DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
punxar V 684 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb punxar Freqüència total:  684 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

indiscretes en la vagina invisible mentre un dels ajudants no para de punxar el braç de la malalta amb tot d'injeccions que un company seu compta
en veu prou alta perquè tothom el senti: —Formalitat, senyors! —M'ha fet punxar-li el ventricle! —es queixa el cirurgià amb veu forta. —Treballéssiu des
oi? —Sí, sí... els heretges... —i es remou, com si el seient el punxés. La noia fa un petit gest amb l'espatlla. —Heu agafat la cadira més
era impossible de precisar. De seguida, però, un altre far molt llunyà va punxar la tela impenetrable de la nit. "Allò és Madeira", em digué un mariner
amb uns ulls dilatats i amb un puntet de llum al mig, que sembla que punxi. Per aquests carrers de la Pointe à Pitre es veuen botigues on ha anat a
Ferro, carbó, pudor, tristesa! Ferocitat del qui mossega la piastra, punxa la bala de cotó o xucla la regalèssia de les llàgrimes! El port colonial!
cops d'aigua feien cruixir tota la fusta i les estrelles semblava que em punxessin la conjuntiva. A bord dúiem tres gossos, sense raça i sense cua,
per aquesta: l'infant Jesús de la Madona Sixtina té dos ulls que punxen, té una alegria de murri i una majestat divina, de nen únic, diferent de
, però que, després, ni la veu, quan un s'aixeca, i només es recorda que punxava una mica i que era dura. Ara ella ha reposat i ja no em veu.
la beguda, Xela! Que encara em queda sang i a vegades la ràbia encara em punxa els dits i em venen ganes... /Amèlia\. [(Cridant.)]
per l'histèric en la boca del païdor i... llestos. Ah, sí! Què tant punxar i tanta morfina! Merceneta. Vindrà, avui, en Pepe? Oi que
que m'empatollo. És un treballar d'esma, el nostre. Júlia. [(Punxant-se.)] Ui! [(Es porta el dit a la boca.)] Rosa
a casa era com matar algú de la família. I en Quimet, amb un dit, el punxava a la ratlla de la cintura i li deia, ves que tinguessis una bona gana...
espiritual. Mado li tenia un gran respecte, encara que es dediqués a punxar-la i desprestigiar-la, i expliqués coses monstruoses de Rosa Trènor. Més
aquell "encara que amb mi... Imagina't!..." li donaven un cert dret a punxar; i Frederic digué: —Escolta Rosa, no te n'has adonat que ets la dona més
entrava tenia uns aires de reina, i totes les senyores li feien lloc; la punxaven, la feien enraonar; hi havia dies que es mostrava reservada i fúnebre, i
sec i estirat, impedit dels pulmons, que no servia per a res més que per punxar les cuixes dels altres. De tant en tant, aquelles punxades estripaven la
aixella, visitat periòdicament per la "gillette", i aquell tacte que punxava una mica i durava tot el que volia ell, era substituït pel xoc de dues
que tindrà regust de menta. V El campanar punxa el cel una estrella a cada banda. La mar bleixa
pàg. 41). Però així com l'espasa és arma de tall, el bordó punxa, car dóna "estocs", mot que en Muntaner significa "estocades", com
de llurs cavalls de 0,904 m. L'estoc és l'espasa que punxa, o sia que fereix de punta, com l'antic bordó (§ 26). A les
una espècie de peixos d'arestes acerades —que perillaria que li punxessin el fetge, òrgan de l'endevinació— i moltes menes d'espinacs de fulles
comunitat d'homes, car un home l'havia concebuda després d'haver estat punxat per una bardissa espinosa. La dona apareix, d'aquesta manera, com el
la feyna. No sia llarch de dits, sinó 'ls hi picaré ab l' agulla... 'l punxaré!... Tinga! Y en Lluís, tot sorprés, retirá la má punxada y comensá á
casa 'l fotógrafo pera que tingas lo retrato... Diantre de sang, m' has punxat un xich massa fondo! (interposá xuclant altra vegada...) Y al restaurant
