Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cap de brot. Aquest poeta, que es diu Cosme Vidal, però que signa amb el	pseudònim	de Josep Aladern (el mestre ens explicà què cosa era un pseudònim) ni tan
amb el pseudònim de Josep Aladern (el mestre ens explicà què cosa era un	pseudònim	) ni tan sols ha estudiat el batxillerat, i el seu saber deu ésser molt
de correspondència, una nota dient: "A Joanet de la Selva" —amb aquest	pseudònim	havia signat els versos— que fes el favor de passar per la redacció.
però que tot el que escrivia ho signava amb el nom de Josep Aladern,	pseudònim	sota el qual ja era molt conegut entre la gent de lletres. Jo veia
anys després, circumstancialment, un article sense importància sota el	pseudònim	de "Juan de Siena"). En aquest estat d'ànim ja no em feia cap il·lusió
les famoses "Rondaies" que arreplegava "En Jordi d'es Recó",	pseudònim	del canonge Alcover, la grafia de les quals, avui incorrecta d'acord amb
convencional i d'arcàdia estantissa. N'hi ha prou de recordar els	pseudònims	de Gaiter del Llobregat (Rubió i Ors), Coblejador de Montcada (Bofarull),
almenys, un gust comú amb el seu heroi: el transvestisme). No és el	pseudònim	el que és interessant (en literatura és banal), és l'altre Loti, el que
trucat, l'autor no és Loti, és Viaud: tot es juga entre un homònim i un	pseudònim	; el que manca, el que és tu, el que s'obre, és el nom propi,
El gran crítich Solà, generalment conegut entre'l públich per l'estrany	pseudònim	qu'usava de Tirapeu, diu que, a primera hora d'un cert dia, va veures
i benemèrit Rubió i Ors, parent del nostre amic Ors, que, amb el	pseudònim	del Gaiter del Llobregat, fa els primers treballs de resurrecció
no n'hi ha cap que se li pugui comparar. En Rubió i Ors, amb el seu	pseudònim	del Gaiter del Llobregat, rompia la tradició fundada al segle
carrer del qual el nostre pintor era un enamorat. La premsa li atorgà el	pseudònim	de "Peintre de la rue". L'Ajuntament de París li concedí el títol
tenim esment: "Les soliloques du pauvre", de Jehan Rictus,	pseudònim	d'aquell Gabriel Randon de Saint-Amand, assidu concurrent del "Lapin
em foren encarregats per Ana de Pombo dansarina espanyola que emprava el	pseudònim	d'"Ana de España", em valgueren alguns francs. Calia fer-los durar
feia i, de cop, preguntà: —Vostès ja sabien que Victor Hugo és un	pseudònim	? Els uns van dir que sí, els altres que no i jo vaig desmentir
meva veritat la seva opinió, s'estengué en consideracions sobre l'ús dels	pseudònims	, i digué que en determinades circumstàncies els trobava lícits, si no es
va interrompre'l a la meitat d'un paràgraf: —Això meu no es tracta d'un	pseudònim	. És la meva voluntat de desaparició expressada en el nom i el cognom.
