×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb punxar |
Freqüència total: 726 |
CTILC1 |
indiscretes en la vagina invisible mentre un dels ajudants no para de | punxar | el braç de la malalta amb tot d'injeccions que un company seu compta | en veu prou alta perquè tothom el senti: —Formalitat, senyors! —M'ha fet | punxar | -li el ventricle! —es queixa el cirurgià amb veu forta. —Treballéssiu des | oi? —Sí, sí... els heretges... —i es remou, com si el seient el | punxés | . La noia fa un petit gest amb l'espatlla. —Heu agafat la cadira més | era impossible de precisar. De seguida, però, un altre far molt llunyà va | punxar | la tela impenetrable de la nit. "Allò és Madeira", em digué un mariner | amb uns ulls dilatats i amb un puntet de llum al mig, que sembla que | punxi | . Per aquests carrers de la Pointe à Pitre es veuen botigues on ha anat a | Ferro, carbó, pudor, tristesa! Ferocitat del qui mossega la piastra, | punxa | la bala de cotó o xucla la regalèssia de les llàgrimes! El port colonial! | cops d'aigua feien cruixir tota la fusta i les estrelles semblava que em | punxessin | la conjuntiva. A bord dúiem tres gossos, sense raça i sense cua, | per aquesta: l'infant Jesús de la Madona Sixtina té dos ulls que | punxen | , té una alegria de murri i una majestat divina, de nen únic, diferent de | , però que, després, ni la veu, quan un s'aixeca, i només es recorda que | punxava | una mica i que era dura. Ara ella ha reposat i ja no em veu. | la beguda, Xela! Que encara em queda sang i a vegades la ràbia encara em | punxa | els dits i em venen ganes... /Amèlia\. [(Cridant.)] | per l'histèric en la boca del païdor i... llestos. Ah, sí! Què tant | punxar | i tanta morfina! Merceneta. Vindrà, avui, en Pepe? Oi que | que m'empatollo. És un treballar d'esma, el nostre. Júlia. [( | Punxant | -se.)] Ui! [(Es porta el dit a la boca.)] Rosa | a casa era com matar algú de la família. I en Quimet, amb un dit, el | punxava | a la ratlla de la cintura i li deia, ves que tinguessis una bona gana... | espiritual. Mado li tenia un gran respecte, encara que es dediqués a | punxar | -la i desprestigiar-la, i expliqués coses monstruoses de Rosa Trènor. Més | aquell "encara que amb mi... Imagina't!..." li donaven un cert dret a | punxar | ; i Frederic digué: —Escolta Rosa, no te n'has adonat que ets la dona més | entrava tenia uns aires de reina, i totes les senyores li feien lloc; la | punxaven | , la feien enraonar; hi havia dies que es mostrava reservada i fúnebre, i | sec i estirat, impedit dels pulmons, que no servia per a res més que per | punxar | les cuixes dels altres. De tant en tant, aquelles punxades estripaven la | aixella, visitat periòdicament per la "gillette", i aquell tacte que | punxava | una mica i durava tot el que volia ell, era substituït pel xoc de dues | que tindrà regust de menta. V El campanar | punxa | el cel una estrella a cada banda. La mar bleixa | pàg. 41). Però així com l'espasa és arma de tall, el bordó | punxa | , car dóna "estocs", mot que en Muntaner significa "estocades", com | de llurs cavalls de 0,904 m. L'estoc és l'espasa que | punxa | , o sia que fereix de punta, com l'antic bordó (§ 26). A les | una espècie de peixos d'arestes acerades —que perillaria que li | punxessin | el fetge, òrgan de l'endevinació— i moltes menes d'espinacs de fulles | comunitat d'homes, car un home l'havia concebuda després d'haver estat | punxat | per una bardissa espinosa. La dona apareix, d'aquesta manera, com el | la feyna. No sia llarch de dits, sinó 'ls hi picaré ab l' agulla... 