×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb punxegut |
Freqüència total: 683 |
CTILC1 |
educació demanava. I per què no envestia l'escorxador amb les banyes, tan | punxegudes | , en lloc de criaturejar amb una porqueria d'arma que ni a llança no | gros, va afinant amb atenció, damunt una enclusa petita, un instrument | punxegut | , que suposem de ferro. Anys d'aprenentatge en les profunditats marines? | "El meu fill", contraatacava la Ignasieta. "Es refereix a les orelles | punxegudes | i a les banyes? De les darreres, molts senyors correctes de la nostra | una mica dura. La noia disposa el cabàs al seu abast, cerca una pedra | punxeguda | i va gratant també la paret. —Per anar bé, ens caldria un pic. —Sí. | les barraques. —Compte, ara —diu el xicot. Una gran xarxa de filferro | punxegut | els barra el pas i van seguint-la cap a l'esquerra, s'enfonsen en una | taula. Hi seu un homenet que fa punta curosament a un llapis ja prou | punxegut | i que, indiferent, diu: —Deixeu-los aquí. Us seran retornats en sortir, | però molt més fi, un coll llarg i unes ales molt potents, un bec | punxegut | i perillós com el de les gralles i dues plomes llarguíssimes semblants a | ús de negres o de canacs. Són pintades de blanc i vermell i el campanaret | punxegut | , d'una ridiculesa esglaiadora, és, sense cap mena de dubte, la cosa que | et elmo et spata". Els cavallers de la Bíblia de Roda porten elms | punxeguts | i amb una certa tendència cònica, reforçats amb una tira perpendicular de | son elme de sa testa per la gran calor". L'elm ja no és el casc | punxegut | o semiesfèric, ben cenyit al crani, que hem trobat en l'època anterior i | el Catòlic del 1211 (fig. 16) el rei du l'antic elm | punxegut | , però al segell del 1295 (fig. 28) Jaume II va cofat | pàg. 36). M'inclinaria a creure que aquest casc és encara l'elm | punxegut | que hem trobat en l'època anterior, car al text d'Oxford de la | indica prou clarament que Llull no s'està referint a cascos com l'elm | punxegut | , que deixa a la vista camp lliure per damunt, per davant i per sota, ni a | llança és l'extremitat superior de la llança, de ferro o d'acer, de forma | punxeguda | i amb el qual es fereix l'enemic, i que va muntada sobre l'asta o pal de | 63), per bé que, en aquests dos darrers exemples, sembla un elm | punxegut | , de tipus antic, col·locat sobre una cofa de malles. 24. | no confondre amb l'arma del mateix nom, que acabem d'estudiar) és el dard | punxegut | superior, que ve a continuació del mànec. Al retaule de Sant Benet i | suposa, la llança de guerra es caracteritzava pel seu ferro esmolat i | punxegut | , com un coltell situat a l'extrem de l'asta, i pel rest o virolla de | "gocete", del qual tractarem tot seguit, i el ferro esmolat i | punxegut | hi era substituït pels elements que en francès es deien el | llisa i la consistència cerosa de la pell, els quatre rengs de dents | punxegudes | a la boca en forma de bec", l'autor descriu així la seva emoció: | Sarcodaces sp· i Hydrocyon sp·, de dents | punxegudes | , simbòlics dels dolors consecutius a la circumcisió; Clarias | encongits, turmells arrugats, músculs relaxats, ventre flàccid, costelles | punxegudes | , braços tous, mentó penjant, racons dels ulls amb plecs, front pelat, | forma de malaltia particular: inflor abdominal, mals d'orella, inflor | punxeguda | al cim del crani, sordesa, èczema de les parts superiors del cos, torsió | objectes de pedra o de fusta, de forma aproximadament ovalada amb extrems | punxeguts | o arrodonits, sovint gravats amb signes simbòlics; de vegades, també, | un só molt semblant al de tot lo nom Lluís, y després la /í\, | punxaguda | , ab l' accent pesant á sobre y la /s\ final voleyant com róssech | esdevenia altra vegada plana, allargada fins a culminar en els altars | punxeguts | . Per allí, segons la direcció de la ruta, semblava que hauríem