×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pudir |
Freqüència total: 316 |
CTILC1 |
del lavabo i es renta lentament i copiosa sota el doll d'aigua blanca que | put | estranyament, s'eixuga amb la tovallola plena de ditades fosques i, amb | Recorde el passadís, tot pixat, de Sant Pau. El passadís | pudia | , de lluny, a l'àcid úric. La plaça era una plaça polsosa i | l'escombren: han provat de cremar-la, però el fum | put | massa. M'entusiasma la imatge del general traïdor. El que em | Es diu pudor, no és ver? I es cans coneixen son amo a dins sa fosca. Tots | pudim | . —Per l'amor de Déu, Altesa —protestava Dona Obdúlia—. Tots, ¡no! | en francès, i també /puanteur\. Pudor. Això és. Tots | pudim | . Vostè put. Dona Obdúlia es congestionava: —¡Ah, no, senyor! Jo no pud | francès, i també /puanteur\. Pudor. Això és. Tots pudim. Vostè | put | . Dona Obdúlia es congestionava: —¡Ah, no, senyor! Jo no pud. ¡Qui | pudim. Vostè put. Dona Obdúlia es congestionava: —¡Ah, no, senyor! Jo no | pud | . ¡Qui put és Vossa Altesa! El príncep, pacient i didàctic, no comprenia | . Dona Obdúlia es congestionava: —¡Ah, no, senyor! Jo no pud. ¡Qui | put | és Vossa Altesa! El príncep, pacient i didàctic, no comprenia la | comprenia la indignació de la dama: —Sí senyora, també. Vostè, jo, tots | pudim | . Cada persona, igual que cada planta, té la seva pudor. Dona Obdúlia | cara. —Veig que Vossa Altesa està de broma —digué—. I l'hi repetesc: qui | put | és Vossa Altesa. Lluís Salvador no s'explicà mai la irritació de la seva | Salvador no s'explicà mai la irritació de la seva amiga. ¿No es deia | pudir | ? ¿/Geruch, to smell, puanteur\, pudor? Quant a la senyora, | —Potser encara està enfadada amb mi. Fa vint anys li vaig dir que | pudia | . Jo creia que pudor significava olor. —Parles massa llengües, /mon | homes de week-end, de boca ben closa car al diner li | put | l'alè. /Ein ernster Vogel gesanglos\." "L'amor de | no l'entomaven amb crits desesperats. I si queia un ou covat a terra no | pudia | . Jo els cuidava, els posava espart nou. L'aigua dels abeuradors no | mai no es coneixia si se l'havia rentada o no, i perquè els seus vestits | pudien | a fems. En arribar al mercat del Born, en una parada de fruita recollia | així), i jo a terra, damunt d'una màrfega. Quan ens llevàvem, l'habitació | pudia | de tan estreta que era i mal ventilada. A més, el meu company i jo no | Estossega; la nou del coll li balla, i li ballen les ninetes dels ulls. | Put | a vi. —Vols dir que no has begut, Pep? —Poca cosa... Estava trist. | una setmana; res, no apareixien! Però era el bon temps, començaren a | pudir | , llavors van seguir la pudor i els trobaren sota aquesta figuera, podrits | El sol escalfava de valent, ens vam endinsar més a l'ombra. El monjo | pudia | a suor agra i a encens. Es fonia al bat del sol i Zorbàs l'arrossegà a | de l'esperit humà. Però la constatació no obliga massa. I, de més a més, | put | a càtedra, a arrogància patriotarda, a naftalina: a deliberacions | . Si, al passar per sa vora, un se tapava el nas exclamant, "—Ex! | Put | com el tomòvil del Marquès!..." (al·ludint al perfum de violeta | i sembla que tiren per penitents. Mala feina se'ls gira, pobrics! Tothom | put | a rancior de luxúria i a d'altres feditats galdoses per l'estil. I tots | es tornaran sang. I moriran els peixos que hi ha al riu; i talment el riu | pudirà | , que repugnarà als egipcis de beure aigua del riu." I digué Jahvè a | en sang totes les aigües del riu. I els peixos del riu moriren, i el riu | pudia | talment que repugnava als egipcis de beure aigua del riu. Tot era sang | Moisès, i alguns en rebostaren per a l'endemà. Mes ell vermejava i | pudia | ; i s'enfurí contra ells Moisès. Cadascú, doncs, en collia cada