'l | punxaré | !... Tinga! Y en Lluís, tot sorprés, retirá la má punxada y comensá á | casa 'l fotógrafo pera que tingas lo retrato... Diantre de sang, m' has | punxat | un xich massa fondo! (interposá xuclant altra vegada...) Y al restaurant | teus, un cor com lo teu, gran, simpátich fins quan s' enfurisma, quan me | punxa | y 'm fá sanch... Lo diner, lo diner! Aquí só jo pera ferne; jo | lo cabell, —digué á la pentinadora, ja removentse en la cadira com si la | punxessin | . May está bé qu' á una li vejin las trampas del cap. La papallona | que tu, la nit. Me'n vaig anar a casa amb una ràbia, que els ulls em | punxaven | com si me'ls foradessin amb agulles de foc. T'ho juro, em feien un mal | pits arrapats. La terra de promissió Hi vaig voler anar. La curiositat em | punxava | . Hi vaig anar un diumenge a la tarda. Vora el riu amunt, fins a descobrir | possessió. Em vaig aturar davant la figura de Menippe, el cínic, i, com | punxat | per una idea sobtada, vaig esguardar Josep, ja somnolent. Una malícia | s'abaten o es furten els rams, cinglen llurs caretes arborades, es | punxen | , potser, els ulls, ploren o reguinyen, criden i avaloten, i les branques | estar. No es mala achuda pera estes ocasións; yo crec qu' el dimoni el | puncha | y no mes parla de casos... Amalio. Deu que me done l' achuda! Ay | al revés de les raons esquemàtiques que per llur mateixa precisió | punxen | com les espines del peix i encara que s'ha de confessar que el que En | l'elegància i la penetració de la seva intel·ligència privilegiada que | punxa | com una agulla i sap seguir el fil de les paraules, amagat entre els fils | dexava estar un moment quiet, l'enfellonía. Son fuet anava d'assí d'allà | punxant | l'ayre com una espasa, quan ab ell volía signarnos aquells estralls. | mírin, Verdun, aquell poblet aclotat allà a la dreta! —exclamà l'àuriga, | punxant | més fort que may l'ayre ab son fuet.— Repàrin aquella casa sense | havía obtingut la nit abans, no havía parat en tot el dinar de | punxar | a son pare per que la dugués a veure l'obra; y l'home, qu'abans de | l'olor de la carn, els perills que passen, els vols de mosquits que els | punxen | els ulls! I ells, desafiant-ho tot, amb una valentia i agilitat | per si, Mowgli— per menys que això, quan eren les últimes pluges, hauria | punxat | a Mysa fent-lo sortir del toll i, lligat amb una corda de joncs, li | un fil de saba més densa. En calmar-se, l'esclat primer de joia, li havia | punxat | el cor la temença d'una nova partida, sobtada com el retorn, que la | i la tivantor dels muscles, que una set massa viva per l'endemà els | punxa | amb les seves agulles. Ell —sense un propòsit precís— havia volgut ésser | tres paraules "fins a demà" —que eren les darreres de cada vespre,— li | punxaven | el cervell. Les repetia una vegada i una altra i de tant dir-les | posava en son lloc. En veure-ho l'Antònia, quedà esmaperduda, que si la | punxen | no li treuen ni una gota de sang. Mare de Déu! Doncs no era el quadro una | fantàstics i lluminosos part d'allà del Mercadal; com els fanalers anaven | punxant | els fanals amb els llargs encenedors i brollava tot seguit la flameta del | d'Eliana estranyament presa d'una alegria sobtada, d'un nerviosisme que | punxava | : —Que pari tothom! I Eliana amb Sànchez als braços es posà a giravoltar | abrandada, inaferrable com la calima, sempre igual i sempre nova, que | punxa | i fereix i fibla en les carns i les amara d'anhels, com l'aigua de la | —Serp! És que es pot ésser bona amb la carn adolorida i l'ànima que et | punxa | ? Serp! I què faries, tu? Es tranquil·litzà amb esforç. Somreia. —Doncs bé, | veïna, la neboda vetllava, punyida de solitud i de desigs. El seu gep | punxava | la màrfega i la noia donava voltes pel catre grinyoladís i s'encomanava a | Com si volgués esbrinar quelcom pressentit i amagat, la nostra traïdoria. | Punxen | , els seus ulls. L'Esteve alenà: —També els teus. S'immobilitzava, | les bèsties amb una barrera de corda i de ploma, però si un cavaller les | punxa | a trets per darrera, intentaran la fuga passant per allò mateix de què |
|