Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

educació demanava. I per què no envestia l'escorxador amb les banyes, tan	punxegudes	, en lloc de criaturejar amb una porqueria d'arma que ni a llança no
gros, va afinant amb atenció, damunt una enclusa petita, un instrument	punxegut	, que suposem de ferro. Anys d'aprenentatge en les profunditats marines?
"El meu fill", contraatacava la Ignasieta. "Es refereix a les orelles	punxegudes	i a les banyes? De les darreres, molts senyors correctes de la nostra
una mica dura. La noia disposa el cabàs al seu abast, cerca una pedra	punxeguda	i va gratant també la paret. —Per anar bé, ens caldria un pic. —Sí.
les barraques. —Compte, ara —diu el xicot. Una gran xarxa de filferro	punxegut	els barra el pas i van seguint-la cap a l'esquerra, s'enfonsen en una
taula. Hi seu un homenet que fa punta curosament a un llapis ja prou	punxegut	i que, indiferent, diu: —Deixeu-los aquí. Us seran retornats en sortir,
però molt més fi, un coll llarg i unes ales molt potents, un bec	punxegut	i perillós com el de les gralles i dues plomes llarguíssimes semblants a
ús de negres o de canacs. Són pintades de blanc i vermell i el campanaret	punxegut	, d'una ridiculesa esglaiadora, és, sense cap mena de dubte, la cosa que
et elmo et spata". Els cavallers de la Bíblia de Roda porten elms	punxeguts	i amb una certa tendència cònica, reforçats amb una tira perpendicular de
son elme de sa testa per la gran calor". L'elm ja no és el casc	punxegut	o semiesfèric, ben cenyit al crani, que hem trobat en l'època anterior i
el Catòlic del 1211 (fig. 16) el rei du l'antic elm	punxegut	, però al segell del 1295 (fig. 28) Jaume II va cofat
pàg. 36). M'inclinaria a creure que aquest casc és encara l'elm	punxegut	que hem trobat en l'època anterior, car al text d'Oxford de la
indica prou clarament que Llull no s'està referint a cascos com l'elm	punxegut	, que deixa a la vista camp lliure per damunt, per davant i per sota, ni a
llança és l'extremitat superior de la llança, de ferro o d'acer, de forma	punxeguda	i amb el qual es fereix l'enemic, i que va muntada sobre l'asta o pal de
63), per bé que, en aquests dos darrers exemples, sembla un elm	punxegut	, de tipus antic, col·locat sobre una cofa de malles. 24.
no confondre amb l'arma del mateix nom, que acabem d'estudiar) és el dard	punxegut	superior, que ve a continuació del mànec. Al retaule de Sant Benet i
suposa, la llança de guerra es caracteritzava pel seu ferro esmolat i	punxegut	, com un coltell situat a l'extrem de l'asta, i pel rest o virolla de
"gocete", del qual tractarem tot seguit, i el ferro esmolat i	punxegut	hi era substituït pels elements que en francès es deien el
llisa i la consistència cerosa de la pell, els quatre rengs de dents	punxegudes	a la boca en forma de bec", l'autor descriu així la seva emoció:
Sarcodaces sp· i Hydrocyon sp·, de dents	punxegudes	, simbòlics dels dolors consecutius a la circumcisió; Clarias
encongits, turmells arrugats, músculs relaxats, ventre flàccid, costelles	punxegudes	, braços tous, mentó penjant, racons dels ulls amb plecs, front pelat,
forma de malaltia particular: inflor abdominal, mals d'orella, inflor	punxeguda	al cim del crani, sordesa, èczema de les parts superiors del cos, torsió
objectes de pedra o de fusta, de forma aproximadament ovalada amb extrems	punxeguts	o arrodonits, sovint gravats amb signes simbòlics; de vegades, també,
un só molt semblant al de tot lo nom Lluís, y després la /í\,	punxaguda	, ab l' accent pesant á sobre y la /s\ final voleyant com róssech
esdevenia altra vegada plana, allargada fins a culminar en els altars	punxeguts	. Per allí, segons la direcció de la ruta, semblava que hauríem de passar
