Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i, amb ells, la tèrbola coneixença del bé i del mal. Les sangs varen	pujar	al cap de Zeus i, arrossegada pel torrent sanguini, Metis. "Quina
moderníssim, un avió que plana, magnífic, quan convé, com una àguila. I	pujarem	molt amunt", enllepolia i ordenava, amb torbació i trastorn, el vell. I
el client, presoner de la pròpia estupidesa. "Quin remei, els preus	pugen	. És una tetradracma", repetia amb fermesa l'administrador del culte.
després de sospesar-ho, sense majúscules, que no ens agraden—, voldria	pujar	a la claror dels prats, a la carícia de l'oreig en els arbres. Fins
en una illada. A l'acte de l'impacient disbarat, un broll de sang que	puja	com l'aigua d'un sortidor i acoloria els fruits, fins aleshores blancs,
llum. Si no complies el precepte, la dona se t'esvaniria per sempre més.	Pujàveu	cap a la claror. Tu anaves davant, la pàl·lida rescatada et seguia. Com
bèstia. "Fixa't: de primer el morro, amb la boca i els narius. I,	pujant	, els ulls, el que ens queda del cap i les orelles. En acabar, el coll i
pràctica. Tanmateix, si en llançar-te a l'espai comences a bogejar i	puges	més del compte, el sol et fondrà de seguida el gruix de la substància,
podia descobrir-lo. Quan el veia, ella baixava a la porta, i manta vegada	pujava	àdhuc un bon tros de carrer al seu encontre. Després, Mila gaudia amb la
poc de plor. Plorava a despit d'ella, incapaç de contenir-se. I començà a	pujar	les escales: en realitat amagava el rostre per estalviar al seu fill una
com una folla. La porta, a casa de Tino Costa era oberta, i Sileta	pujà	desalenada les escales. Entrà com un alè de primavera, radiant de joia,
com si a penes fregués la terra, s'internà per l'entrada i començà a	pujar	les escales. Després de sopar, quan Tiago de Candaina l'anà a veure com
de cristall o d'aigua clara. Pel carrer, en la suavíssima penombra,	pujaven	i baixaven dones; algunes la saludaren. Passà un infant corrents i
i crepitant per totes bandes, que s'escampaven per camps i llogarrets, i	pujaven	pels vessants de la serra, i muntaven, muntaven amb les rialles de les
aquí al portal. Abans eres la gala de les festes: ell venia a buscar-te i	pujaves	a la plaça amb ell. Si feien ball, sortíeu a ballar, i totes les mirades
digué: —M'acompanyarà fins a la plaça, tia? Desitjo tant d'arribar-m'hi!	Pujaren	plegades pel mig del carrer. Mila, en la seva ànima, tenia la certesa que
a la taverna. Sobre el ressò de la cançó extingida de les nenes que	pujaven	a la plaça, sobre el cor dels homes embrutits, l'ànima d'ell volava
incomprensible. Per aquesta raó, quan més tard sentí sa mare que	pujava	l'escala, de tornada de casa de Sileta, experimentà una inusitada i
S'aturà al peu del balcó, l'amenaçà, com si jugués amb un infant, i	pujà	al pis. Mila va comprendre ja que el padrí venia disgustat. El sentí
pujà al pis. Mila va comprendre ja que el padrí venia disgustat. El sentí	pujar	les escales. Al contrari del seu germà, Manuel del Santo era un home
hortes ha granat la flor blanca de la perera, i als sembrats el blat ha	pujat	més d'un pam. Era el temps en què les noies preparaven llurs vestits
Joan del Santo, per altra banda, se n'anà de seguida a la ribera, d'on no	pujaria	sinó un cop cada setmana, el dissabte. Mila deixà de pensar en el seu
i ho tingué com un signe de mal averany. Una d'aquelles tardes Mila	pujà	decidida a la plaça en busca de tia Càndia. Tia Càndia era el seu àngel
. A més a més, el seu pare era a la ribera, i aquella nit no podia ja	pujar	. La tempestat, segons ella, en lloc d'ésser un destorb, afavoria el
nit, mentre veu acostar-se l'hora, sent que un vague desig de plor li	puja	a la gola —tal potser en el fons pensa en son pare, pensa en sa mare i son
