Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de recordar. Malmeten i embruten tot el que toquen i ho emplenen d'una	pudor	insuportable, de substàncies orgàniques en descomposició, que elles
—que provenen, si més no pel nom, d'aquest desgraciat sense un bri de	pudor	ni de caràcter—, perquè l'efímera florida acompanyi uns lents passeigs de
I s'ha nuat tan rebé de braços i de cames, que ni el meu susceptible	pudor	no pot sentir-se ferit." Pulcre Trompel·li, en escoltar amb deferència
a anar-se'n amb el primer que se li presentés, sense cap respecte ni	pudor	..." Què en saben ells!... Era una perduda, però la millor de les que la
de veure-la només, li infonia a l'ànima una dolça pau. Un sentiment de	pudor	natural, de reserva innata, que l'havia apartat sempre de tota
res, se'n diu bes nominal. Quan una noia deixa una mica de costat el seu	pudor	i vol tocar el llavi que oprimeix la seva boca i per així fer mou el seu
hi ha plaer, podem estar segurs d'olorar, si tenim un bon nas moral, la	pudoreta	de sofre. Aquesta dialèctica, que més aviat sembla de Port Royal, tenia
I ell sentia amb tristesa i plaer la calor d'aquell cos, junt amb una	pudor	de fusta cremada perquè la criadeta solia dormir a l'escó de la cuina.
i sovint endolades, gens amic de l'aigua, insensible a la brutícia, a les	pudors	, a les incomoditats, al color, al gust del menjar que engolia. Insensible
Després, inconscient de la vanitat que desencadenaves, has elogiat sense	pudor	els meus versos. I com vols que jo, pobre de mi, no cedeixi a la
dels seus, definitivament perdut en la fangosa ciutat moribunda, amb la	pudor	de podrit dels seus canals, amb els seus ponts inclinats sobre una aigua
de Santa Clara" creixia en l'aire. El Tyris ple de gent, la	pudor	de la gent. Les parelles eixien, duien les galtes roges.
de deixar anar les síl·labes com si fossin papallones revestides de	pudor	. Un altre company de taula és un tal Chrichton. Aquest Chrichton és el
més directe; em penso que no hi ha tants prejudicis i potser no tant de	pudor	. Una noia que deu ésser excel·lent i de molt bona família, la qual viatja
la sang excèntrica i dolorida dels molls. Aquests molls! Ferro, carbó,	pudor	, tristesa! Ferocitat del qui mossega la piastra, punxa la bala de cotó o
sense sang. Els tres sodomites més caracteritzats de bord —sense	pudor	, però sense malícia— es disfressaven a llur gust. Un d'ells, altíssim,
plena promiscuïtat de cuixes, samarretes i pijames estripats, respiren la	pudor	de les cabines i la música de les gramoles. A dalt del cel, un ple de
una dotzena de calaixos, en els quals hi ha un matalasset i un coixí. La	pudor	que fa aquest dormitori no es pot descriure fàcilment; l'oli del motor,
ni després de trenta anys d'estirar cordes dins d'una goleta. Hi ha	pudors	més infamants, més inconfessables que les del mazout. Les matèries
matèria irrespirable; però jo, que tinc un nas bastant fi i he sofert	pudors	de tota mena, afirmo que la pudor més canalla de totes, la més indignant,
que tinc un nas bastant fi i he sofert pudors de tota mena, afirmo que la	pudor	més canalla de totes, la més indignant, la més desesperant, és la del
tota de terra cuita lluent i regalimant. Madame Tu no farà cap gest de	pudor	ni s'immutarà gota. Madame Tu és finíssima i àgil afaitant a pèl i a
company que té Caín i li vols prendre? Abel. Aquest àngel fa	pudor	de cremat... Jo no me'n fiaria ni mica. Nara. Tan bonic que és!