matí per | dels dits. Apoplètic, la cara moradenca, el nas aixafat. Els cabells li | pudien | , curulls de caspa, i el bigoti se li ficava per la boca i li tenyia de | darrer. És dolent. Amanyaga serps. Viciós. I té una bona figura. I no li | put | l'alè. I no li raja el nas. I sobretot, és l'Esteve. Pega, pega | serà per als teus pinrés, que bé ho necessiten. —Això els teus, si de cas. | Puden | . S'engrescaven els parroquians. —Vinga la santa batussa! Apreta'l. —Fes | davallava al pati, en un recó del qual hi havia una caseta atrotinada que | pudia | a despit de l'aigua corrent que hi passava. En sortir al replà superior | Ja ho deus haver reparat: no pot dissimular-ho: ses seues grandeses | puden | as resclosit de sa gasiveria des seu pare. Atra cosa ès sa seua dona... | a arribar a ésser tan brau pagès com prometia, era indispensable, ultra | pudir | a ceba i a vi, pudir a tabac. Taujanament tractava de divertir-se amb el | brau pagès com prometia, era indispensable, ultra pudir a ceba i a vi, | pudir | a tabac. Taujanament tractava de divertir-se amb el refús del noi | la ciutat vella. Això no era cap obstacle perquè a la seva acadèmia tot | pudís | a gas i a misèria. Els companys d'Innocenci eren nois ben originals, | masos feien el seu goig. Almenys no tenien res que ofengués els ulls i | pudís | a misèria. Ara les façanes de ca l'Aspriu i cal Pobric, tan semblants a | pel camí. A l'ambulància hi ha molt de moviment; com sempre, | put | a fenol, a pus i a suor. Hom s'acostuma a moltes coses a les barraques, | sagí. Ens hem ajagut a les parets de les barraques on toca el sol. | Put | a quitrà, a estiu, a suor de peus. Kat seu al meu costat: li agrada de | "bella és la vida!" Van eixides com una gata i, tal com diuen els grecs, | puden | a boc; es lloguen a preu d'or algun Faó, no paren de pintar-se el rostre | que no és cristià el qui declara congruents les dues oracions: "bací, | puts | " i "el bací put", o encara "bullir a l'olla" i "bullir l' | el qui declara congruents les dues oracions: "bací, puts" i "el bací | put | ", o encara "bullir a l'olla" i "bullir l'olla", si no li | ho ensumen tot, com els gossos, no es deixen ni els orins, per si | puden | a sindicalista o a anarquista. En els meus només descobririen que tufejo | i els de /La Fraternidad\, no anaven lluny d'osques. Això d'aquí | pudia | a peix passat, com ara... En fa setanta-cinc de l'aventura americana del | potentats i els gregaris mala bèstia que els secunden... Com sempre, tot | put | a una vellíssima i com inevitable conxorxa. Tenia infinitament més | caure a terra, ni que sigui damunt una llefiscosa capa de sutzura que | put | a orins, a vòmits. Per l'espiell, amatent, l'ull inquisitiu del guàrdia. | pretén retenir els últims batecs del seu cor... Tot és lleig, i trist, | put | a fanatisme, a discòrdia, a egoisme, a desig de venjar-se... Els coloms | més a més, devien empastifar-se amb Déu sap quins sucs i quins extractes, | pudien | escandalosament. A indicació del capità, hom va oferir la carn salada, | grotescament, se senyalava sota les robes apretades de la mullena. | Pudia | ara; pudia irresistiblement. L'arranjaren amb palla pels costats, però, | se senyalava sota les robes apretades de la mullena. Pudia ara; | pudia | irresistiblement. L'arranjaren amb palla pels costats, però, tanmateix | islàmica. La plataforma va plena. Hi ha un vell jueu llardós, que | put | desesperadament a greix ranci. Hi ha un respectable musulmà net i pulcre, | d'algú que el va anar a veure: "Ara sóc Puig, demà seré fuig, i després | put | ". Però també era home de grans càrrecs: Prepòsit i regent d'estudis; | formes sense desinència (cap de cab-re, sap de sab-er, | put | de pudir, etc.). 172. En les desinències de l'imperfet |
|