Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

camp, a la muntanya, jo sentia elevar-me fins a l'infinit. Tot en mi es	prostrava	davant una força immensa, bella, misteriosa. Tot jo era adoració. I jo
per tal de dir-li el meu agraïment, com abans hauria volgut anar a	prostrar	-me als peus de Goethe, si aquest hagués estat en vida. Aniria, doncs, a
ni un amateur de celebritats, ni tan sols l'admirador que es	prostra	davant el geni. Jo sóc un apassionat, un embriagat, un extasiat fins al
puixances a les quals jo retré homenatge. Sóc un aprenent de poeta i vull	prostrar	-me davant un mestre de poesia. —Anem! —dic al meu company—. Ja no
quitis d'aquest jou? ¿Voldríeu portar-hi els colls, i triareu	prostrar	-vos? No, no: no ho voldreu pas, si és que puc creure
cec o cretí, o bé —Déu me'n guard— una noia. Això rai, jo em	prostro	davant de la seva gràcia! Omplí els vasos: —Que la seva Gràcia ens ajudi!
no tenia mostatxo, havíem baixat de tots els pobles dels encontorns per	prostrar	-nos als peus de la seva Gràcia. Era el quinze d'agost. Els homes ens
I abaixà la veu: —Jo encara no era casat. Caic de bocaterrosa, em	prostro	davant de la seva Gràcia i determino de deixar aquest món de mentida i
es llancen damunt el porcell. Doncs bé, em creuràs, patró? El compare es	prostrà	davant el tros de fusta, se'l penjà al coll i, d'aleshores ençà,
miracle! Els pares us porten la Santíssima Verge Maria... A terra,	prostreu	-vos! La gent del poble —notables i obrers— hi acudiren corrents,
pujà dalt d'una roca i tots van córrer, a empentes i rodolons, a	prostrar	-se davant la imatge. Darrera, el gros Domètios, amb un plat, feia la
volta pels pobles de Creta —digué el gros Domètios— perquè els fidels es	prostrin	davant la Verge i donin el que els inspiri la Seva Gràcia... Hem de
de dents, i, amb tota llei de senyal d'una extrema humiliació, es	prostrà	en la pols. Allò era cosa dura de comportar, però encara no era res. Jo
la seva Santíssima Mare; b) en trobar-se davant el bon Jesús, es	prostraren	davant Ell i l'adoraren; c) i, oberts llurs tresors, li
a barrejar un pic d'amargantor a les llaminadures mundanes i és per	prostrar	en una tristesa mortal l'home atonit i astorat. Doma l'ànima rebel i
tercera vegada hi afegeix el "Glòria al Pare". Finalment el novici es	prostra	als peus de cada un perquè preguin per ell. És evident, doncs, que la
arcs d'una plaça, abrigats amb mantes, bufandes, fins i tot amb diaris,	prostrats	per la impotència, sumits en un anguniós silenci, n'hi havia molts que
bell jorn com a monarca. [(Posa un genoll en terra.)] Ha de ser bell	prostrar	-se als peus d'Hipòlit! Fedra. —Perquè té l'aparença d'un déu
d' ell apareixian Estels del sol alentorn. Lo Compte volgué	prostrar	se Per rebrel de genollons, Mes no ho permeté lo
a Déu els termenals tots de la terra, i a sa faç	prostraran	-se les nissagues totes de les nacions. Car de Déu és
féu estrall en els més ferms d'entre ells i els elets d'Israel	prostrà	per terra. I amb tot això tornaren a pecar i no cregueren en
obres. Les nacions totes que Tu has fet vindran i es	prostraran	davant de Tu, Senyor, i honoraran ton nom, car gran
trobada. Penetrem a la seva habitació, a l'escambell	prostrem	-nos dels seus peus. Sorgeix, Senyor, al lloc del teu repòs,
les paraules. Davant dels àngels jo et salmejaré, em	prostraré	en ton temple sant i lloaré el teu nom per ta bondat
presència. Car l'enemic encalça la meva ànima, fins a terra ha	prostrat	la meva vida posant-la en tenebrors, com els morts vells.
obres. Totes les nacions que vas crear vindran a	prostrar	-se davant teu, Senyor, i a donar glòria al teu nom:
