Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
provincial AI 1942 oc.
provincial F 17 oc.
provincial M 43 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb provincial Freqüència total:  2002 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

marxem d'esma, adés conformant-nos amb un migrat paper de circumscripció provincial, adés volent forçar la roda de la fortuna cap a posicions singulars
volien imposar llur criteri a tot Espanya, a través del govern de Juntes provincials). En les altres dues, en canvi, el societarisme obrer empeltà amb el
quasi "botifarres". Un d'ells era advocat; l'altre, ex diputat provincial. Quasi dues forces vives. Plegats reunien la meitat més una de les
llibre sobre Mallorca. —I que en prepara un altre —sospirà l'ex diputat provincial. El director d'/El Adalid\, naturalment, no en sabia res, però
cunyat, de tots els seus gentilhomes, i de tota la terregada municipal i provincial, i de tota la burocràcia parasitària del moment, es varen convertir en
Amb prou feines si la gent sabia el nom dels regidors i dels diputats provincials. Només sabia que manava en Foronda. En Foronda ho era tot, més que el
cerebrals. El P. Masdeu li digué que no s'escarracés, i que el P. Provincial no l'admetria mai a la Companyia de Jesús; que procurés pendre la fresca
les eleccions pels "solidaris", en 1907 ell va ésser diputat provincial, i va assistir en nom del seu grup a la reunió per a fer allò que en
Biblioteca Nacional de Madrid i a les de l'Ajuntament i de la Diputació Provincial de la Ciutat de Mallorca. A don Jaume Lladó i Ferragut, pels estudis i
foren sempre conegudes per les Pitiuses. Això no obstant, la divisió provincial pretengué que el nom de "Baleares" —"Illes Balears" com cal
El terme "balear" té sobre les seves espatlles la càrrega de la divisió provincial i no té més avantatges que la seva relativa acceptació per tothom,
restaren configurats tan sols a escala municipal, cap baix, i a escala provincial, cap amunt. Tanmateix, arribada la veritable hora del provincialisme,
amb el doble espectacle de les Diputacions per una part i les Comissions Provincials de Serveis Tècnics per l'altra. Les primeres, vertaderes closques sense
pretenen, i de fet així és, llevar als organismes regionals, per no dir provincials, les competències que lògicament els haurien d'ésser atribuïdes, com a
les classes mitjanes i altes, sobretot les més lligades a l'Administració Provincial, manifesten entorn de la catalanitat entesa com el simple fet de
una de les illes germanes. De tal forma que formar part d'un mateix nucli provincial és molt més aviat una càrrega feixuga que no un fet natural que cal
encara més raó per retreure a l'illa de Mallorca el centralisme a escala provincial en què tots vivim. Per ventura la culpa la té més que res la pròpia
no és ocupat ni per una quarta part dels habitants que registra el cens provincial. L'interior muntanyós i estèril estava condemnat a una tal subordinació,
en paisatge, en formes de vida, en trama econòmica. La separació "provincial" d'ara, tant com la "regnícola" —en l'accepció que habitualment donem
encarregats de procurar-ho. Ells també, jacobins, maquinaren la divisió "provincial". La monarquia unitària de Felip V havia deixat subsistents, com a
jacobí. Era un recel que no devia ésser estrany al fet de la divisió "provincial" del 1833 —ni al de la projectada pels napoleònides del
a penes una lleu coloració local del patriotisme espanyol. I la divisió provincial no tardaria a posar-lo a prova. No va poder resistir-ne les
El particularisme regional es va veure amenaçat pel particularisme provincial. Els lligams "patriòtics" regionals eren ben febles: en quedar
de llur classe a l'altra banda dels Pirineus. En 1808 la Junta Provincial, que dirigia i animava la guerra contra els exèrcits de Napoleó al País
a un reagrupament i a una entreajuda era innegable en les Juntes Provincials que menaven la lluita popular contra el francès. Tanmateix, el
tampoc no podia conduir-los a res ni enlloc. Tancats en llur àrea "provincial", això no tenia més significació que la de prolongar la revolta perquè
podia haver superat l'obstacle com va superar-lo Barcelona. La divisió provincial no ha impedit que Barcelona preservés la seva capitalitat sobre el
valencians del XVII ja s'havien fet càrrec de llur condició "provincial", Felip V, en arrabassar-los els Furs "por justo derecho de
bascos, aragonesos, "catalans", malgrat les respectives escissions provincials. El nom del vell país se sobreposa al de les províncies, i les uneix en
septentrional del País Valencià eren les menys propenses al secessionisme provincial. Castelló de la Plana, com a ciutat, és, de les grans, la menys
la menys "provinciana" de tot el país, i, per tant, les vel·leitats provincials no podien tenir-hi sinó un predicament mínim. El cas d'Acalant és ben
però cau fàcilment en la temptació de professar un "alacantinisme" provincial. Un home d'Alcoi o de Dénia, de Benidorm o d'Altea, se sent i es diu
la porció del país que respectivament els pertoca en el repartiment provincial. I València no ho lamenta, no ho considera com una mutilació de la seva
(associada, en quantes novel·les, a les llargues vacances, a la infantesa provincial): lligam afavorit per l'analogia metafòrica de la primavera i del desig,
català, probablement no s'hauria pensat a transformar la quadrícula provincial en una més ampla quadrícula regional. Essent necessari de confeccionar
de la Península no s'ha sentit gaire la necessitat de canviar el règim provincial. El vestit de tall francès que fou adoptat un segle enrera, semblava
direm per sempre. Quan Cambó, en discutir-se el projecte de Mancomunitats provincials presentat per Canalejas, parlava de les aspiracions de Catalunya, Lerroux
Diputació de Barcelona votà una proposició per la qual conferí al diputat provincial Baldomer Lostau totes les facultats i atribucions de què en l'ordre civil
catalanes, amb la violència moral i jurídica del decret de reorganització provincial de Catalunya, conegut per Decret de Nova Planta. Les paraules d'ell,
no menyspreïn els capellans, i on aquests tolerin els xantres. Els provincials i els bajans estan sempre disposats a enutjar-se i a creure que la gent
biblioteques a les capitals no universitàries, el fet d'anomenar-les provincials mostra que no eren anteriors al 30 de novembre de 1833.
victòries electorals la dugueren a la Sala de Cent i a la diputació Provincial. Calia, però, l'obra d'En Prat de la Riba perquè la ciència catalana
Diputació de Barcelona; i les seves /Memòries\ endreçades al Cos provincial, un cop reunides formaran un llibre tot català, on per primera vegada
Festa de la Federació, l'any 1970, havía esborrat els privilegis provincials, per obra de la voluntat popular. Hi va haver violencies en el període
establert. D'antuvi, per exemple, es constituïren "repúbliques" provincials, federacions regionals, comarcals i fins i tot locals, que no responien a
òrgans locals de poder, per mitjà dels congressos, els Comitès Executius provincials etc., etcètera. D'ací que fos tan fàcil el trànsit al "centralisme
ja sería hora de què la dirigissin als artistes les corporacions provincials i municipals, els il·lustres prelats de Catalunya, les societats de
història per inversemblant que sembli. Capítol IV La divisió provincial Un dels punts de la Constitució de l'any 12 que han estat més
ço que va inspirar als legisladors de Cádiz la idea de la divisió provincial d'Espanya, a part que la mateixa idea descentralitzadora fonamentada en
de la realitat orgànica d'un país va coadjuvar a dictar la divisió provincial d'Espanya, perquè, com diu el discurs preliminar, cal diferenciar les

  Pàgina 1 (de 41) 50 següents »