Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

indiscretes en la vagina invisible mentre un dels ajudants no para de	punxar	el braç de la malalta amb tot d'injeccions que un company seu compta
en veu prou alta perquè tothom el senti: —Formalitat, senyors! —M'ha fet	punxar	-li el ventricle! —es queixa el cirurgià amb veu forta. —Treballéssiu des
oi? —Sí, sí... els heretges... —i es remou, com si el seient el	punxés	. La noia fa un petit gest amb l'espatlla. —Heu agafat la cadira més
era impossible de precisar. De seguida, però, un altre far molt llunyà va	punxar	la tela impenetrable de la nit. "Allò és Madeira", em digué un mariner
amb uns ulls dilatats i amb un puntet de llum al mig, que sembla que	punxi	. Per aquests carrers de la Pointe à Pitre es veuen botigues on ha anat a
Ferro, carbó, pudor, tristesa! Ferocitat del qui mossega la piastra,	punxa	la bala de cotó o xucla la regalèssia de les llàgrimes! El port colonial!
cops d'aigua feien cruixir tota la fusta i les estrelles semblava que em	punxessin	la conjuntiva. A bord dúiem tres gossos, sense raça i sense cua,
per aquesta: l'infant Jesús de la Madona Sixtina té dos ulls que	punxen	, té una alegria de murri i una majestat divina, de nen únic, diferent de
, però que, després, ni la veu, quan un s'aixeca, i només es recorda que	punxava	una mica i que era dura. Ara ella ha reposat i ja no em veu.
la beguda, Xela! Que encara em queda sang i a vegades la ràbia encara em	punxa	els dits i em venen ganes... /Amèlia\. [(Cridant.)]
per l'histèric en la boca del païdor i... llestos. Ah, sí! Què tant	punxar	i tanta morfina! Merceneta. Vindrà, avui, en Pepe? Oi que
que m'empatollo. És un treballar d'esma, el nostre. Júlia. [(	Punxant	-se.)] Ui! [(Es porta el dit a la boca.)] Rosa
a casa era com matar algú de la família. I en Quimet, amb un dit, el	punxava	a la ratlla de la cintura i li deia, ves que tinguessis una bona gana...
espiritual. Mado li tenia un gran respecte, encara que es dediqués a	punxar	-la i desprestigiar-la, i expliqués coses monstruoses de Rosa Trènor. Més
aquell "encara que amb mi... Imagina't!..." li donaven un cert dret a	punxar	; i Frederic digué: —Escolta Rosa, no te n'has adonat que ets la dona més
entrava tenia uns aires de reina, i totes les senyores li feien lloc; la	punxaven	, la feien enraonar; hi havia dies que es mostrava reservada i fúnebre, i
sec i estirat, impedit dels pulmons, que no servia per a res més que per	punxar	les cuixes dels altres. De tant en tant, aquelles punxades estripaven la
aixella, visitat periòdicament per la "gillette", i aquell tacte que	punxava	una mica i durava tot el que volia ell, era substituït pel xoc de dues
que tindrà regust de menta. V El campanar	punxa	el cel una estrella a cada banda. La mar bleixa
pàg. 41). Però així com l'espasa és arma de tall, el bordó	punxa	, car dóna "estocs", mot que en Muntaner significa "estocades", com
de llurs cavalls de 0,904 m. L'estoc és l'espasa que	punxa	, o sia que fereix de punta, com l'antic bordó (§ 26). A les
una espècie de peixos d'arestes acerades —que perillaria que li	punxessin	el fetge, òrgan de l'endevinació— i moltes menes d'espinacs de fulles
comunitat d'homes, car un home l'havia concebuda després d'haver estat	punxat	per una bardissa espinosa. La dona apareix, d'aquesta manera, com el
la feyna. No sia llarch de dits, sinó 'ls hi picaré ab l' agulla... 'l	punxaré	!... Tinga! Y en Lluís, tot sorprés, retirá la má punxada y comensá á
casa 'l fotógrafo pera que tingas lo retrato... Diantre de sang, m' has	punxat	un xich massa fondo! (interposá xuclant altra vegada...) Y al restaurant