El nas era petit i arromangat, els llavis fins, prims, la barbeta	punxeguda	, el coll blanc, suau, rosat. Petita i bonica com una pometa. I el que
amb un rotlle de papers a la mà. El sol se n'havia anat de les copes	punxegudes	dels arbres, on jo el contemplava un moment abans, daurat com els meus
a mi o a tu. —Amb què? —Amb el ganivet de llescar pa. És prou	punxegut	. Llavors se'm va ocórrer que jo també n'hauria hagut de tenir un, de
se'm va ocórrer que jo també n'hauria hagut de tenir un, de ganivet ben	punxegut	. Me'l compraria a Lió amb els diners de la mare. Vaig observar que tot
cadascun és diferent i nou. En veig un que té la cara plena de grans	punxeguts	i voltats de pèls, uns pèls forts, drets. Em fa pensar en una figuera de
i malfiat. Ja coneix la burxada del bastó que té en la punta un clau	punxagut	. Comença a cansar-se. Ja comprèn que ha de perdre ell, que són massa
cap endarrera amb una mà i amb l'altra, esbiaixen les cimes	punxegudes	, i, rodolant talment onades, deixen al mig,
necessitis. Anem! Es va posar el petit capot cretenc de llana amb caputxa	punxeguda	que jo li havia regalat i emprenguérem el camí xipollejant en el fang.
com els primitius de les cavernes gravaven amb una pedra	punxeguda	o pintaven amb vermell o blanc les bèsties ferotges que, afamades, els
a frec. El genet empunya les regnes amb una mà i amb l'altra una llança	punxeguda	. Passa sota l'anella i l'arrabassa. La multitud crida enardida, els
dia, udola estirant el coll com un tenor, i reganya els ullals, drets i	punxeguts	, que a la nit, amollat faran bona presa. Per contra, ningú més pacífic i
plecs rectilinis i angulosos de les robes, la carnadura verdosa, les ales	punxegudes	dels àngels, els crítics italians hi veuen traduïda la influència de la
ordinària o propietat pròpiament dita i l'observació veritablement	punxaguda	que li fa endevinar que els preceptes de la llei vigent referent a
me trobí era molt gran i molt alta; les finestres, llargues, estretes i	punxagudes	, i a tanta distancia del negre trespol d'alzina que eren completament
pel vell or de la seva darrera síl·laba; Vitré, en què l'accent	punxegut	dividia en rombes de fusta negra el vidre antic; el dolç Lamballe, que,
i-o el contrast tradicional del petit-gros o del	punxegut	-rodó, com es fa ordinàriament: és descrita per Proust tota una gamma
així que la claror terboleja prenen un aire inquietant les seves orelles	punxagudes	. Mentre la bruixeria fou art florent, no hi havia ningú de mitja
un fibló flamejant com tres llengües de foc i quatre rengleres de dents	punxegudes	, que partien d'una sola mossada un home de bona corpulència. S'havia
mig de la tràgica desfeta de l'herbei mort i l'hòrrida amenaça dels arços	punxeguts	. Allò cantava tonades nadalenques i retreia llunyanes visions de
El sogre d'en Víctor era un homenet baixetó i prim amb una barbeta blanca	punxaguda	i uns ulls vius. La seva característica és que tant si era hivern com
sòcols, posats en la cascada del fons, formada per grans masses de pedres	punxagudes	, quasi totes elles recobertes de molsa, d'entre la que n'eixíen, d'ací
de cos i de bec; i d'aquí els ve el nom, perquè és llarg i arrodonit i	punxegut	, semblant talment un picot. El negre és tot ell com el carbó, amb una
mig pam de llargària, rodonet com un ratolí, amb una cua feta de plomes	punxegudes	i amb un bec llarg esmolat i corbat com una agulla saquera. El raspinell
brillaven bocins de neu. Ja era entrellusca quan va trobar els grans pins	punxaguts	: llavors el pobre vailet va començar a sentir basarda. Aquells arbrassos,
La catorzena gràcia de l'Empordà és el Cap de Creus que s'enfonza com	punxaguda	llança en el flanc de la mar profonda. Guaita pel Nort el Cap Cerver i el

Pàgina 1 (de 14)

50 següents