Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

IV i l'enlairament al poder del comte-duc d'Olivares desencadenaren una	psicosi	de prevencions indefinides, perquè es sabia que, per tal de fer front a
valen d'un lèxic menys atrotinat i equívoc. Li endossaran l'etiqueta de "	psicosi	maníaco-depressiva", i el malalt sortirà del consultori bastant més
del temps— no solen afavorir la malenconia. Més aviat sembla que les "	psicosis	maníaco-depressives" prosperen amb una autonomia total. ¿Es tracta d'un
a esmerçar-los comprant un hort. La cosa ha arribat a un extrem de	psicosi	. Són diners que escapen a una ben necessària inversió industrial. No és
Nemesi, crisi, tisi, apoteosi, dosi, hipnosi, metamorfosi, neurosi,	psicosi	, Teodosi, etc., però laci, neci, vici, etc.. Excepcions:
patologia mental i es continuen sense una transacció brusca amb els de la	psicosi	melancòlica. Qualsevol psiquiatra experimentat, que hagi seguit el curs
moral individual segueix el canvi del to vital, i així veiem com en les	psicosis	que condueixen a la regressió de la personalitat psíquica, predominen les
un estat de coses que ens obliga a crear darrera les línies de foc una "	psicosis	" adient amb les necessitats imperioses de la tragèdia que estem vivint.
. Ara bé: donat que el món s'està saturant des de fa més d'un segle de la	psicosi	de la revolució, donat que no sabríem ja viure sense la utilització
respiratòria, insomni, pesombres, melanconia, astènia física i psíquica i	psicosis	de totes menes. La supressió lenta i fisiològica de la funció ovàrica
i facial, les cefalàlgies frontal i periocular, els vertígens, les	psicosis	menstruals melancòniques, eròtiques, místiques, etc.. També ha estat
l'aparició de les regles, disminueixen l'obesitat i guareixen les	psicosis	puberals i menstruals. Els segons recolzant-se en el nul efecte de
estats neurastènics a voltes tan accentuats, que constitueixen veres	psicosis	. Quants estercorèmics van pel món etiquetats de neuròtics! Sobre el
un esmussament afectiu, un estat secundari definitiu en una	psicosi	crònica. En segon lloc col·loca Morel com a base i fonament el seu
la seva demència precoç amb una base degenerativa, del grup de les	psicosis	delirants cròniques, de la forma elaborada per ell com deliri crònic, i
en el seu pensament fonamentalment nosològic. Ell classificava les	psicosis	segons causa, curs, i terminació. Ell oposava etiològicament, encara que
Ell oposava etiològicament, encara que amb altra designació, les	psicosis	endògenes a les exògenes. El principal defecte de Morel és una
psicològicament. El tercer grup de les disfrènies correspon al de les	psicosis	simptomàtiques. El quart grup, el de les parafrènies, comprèn les
simptomàtiques. El quart grup, el de les parafrènies, comprèn les	psicosis	unides a una edat: la psicosi de la infància o neofrènia; de la joventut
grup, el de les parafrènies, comprèn les psicosis unides a una edat: la	psicosi	de la infància o neofrènia; de la joventut o hebefrènia; de la vellesa o
dels estats finals com criteri utilitzable per a separar dintre de les	psicosis	endògenes, condicionades constitucionalment, les que terminen en
les que terminen en demenciació o no, és a dir, els dos grans grups de la	psicosi	maníaco-depressiva i de la demència precoç. En 1898, en el
contraris al principi clínico-etiològic de Kraepelin. Amb les	psicosis	simptomàtiques demostrà Bonhoeffer com causes molt diferents
Amb aquesta orientació es demostra la complexitat estructural de les	psicosis	involutives, i com amb el principi clínico-etiològic, no s'abordava més
de Gaupp, Birnbaum i Kretschmer, sobre l'estructura de les	psicosis	, idees que atemptaven directament la concepció kraepeliniana de la
