×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pujar |
Freqüència total: 20215 |
CTILC1 |
i, amb ells, la tèrbola coneixença del bé i del mal. Les sangs varen | pujar | al cap de Zeus i, arrossegada pel torrent sanguini, Metis. "Quina | moderníssim, un avió que plana, magnífic, quan convé, com una àguila. I | pujarem | molt amunt", enllepolia i ordenava, amb torbació i trastorn, el vell. I | el client, presoner de la pròpia estupidesa. "Quin remei, els preus | pugen | . És una tetradracma", repetia amb fermesa l'administrador del culte. | després de sospesar-ho, sense majúscules, que no ens agraden—, voldria | pujar | a la claror dels prats, a la carícia de l'oreig en els arbres. Fins | en una illada. A l'acte de l'impacient disbarat, un broll de sang que | puja | com l'aigua d'un sortidor i acoloria els fruits, fins aleshores blancs, | llum. Si no complies el precepte, la dona se t'esvaniria per sempre més. | Pujàveu | cap a la claror. Tu anaves davant, la pàl·lida rescatada et seguia. Com | bèstia. "Fixa't: de primer el morro, amb la boca i els narius. I, | pujant | , els ulls, el que ens queda del cap i les orelles. En acabar, el coll i | pràctica. Tanmateix, si en llançar-te a l'espai comences a bogejar i | puges | més del compte, el sol et fondrà de seguida el gruix de la substància, | podia descobrir-lo. Quan el veia, ella baixava a la porta, i manta vegada | pujava | àdhuc un bon tros de carrer al seu encontre. Després, Mila gaudia amb la | poc de plor. Plorava a despit d'ella, incapaç de contenir-se. I començà a | pujar | les escales: en realitat amagava el rostre per estalviar al seu fill una | com una folla. La porta, a casa de Tino Costa era oberta, i Sileta | pujà | desalenada les escales. Entrà com un alè de primavera, radiant de joia, | com si a penes fregués la terra, s'internà per l'entrada i començà a | pujar | les escales. Després de sopar, quan Tiago de Candaina l'anà a veure com | de cristall o d'aigua clara. Pel carrer, en la suavíssima penombra, | pujaven | i baixaven dones; algunes la saludaren. Passà un infant corrents i | i crepitant per totes bandes, que s'escampaven per camps i llogarrets, i | pujaven | pels vessants de la serra, i muntaven, muntaven amb les rialles de les | aquí al portal. Abans eres la gala de les festes: ell venia a buscar-te i | pujaves | a la plaça amb ell. Si feien ball, sortíeu a ballar, i totes les mirades | digué: —M'acompanyarà fins a la plaça, tia? Desitjo tant d'arribar-m'hi! | Pujaren | plegades pel mig del carrer. Mila, en la seva ànima, tenia la certesa que | a la taverna. Sobre el ressò de la cançó extingida de les nenes que | pujaven | a la plaça, sobre el cor dels homes embrutits, l'ànima d'ell volava | incomprensible. Per aquesta raó, quan més tard sentí sa mare que | pujava | l'escala, de tornada de casa de Sileta, experimentà una inusitada i | S'aturà al peu del balcó, l'amenaçà, com si jugués amb un infant, i | pujà | al pis. Mila va comprendre ja que el padrí venia disgustat. El sentí | pujà al pis. Mila va comprendre ja que el padrí venia disgustat. El sentí | pujar | les escales. Al contrari del seu germà, Manuel del Santo era un home | hortes ha granat la flor blanca de la perera, i als sembrats el blat ha | pujat | més d'un pam. Era el temps en què les noies preparaven llurs vestits | Joan del Santo, per altra banda, se n'anà de seguida a la ribera, d'on no | pujaria | sinó un cop cada setmana, el dissabte. Mila deixà de pensar en el seu | i ho tingué com un signe de mal averany. Una d'aquelles tardes Mila | pujà | decidida a la plaça en busca de tia Càndia. Tia Càndia era el seu àngel | . A més a més, el seu pare era a la ribera, i aquella nit no podia ja | pujar | . La tempestat, segons ella, en lloc d'ésser un destorb, afavoria el | nit, mentre veu acostar-se l'hora, sent que un vague desig de plor li | puja | a la gola —tal