×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb prudència |
Freqüència total: 1966 |
CTILC1 |
| d'aquella brutícia, perquè ens sembla que el silenci és la norma de la | prudència | que ens convé més d'adoptar en aquesta tan aparatosa confusió. Cronos | | greus cal no precipitar-se a emetre parers, i faré honor al meu lema: la | prudència | és el do més gran del cel. Arribat tot just d'una penosa i llarga guerra, | | No crec que el fanatisme sigui una perspectiva gaire amable. La | prudència | , virtut cardinal, aconsella evitar aquestes exasperacions mentals i | | d'André Gide, hagué de patir, fa a penes quaranta anys, una dilació de | prudència | : en 1920 se'n féu una edició de només dotze exemplars i sense | | xicot: —I com us ho feu? —No ho sé —mormola l'altre amb la mateixa | prudència | —. No ho havíem fet mai. Això és d'ara, des que em van agafar. — | | un conflicte que en aquell moment s'insinuava en la mentalitat feta de | prudència | -i-no-m'emboliquis pròpia dels bons barcelonins. Cal comprendre que els | | plantar cara als marrecs; en aquest punt estava assistit d'una rara | prudència | que li anava molt bé. Potser fou aquest el motiu que s'establís al portal | | no varen ser-hi a temps. La imatge del tauró, us aconsellen que, per | prudència | , no l'oblideu mai en aquests climes. Un matí feia el passeig solitari ran | | flagel·lants, atemptats violents contra els jueus, arraconament de tota | prudència | i seny, miraclisme. Persones tan rellevants com sant Vicenç Ferrer es | | al seny i a la mesura. En la parla popular és l'antítesi de la | prudència | i del seny; i així ha recollit el mot la verba culta. "Vanitosa, | | Molt metges i molt mallorquins, mai no digueren una paraula concreta; | prudència | que no els servia de res, perquè tanmateix, quan davallaven l'escala, les | | empegueïda —digué— de veure es paper que fa aqueixa dona. Admir sa teva | prudència | , Maria Antònia, però tot té un límit, i crec sincerament que no vos | | bocs obscens delators. Que la guardin els nostres déus (déus de | prudència | , no de justícia) d'enyorar el clos on no perillen les | | lluït! I no t'ha inflat la cara d'un cop de puny en Pepe? Massa | prudència | ... Oh, és molt delicat el noi de casa! L'honradesa... la virtut... el | | el que significa aquest seny, trobarem, en primer lloc, les següents: | prudència | , enteniment, discreció, circumspecció. Cap d'aquests mots no vol dir | | que el seny; el seny equival alhora a tots. Per una banda, el seny és la | prudència | , potser en el sentit ampli i una mica vague que els romans donaven a | | també la previsió del que pot succeir entre diverses possibilitats. La | prudència | és ací una manera de conèixer les coses, però una manera de conèixer que | | ; a qui estava, per dir-ho així, en el secret de totes les coses. La | prudència | era, doncs, i és encara en gran part, una sapiència i, com a tal, un | | com a tal, un coneixement diferent del saber científic de la natura. La | prudència | i la sapiència constitueixen sobretot una manera de conèixer les | | intel·lectual que la raó, és sempre bastant més intel·lectual que la | prudència | o que la sapiència. Una persona és entenimentada perquè ha fet esforços | | Per això la circumspecció és també l'aplom, és a dir, la gravetat. Com la | prudència | i l'enteniment, la circumspecció o la discreció no signifiquen pròpiament | | no signifiquen pròpiament el seny, però cap seny no és possible sense | prudència | , sense enteniment, sense circumspecció i sense discreció. Però aquest | | sentit, una visió personal de les coses conduïda amb circumspecció i amb | prudència | , una raó que no s'acontenta amb raonar. L'allunyament simultani de la | | malgrat el seu ànim anorreat i desconcertat, va creure obrar amb | prudència | , demanant a Frederic que "cremés la carta". La perplexitat de Frederic | | molt els ulls. —Qui més mestressa? —I sense abandonar l'expressió de | prudència | autoritària: —És clar que