DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
prudència F 1966 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb prudència Freqüència total:  1966 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

d'aquella brutícia, perquè ens sembla que el silenci és la norma de la prudència que ens convé més d'adoptar en aquesta tan aparatosa confusió. Cronos
greus cal no precipitar-se a emetre parers, i faré honor al meu lema: la prudència és el do més gran del cel. Arribat tot just d'una penosa i llarga guerra,
No crec que el fanatisme sigui una perspectiva gaire amable. La prudència, virtut cardinal, aconsella evitar aquestes exasperacions mentals i
d'André Gide, hagué de patir, fa a penes quaranta anys, una dilació de prudència: en 1920 se'n féu una edició de només dotze exemplars i sense
xicot: —I com us ho feu? —No ho sé —mormola l'altre amb la mateixa prudència—. No ho havíem fet mai. Això és d'ara, des que em van agafar. —
un conflicte que en aquell moment s'insinuava en la mentalitat feta de prudència-i-no-m'emboliquis pròpia dels bons barcelonins. Cal comprendre que els
plantar cara als marrecs; en aquest punt estava assistit d'una rara prudència que li anava molt bé. Potser fou aquest el motiu que s'establís al portal
no varen ser-hi a temps. La imatge del tauró, us aconsellen que, per prudència, no l'oblideu mai en aquests climes. Un matí feia el passeig solitari ran
flagel·lants, atemptats violents contra els jueus, arraconament de tota prudència i seny, miraclisme. Persones tan rellevants com sant Vicenç Ferrer es
al seny i a la mesura. En la parla popular és l'antítesi de la prudència i del seny; i així ha recollit el mot la verba culta. "Vanitosa,
Molt metges i molt mallorquins, mai no digueren una paraula concreta; prudència que no els servia de res, perquè tanmateix, quan davallaven l'escala, les
empegueïda —digué— de veure es paper que fa aqueixa dona. Admir sa teva prudència, Maria Antònia, però tot té un límit, i crec sincerament que no vos
bocs obscens delators. Que la guardin els nostres déus (déus de prudència, no de justícia) d'enyorar el clos on no perillen les
lluït! I no t'ha inflat la cara d'un cop de puny en Pepe? Massa prudència... Oh, és molt delicat el noi de casa! L'honradesa... la virtut... el
el que significa aquest seny, trobarem, en primer lloc, les següents: prudència, enteniment, discreció, circumspecció. Cap d'aquests mots no vol dir
que el seny; el seny equival alhora a tots. Per una banda, el seny és la prudència, potser en el sentit ampli i una mica vague que els romans donaven a
també la previsió del que pot succeir entre diverses possibilitats. La prudència és ací una manera de conèixer les coses, però una manera de conèixer que
; a qui estava, per dir-ho així, en el secret de totes les coses. La prudència era, doncs, i és encara en gran part, una sapiència i, com a tal, un
com a tal, un coneixement diferent del saber científic de la natura. La prudència i la sapiència constitueixen sobretot una manera de conèixer les
intel·lectual que la raó, és sempre bastant més intel·lectual que la prudència o que la sapiència. Una persona és entenimentada perquè ha fet esforços
Per això la circumspecció és també l'aplom, és a dir, la gravetat. Com la prudència i l'enteniment, la circumspecció o la discreció no signifiquen pròpiament
no signifiquen pròpiament el seny, però cap seny no és possible sense prudència, sense enteniment, sense circumspecció i sense discreció. Però aquest
sentit, una visió personal de les coses conduïda amb circumspecció i amb prudència, una raó que no s'acontenta amb raonar. L'allunyament simultani de la
malgrat el seu ànim anorreat i desconcertat, va creure obrar amb prudència, demanant a Frederic que "cremés la carta". La perplexitat de Frederic
molt els ulls. —Qui més mestressa? —I sense abandonar l'expressió de prudència autoritària: —És clar que nosaltres no hem volgut tocar mai res de tal
Teresa. Noies acostumades com ella, res no els fa vergonya ni coneixen la prudència. —Tens raó —sospira la Muntanyola, deferent però sense despendre's del
Ventura entra, s'acosta a l'altra filla de la senyora Remei i li diu, amb prudència: —Si sabés que la jove del Calçot ens durà la moda de les camises
l'home amb un surt; s'embolcalla amb el barnús; entra al tocador amb prudència; es renta la cara i els braços i la boca. Fa sol! Després va i obre la
Sembla que m'hi ofegui. Sort tindré d'aquesta filleta! —Cal que tingui prudència, Laura! —li recomana el vell amb el mateix assossec. —Que ningú no pugui
nova imatge, terrible, dominarà les altres: la venjança, elaborada amb prudència. Però Teresa no li donarà mai aquest nom, inacceptable en la seva
el remoreig de les converses que fressegen per tots els recons, amb prudència per no desentonar, per no faltar al respecte a la casa on vetllen una
La dona els rep escabellada i amb les sabates a retaló. Els recomana prudència perquè les criatures dormen: —Sou massa gent, d'un plegat! —exclama.
