×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb psicosi |
Freqüència total: 166 |
CTILC1 |
IV i l'enlairament al poder del comte-duc d'Olivares desencadenaren una | psicosi | de prevencions indefinides, perquè es sabia que, per tal de fer front a | valen d'un lèxic menys atrotinat i equívoc. Li endossaran l'etiqueta de " | psicosi | maníaco-depressiva", i el malalt sortirà del consultori bastant més | del temps— no solen afavorir la malenconia. Més aviat sembla que les " | psicosis | maníaco-depressives" prosperen amb una autonomia total. ¿Es tracta d'un | a esmerçar-los comprant un hort. La cosa ha arribat a un extrem de | psicosi | . Són diners que escapen a una ben necessària inversió industrial. No és | Nemesi, crisi, tisi, apoteosi, dosi, hipnosi, metamorfosi, neurosi, | psicosi | , Teodosi, etc., però laci, neci, vici, etc.. Excepcions: | patologia mental i es continuen sense una transacció brusca amb els de la | psicosi | melancòlica. Qualsevol psiquiatra experimentat, que hagi seguit el curs | moral individual segueix el canvi del to vital, i així veiem com en les | psicosis | que condueixen a la regressió de la personalitat psíquica, predominen les | un estat de coses que ens obliga a crear darrera les línies de foc una " | psicosis | " adient amb les necessitats imperioses de la tragèdia que estem vivint. | . Ara bé: donat que el món s'està saturant des de fa més d'un segle de la | psicosi | de la revolució, donat que no sabríem ja viure sense la utilització | respiratòria, insomni, pesombres, melanconia, astènia física i psíquica i | psicosis | de totes menes. La supressió lenta i fisiològica de la funció ovàrica | i facial, les cefalàlgies frontal i periocular, els vertígens, les | psicosis | menstruals melancòniques, eròtiques, místiques, etc.. També ha estat | l'aparició de les regles, disminueixen l'obesitat i guareixen les | psicosis | puberals i menstruals. Els segons recolzant-se en el nul efecte de | estats neurastènics a voltes tan accentuats, que constitueixen veres | psicosis | . Quants estercorèmics van pel món etiquetats de neuròtics! Sobre el | un esmussament afectiu, un estat secundari definitiu en una | psicosi | crònica. En segon lloc col·loca Morel com a base i fonament el seu | la seva demència precoç amb una base degenerativa, del grup de les | psicosis | delirants cròniques, de la forma elaborada per ell com deliri crònic, i | en el seu pensament fonamentalment nosològic. Ell classificava les | psicosis | segons causa, curs, i terminació. Ell oposava etiològicament, encara que | Ell oposava etiològicament, encara que amb altra designació, les | psicosis | endògenes a les exògenes. El principal defecte de Morel és una | psicològicament. El tercer grup de les disfrènies correspon al de les | psicosis | simptomàtiques. El quart grup, el de les parafrènies, comprèn les | simptomàtiques. El quart grup, el de les parafrènies, comprèn les | psicosis | unides a una edat: la psicosi de la infància o neofrènia; de la joventut | grup, el de les parafrènies, comprèn les psicosis unides a una edat: la | psicosi | de la infància o neofrènia; de la joventut o hebefrènia; de la vellesa o | dels estats finals com criteri utilitzable per a separar dintre de les | psicosis | endògenes, condicionades constitucionalment, les que terminen en | les que terminen en demenciació o no, és a dir, els dos grans grups de la | psicosi | maníaco-depressiva i de la demència precoç. En 1898, en el | contraris al principi clínico-etiològic de Kraepelin. Amb les | psicosis | simptomàtiques demostrà Bonhoeffer com causes molt diferents | Amb aquesta orientació es demostra la complexitat estructural de les | psicosis | involutives, i com amb el principi clínico-etiològic, no s'abordava més | de Gaupp, Birnbaum i Kretschmer, sobre l'estructura de les | psicosis | , idees que atemptaven directament la concepció kraepeliniana de la | fracassar l'intent de Kraepelin de separar en dos grans grups les | psicosis | endògenes. A l'encallament del principi clínico-etiològic és degut que | del domini estricte de la demència precoç. Bleuler els descriu en | psicosis | orgàniques. Popper, i Kretschmer fins i tot fora del domini | Popper, i Kretschmer fins i tot fora del domini de les | psicosis | , en personalitats anormals de tipus esquizopàtic. Amb aquesta nova | que veuen en l'esquizofrènia, no una malaltia orgànica, sinó una | psicosi | per conflicte, una fuga de la personalitat en el símbol de la psicosi | una psicosi per conflicte, una fuga de la personalitat en el símbol de la | psicosi | (Schilder). Aquests psiquiatres intenten fer totalment | Comprèn l'esquizofrènia com la culminació d'una escala normal-psicopatia- | psicosi | . L'esquizofrènia seria la culminació de l'esquizoïdia | Són freqüents en l'esquizofrènia, però es presenten també en altres | psicosis | . No tenen per consegüent cap valor per adscriure un cas al grup de | de l'esquizofrènia, va donar un gran impuls a la investigació d'aquesta | psicosi | . Com ja veurem després, Gruhle, Mayer-Gross, Wetzel, etc., amb | a abastar tota la malaltia, sense arribar a donar una teoria d'aquesta | psicosi | . Tots ells arriben a uns símptomes primaris que han de deixar isolats, | d'una comprensió psicològica de l'esquizofrènia, en el sentit d'una | psicosi | per conflicte, psicògena, com pretén la psicoanàlisi (Schilder), | sobre l'esquizofrènia va dirigida a elaborar aspectes isolats d'aquesta | psicosi | , investiga separadament els símptomes primaris, dels quals dóna | Ell no dubta que el caràcter prepsicòtic té una gran importància per a la | psicosi | que després es desenvolupa, reconeixent que aquest caràcter pot matisar i | Bostroem no dubta que la personalitat prepsicòtica matisa la | psicosi | , que entra en la psicosi, i és per això que no és d'estranyar que hi hagi | dubta que la personalitat prepsicòtica matisa la psicosi, que entra en la | psicosi | , i és per això que no és d'estranyar que hi hagi en l'esquizofrènia | L'esquizoïdia junt amb un altre factor genotípic donaria lloc a la | psicosi | esquizofrènica. L'esquizoïdia té una transmissió dominant, mentre l'altre | aquests fenòmens no s'ha de veure l'essència de l'esquizofrènia. Aquesta | psicosi | no pot ésser conceptuada com una simple regressió. Concepció | Schilder recorda que Freud exigeix per a cada neurosi o | psicosi | una causa actual. Aquesta causa pot ésser ja un fracàs actual de | necessari, imposat pel nou ""estar-en-el-món"" que ha creat la | psicosi | ." La tendència a crear neologismes pot resultar comprensible a partir de | normals. La diferència essencial és la següent: en una primera fase de la | psicosi | queda suspesa la funció de l'esperit. Les paraules i els símbols perden | fase les formes simbòliques es revesteixen d'un "contingut" anímic. La | psicosi | suscita una nova forma de vida. En una tercera fase es verifica una nova | de malaltia que segons Kleist es poden separar són els següents: | psicosi | psicomotora amb defecte (catatonia); psicosis afectives amb defecte | separar són els següents: psicosi psicomotora amb defecte (catatonia); | psicosis | afectives amb defecte (hebefrènia); psicosis incoherents (esquizofrènia | amb defecte (catatonia); psicosis afectives amb defecte (hebefrènia); | psicosis | incoherents (esquizofrènia en sentit estricte). Kleist creu que | esquizofrènica amb trastorns principalment de l'expressió idiomàtica; una | psicosi | paranoide amb defecte, i una al·lucinosi progressiva. Totes aquestes | grup de les esquizofrènies, es pot contribuir des de la clínica d'aquesta | psicosi | , per la investigació del genotipus, i per la psicopatologia. Anem ara a |
|