×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb prudent |
Freqüència total: 2059 |
CTILC1 |
| d'Uranos, per escarmentar el darrer, en inferir-li un màxim ultratge. El | prudent | noi va esperar una distracció, una única capcinada del vell, el va | | pocs que el veien, tan gras i gros i fort, els costava de dissimular, per | prudent | reserva, una sensació de repugnància. Després d'acabar-se aquest període, | | en emportar-se, al capdavall de tanta pena, el nou coper, va fingir, | prudent | , que no l'havia sentit. Leda "El qui senyorejava en els cims, en un dels | | sense moure's de casa, li havia vagat de teixir, desteixir i cavil·lar. | Prudents | i sagaços, sabien el punt dolç del que convenia que es contessin, del que | | baralla, ni que sigui merament verbal: l'home acostuma a ser un animal | prudent | , i procura de no embolicar-se en dificultats sense un mínim de garanties. | | firma —li recorda l'infermer que aguanta la safata amb el paper, un home | prudent | que ha preferit no forçar les coses mentre durava l'enrabiada. —Ah, sí! | | sent trucar a la porta del costat. Ferreny, pregunta: —Qui busqueu? Ell, | prudent | , contesta: —No hi ha ningú? —És clar que no. Fins d'aquí a vint | | cent. Més, no; seria perillós. Ara, la llei, és clar, sempre és més | prudent | que els particulars. Hi té un deure. —Ben cert —assenteix ell amb la veu | | els volums, acaba per treure'n un i baixa de la butaca amb tot de gestos | prudents | , púdics. La dels ulls verds diu: —Potser que llegeixi jo... Em penso que | | -lo pel braç, i l'arrossega cap un portal—. Sents? Uns passos. Uns passos | prudents | , somorts per la distància, que li retruquen al cap encara no prou sòlid. | | em sembla del tot insostenible. De cap manera podem imaginar el vell i | prudent | Jeroni Campdepadrós i Vaireda lliurant-se a mans de golillas, com | | no pot esperar altra cosa que la Resurrecció de la Carn. I llavors l'home | prudent | , egoista, calculador, que és Jeroni Campdepadrós i Vaireda, que pot | | pel passadís, com l'aigua queien pels escalons. Hòmens | prudents | i d'ordre s'aturaven, sorpresos. Se'ls apagava el puro i no | | malícia i jugant amb els gats. De gats, en tenim més d'una dotzena; són | prudents | i saben l'ofici. No es mouen dels volts de les cuines i del safareig i | | forta, casta, treballadora, apta per als enginys mecànics, previsora i | prudent | , i governat per homes ferms, lleials, constants, tenaços i assenyats? | | excitar-se. —Pobra senyora, en es seus anys... Mentre s'entretenia en tan | prudents | meditacions, les criades havien commocionat els veïns i la nova s'havia | | Ara l'estem cometent tots dos. Separem-nos, Víctor! Siguem | prudents | . Si ens descobrissin! Arribes a capir el nostre viure? T'imagines | | de la raó, sinó de l'experiència del món i dels homes. El romà anomenava | prudent | a qui, pel fet d'haver viscut molt, havia vist molt; a qui estava, per dir | | sent per les coses humanes qui ha viscut a fons la vida. Per això ésser | prudent | vol dir també posseir un tremp d'ànim serè, perquè sense aquesta | | havia millor metge que el doctor Serramalera, ni un capellà més savi, més | prudent | , més virtuós que mossèn Claramunt. Si algú tocava una d'aquestes dues | | de Cardó, dues velles jugadores de póker, "marcaven" Pilar, com dos | prudents | equipiers, perquè la vídua no fes una esprintada perillosa. Entre el grup | | paret.