de passar | El nas era petit i arromangat, els llavis fins, prims, la barbeta | punxeguda | , el coll blanc, suau, rosat. Petita i bonica com una pometa. I el que | amb un rotlle de papers a la mà. El sol se n'havia anat de les copes | punxegudes | dels arbres, on jo el contemplava un moment abans, daurat com els meus | a mi o a tu. —Amb què? —Amb el ganivet de llescar pa. És prou | punxegut | . Llavors se'm va ocórrer que jo també n'hauria hagut de tenir un, de | se'm va ocórrer que jo també n'hauria hagut de tenir un, de ganivet ben | punxegut | . Me'l compraria a Lió amb els diners de la mare. Vaig observar que tot | cadascun és diferent i nou. En veig un que té la cara plena de grans | punxeguts | i voltats de pèls, uns pèls forts, drets. Em fa pensar en una figuera de | i malfiat. Ja coneix la burxada del bastó que té en la punta un clau | punxagut | . Comença a cansar-se. Ja comprèn que ha de perdre ell, que són massa | cap endarrera amb una mà i amb l'altra, esbiaixen les cimes | punxegudes | , i, rodolant talment onades, deixen al mig, | necessitis. Anem! Es va posar el petit capot cretenc de llana amb caputxa | punxeguda | que jo li havia regalat i emprenguérem el camí xipollejant en el fang. | com els primitius de les cavernes gravaven amb una pedra | punxeguda | o pintaven amb vermell o blanc les bèsties ferotges que, afamades, els | a frec. El genet empunya les regnes amb una mà i amb l'altra una llança | punxeguda | . Passa sota l'anella i l'arrabassa. La multitud crida enardida, els | dia, udola estirant el coll com un tenor, i reganya els ullals, drets i | punxeguts | , que a la nit, amollat faran bona presa. Per contra, ningú més pacífic i | plecs rectilinis i angulosos de les robes, la carnadura verdosa, les ales | punxegudes | dels àngels, els crítics italians hi veuen traduïda la influència de la | ordinària o propietat pròpiament dita i l'observació veritablement | punxaguda | que li fa endevinar que els preceptes de la llei vigent referent a | me trobí era molt gran i molt alta; les finestres, llargues, estretes i | punxagudes | , i a tanta distancia del negre trespol d'alzina que eren completament | pel vell or de la seva darrera síl·laba; Vitré, en què l'accent | punxegut | dividia en rombes de fusta negra el vidre antic; el dolç Lamballe, que, | i-o el contrast tradicional del petit-gros o del | punxegut | -rodó, com es fa ordinàriament: és descrita per Proust tota una gamma | així que la claror terboleja prenen un aire inquietant les seves orelles | punxagudes | . Mentre la bruixeria fou art florent, no hi havia ningú de mitja | un fibló flamejant com tres llengües de foc i quatre rengleres de dents | punxegudes | , que partien d'una sola mossada un home de bona corpulència. S'havia | mig de la tràgica desfeta de l'herbei mort i l'hòrrida amenaça dels arços | punxeguts | . Allò cantava tonades nadalenques i retreia llunyanes visions de | El sogre d'en Víctor era un homenet baixetó i prim amb una barbeta blanca | punxaguda | i uns ulls vius. La seva característica és que tant si era hivern com | sòcols, posats en la cascada del fons, formada per grans masses de pedres | punxagudes | , quasi totes elles recobertes de molsa, d'entre la que n'eixíen, d'ací | de cos i de bec; i d'aquí els ve el nom, perquè és llarg i arrodonit i | punxegut | , semblant talment un picot. El negre és tot ell com el carbó, amb una | mig pam de llargària, rodonet com un ratolí, amb una cua feta de plomes | punxegudes | i amb un bec llarg esmolat i corbat com una agulla saquera. El raspinell | brillaven bocins de neu. Ja era entrellusca quan va trobar els grans pins | punxaguts | : llavors el pobre vailet va començar a sentir basarda. Aquells arbrassos, | La catorzena gràcia de l'Empordà és el Cap de Creus que s'enfonza com | punxaguda | llança en el flanc de la mar profonda. Guaita pel Nort el Cap Cerver i el |
|