Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'Uranos, per escarmentar el darrer, en inferir-li un màxim ultratge. El	prudent	noi va esperar una distracció, una única capcinada del vell, el va
pocs que el veien, tan gras i gros i fort, els costava de dissimular, per	prudent	reserva, una sensació de repugnància. Després d'acabar-se aquest període,
en emportar-se, al capdavall de tanta pena, el nou coper, va fingir,	prudent	, que no l'havia sentit. Leda "El qui senyorejava en els cims, en un dels
sense moure's de casa, li havia vagat de teixir, desteixir i cavil·lar.	Prudents	i sagaços, sabien el punt dolç del que convenia que es contessin, del que
baralla, ni que sigui merament verbal: l'home acostuma a ser un animal	prudent	, i procura de no embolicar-se en dificultats sense un mínim de garanties.
firma —li recorda l'infermer que aguanta la safata amb el paper, un home	prudent	que ha preferit no forçar les coses mentre durava l'enrabiada. —Ah, sí!
sent trucar a la porta del costat. Ferreny, pregunta: —Qui busqueu? Ell,	prudent	, contesta: —No hi ha ningú? —És clar que no. Fins d'aquí a vint
cent. Més, no; seria perillós. Ara, la llei, és clar, sempre és més	prudent	que els particulars. Hi té un deure. —Ben cert —assenteix ell amb la veu
els volums, acaba per treure'n un i baixa de la butaca amb tot de gestos	prudents	, púdics. La dels ulls verds diu: —Potser que llegeixi jo... Em penso que
-lo pel braç, i l'arrossega cap un portal—. Sents? Uns passos. Uns passos	prudents	, somorts per la distància, que li retruquen al cap encara no prou sòlid.
em sembla del tot insostenible. De cap manera podem imaginar el vell i	prudent	Jeroni Campdepadrós i Vaireda lliurant-se a mans de golillas, com
no pot esperar altra cosa que la Resurrecció de la Carn. I llavors l'home	prudent	, egoista, calculador, que és Jeroni Campdepadrós i Vaireda, que pot
pel passadís, com l'aigua queien pels escalons. Hòmens	prudents	i d'ordre s'aturaven, sorpresos. Se'ls apagava el puro i no
malícia i jugant amb els gats. De gats, en tenim més d'una dotzena; són	prudents	i saben l'ofici. No es mouen dels volts de les cuines i del safareig i
forta, casta, treballadora, apta per als enginys mecànics, previsora i	prudent	, i governat per homes ferms, lleials, constants, tenaços i assenyats?
excitar-se. —Pobra senyora, en es seus anys... Mentre s'entretenia en tan	prudents	meditacions, les criades havien commocionat els veïns i la nova s'havia
Ara l'estem cometent tots dos. Separem-nos, Víctor! Siguem	prudents	. Si ens descobrissin! Arribes a capir el nostre viure? T'imagines
de la raó, sinó de l'experiència del món i dels homes. El romà anomenava	prudent	a qui, pel fet d'haver viscut molt, havia vist molt; a qui estava, per dir
sent per les coses humanes qui ha viscut a fons la vida. Per això ésser	prudent	vol dir també posseir un tremp d'ànim serè, perquè sense aquesta
havia millor metge que el doctor Serramalera, ni un capellà més savi, més	prudent	, més virtuós que mossèn Claramunt. Si algú tocava una d'aquestes dues
de Cardó, dues velles jugadores de póker, "marcaven" Pilar, com dos	prudents	equipiers, perquè la vídua no fes una esprintada perillosa. Entre el grup
paret.— III Mes heu's aquí la dolça Abigaïl,	prudenta	i pensativa, la muller de Nabal, bona i gentil, que a
i ta divina claredat explora com una vigilant verge	prudent	, els recòndits secrets del pensament. El poble submergit
l'arribada de la jove —respon una filla, sense perdre el posat de noia	prudent	. Les dames s'interrompen per saludar tres capellans que les miren de
ella reia francament, tal com ell no solia veure mai en cap de les noies	prudents	de Comarquinal. Laura cantà unes cançons qui-sap-lo estranyes, va seure
