DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
protestar V 1735 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb protestar Freqüència total:  1735 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

seves múltiples cares. Posidó i Hades de segur que varen remugar i fins protestar del seu respectiu lot i de les no dictades sinó tàcites regles.
de la taula. Dos d'ells hagueren d'ésser portats a casa, mentre l'un protestava, forcejant, que no estava borratxo i que volia continuar la festa, i
portal tancat. Endebades cridà al sentinella; endebades s'esgargamellà i protestà dient que no era encara l'hora. Aquell vespre el vell Costa no pogué
crida: ""La porta! La porta! Que es desembotoni."" Ell s'enfada, protesta, renega. Però un el subjectava ja per darrera. Rafael li descorda la
els embussen... Des d'una de les cabines, una veu prima i efeminada protesta: —Compte, eh? Molt de compte amb les paraules que dieu. Tots caguem, si fa
convenient que féssiu una declaració. —En quin sentit? La veu afemellada protesta: —La llei no ho exigeix. —Tampoc no ho prohibeix. En aquestes
canviades pas. —No, canviades no. És l'esperit, que canvia. —Home! —protesta el que de primer havia estat reptat— no trobo just que vós us permeteu
on comença a retorçar-se un faldó de camisa mentre la veu més mascla protesta: —No ho podeu fer, això. Ho emmerdeu tot! Continua sense contestar i
ordenades pels caps del servei sanitari... —Mai no havia tingut res —protesta ell. —Com ho sabeu? Sou metge, potser? —No. Però mai no s'havia
—diu la veu—. En aquest moment l'acusat té trenta punts en contra. —Deu —protesta ell amb un to desmaiat. —Trenta —insisteix la veu—. Deu per falta de
la mort de la vostra presumpta mare... —No hem quedat en res d'això —protesta ell—. Fa temps que amb l'excusa que la mare no es plega a unes
, ara, això? —Correntment —diu la veu greu. —No va de cap manera —protesta ell—. Mai no he sentit parlar d'aquesta llei. —Dotze punts més, negatius
l'adjudicació definitiva de punts. —Això seria contrari al reglament! —protesta la veu mascla. —Hi ha coses més importants que el reglament: la seguretat
ordre. —Té raó —accepta la veu afemellada. —Però la responsable sóc jo! —protesta la dona des de la seva cabina—. Si la cosa respira, m'hi jugo el càrrec.
d'ara ja gairebé no sabem qui som. Però les altres dones l'han sentit, protesten i una d'elles encara crida: —Som i serem uns fills de puta! Totes la
torna a fer l'altaveu tot d'una, i fora se senten corregudes, veus que protesten, xiulets. —L'ha espatllat! —es diu, rient. S'incorpora i surt al vestíbul
ens podríem estalviar de fer-ho a sorts. La vostra pífia... —Ah, no! —protesta l'altre—. Si us heu imaginat que em podríeu excloure amb aquesta
a tocar del seu peu—. Això és propietat privada. —Si no hi ha res! —protesta ell—. Cap mena de conreu, res que... —Hi ha terra —explica l'home sempre
72633, segona, solter, vint-i-cinc, fuster... Ell mou una mà, protesta: —No ho sóc. L'altre sembla sortir d'un capmassament profund, se
útil, instrument. —És més complicat, ja ho sé —sospira el jutge. —No —protesta ell—. És més senzill, perquè vós disposeu d'aquesta altra possibilitat
—No, no l'entenc. —No m'agrada que em discuteixin en termes estranys —protesta l'home. —Us ho són perquè voleu —li diu la noieta. —De què parla,
són quantitats que normalment els haurien servit per a comprar. —I no protesteu? —És una cosa molt complicada, s'ha de començar per recollir les firmes
mentre ells sanen. —Això és situar la discussió en un altre terreny! —protesta ell, enfilant-se al seu costat. —Només n'hi ha un —el rectifica el jutge
—Vint-i-tres —contesta la noia, però el de l'ull tapat alça la mà, protesta: —No. M'heu de contestar a mi. —Si ha preguntat ell... —Ell no
improvisa ell. —L'hi renten —repeteix el de l'ull tapat. —Això no! —protesta el de l'orella partida, empipat—. Ara ho hauré d'anotar —i escriu