teus, un cor com lo teu, gran, simpátich fins quan s' enfurisma, quan me punxa y 'm fá sanch... Lo diner, lo diner! Aquí só jo pera ferne; jo
lo cabell, —digué á la pentinadora, ja removentse en la cadira com si la punxessin. May está bé qu' á una li vejin las trampas del cap. La papallona
que tu, la nit. Me'n vaig anar a casa amb una ràbia, que els ulls em punxaven com si me'ls foradessin amb agulles de foc. T'ho juro, em feien un mal
pits arrapats. La terra de promissió Hi vaig voler anar. La curiositat em punxava. Hi vaig anar un diumenge a la tarda. Vora el riu amunt, fins a descobrir
possessió. Em vaig aturar davant la figura de Menippe, el cínic, i, com punxat per una idea sobtada, vaig esguardar Josep, ja somnolent. Una malícia
s'abaten o es furten els rams, cinglen llurs caretes arborades, es punxen, potser, els ulls, ploren o reguinyen, criden i avaloten, i les branques
estar. No es mala achuda pera estes ocasións; yo crec qu' el dimoni el puncha y no mes parla de casos... Amalio. Deu que me done l' achuda! Ay
al revés de les raons esquemàtiques que per llur mateixa precisió punxen com les espines del peix i encara que s'ha de confessar que el que En
l'elegància i la penetració de la seva intel·ligència privilegiada que punxa com una agulla i sap seguir el fil de les paraules, amagat entre els fils
dexava estar un moment quiet, l'enfellonía. Son fuet anava d'assí d'allà punxant l'ayre com una espasa, quan ab ell volía signarnos aquells estralls.
mírin, Verdun, aquell poblet aclotat allà a la dreta! —exclamà l'àuriga, punxant més fort que may l'ayre ab son fuet.— Repàrin aquella casa sense
havía obtingut la nit abans, no havía parat en tot el dinar de punxar a son pare per que la dugués a veure l'obra; y l'home, qu'abans de
l'olor de la carn, els perills que passen, els vols de mosquits que els punxen els ulls! I ells, desafiant-ho tot, amb una valentia i agilitat
per si, Mowgli— per menys que això, quan eren les últimes pluges, hauria punxat a Mysa fent-lo sortir del toll i, lligat amb una corda de joncs, li
un fil de saba més densa. En calmar-se, l'esclat primer de joia, li havia punxat el cor la temença d'una nova partida, sobtada com el retorn, que la
i la tivantor dels muscles, que una set massa viva per l'endemà els punxa amb les seves agulles. Ell —sense un propòsit precís— havia volgut ésser
tres paraules "fins a demà" —que eren les darreres de cada vespre,— li punxaven el cervell. Les repetia una vegada i una altra i de tant dir-les
posava en son lloc. En veure-ho l'Antònia, quedà esmaperduda, que si la punxen no li treuen ni una gota de sang. Mare de Déu! Doncs no era el quadro una
fantàstics i lluminosos part d'allà del Mercadal; com els fanalers anaven punxant els fanals amb els llargs encenedors i brollava tot seguit la flameta del
d'Eliana estranyament presa d'una alegria sobtada, d'un nerviosisme que punxava: —Que pari tothom! I Eliana amb Sànchez als braços es posà a giravoltar
abrandada, inaferrable com la calima, sempre igual i sempre nova, que punxa i fereix i fibla en les carns i les amara d'anhels, com l'aigua de la
—Serp! És que es pot ésser bona amb la carn adolorida i l'ànima que et punxa? Serp! I què faries, tu? Es tranquil·litzà amb esforç. Somreia. —Doncs bé,
veïna, la neboda vetllava, punyida de solitud i de desigs. El seu gep punxava la màrfega i la noia donava voltes pel catre grinyoladís i s'encomanava a
Com si volgués esbrinar quelcom pressentit i amagat, la nostra traïdoria. Punxen, els seus ulls. L'Esteve alenà: —També els teus. S'immobilitzava,
les bèsties amb una barrera de corda i de ploma, però si un cavaller les punxa a trets per darrera, intentaran la fuga passant per allò mateix de què

  Pàgina 1 (de 14) 50 següents »