que venia de Shenxin i que havia travessat el bosc a peu perquè em volia	prostrar	devotament davant la majestat d'un rei. «De quin rei?», em va increpar el
del ressuscitat, jo també em convertiria en un d'aquells pelegrins que es	prostraven	davant el nostre gran Emperador... Però aleshores el barquer va
també m'agradaria veure aquestes muralles que dius», vaig afegir. «M'hi	prostraria	i pregaria per tal que l'Emperador tingui una vida eterna.» «Vols dir que
no sabia què dir, ni entenia què hi havia de greu en el fet que desitgés	prostrar	-me davant l'Emperador, o quina importància tenia que els soldats no es
també era un ressuscitat, com aquell pelegrí que viatjà tota la vida per	prostrar	-se davant l'Emperador. I tenia molta set, i el cos dominat per la
Li Dai. No es tractava, doncs, de l'Emperador, però vaig decidir de	prostrar	-me al seu davant com si ho fos, i vaig posar el meu front a terra. I
en la seva presència, ja que el meu propòsit era veure l'Emperador per	prostrar	-me al seu davant, tal com havia de ser, i que els errors que havia comès
com si no fos jo qui deia aquelles coses, li vaig demanar que em deixés	prostrar	-me una altra vegada davant del gran Li Dai i posar el meu front a terra
En veure'l entrar, no vaig saber què fer, i de seguida em vaig	prostrar	al seu davant, talment com si ell fos el senyor Li Dai. I em va ordenar
ambigua, que Zhi Dui m'ajudava a preparar el viatge per tal de poder	prostrar	-me davant l'Emperador, cosa que succeiria aviat, i que m'era impossible
eres cridat a ser una part de la nostra memòria, i si ja es diu que t'has	prostrat	davant l'Emperador, i si ja es diu que has estat a les muntanyes amb els
a l'altra riba, jo tenia el cor encongit, i vaig somriure en pensar que	prostrar	-se davant l'Emperador no era gens fàcil... [91]. I al final d'aquella
contar la història d'un ressuscitat el qual... «Creia que m'havia de	prostrar	davant l'Emperador», li vaig dir, abaixant els ulls. I al cap d'una mica,
aquelles coses que consideri importants.» I es va retirar. La dona es va	prostrar	al meu davant, plorant, i em volia besar els peus. Jo no sabia què fer, i
I jo em deia que si mai aconseguia de veure l'Emperador, si aconseguia de	prostrar	-me als seus peus, li demanaria que em deixés viure en una casa que fos
vida s'havia acabat... I si res d'això no era possible, si només em podia	prostrar	en silenci davant l'Emperador, llavors parlaria amb els alts funcionaris,
present molt a prop meu un poderós esperit, i la meva ànima, agraïda, es	prostrava	als seus peus. Em vaig alçar, després de la pregària de gràcies, amb una
fi, rendible. Tu, en canvi, tornaves d'una ermita sense especificar, de	prostrar	-te davant d'una Mare de Déu de la qual no se'ns diu ni l'especialitat
ningú.» Ulisses respecta totes les recomanacions, arriba a palau i es	prostra	als peus de la reina. Quan travessa la sala on es troba reunida tota la
segon lloc, com a homes lliures i acostumats a la llibertat, no es volien	prostrar	davant de ningú, ho consideraven propi de gossos. De ranesa que els seus
vegada. Tothom se li acostava amb el cap baix i el poble se li havia de	prostrar	i no podia mirar-lo a la cara quan el passejaven per Mèxic amb una
plantada, «Encara l'altre dia feia enveja sentir-la cantar i ara mireu-la	prostrada	per sempre», reiteren les ties, i refrenda la mare amb el cap i el plor
que fa por com una selva, Saba Bahr-Asgad, que farà	prostrar	el mar, Anbassa Badar, més temible que el Ileo,
en la foscor una mica menys escalfada de la capella de Santa Àgueda. Es	prostrà	de genolls al mig de l'estança i reté el cap, humilment, davant la

Pàgina 1 (de 2)

50 següents