Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

del segle actual. Una minoria conscient d'ella mateixa, de la seva	puixança	intel·lectual i econòmica, de les seves ambicions catalanes i
que permeté amplíssimes satisfaccions particulars bo i augmentant la	puixança	del conjunt. Dos pobles de mentalitat distinta, de costums diversos, de
de 1815 a 1833 i de 1843 a 1854. La	puixança	dels entusiasmes polítics a la Catalunya romàntica fou frenada per
més que les albes del risc, incomparable reia, fill de la meva	puixança	, el meu efímer vol. Ah!, no temptat per l'engany
però que és encara la del sentit comú, no podia fer més que obliterar la	puixança	lògica i el dinamisme de la noció d'espècie, ja que, sota aquesta llum,
principal i la més simple, la que està dotada també de la major	puixança	lògica, és la de les dues meitats: /Tsi'-zhu\: cel, i
cos disminuït, però que, perquè ha romàs viu, testimonia encara més la	puixança	de la vida: superfície corporal reduïda, dits del peu encongits, turmells
que les controlen." (Tylor, vol. II, pàg. 243.) La	puixança	lògica de l'operador específic es pot il·lustrar també d'altres maneres.
una acció simultània i inversa, no atribuís als seus propis actes una	puixança	i una eficàcia comparables a les dels fenòmens naturals? Aquest home, que
i prou. Un horrible impuls de destrucció s'havia apoderat de totes les	puixances	de la meva ànima. A les tardes em quedava sol a la farmàcia. No tenia
això tan gran, i em fonc en la tenebra. Només l'home té aquesta	puixança	. Per a usar-la, però, cal ésser fort, gairebé tan fort com Déu, si
que feia actualment, i aleshores l'amor i la gratitud envaïen totes les	puixances	de la meva ànima. I, tanmateix, no podia doblegar-me a fer la seva
del plaer en tots els sentits que caracteritza el sensual; la passió de	puixança	i de nom que tempten el dominador i l'intrigant. Tots tres són
ventura personal? No. Ell no vol ventura per a ell sol, ni guanys, ni	puixança	. Lluny de tot això, posa en perill la vida, la pau d'ell i la de la
una cosa exaltada, com l'autor. L'home dels ulls blaus tenia una terrible	puixança	de fetilleria als ulls. La dona que esguardava, se la feia seva. La que
seva imaginació, de la seva experiència de la vida! D'on venia, doncs, la	puixança	genial d'un home? No pas de saber més o menys que un altre. Sinó que
Les sirenes devien ésser una cosa així. Mai més no he sentit la	puixança	de la sensualitat d'una manera tan envaïdora com prop d'aquella dona. I
diré més, són "superhumanitzats". La passió em fa sentir una	puixança	sobrenatural. I la puixança em dóna la sensació de la joia infinita,
La passió em fa sentir una puixança sobrenatural. I la	puixança	em dóna la sensació de la joia infinita, divina. No faré millor
tan alt, tan puixant, una mica de res em fa rodar el cap. La meva pròpia	puixança	em trasbalsa el cor, m'entela els ulls de l'enteniment. I això també és
i espero encara pujar, sempre més amunt, cap a noves joies, cap a noves	puixances	, quan la vermella al·lucinació m'abat al fons de la meva misèria, no pas
de passió que abrandava tot el meu ésser, com si en ell hi hagués la	puixança	de deu vides juntes que em posessin tivant la voluntat en un desig
amb un colorit dantesc. Hi havia tipus que emergien del llibre amb una	puixança	al·lucinatòria. Res d'estrany, doncs, no té que aquella nit em produïssin
o desferres malaurades, aquella lectura esdevenia un revulsiu moral d'una	puixança	infinita. Tot em semblava profètic dintre aquell món fosc. Jo coneixia el
idees millors, dels meus sentiments més purs. Jo no sabria comparar la	puixança	infinita que sobre el meu esperit tenia la naturalesa sinó a l'íntima
