DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
punyent AI 765 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb punyent Freqüència total:  765 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

del padrí, ni dels consells de les amigues, ni dels silencis, més punyents que tot, de la seva mare, ni de l'amenaça del seu pare, per a quan arribés
tan viva la humiliació, que retrocedí perquè no el veiés, i un malestar punyent el perseguí amb la seva visió durant tot el dia. Poc temps després Màrius
amb aquella alegria íntima fruïda en tan comptades ocasions. Què punyent la solitud dels Nadals, quan enmig de l'alegria que ressonava entorn seu,
notícies ni del que feia ni d'on vivia, ni de si vivia tan sols! Què punyent aleshores la solitud! En canvi, enguany, Maria Àgueda es veia ja enmig
davant d'ella, recordant-ho, Tino Costa sentí una emoció tan viva i tan punyent que a penes tingué forces per a preguntar-li pel seu pare i per
tard, i no sortí de casa—, i Mila hagué de tornar-se'n amb aquella angoixa punyent a l'ànima, sense el consol de la paraula d'ell, que tant necessitava.
com espases; els seus llargs i terribles silencis, a voltes més punyents encara. Sí, ell aleshores havia ja concebut el propòsit de deixar-la: la
el remordiment? Era igual; el que és cert era que l'havia vista, i que el punyent record d'ella no se li esborraria ja mai més. La primera notícia que
els núvols "en olímpica emboscada"—, llegint aquelles pàgines vives i punyents, pensava com és curiós de poder veure convertida en poesia, patinada amb
llegeixo el Chemin de la Croix de Claudel. Quina emoció, punyent, sòbria! Ara es fa fosc. Al camí, ran de l'heura fosca, hi ha una
els ulls caigueren teranyines de dol. S'anunciaven els pits, punyents, sota les teles. Un bult d'amor creixia, tenaç, a l'entrecuix.
que m'ha acostat el lluç fregit amb una tristesa còsmica, de les més punyents. Després de sopar, eren escassament les set del vespre, he anat al pont a
per la nostra mentalitat col·lectiva per a expressar una de les seves més punyents realitats socials. Som de can Pau o de can Pere. Aquesta fusió entre la
Llur presència, doncs, intranquil·litzava tant per la punyent realitat dels problemes plantejats (indústria, comerç, agricultura,
aliats, l'entrada de l'Arxiduc a Barcelona, reduïren ben aviat aquella punyent flamarada. Però la unitat del moviment havia restat compromesa. Carles
Em gelo, tremo com fulla al vent, per les metzines d'un "no" punyent. Lluny, la tendresa! Seré soldat. Mon cor eixordin crits de combat; vui,
ella respon: —Iré.— Per la vesllum de l'avenir vençuda l'emoció punyenta del cor flac, la veu de la família commoguda és
el seu temps. Una època tèrbola produeix un art agredolç, incisiu, punyent: que no n'és la conseqüència —no hi ha ací determinisme—, sinó una
Que l'elm anava llaçat i que portava una orla apareix en la punyent narració de l'heroisme de l'aragonès Eiximèn d'Artieda (1283),
alegria d'un concerto de Mozart— i potser aquest gran ordre punyent i exaltador, en tant que fet de peces menudes integrades, és el de tot el
defectes morals i físics, ens posava en caricatura, feia frases mofetes i punyents que excitaven les nostres rialles. Ell s'hi divertia d'allò més —no es
per Barcelona, sense una mà forta prop meu, em tornaren a visitar amb punyent insistència les quimeres meditatives, que ja havia conegut d'adolescent,
el llavi, un incident que em trasbalsés el cor, encenien dintre meu el punyent desig, la necessitat de més fortes sensacions. La canal on havia begut
comparat amb aquella gent grollera del barracot. Les meves sensacions tan punyents, els meus pensaments incessants, el flux i reflux dels meus sentiments no