la mestressa: —On és? —Us acompanyaré —fa ella. L'home de l'orella partida protesta: —No pot ser. Cap dels no interrogats no pot abandonar l'habitació. —Però
perquè la campaneta acaba de dringar—. Silenci —diu. La mestressa protesta: —Deu ser un dels nostres amics! —No el podem deixar entrar —explica
uns segons de silenci i aleshores s'insinua una remor sorda de graons que protesten. La testa de la dona emergeix per damunt de les pileres més baixes,
baixeta i rodanxona diu: —Ja és aquí. —Si no han passat, vint minuts! —protesta la noia, bellugadissa i entresuada. —És clar, parlant el temps se'n va
. El cap el fita. —Eres d'una organització? Us van destruir, potser? —Vaig protestar perquè mataven la mare. —Això fem tots —diu l'home—. Però amb paraules no
el xicot jovençà—. Tu ja és la segona vegada que et quedes sense... —No —protesta l'altre—. Te la vaig demanar, però aleshores no en tenies cap. —Potser sí
ell. —De l'hospital. De presenciar una intervenció. —Veieu? —Farem tard —protesta el més alt—. Si convé, ja ho investigarem després. Surten al replà i
inútils i no menys temibles temptatives patriòtiques. Jeroni ni tan sols protestà en nom d'aquest risc gratuït. Seguí ocupant tot sol la seva cambra, va
aquesta delicada tebior oceànica. El comerciant francès que fa la viu-viu protesta; el maori es queixa; però és evident que, si a Tahití no hi hagués els
amb els interessos de les goletes, si no us abandoneu en absolut i sense protestar —a més a més, de què us serviria la protesta?— a la navegació capriciosa,
les més estratègiques, se'ns menjaven de viu en viu. Vaig comprendre que protestar, queixar-me, plorar o inspirar llàstima, tot era inútil. Els passatgers
rauen les causes pregones de l'alçament del Corpus de Sang. Els pagesos protestaren endebades contra l'opressió dels temps; els canonges i capellans, de
nou règim polític en el qual pugui intervenir, encara que només sigui per protestar i reclamar. L'ensulsiada del Vell Règim en 1808 abocà els
li havia aconsellat l'experiència durant dos segles de govern pactista: protestar de paraula i trampejar la situació mitjançant procediments dilatoris. El
coneixen son amo a dins sa fosca. Tots pudim. —Per l'amor de Déu, Altesa —protestava Dona Obdúlia—. Tots, ¡no! —Tots, sí senyora —seguia el príncep, ja
s'enfurí de tal manera que semblava a punt de desintegrar-se. —¡Protest! ¡Protest! ¿Enviat des Govern? ¡Un Govern lliberal! ¡Un Govern de
s'enfurí de tal manera que semblava a punt de desintegrar-se. —¡Protest! ¡Protest! ¿Enviat des Govern? ¡Un Govern lliberal! ¡Un Govern de franc-maçons que
l'encarnació de Mallorca eren els poemes d'Aina Cohen, i aquesta hauria protestat retorcent-se de gust i procurant simular una confusió de nina ben
la nostra noblesa a l'ensems garbosa i fina. La moribunda protestà: —No, no era això. ¿On me véns, ara? Garbosa ¿i no me
des /Círculo\. Es conserge vengué a avisar-me que ses senyores protestaven. S'apotecari Escrich, que era tan recte, cridava: "¡Tenc filles, tenc
econòmics i en les disbauxes absurdes del seu marit, Leocàdia va protestar tímidament, va aconsellar, va insinuar, amb aquell esperit conservador i
esbarzerat que gastava la llengua dels bons profetes. Josefina plorava i protestava, i Leocàdia feia el paper de Sara al costat d'aquell Abraham sense bous
dirà! Que no se n'ha adonat que aquesta camisa és de seda? —Prou que protesta el papà! Però, francament, Dorotea, ¿una porqueria així vol que em posi?
amb aquell deixar fer tropical que li venia de la seva àvia, no va protestar gens quan Antoni Mates, un home que tenia vint anys més que ella, però
travessat al cor, en companyia d'un subjecte francès, que encara que protestà i digué que no tenia res a veure amb el crim, va semblar que totes les

  Pàgina 1 (de 35) 50 següents »