remordiments. Jo em vaig veure com un traïdor castigat per una enorme	puixança	implacable. El meu càstig era de no poder resistir la seva grandesa, de
meu la inundació de llum mistralenca i em sento fascinat, enlluernat.	Puixança	enorme i profunda de la poesia! Mistral em fa adonar, del fons de la meva
català, llevat de mossèn Verdaguer, no havia tingut per a mi aquesta	puixança	reveladora. S'havien, doncs, evaporat, momentàniament, les boires del
em donarien no pas un títol acadèmic per a guanyar-me la vida, sinó la	puixança	per a crear obres originals i fortes amb les quals conquistaria la
em donava unes sensacions fortes i dolces, desvetllava en mi unes	puixances	pregones, misterioses i contradictòries que devien dormir dintre meu des
però d'un fantàstic resplendent, enlluernador, vibrant. La immensa	puixança	de la llum creava un paisatge nou, irreal; esfumava la realitat, se la
Em trobo dins d'una aura mítica, en ple món de somni i de fantasia. És la	puixança	de la poesia que divinitza les coses. De l'areny platejat m'arriben
i la immortalitat són més poderosos que la riquesa, que el plaer i que la	puixança	social. Són les úniques puixances a les quals jo retré homenatge. Sóc un
que la riquesa, que el plaer i que la puixança social. Són les úniques	puixances	a les quals jo retré homenatge. Sóc un aprenent de poeta i vull
Tot jo irradio llum, com el sol. Sento la meva força i el meu foc. La meva	puixança	és infinita. Cremo tot el que toco i ho faig resplendir terriblement. On
de les fulles i dels núvols altíssims, desvetllava en mi una sensació de	puixança	, de possessió, i em produïa una joia superior. En apoderar-me així de les
il·luminades. Aquells homes rústecs, ignorants, brutals, quina estranya	puixança	tenien sobre meu! Sentia que si arribés l'hora d'una lluita amb l'amo, jo
de llur vida, en llurs destins, sense que ells puguin resistir a la meva	puixança	terrible o al meu meravellós encís de persuasió. Així fer-los odiar les
meu. Que ningú no reconeixerà i que serà tota la meva riquesa, la meva	puixança	, el meu honor. No tinc altres gaudis, no tinc cap més tresor que les
que aquest és el màxim triomf de la dona, la comprovació de la seva	puixança	i m'explico la coqueteria d'elles amb els seus infinits matisos, des de
meu com un do, com una facultat capaç d'eixamplar a l'infinit les meves	puixances	i de donar la màxima puixança a tots els altres dons i facultats de
capaç d'eixamplar a l'infinit les meves puixances i de donar la màxima	puixança	a tots els altres dons i facultats de l'home. ¿A qui ho explicaré? ¿qui ho
que infonia coratge. Era com la companyia d'un gegant, d'un ésser de gran	puixança	la sola presència del qual jo sentia que augmentava la meva. Els nostres
podia apartar de mi aquesta sensació de trobar-me indefens enmig d'unes	puixances	hostils, jo no sé d'on devia treure la força necessària per a esberlar
sobre el mal i el bé haguessin estat subvertides dintre meu per una	puixança	infinitament més poderosa que les pàl·lides lliçons escolars. No trigà a
, on anirem a dormir? —Això és el que jo et dic: on anirem, ara?	Puixança	de la por Havíem menjat unes quantes mossegades en el mateix planell que
però sent, com moltes persones necessitades i primàries, la terrible	puixança	mítica del diner. Per a ella la riquesa és la cosa més gran del món;
que no la veies abans, com si tu l'haguessis vulnerada amb la teva nova	puixança	. Però és perillós, perquè hi trobes massa gust. Reeixir és un estímul,
d'agonia del seu rei, cada any, en aquesta data, un bouer escollit per la	puixança	de la seva veu crida ben fort a la sala del palau. [(Orestes fa un
pels camins assolellats, i aquestes dones de la nit perdran la seva	puixança	: els raigs del dia les traspassaran com un feix d'espases.

Pàgina 1 (de 14)

50 següents