres escales, fan la volta per darrera de les muntanyes de terra i	prossegueixen	fins més enllà d'una construcció de fusta on deuen guardar les eines.
agafar-la de nou i a desar-se-la a la butxaca mentre el de la barbeta	prossegueix	: —Es veu que no falla mai, això. Ens ho va explicar. Diu que els ions
us oblideu de donar la pelvis al vostre col·lega de datació. —No... —No	prosseguim	, doncs? —li pregunta el seu company. —No, deixem-ho estar. S'encaminen
naturalesa. —Bé, jo... —balbuceja ell, més bocabadat que mai. —Xt, que	prossegueix	! Però ara ja no està sol, són dos; un altre individu ha sortit de darrera
que semblen haver perdut la facultat de respirar. La veu de l'orador va	prosseguint	: "Nals i grops, a diferència dels peritots, tenen les bribes blanes i
que les professores no poden criar... —Ni els professors. —I en canvi —	prossegueix	ell sense fer cas de la seva resposta— en altres branques de
que una estona abans havia desaparegut per la porta de l'altra banda,	prossegueix	: —No heu sentit que fallaven els altaveus? —Ara ja van bé —diu
amb la mateixa expressió. —I és clar que sí! I el dels conceptes lògics	prossegueix	: —No ens fem il·lusions. Un individu que ha pronunciat vuit-centes
blancs, blaus, verds, negres, grocs, lila, carbassa... —Impecable, oi? —	prossegueix	l'home amb la satisfacció que dóna l'obra ben feta—. Ni un sol error,
que contorneja la muntanya, però hi ha una paret de pedra i han de	prosseguir	. Empenyen el carret un per cada vara i ell sent el contacte del cos de la
i ells dos s'ullen amb una esperança que es frustra acte seguit, perquè	prossegueix	—: Entre dos foscants, una hora diària. —És iniciativa vostra o ho consent
l'hora pel sol, pel rellotge o bé cal marcar? —S'ha d'entrar pel camí —	prossegueix	l'home—. Ja us diré on. Hi ha indrets més pelats. —Naturalment vós us
. —Aquí diu femella —puntualitza. —Deu ser un error. —I una femella vella —	prossegueix	el cap—. Seixanta-vuit anys. —Sempre hi ha confusions... —Però vós no sou
extrem, en direcció al cos de guàrdia, però ell no acut a la crida,	prossegueix	paret enllà, sempre palpant, obeeix la inclinació de l'angle que sembla
gent que no pertanyen al servei. —Ja comprenc. —Volen una nissaga pura —	prossegueix	ella—, i aquesta és l'única manera d'aconseguir-la. Només nois —afegeix—.
—fa la dona que té davant. —5, 8, 13... —	prossegueix	el moneder impertorbable. —7 —repeteix la dona. —...5,
del primer pis. Us sembla convenient? —Del tot —confirma ell. —Ara podem	prosseguir	—indica a la lectora. —"El bes serà destinat a aquestes parts: el front,

Pàgina 1 (de 40)

50 següents