teus, un cor com lo teu, gran, simpátich fins quan s' enfurisma, quan me	punxa	y 'm fá sanch... Lo diner, lo diner! Aquí só jo pera ferne; jo
lo cabell, —digué á la pentinadora, ja removentse en la cadira com si la	punxessin	. May está bé qu' á una li vejin las trampas del cap. La papallona
que tu, la nit. Me'n vaig anar a casa amb una ràbia, que els ulls em	punxaven	com si me'ls foradessin amb agulles de foc. T'ho juro, em feien un mal
pits arrapats. La terra de promissió Hi vaig voler anar. La curiositat em	punxava	. Hi vaig anar un diumenge a la tarda. Vora el riu amunt, fins a descobrir
possessió. Em vaig aturar davant la figura de Menippe, el cínic, i, com	punxat	per una idea sobtada, vaig esguardar Josep, ja somnolent. Una malícia
s'abaten o es furten els rams, cinglen llurs caretes arborades, es	punxen	, potser, els ulls, ploren o reguinyen, criden i avaloten, i les branques
estar. No es mala achuda pera estes ocasións; yo crec qu' el dimoni el	puncha	y no mes parla de casos... Amalio. Deu que me done l' achuda! Ay
al revés de les raons esquemàtiques que per llur mateixa precisió	punxen	com les espines del peix i encara que s'ha de confessar que el que En
l'elegància i la penetració de la seva intel·ligència privilegiada que	punxa	com una agulla i sap seguir el fil de les paraules, amagat entre els fils
dexava estar un moment quiet, l'enfellonía. Son fuet anava d'assí d'allà	punxant	l'ayre com una espasa, quan ab ell volía signarnos aquells estralls.
mírin, Verdun, aquell poblet aclotat allà a la dreta! —exclamà l'àuriga,	punxant	més fort que may l'ayre ab son fuet.— Repàrin aquella casa sense
havía obtingut la nit abans, no havía parat en tot el dinar de	punxar	a son pare per que la dugués a veure l'obra; y l'home, qu'abans de
l'olor de la carn, els perills que passen, els vols de mosquits que els	punxen	els ulls! I ells, desafiant-ho tot, amb una valentia i agilitat
per si, Mowgli— per menys que això, quan eren les últimes pluges, hauria	punxat	a Mysa fent-lo sortir del toll i, lligat amb una corda de joncs, li
un fil de saba més densa. En calmar-se, l'esclat primer de joia, li havia	punxat	el cor la temença d'una nova partida, sobtada com el retorn, que la
i la tivantor dels muscles, que una set massa viva per l'endemà els	punxa	amb les seves agulles. Ell —sense un propòsit precís— havia volgut ésser
tres paraules "fins a demà" —que eren les darreres de cada vespre,— li	punxaven	el cervell. Les repetia una vegada i una altra i de tant dir-les
posava en son lloc. En veure-ho l'Antònia, quedà esmaperduda, que si la	punxen	no li treuen ni una gota de sang. Mare de Déu! Doncs no era el quadro una
fantàstics i lluminosos part d'allà del Mercadal; com els fanalers anaven	punxant	els fanals amb els llargs encenedors i brollava tot seguit la flameta del
d'Eliana estranyament presa d'una alegria sobtada, d'un nerviosisme que	punxava	: —Que pari tothom! I Eliana amb Sànchez als braços es posà a giravoltar
abrandada, inaferrable com la calima, sempre igual i sempre nova, que	punxa	i fereix i fibla en les carns i les amara d'anhels, com l'aigua de la
—Serp! És que es pot ésser bona amb la carn adolorida i l'ànima que et	punxa	? Serp! I què faries, tu? Es tranquil·litzà amb esforç. Somreia. —Doncs bé,
veïna, la neboda vetllava, punyida de solitud i de desigs. El seu gep	punxava	la màrfega i la noia donava voltes pel catre grinyoladís i s'encomanava a
Com si volgués esbrinar quelcom pressentit i amagat, la nostra traïdoria.	Punxen	, els seus ulls. L'Esteve alenà: —També els teus. S'immobilitzava,
les bèsties amb una barrera de corda i de ploma, però si un cavaller les	punxa	a trets per darrera, intentaran la fuga passant per allò mateix de què

Pàgina 1 (de 15)

50 següents