×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb punxent |
Freqüència total: 68 |
CTILC1 |
i els escorpins sortissin a barrejar-se amb la pena i a fer-la | punxent | i a escampar-se'm per la sang a fer-la negra. Perquè en Pere, amb | la roba al terrat, la roba estesa al terrat. Els ulls rodons i els becs | punxents | , el tornasol malva i el tornasol poma, tot a passeig! La mare d'en | grisenca i cantelluda, tota dibuixada d'uns vions de verdesca aspra i | punxent | . De sobte algú fa un crit de sorpresa... Plantada en un greny hi ha una | al mas de Montroig acabant de passar l'estiu. La meva dona estava irosa, | punxent | com un cardot, remugant de matí al vespre flestomies i més flestomies. No | de sardines. Amb els bocins de plat clavats a terra per la banda més | punxent | feia els camins del cementiri i les separacions. Els camins no em | i acaba ofrenant els seus llavis gruixuts i morats a la llengua fina i | punxent | d'una de les cobres. Deu metres més enllà un exaltat es beu una cafetera | abstenir-se, abstinent; eixir, ixent; seguir, següent. Notem: | punxent | (de punxar), al costat de punxant, llisquent (de | Tota la planta és aspra i plena de pèls, blancs, molt erectes i gairebé | punxents | . Les fulles són de color fosc i molt rugoses, com abonyegades. Les flors | estès o erecte, en forma de fus. Fulles persistents, lineals, curtes i | punxents | . Flors molt petites i grogues. Fruits en gàlbula de forma de baia, que | que impedeix sovint la creació de les pastures naturals de gramínies; la | punxent | argelaga (Genista scorpius) també ocupa, fitosocialment parlant, | una formació vegetal densa i espessa formada per arbusts i lianes | punxents | . L'esbarzer (Rubus sp.), l'aranyoner (Prunus spinosa), el roldor | pèl surt amb les puntes tallades, les cames afaitades quedaran d'un tacte | punxent | . El principal problema que ofereix la navalla o la maquineta de fulla és | de la boca, causada potser per una dent trencada, per algun objecte | punxent | o per un raspallat de dents massa brusc. Es produeix la infecció i | tanys jovenets són molt sucosos i tenen els agullons encara herbacis, no | punxents | ; se'ls pot trobar en abatzerars que hagin estat tallats o cremats; | El ganivet era de cuina, de mànec gruixut, amb la fulla estreta i | punxent | . Concentrat, amb la punta de la llengua entre les dents, es va marcar una | alè de l'oreig. I agafà la valenta llança, capçada d'un bronze | punxent | , feixuga, llarga, massissa, amb la qual ella doma les rengles | el fill amorós d'Ulisses, i es vestí, i es passà una espasa | punxent | per l'espatlla, i es cordà sota els peus tan fins unes belles | del valent crit de guerra, i es vestí, i es passà una espasa | punxent | per l'espatlla i es cordà sota els peus tan fins unes belles | si anant-li devora, em trauria de contra la cuixa l'espasa | punxent | per clavar-la-hi al pit, allí on les corades aguanten el fetge, | gent dins el port tan pregon jo sí que em vaig treure l'espasa | punxent | de contra la cuixa i tallo, d'un cop, les amarres del meu | dia l'Aurora trenabonica, agafant jo una llança i mon glavi | punxent | , partí llestament de la nau i pugí cap dret a un bellveure, | amb la seva llarga vareta, llavors tu et treus l'espasa | punxent | de contra la cuixa i arremets contra Circe, com si cuidessis | feia ella, i jo, traient-me de contra la cuixa el glavi meu | punxent | , vaig arremir contra Circe com si cuidés matar-la. I ella, amb | i amb ell l'espantable Persefonea. I tu, traient-te l'espasa | punxent | de contra la cuixa, seu, i no deixis que