i li deixava tota l'entrada lliure. Mila passà sense dir res. Començà a	pujar	les escales, travessà el passadís i entrà a la seva habitació. S'estengué
—es digué—, i tornà a asseure's. Què l'importava? Si volien res, que	pugessin	; ell s'estaria allí, sense moure's. No pujarien, els coneixia; tampoc no
Si volien res, que pugessin; ell s'estaria allí, sense moure's. No	pujarien	, els coneixia; tampoc no insistirien molt davant la porta. I si
existit la possibilitat de què es creuessin pel camí, de que el seu germà	pugés	per un lloc i ell baixés per un altre, Manuel del Santo hauria junyit
Mila i pel seu germà, i una pena acoradora li omplí l'ànima per ell. Ell	pujà	les escales amb presses. Veié la seva dona, asseguda a un costat. Munda
Un cotxe de lloguer estava parat tocant a la voravia; una dona hi	pujà	, seguida d'un home, que s'acomodà al seu costat. El cotxer, des del
perorava no sabia contra qui amb paraules inintel·ligibles; intentava	pujar	a la voravia, i tantes vegades com ho intentava es veia obligat a recular
davant d'una porta. —És aquí. Però... I si vingués? —No et preocupis.	Pugem	. —És que... —Bah!... L'empentejà devers l'escala. Ella afegí, mentre s'
tot obligant-la a callar. En l'obscuritat l'abraçà i, enllaçats tots dos,	pujaren	l'estreta escala. El desig li encenia la carn com en flames i el feia
escala. El desig li encenia la carn com en flames i el feia tremolar;	pujava	pessigant-la, mossegant-la. Ella reia amb rialles breus; feia el gest de
Estigué regirant el pany una llarga estona, fins que aconseguí obrir.	Pujà	al pis sostenint-se per les parets. De tant en tant reculava un esglaó i
nou esglaó es veia en perill de caure i rodolar escales avall; decidí	pujar	-les a gatamans, i d'aquesta manera arribà al pis. Davant la porta de la
entre els tossals, transcorren ara els seus dies. A poc d'estar-hi,	pujà	a veure-la el seu padrí. Mila vivia encara en el mateix estat
" Si així de sobte, a voltes —tantes voltes— que s'aboca a la finestra, o	puja	a l'altura, mirant cap el camí, si veiés de sobte la seva silueta allà al
a la finestra i hi roman més llargues estones, amb la mirada al camí;	puja	a les altures, surt amb Anselma a passejar i s'arriba fins a
"Què voldrà aquest sapastre? Deu venir tal vegada a buscar camorra?"	Pujà	, no obstant, al pis. Estava excitat i no cessava de preguntar-se quines
potser també d'Andreu, car tampoc ell no la tractà malament. Després	puja	a l'ampit, i d'allí salta al terraplè. Avança amb precaució, s'asseu en
somrigué—; però jo l'anomeno així; és com si ho fos. Una nit de sant Joan	pujàrem	tots dos a la plaça. Però, per què ho dic? Perdoni'm... Estic tan cansada!
La dugué fins al llit; l'ajudà a despullar-se; hagué àdhuc d'ajudar-la a	pujar	al llit, i a penes ajaguda Mila va quedar-se adormida. El seu son era, no
no volveremos más\... mentre els instruments tornaven a	pujar	de to i omplien la nit amb llur harmonia. La ronda s'allunyà: s'havia fet
es drecen i es precipiten contra invisibles ribes. Un hòrrid fragor	puja	dels horitzons i emplena els àmbits de la nit. Una ona immensa avança
ofegat d'alegria) i comprengué que ja era tard. Un crit de terror li	pujà	de les entranyes, però no pogué arribar-li a la gola. I la seva ànima
pel fons del carrer des de la plaça. La porta de l'escala era oberta:	pujaren	; parlaven en veu baixa, amb veus temoroses. Cridaren, però no els
de sobte i emprengué altra vegada la cursa amb la mateixa ardor. Ara	pujava	un pendent pedregós: les pedres cedien sota els seus peus; caigué i
la serra, quan una figura endolada, a passos insegurs, però pressosa,	pujava	la costa del barranc en direcció a les altures. Els homes s'havien ja

Pàgina 1 (de 405)

50 següents