fracassar l'intent de Kraepelin de separar en dos grans grups les	psicosis	endògenes. A l'encallament del principi clínico-etiològic és degut que
del domini estricte de la demència precoç. Bleuler els descriu en	psicosis	orgàniques. Popper, i Kretschmer fins i tot fora del domini
Popper, i Kretschmer fins i tot fora del domini de les	psicosis	, en personalitats anormals de tipus esquizopàtic. Amb aquesta nova
que veuen en l'esquizofrènia, no una malaltia orgànica, sinó una	psicosi	per conflicte, una fuga de la personalitat en el símbol de la psicosi
una psicosi per conflicte, una fuga de la personalitat en el símbol de la	psicosi	(Schilder). Aquests psiquiatres intenten fer totalment
Comprèn l'esquizofrènia com la culminació d'una escala normal-psicopatia-	psicosi	. L'esquizofrènia seria la culminació de l'esquizoïdia
Són freqüents en l'esquizofrènia, però es presenten també en altres	psicosis	. No tenen per consegüent cap valor per adscriure un cas al grup de
de l'esquizofrènia, va donar un gran impuls a la investigació d'aquesta	psicosi	. Com ja veurem després, Gruhle, Mayer-Gross, Wetzel, etc., amb
a abastar tota la malaltia, sense arribar a donar una teoria d'aquesta	psicosi	. Tots ells arriben a uns símptomes primaris que han de deixar isolats,
d'una comprensió psicològica de l'esquizofrènia, en el sentit d'una	psicosi	per conflicte, psicògena, com pretén la psicoanàlisi (Schilder),
sobre l'esquizofrènia va dirigida a elaborar aspectes isolats d'aquesta	psicosi	, investiga separadament els símptomes primaris, dels quals dóna
Ell no dubta que el caràcter prepsicòtic té una gran importància per a la	psicosi	que després es desenvolupa, reconeixent que aquest caràcter pot matisar i
Bostroem no dubta que la personalitat prepsicòtica matisa la	psicosi	, que entra en la psicosi, i és per això que no és d'estranyar que hi hagi
dubta que la personalitat prepsicòtica matisa la psicosi, que entra en la	psicosi	, i és per això que no és d'estranyar que hi hagi en l'esquizofrènia
L'esquizoïdia junt amb un altre factor genotípic donaria lloc a la	psicosi	esquizofrènica. L'esquizoïdia té una transmissió dominant, mentre l'altre
aquests fenòmens no s'ha de veure l'essència de l'esquizofrènia. Aquesta	psicosi	no pot ésser conceptuada com una simple regressió. Concepció
Schilder recorda que Freud exigeix per a cada neurosi o	psicosi	una causa actual. Aquesta causa pot ésser ja un fracàs actual de
necessari, imposat pel nou ""estar-en-el-món"" que ha creat la	psicosi	." La tendència a crear neologismes pot resultar comprensible a partir de
normals. La diferència essencial és la següent: en una primera fase de la	psicosi	queda suspesa la funció de l'esperit. Les paraules i els símbols perden
fase les formes simbòliques es revesteixen d'un "contingut" anímic. La	psicosi	suscita una nova forma de vida. En una tercera fase es verifica una nova
de malaltia que segons Kleist es poden separar són els següents:	psicosi	psicomotora amb defecte (catatonia); psicosis afectives amb defecte
separar són els següents: psicosi psicomotora amb defecte (catatonia);	psicosis	afectives amb defecte (hebefrènia); psicosis incoherents (esquizofrènia
amb defecte (catatonia); psicosis afectives amb defecte (hebefrènia);	psicosis	incoherents (esquizofrènia en sentit estricte). Kleist creu que
esquizofrènica amb trastorns principalment de l'expressió idiomàtica; una	psicosi	paranoide amb defecte, i una al·lucinosi progressiva. Totes aquestes
grup de les esquizofrènies, es pot contribuir des de la clínica d'aquesta	psicosi	, per la investigació del genotipus, i per la psicopatologia. Anem ara a

Pàgina 1 (de 4)

50 següents