potser en el fons pensa en son pare, pensa en sa mare i son | i li deixava tota l'entrada lliure. Mila passà sense dir res. Començà a | pujar | les escales, travessà el passadís i entrà a la seva habitació. S'estengué | —es digué—, i tornà a asseure's. Què l'importava? Si volien res, que | pugessin | ; ell s'estaria allí, sense moure's. No pujarien, els coneixia; tampoc no | Si volien res, que pugessin; ell s'estaria allí, sense moure's. No | pujarien | , els coneixia; tampoc no insistirien molt davant la porta. I si | existit la possibilitat de què es creuessin pel camí, de que el seu germà | pugés | per un lloc i ell baixés per un altre, Manuel del Santo hauria junyit | Mila i pel seu germà, i una pena acoradora li omplí l'ànima per ell. Ell | pujà | les escales amb presses. Veié la seva dona, asseguda a un costat. Munda | Un cotxe de lloguer estava parat tocant a la voravia; una dona hi | pujà | , seguida d'un home, que s'acomodà al seu costat. El cotxer, des del | perorava no sabia contra qui amb paraules inintel·ligibles; intentava | pujar | a la voravia, i tantes vegades com ho intentava es veia obligat a recular | davant d'una porta. —És aquí. Però... I si vingués? —No et preocupis. | Pugem | . —És que... —Bah!... L'empentejà devers l'escala. Ella afegí, mentre s' | tot obligant-la a callar. En l'obscuritat l'abraçà i, enllaçats tots dos, | pujaren | l'estreta escala. El desig li encenia la carn com en flames i el feia | escala. El desig li encenia la carn com en flames i el feia tremolar; | pujava | pessigant-la, mossegant-la. Ella reia amb rialles breus; feia el gest de | Estigué regirant el pany una llarga estona, fins que aconseguí obrir. | Pujà | al pis sostenint-se per les parets. De tant en tant reculava un esglaó i | nou esglaó es veia en perill de caure i rodolar escales avall; decidí | pujar | -les a gatamans, i d'aquesta manera arribà al pis. Davant la porta de la | entre els tossals, transcorren ara els seus dies. A poc d'estar-hi, | pujà | a veure-la el seu padrí. Mila vivia encara en el mateix estat | " Si així de sobte, a voltes —tantes voltes— que s'aboca a la finestra, o | puja | a l'altura, mirant cap el camí, si veiés de sobte la seva silueta allà al | a la finestra i hi roman més llargues estones, amb la mirada al camí; | puja | a les altures, surt amb Anselma a passejar i s'arriba fins a | "Què voldrà aquest sapastre? Deu venir tal vegada a buscar camorra?" | Pujà | , no obstant, al pis. Estava excitat i no cessava de preguntar-se quines | potser també d'Andreu, car tampoc ell no la tractà malament. Després | puja | a l'ampit, i d'allí salta al terraplè. Avança amb precaució, s'asseu en | somrigué—; però jo l'anomeno així; és com si ho fos. Una nit de sant Joan | pujàrem | tots dos a la plaça. Però, per què ho dic? Perdoni'm... Estic tan cansada! | La dugué fins al llit; l'ajudà a despullar-se; hagué àdhuc d'ajudar-la a | pujar | al llit, i a penes ajaguda Mila va quedar-se adormida. El seu son era, no | no volveremos más\... mentre els instruments tornaven a | pujar | de to i omplien la nit amb llur harmonia. La ronda s'allunyà: s'havia fet | es drecen i es precipiten contra invisibles ribes. Un hòrrid fragor | puja | dels horitzons i emplena els àmbits de la nit. Una ona immensa avança | ofegat d'alegria) i comprengué que ja era tard. Un crit de terror li | pujà | de les entranyes, però no pogué arribar-li a la gola. I la seva ànima | pel fons del carrer des de la plaça. La porta de l'escala era oberta: | pujaren | ; parlaven en veu baixa, amb veus temoroses. Cridaren, però no els | de sobte i emprengué altra vegada la cursa amb la mateixa ardor. Ara | pujava | un pendent pedregós: les pedres cedien sota els seus peus; caigué i | la serra, quan una figura endolada, a passos insegurs, però pressosa, | pujava | la costa del barranc en direcció a les altures. Els homes s'havien ja |
|