les clares rialles dels infants li torna la confiança; els somriures i la prudència de la comunitat fan que es senti emparada i lliure alhora. L'abadessa,
l'ausberg o lloriga. En aquests casos hom dubta sempre i cal procedir amb prudència per tal com sovint amb el mateix mot són designades peces que varien i
respecte ni d'admiració. Pot adoptar davant del més fort una actitud de prudència. Però, si s'hi deixa anar gaire, se li tornarà covardia; és a dir, feblesa
a la síntesi, la mateixa massa de les informacions, i també la prudència, els dissuadien d'emprendre la recerca de les lleis. Com més se'ns
ans si el sentit que hom preserva val més que aquell a què hom té la prudència de renunciar. En aquest aspecte ens sembla que, de la lliçó combinada de
Llassada que, si s' havía entretingut exaltantlos, no perdé un moment sa prudencia, se maravellava de véurel tan atolondrat y criatura. Los altres dos
seves espatlles. Era un home silenciós, humil, ple de coneixements i de prudència i molt recte. Crec que era tot un temperament d'home. Però ens entrà per
pagant taula i llit... No el vaig contradir; les seves lliçons de prudència em semblaven bones. El rou de la matinada era dens, com una plugeta
refusa decidit, m'explica les seves raons. Cap generositat, ho veig. Prudència i no res més. Aniríem a demanar junts? Dos homes obrint les portes de les
quisá vinga á afaitarse; com es dimecres... Mer· Men vach. Tin prudensia, ó vas á pèdre l' amistat y el parroquiá. [(Vase.)] Essena II
dies! Ella l'haurà abraçat, resignada, al vestíbul; li haurà recomanat prudència i dos volts de bufanda... No tingui por, senyora, sóc un home que s'ha
de captar-hi la inquietud que s'havia apoderat d'ell, el despit que per prudència s'obligava a dissimular. Les portes del dormitori de la senyora Clotilde
de realitat similar al proposat pels autors esmentats conté —malgrat la prudència de la seva formulació— una ambigüitat essencial quan és aplicat als
menys desitgen fonamentar l'inferior imperi que, amb prudència i molt temps, podria alçar-se contra el celeste, i ser-ne un
de dolor en el flanc. Per grata que fos aquesta nova, ens obligava a la prudència. Calia que es reposés, que no s'allunyés massa del veïnat. Ja no podíem
de la Ciutat. El Monarca s'adonà, però, d'aquell fet i, amb exquisida prudència política, es proposà de corregir la situació. A partir del 1230,
mala fe. Malgrat tot, aquesta realitat no té volta de fulla i exigeix una prudència infinita per part de tots nosaltres. La invocació de l'esperit de
per l'aïllament i el provincianisme. La timidesa és, doncs, aleshores "prudència" i "susceptibilitat". Potser les paraules no siguin massa precises,

  Pàgina 1 (de 40) 50 següents »