Aleshores comença el cor de lloances de la cunyada de Laura: tan seriosa,	prudent	, honesta, econòmica. I Laura va fent que sí amb el cap, davant aquells
en tot el Pla. Teresa no va formular mai cap objecció, ni el somriure	prudent	no li abandonà el llavi. —Diu que es pinta les ungles? —preguntà l'oncle
en els tres mesos d'ésser a Comarquinal; ni sécs al front, ni el somriure	prudent	, ni els ulls baixos. Li sembla com si tot d'una s'obrís una gran porta
aquella silueta fimbradissa, sense avalotar-se, mal fos d'aquella manera	prudent	com és del cas en ciutats com Comarquinal, on la severitat formulista
de la seva voluntat, per encabir una segona naturalesa formulària,	prudent	. És una negativa dolorosa, de dona que necessita i vol i, en el fons,
de què són motiu. —És un escàndol! —no pot estar-se de dir, molt	prudent	, la senyora de Torroella a les seves veïnes de sofà, roja d'indignació
tota la vida havia hagut de manifestar-se així, Teresa; nerviosa, rígida,	prudent	, com la mare i les ties havien volgut; tal com els altres van voler que
del que vostè no ha pogut. No dic d'anar-hi jo mateix, perquè no fóra	prudent	com a part massa interessada. Tampoc no crec que en Tomàs s'entossudeixi
—insisteix ella, acostant-se a l'advocat. —I aquest somriure també, tan	prudent	, tan amable, amb què se us treuen de prop. Però ara jo els conec massa, i
però, com sia que les malles també eren dites "ferro", sembla més	prudent	acceptar, en principi, que es tracta de calces de malla. El Libre
entre els anys 1460 i 1468, si ens atenim a una datació	prudent	. No oblidem que el valencià Joanot Martorell fou primordialment un
que es guarda a l'Instituto de Valencia de Don Juan. El més	prudent	, doncs, és proposar que, algunes vegades, hom reservava el nom de
castellans del XV sovint fa pensar en una altra cosa. Crec	prudent	, doncs, designar la cuirassa que defensa l'esquena amb el terme
tenir-ne en compte el sentit, ja sigui una sèrie "moral": savi, foll,	prudent	, maligne, etc.; una sèrie "morfològica": quadrat, rodó, esfèric,
vegada com a noms propis seran termes de generalitat diferent. Però el	prudent	—i de vegades el savi— indígena, que practica també aquests modes de
Las noyas glatían per anar de companyonas; mes la Madrona no ho cregué	prudent	. Ella sería padrina y ja ni hauría prou; aquell bateig no permetía res
per impedir una follia. Cal dir que l'antiga criada s'havia tornat més	prudent	i jo més atrevit, agressiu i tot, fins a la insolència. Aquesta situació
m'observava. Se'm va ocórrer que com més coses faria seria pitjor. El més	prudent	era afectar un aire natural, d'absoluta confiança. Sense tocar els
sóc tan feliç com en les meves hores de follia. És després, quan esdevinc	prudent	, quan em torno sensat com els altres, que sóc un home calamitós, feble,
hauria volgut anar a cops amb ell per esbravar-me. Però el meu amic, més	prudent	que jo, m'advertí que si volíem anar sense diners pel món havíem
la de sota, la del forat de la gatera, governada per aquests entusiastes	prudents	, es tancarà i s'obrirà segons les necessitats del moment. Altres se'n
de dir alguna cosa o canviessis de parer... Té la sensació d'haver estat	prudent	, i que ha fet el que devia per tal d'estalviar a la seva mare una escena
quan Lluís arribava a les tardes. Si li havia repetit: "Mònica, sigues	prudent	!", en el fons era visible que ella també participava en l'aventura de la
a les onze. En aquesta hora el cafè està desert. Tu em segueixes a una	prudent	distància i en trobar-nos a la porta entrarem junts." Mònica no es podia
assalt! Amb quina sagacitat associava dosis massisses de sentiment, dosis	prudents	de voluptat i tendres evocacions del tàlem matrimonial! I era realment

Pàgina 1 (de 42)

50 següents