l'ortodòxia que regí el "cas" en aquella època. El llibre que sota el	pseudònim	de "Un català" escriví En Turró, tot i ésser el que furga més en les
gaires anys que el saló de la Comtessa d'Agoult —que havia il·lustrat el	pseudònim	de Daniel Stern—, reunia les més egrègies personalitats literàries de
quatre obres: Lo roser del Mas d'Euras, presentat amb el	pseudònim	"Un Fadrí de Montanya", que guanyà el segon accèssit a la flor natural;
(1719); Fleury, historiador (1723), Louis de Montalte,	pseudònim	de Pascal, Lletres a un provincial (1662); Réponse
Pelai Briz; Vigatans i Botiflers, de Maria de Bell-lloch (	pseudònim	de Pilar Maspons); Caragirat, de J. Martí Folguera;
i genials de Solitud. I tant en l'obra de Víctor Català (	pseudònim	il·lustre de la senyora Caterina Albert i Paradís, nada a l'Escala l'any
la seva voluminosa gramàtica catalana i en signava l'endreça amb el	pseudònim	"Un verdader catalá". Joaquim Rubió i Ors, en el memorable pròleg de
Super Missus est, hom. 4, n. 8 =	Pseud.	Agustí, Serm. de annuntiatione, de natali, de assumptione
Díaz de Valdés, que escrivia en el "Memorial Literario" sota	pseudònim	i recomanava als seus capellans de saber història natural, de seguir
però, que poca gent en feia cas. Aquest ciutadà signava Mateo Soriano,	pseudònim	que emprava per haver nascut a Soria. Alt, escardalenc, esgrogueït,
assassinat al carrer de la Cadena i que Francesc Comes, més conegut pel	pseudònim	de Perones, que l'acompanyava, estava greument ferit. Tot seguit,
de la Torratxa. Signava els seus treballs amb el	pseudònim	de Joanonus. Fou el fundador i director del periòdic El
popularitat en alguns dels seus sainets i "gatades", que signà amb el	pseudònim	de "Serafí Pitarra". Així, en Ous del dia:
delicias del claustro, de Ferran Patxot, més conegut pel	pseudònim	d'Ortiz de la Vega. És ben evident, però, que la literatura, com també el
la tenora d'En Pep s'ha escrit. Vegi's el que segueix, firmat amb el	seudònim	"Tortella", publicat en "La Dansa més bella", Figueres,
no tenia aspiracions ni pretensions. Home pacient i resignat, usava el	pseudònim	de Fra Job. Tots els que el coneixien una mica trobaven aquest nom
El fullet anava signat per un hipotètic doctor estranger. Escollien un	pseudònim	que tingués una hac aspirada o una doble ve. El publicava
Escrivia coses d'un grotesc lleuger, infantil. Es firmava amb variats	pseudònims	. Aquest procediment, segons deia ell mateix, venia a ésser una astúcia
guanyat un altre. Aquest poeta cada dia es veia obligat a inventar un nou	pseudònim	per a signar les moltes traduccions que els seus coneixements lingüistics
dir que no els inventa? Em sembla haver llegit que Kant era una mena de	pseudònim	del pare d'un tal Chamberlain. —Què diu, sant cristià? —exclama,
perfectes. També us podria parlar molt de Ferran Agulló, conegut amb el	pseudònim	de "Pol", que utilitzava a la Premsa. Havia tingut una vida molt llarga
Em sentia com es deuria sentir un autor que, havent acreditat un	pseudònim	ple de personalitat, comprovés que un altre se'n serveix. De moment les
aquest fa de mot d'ordre escrit entre []. 12a· En els	pseudònims	és el nom verdader el nom d'ordre, fent-se referència del suposat.
Fuencarral, es planyia Mariano José de Larra, que es féu cèlebre sota el	pseudònim	de "Fígaro", de la indiferència general amb què eren acollits aquests
tenim aquesta suggestiva crònica de societat signada per "Julia",	pseudònim	amb què Víctor Balaguer, l'autor, encobria la seva personalitat i que
la premsa va acollir el fet amb entusiasme i Víctor Balaguer, sota el	pseudònim	femení de "Julia", va esgotar el repertori dels ditirambes i les flors
Cortada, que acostumava a signar els seus escrits periodístics sota el	pseudònim	de "Benjamín", publicava el 17 d'abril del 1863 un
Josep Ponsa, poeta gracienc que signa modestament els seus versos amb el	pseudònim	de Pep Llauné, suposa que aquesta serp —un magnífic exemplar de
en la premsa cubana articles crítics que signava primerament amb el	pseudònim	de "Nuevo Fígaro" i després amb el seu nom. Assolida una regular
motiu de crítiques i de sàtires. L'any 1839 "Aben Abulema",	pseudònim	de Joan Cortada, escriu al "Diario de Barcelona": © © ©
valenciana. Un religiós, que va amagar la seva personalitat amb el	pseudònim	de Llicenciat Don Manuel Valentín Domínguez, va donar a l'estampa un
signava les seves cròniques al "Diario de Barcelona" amb el	pseudònim	d'"Aben Abulema". El dia de Nadal del 1838 escrivia: © © ©

Pàgina 1 (d'11)

50 següents