relacions. D'ell, i de l'íntim amic poeta i caixista Plàcid Vidal, la punyent figura del qual evocaré més endavant, rebia constantment fecundes lliçons
el flairava i el tornava a tancar. L'obria de nou amb una curiositat punyent. Ça i lla copsava una paraula, una frase; després perdia el sentit de
abruptes i balços, argelagues, arços i tota mena de coses enemigues i punyents, però que té molta de llum i molt d'aire sa i tempestuós. Per allí els
als cimalls verds del Parc encara me'n feia més enyorívola i més punyent la pèrdua. Un home tot gentil, amb aire atent, però amb un somrís irònic
vèncer la ironia d'aquell home. Jo l'havia de subjugar amb una relació punyent, una relació cruelment humana que l'arrossegués amb la seva fredor, la
meu cor. Tot m'era familiar allí. D'aquell recó banal s'alçava una poesia punyent, potser per a mi sol, que hi havia somniat i patit durant uns quants
has parlat tan bé —pensava— amb un sentiment penetrant, tot veritat, punyent i dolç". Tot d'una —érem al mig del pont dels Àngels, damunt el Bogatell—
de tapar-se les orelles per no saber res més, i una curiositat maligna i punyent que té quelcom de masoquisme l'empeny a enfondir més endins en
al seu pas i que no veurà mai més. No hi ha res que tingui una dolçor tan punyent com aquella barreja de desig i de melangia que et deixa la visió
I per primera vegada tinc la intuïció d'una forma d'art clara, forta, punyent, fulgurant, en oposició a l'art boirós del nord; però no pas un art
em sento estranyament estimulat, excitat envers una alegria forta, dura, punyent. —Hem de passar uns quants dies a Lió, Josep; venjar-nos de les
li eixoriveix el desesper mig sòpit i li esparpilla la punyent memòria del que va ser, del que és, del que li espera
el demoníac frenesí, les úlceres, les atròfies punyents, la melangia, marasmes, la llunàtica demència,
els genolls de la sirena: —Si tu no menges, Bubulina meva —digué amb veu punyent—, el món està perdut. Ten-ne pietat, senyora meva, i menja't aquesta
grisa i arrissada. —Maleïda siguis, vídua —va sentir-se, de sobte, una veu punyent—. Per Déu, que ho pagaràs! Una dona s'alçà d'un bot i, girant-
Els ulls se li endolciren. No podia sentir que una dona li cridés en to punyent sense quedar trasbalsat. Una llàgrima de dona el podia ofegar. No digué
també com un cos, reposava, sadollat; diries que, a les preguntes punyents que el turmentaven, havia trobat una resposta senzillíssima. Tota la joia
cant del tercer gall era més estrident encara, de manera que un dolor més punyent sacsejava el pelegrí de cap a peus. El cant se repercutia del cim d'un
més eixerida que mai, amb les seves experiències traduïdes en memòria punyent... I, mentre es parlava de la qüestió en aquell restaurant de L'Escala,
habiten fora muralles i tanmateix es creuen amos del país. El contrast és punyent. El nostre acompanyant, Otman ben Kacem, ens ha introduït en un cafè
no poden renunciar. Inquietud dels apòstols. La primera sensació punyent que tenen els iniciadors d'una Renaixença és la d'ésser incomplets.
Que la festa i la cançó allarguessin així en el temps, no la sensació punyent d'una derrota secular, sinó l'estímul d'una victòria inexhaurible. En les
perquè hi ha encara en l'ànima de la pàtria zones desèrtiques. ¡Oh punyent enyorança de la nostra unitat! No hi ha afinitat més real ni més
vida personal? Hi ha un imperatiu que ve dels segles; n'hi ha un, de més punyent, que va cap els segles. Les nostres obres, els nostres fills, són la
La música és caòtica i viu de les fulles mortes, dels records. Com més punyents són els records que ens suscita, més plaer, més morbositat hi trobem. Un
se val, però; de tota la trajectòria de Lluís Companys una sola imatge, punyent, inesborrable restarà a la memòria del nostre poble: la d'un home que a

  Pàgina 1 (de 16) 50 següents »