— III Mes heu's aquí la dolça Abigaïl, | prudenta | i pensativa, la muller de Nabal, bona i gentil, que a | | i ta divina claredat explora com una vigilant verge | prudent | , els recòndits secrets del pensament. El poble submergit | | l'arribada de la jove —respon una filla, sense perdre el posat de noia | prudent | . Les dames s'interrompen per saludar tres capellans que les miren de | | ella reia francament, tal com ell no solia veure mai en cap de les noies | prudents | de Comarquinal. Laura cantà unes cançons qui-sap-lo estranyes, va seure | | Aleshores comença el cor de lloances de la cunyada de Laura: tan seriosa, | prudent | , honesta, econòmica. I Laura va fent que sí amb el cap, davant aquells | | en tot el Pla. Teresa no va formular mai cap objecció, ni el somriure | prudent | no li abandonà el llavi. —Diu que es pinta les ungles? —preguntà l'oncle | | en els tres mesos d'ésser a Comarquinal; ni sécs al front, ni el somriure | prudent | , ni els ulls baixos. Li sembla com si tot d'una s'obrís una gran porta | | aquella silueta fimbradissa, sense avalotar-se, mal fos d'aquella manera | prudent | com és del cas en ciutats com Comarquinal, on la severitat formulista | | de la seva voluntat, per encabir una segona naturalesa formulària, | prudent | . És una negativa dolorosa, de dona que necessita i vol i, en el fons, | | de què són motiu. —És un escàndol! —no pot estar-se de dir, molt | prudent | , la senyora de Torroella a les seves veïnes de sofà, roja d'indignació | | tota la vida havia hagut de manifestar-se així, Teresa; nerviosa, rígida, | prudent | , com la mare i les ties havien volgut; tal com els altres van voler que | | del que vostè no ha pogut. No dic d'anar-hi jo mateix, perquè no fóra | prudent | com a part massa interessada. Tampoc no crec que en Tomàs s'entossudeixi | | —insisteix ella, acostant-se a l'advocat. —I aquest somriure també, tan | prudent | , tan amable, amb què se us treuen de prop. Però ara jo els conec massa, i | | però, com sia que les malles també eren dites "ferro", sembla més | prudent | acceptar, en principi, que es tracta de calces de malla. El Libre | | entre els anys 1460 i 1468, si ens atenim a una datació | prudent | . No oblidem que el valencià Joanot Martorell fou primordialment un | | que es guarda a l'Instituto de Valencia de Don Juan. El més | prudent | , doncs, és proposar que, algunes vegades, hom reservava el nom de | | castellans del XV sovint fa pensar en una altra cosa. Crec | prudent | , doncs, designar la cuirassa que defensa l'esquena amb el terme | | tenir-ne en compte el sentit, ja sigui una sèrie "moral": savi, foll, | prudent | , maligne, etc.; una sèrie "morfològica": quadrat, rodó, esfèric, | | vegada com a noms propis seran termes de generalitat diferent. Però el | prudent | —i de vegades el savi— indígena, que practica també aquests modes de | | Las noyas glatían per anar de companyonas; mes la Madrona no ho cregué | prudent | . Ella sería padrina y ja ni hauría prou; aquell bateig no permetía res | | per impedir una follia. Cal dir que l'antiga criada s'havia tornat més | prudent | i jo més atrevit, agressiu i tot, fins a la insolència. Aquesta situació | | m'observava. Se'm va ocórrer que com més coses faria seria pitjor. El més | prudent | era afectar un aire natural, d'absoluta confiança. Sense tocar els | | sóc tan feliç com en les meves hores de follia. És després, quan esdevinc | prudent | , quan em torno sensat com els altres, que sóc un home calamitós, feble, | | hauria volgut anar a cops amb ell per esbravar-me. Però el meu amic, més | prudent | que jo, m'advertí que si volíem anar sense diners pel món havíem | | la de sota, la del forat de la gatera, governada per aquests entusiastes | prudents | , es tancarà i s'obrirà segons les necessitats del moment. Altres se'n | | de dir alguna cosa o canviessis de parer... Té la sensació d'haver estat | prudent | , i que ha fet el que devia per tal d'estalviar a la seva mare una escena | | quan Lluís arribava a les tardes. Si li havia repetit: "Mònica, sigues | prudent | !", en el fons era visible que ella també participava en l'aventura de la | | a les onze. En aquesta hora el cafè està desert. Tu em segueixes a una | prudent | distància i en trobar-nos a la porta entrarem junts." Mònica no es podia | | assalt! Amb quina sagacitat associava dosis massisses de sentiment, dosis | prudents | de voluptat i tendres evocacions del tàlem matrimonial! I era realment |
|