nosaltres no hem volgut tocar mai res de tal | | Teresa. Noies acostumades com ella, res no els fa vergonya ni coneixen la | prudència | . —Tens raó —sospira la Muntanyola, deferent però sense despendre's del | | Ventura entra, s'acosta a l'altra filla de la senyora Remei i li diu, amb | prudència | : —Si sabés que la jove del Calçot ens durà la moda de les camises | | l'home amb un surt; s'embolcalla amb el barnús; entra al tocador amb | prudència | ; es renta la cara i els braços i la boca. Fa sol! Després va i obre la | | Sembla que m'hi ofegui. Sort tindré d'aquesta filleta! —Cal que tingui | prudència | , Laura! —li recomana el vell amb el mateix assossec. —Que ningú no pugui | | nova imatge, terrible, dominarà les altres: la venjança, elaborada amb | prudència | . Però Teresa no li donarà mai aquest nom, inacceptable en la seva | | el remoreig de les converses que fressegen per tots els recons, amb | prudència | per no desentonar, per no faltar al respecte a la casa on vetllen una | | La dona els rep escabellada i amb les sabates a retaló. Els recomana | prudència | perquè les criatures dormen: —Sou massa gent, d'un plegat! —exclama. | | les clares rialles dels infants li torna la confiança; els somriures i la | prudència | de la comunitat fan que es senti emparada i lliure alhora. L'abadessa, | | l'ausberg o lloriga. En aquests casos hom dubta sempre i cal procedir amb | prudència | per tal com sovint amb el mateix mot són designades peces que varien i | | respecte ni d'admiració. Pot adoptar davant del més fort una actitud de | prudència | . Però, si s'hi deixa anar gaire, se li tornarà covardia; és a dir, feblesa | | a la síntesi, la mateixa massa de les informacions, i també la | prudència | , els dissuadien d'emprendre la recerca de les lleis. Com més se'ns | | ans si el sentit que hom preserva val més que aquell a què hom té la | prudència | de renunciar. En aquest aspecte ens sembla que, de la lliçó combinada de | | Llassada que, si s' havía entretingut exaltantlos, no perdé un moment sa | prudencia | , se maravellava de véurel tan atolondrat y criatura. Los altres dos | | seves espatlles. Era un home silenciós, humil, ple de coneixements i de | prudència | i molt recte. Crec que era tot un temperament d'home. Però ens entrà per | | pagant taula i llit... No el vaig contradir; les seves lliçons de | prudència | em semblaven bones. El rou de la matinada era dens, com una plugeta | | refusa decidit, m'explica les seves raons. Cap generositat, ho veig. | Prudència | i no res més. Aniríem a demanar junts? Dos homes obrint les portes de les | | quisá vinga á afaitarse; com es dimecres... Mer· Men vach. Tin | prudensia | , ó vas á pèdre l' amistat y el parroquiá. [(Vase.)] Essena II | | dies! Ella l'haurà abraçat, resignada, al vestíbul; li haurà recomanat | prudència | i dos volts de bufanda... No tingui por, senyora, sóc un home que s'ha | | de captar-hi la inquietud que s'havia apoderat d'ell, el despit que per | prudència | s'obligava a dissimular. Les portes del dormitori de la senyora Clotilde | | de realitat similar al proposat pels autors esmentats conté —malgrat la | prudència | de la seva formulació— una ambigüitat essencial quan és aplicat als | | menys desitgen fonamentar l'inferior imperi que, amb | prudència | i molt temps, podria alçar-se contra el celeste, i ser-ne un | | de dolor en el flanc. Per grata que fos aquesta nova, ens obligava a la | prudència | . Calia que es reposés, que no s'allunyés massa del veïnat. Ja no podíem | | de la Ciutat. El Monarca s'adonà, però, d'aquell fet i, amb exquisida | prudència | política, es proposà de corregir la situació. A partir del 1230, | | mala fe. Malgrat tot, aquesta realitat no té volta de fulla i exigeix una | prudència | infinita per part de tots nosaltres. La invocació de l'esperit de | | per l'aïllament i el provincianisme. La timidesa és, doncs, aleshores " | prudència | " i "susceptibilitat". Potser les paraules no siguin massa precises, |
|