les testes vanes dels | i Euríloc tenien les víctimes fermes. I jo traient-me l'espasa | punxent | de contra la cuixa, vaig cavâ un sot que fes com un colze | i amb ell l'espantable Persefonea. I jo, traient-me l'espasa | punxent | de contra la cuixa, seia, sense deixar que les testes vanes | hauràs occit dins tes sales, bé amb parany o bé amb el bronze | punxent | cara a cara, aleshores agafa un rem amanós i camina | i un bon premi, sense dany, ni havê estat assolit pel bronze | punxent | ni havê estat ferit de la vora, tal com molts de camins | pales de pi ben polides. I jo, tallant a bossins amb el bronze | punxent | una grossa rotllana de cera l'aní pastant amb les mans | la vida. I en ser que ja vaig tenir-lo occit amb el bronze | punxent | , tot d'una me'n vaig anar cap a un vaixell de Fenicis | els riscos. Allí de nosaltres n'occiren molts amb el bronze | punxent | , i d'altres se'ls enduien vius, a la brega forçada. | el pellís d'una cabra gran, ben nodrida, i va pendre una ascona | punxent | , per defensa de gossos i d'homes. I va anar a ajaçar-se allí on | sandàlies, prengué una valenta llança, capçada d'un bronze | punxent | , de sobre el pont del navili: i ells amollaren els cables. | els riscos. I allí de nosaltres n'occiren molts amb el bronze | punxent | , i d'altres se'ls enduien vius a la brega forçada. | i al voltant de mon cor espessit acopades tot d'inquietuds | punxents | em van endanyant en ma pena. Com quan de Pandàreu la filla, el | un baró que semblava un déu, i es vestí, i es passà una espasa | punxent | per l'espatlla, i es cordà sota els peus tan fins unes belles | ha esquivat el tret, que sinó jo t'hauria aspidat amb la llança | punxenta | , i en comptes d'unes noces ton pare s'hauria d'atendre | morir a les seves altes estades. I Ulisses va dar-li una espasa | punxent | , i una llança valenta, començ d'una hostatgia amatent: però no | d'un bot, es llevà de l'espatlla la capa porprada, i el glavi | punxent | del voltant de sos muscles. D'antuvi plantà les destrals, en | contra les posts de la porta ben encaixades, polides, i el tret | punxent | l'arrambà a l'anella de l'arc, tan formosa, i de bell nou | contra les posts de la porta ben encaixades, polides, i el tret | punxent | l'arrambà a l'anella de l'arc, tan formosa, i de bell nou | jo li donaré un mantell i una túnica bella, i una escona | punxent | , per defensa de gossos i d'homes, i un glavi de dos tallants, i | i Telèmac, el fill amorós d'Ulisses diví, va cenyir-se l'espasa | punxent | i aferrà la llança en son puny, i es posà al costat de son | prudent, variat en astúcies, tiraren de bell nou les piques | punxents | a la turba: i Ulisses, barrejador de ciutats, va encertar | Atura't, i parla al teu pare, que no em faci mal amb el bronze | punxent | , en la seva gran força, irat com és amb els pretendents, que | arrenco les mates de la vora i faig vinclar i cruixir a la rodona la | punxenta | brolla aon m'estava amagat... Vui callar per vergonya l'estat de la meva | colors, a Joan l'emmelangeixen. I, de sobte, aquelles paraules tan | punxents | i amargues: —¿Ja ho deus saber que la Clementina dels Cruillers és morta | fan la carrera. Un cantaire de carrer canta aquest romanço:] Un punyal | punxent | té en Mackie i el tauró té bons ullals: si el tauró | els nusos, i cada cabell teu se't dreçaria talment com pues d'eriçó | punxentes | ! Mes no són fets els eternals misteris per als oïts de carn i sang. | amador i vós, si pogués veure jugar els putxinel·lis. Ofèlia Sou | punxent | , mon senyor; sou punxent. Hàmlet Prou us costaria, si |
|