però abnegada mare de la cendra, s'apaga, i es respira la	pudor	del tabac refredat. Hem estat sols, però ara ens
a l'abundància del cor una antiga regla que l'acordés amb el	pudor	de la veu. Arribareu sense mi a la pàtria expectant, elegies:
—explicava Lluís Salvador—. És clar que totes ses persones tenen sa seva	pudor	especial. ¿Es diu pudor, no és ver? I es cans coneixen son amo a dins sa
És clar que totes ses persones tenen sa seva pudor especial. ¿Es diu	pudor	, no és ver? I es cans coneixen son amo a dins sa fosca. Tots pudim. —
To smell. Odeur\, en francès, i també /puanteur\.	Pudor	. Això és. Tots pudim. Vostè put. Dona Obdúlia es congestionava: —¡Ah, no
Vostè, jo, tots pudim. Cada persona, igual que cada planta, té la seva	pudor	. Dona Obdúlia s'aixecà de la cadira. Vint generacions de Montcades li
la seva amiga. ¿No es deia pudir? ¿/Geruch, to smell, puanteur\,	pudor	? Quant a la senyora, passada la indignació del primer moment, com que a
està enfadada amb mi. Fa vint anys li vaig dir que pudia. Jo creia que	pudor	significava olor. —Parles massa llengües, /mon cher\. El teu
Va i torna, àgil, de la tendresa al riure, del	pudor	(la cara que, quan venç el seu defalliment, es tomba
d'ella, va estar molt contenta. El pis estava abandonat. La cuina feia	pudor	d'escarbats i vaig trobar un niu d'ous llarguets de color de caramel, i
sentia parrupeig de coloms. Em matava netejant els coloms. Tota jo feia	pudor	de colom. Coloms al terrat, coloms al pis; els somiava. La noia dels
igual. No podia dir-li que si un ou queia del covador a mig covar la	pudor	em feia recular encara que m'estrenyés el nas amb dos dits. No podia
per fer-los riure, sentia el parrupeig dels coloms i tenia el nas ple de	pudor	de febre de colomí. Em semblava que tota jo, cabells, pell i vestit, feia
de febre de colomí. Em semblava que tota jo, cabells, pell i vestit, feia	pudor	de colom. Quan no em veia ningú m'olorava els braços i m'olorava els
quan em pentinava i no entenia com podia dur enganxada al nas aquella	pudor	, de colom i de cria, que gairebé se'm tirava a sobre. La senyora
s'apilotava al sostre i el feia cremar; i entre la febre dels coloms i la	pudor	de la febre, allò era l'infern. El colom que covava, quan em veia a prop,
amb molta por de relliscar, ben agafada a la barana. L'escala feia	pudor	de plomes. N'hi havia en una galleda d'escombraries, a l'entrada. Hi
que semblava un rem i a les vores de l'aigua es feia bromera. I pujava	pudor	d'oliva. I distreta així, de vegades pensava que després de tots aquells
passar-la per la mola. I mentre pensava així van néixer les olors i les	pudors	. Totes. Empaitant-se, fent-se lloc i fugint i tornant: l'olor de terrat
tornant: l'olor de terrat amb coloms i l'olor de terrat sense coloms i la	pudor	de lleixiu que quan vaig ser casada vaig saber quina mena de pudor era. I
i la pudor de lleixiu que quan vaig ser casada vaig saber quina mena de	pudor	era. I l'olor de sang que ja era com un anunci d'olor de mort. I l'
forta. I em vaig passar la mà pels ulls. I em preguntava per què de les	pudors	en deien pudors i de les olors olors i per què no podien dir pudors de
passar la mà pels ulls. I em preguntava per què de les pudors en deien	pudors	i de les olors olors i per què no podien dir pudors de les olors i olors
les pudors en deien pudors i de les olors olors i per què no podien dir	pudors	de les olors i olors de les pudors i va venir l'olor que feia l'Antoni
olors olors i per què no podien dir pudors de les olors i olors de les	pudors	i va venir l'olor que feia l'Antoni quan estava despert i l'olor que feia
ferro plenes d'aigua que feien la toia de flors. Els crisantems llençaven	pudor	amarga. El vesper vivia. I vaig enfilar el meu carrer, el del carro de la
contacte, quan es lliura la batalla nerviosa i angèlica de l'instint, del	pudor	i de la bèstia. Frederic, sexualment, havia fet un mal negoci. Maria

Pàgina 1 (de 30)

50 següents