×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb punyent |
Freqüència total: 765 |
CTILC1 |
del padrí, ni dels consells de les amigues, ni dels silencis, més | punyents | que tot, de la seva mare, ni de l'amenaça del seu pare, per a quan arribés | tan viva la humiliació, que retrocedí perquè no el veiés, i un malestar | punyent | el perseguí amb la seva visió durant tot el dia. Poc temps després Màrius | amb aquella alegria íntima fruïda en tan comptades ocasions. Què | punyent | la solitud dels Nadals, quan enmig de l'alegria que ressonava entorn seu, | notícies ni del que feia ni d'on vivia, ni de si vivia tan sols! Què | punyent | aleshores la solitud! En canvi, enguany, Maria Àgueda es veia ja enmig | davant d'ella, recordant-ho, Tino Costa sentí una emoció tan viva i tan | punyent | que a penes tingué forces per a preguntar-li pel seu pare i per | tard, i no sortí de casa—, i Mila hagué de tornar-se'n amb aquella angoixa | punyent | a l'ànima, sense el consol de la paraula d'ell, que tant necessitava. | com espases; els seus llargs i terribles silencis, a voltes més | punyents | encara. Sí, ell aleshores havia ja concebut el propòsit de deixar-la: la | el remordiment? Era igual; el que és cert era que l'havia vista, i que el | punyent | record d'ella no se li esborraria ja mai més. La primera notícia que | els núvols "en olímpica emboscada"—, llegint aquelles pàgines vives i | punyents | , pensava com és curiós de poder veure convertida en poesia, patinada amb | llegeixo el Chemin de la Croix de Claudel. Quina emoció, | punyent | , sòbria! Ara es fa fosc. Al camí, ran de l'heura fosca, hi ha una | els ulls caigueren teranyines de dol. S'anunciaven els pits, | punyents | , sota les teles. Un bult d'amor creixia, tenaç, a l'entrecuix. | que m'ha acostat el lluç fregit amb una tristesa còsmica, de les més | punyents | . Després de sopar, eren escassament les set del vespre, he anat al pont a | per la nostra mentalitat col·lectiva per a expressar una de les seves més | punyents | realitats socials. Som de can Pau o de can Pere. Aquesta fusió entre la | Llur presència, doncs, intranquil·litzava tant per la | punyent | realitat dels problemes plantejats (indústria, comerç, agricultura, | aliats, l'entrada de l'Arxiduc a Barcelona, reduïren ben aviat aquella | punyent | flamarada. Però la unitat del moviment havia restat compromesa. Carles | Em gelo, tremo com fulla al vent, per les metzines d'un "no" | punyent | . Lluny, la tendresa! Seré soldat. Mon cor eixordin crits de combat; vui, | ella respon: —Iré.— Per la vesllum de l'avenir vençuda l'emoció | punyenta | del cor flac, la veu de la família commoguda és | el seu temps. Una època tèrbola produeix un art agredolç, incisiu, | punyent | : que no n'és la conseqüència —no hi ha ací determinisme—, sinó una | Que l'elm anava llaçat i que portava una orla apareix en la | punyent | narració de l'heroisme de l'aragonès Eiximèn d'Artieda (1283), | alegria d'un concerto de Mozart— i potser aquest gran ordre | punyent | i exaltador, en tant que fet de peces menudes integrades, és el de tot el | defectes morals i físics, ens posava en caricatura, feia frases mofetes i | punyents | que excitaven les nostres rialles. Ell s'hi divertia d'allò més —no es | per Barcelona, sense una mà forta prop meu, em tornaren a visitar amb | punyent | insistència les quimeres meditatives, que ja havia conegut d'adolescent, | el llavi, un incident que em trasbalsés el cor, encenien dintre meu el | punyent | desig, la necessitat de més fortes sensacions. La canal on havia begut | comparat amb aquella gent grollera del barracot. Les meves sensacions tan | punyents | , els meus pensaments incessants, el flux i reflux dels meus sentiments no | relacions. D'ell, i de l'íntim amic poeta i caixista Plàcid Vidal, la | punyent | figura del qual evocaré més endavant, rebia constantment fecundes lliçons | el flairava i el tornava a tancar. L'obria de nou amb una curiositat | punyent | . Ça i lla copsava una paraula, una frase; després perdia el sentit de | abruptes i balços, argelagues, arços i tota mena de coses enemigues i | punyents | , però que té molta de llum i molt d'aire sa i tempestuós. Per allí els | als cimalls verds del Parc encara me'n feia més enyorívola i més | punyent | la pèrdua. Un home tot gentil, amb aire atent, però amb un somrís irònic | vèncer la ironia d'aquell home. Jo l'havia de subjugar amb una relació | punyent | , una relació cruelment humana que l'arrossegués amb la seva fredor, la | meu cor. Tot m'era familiar allí. D'aquell recó banal s'alçava una poesia | punyent | , potser per a mi sol, que hi havia somniat i patit durant uns quants | has parlat tan bé —pensava— amb un sentiment penetrant, tot veritat, | punyent | i dolç". Tot d'una —érem al mig del pont dels Àngels, damunt el Bogatell— | de tapar-se les orelles per no saber res més, i una curiositat maligna i | punyent | que té quelcom de masoquisme l'empeny a enfondir més endins en | al seu pas i que no veurà mai més. No hi ha res que tingui una dolçor tan | punyent | com aquella barreja de desig i de melangia que et deixa la visió | I per primera vegada tinc la intuïció d'una forma d'art clara, forta, | punyent | , fulgurant, en oposició a l'art boirós del nord; però no pas un art | em sento estranyament estimulat, excitat envers una alegria forta, dura, | punyent | . —Hem de passar uns quants dies a Lió, Josep; venjar-nos de les | li eixoriveix el desesper mig sòpit i li esparpilla la | punyent | memòria del que va ser, del que és, del que li espera | el demoníac frenesí, les úlceres, les atròfies | punyents | , la melangia, marasmes, la llunàtica demència, | els genolls de la sirena: —Si tu no menges, Bubulina meva —digué amb veu | punyent | —, el món està perdut. Ten-ne pietat, senyora meva, i menja't aquesta | grisa i arrissada. —Maleïda siguis, vídua —va sentir-se, de sobte, una veu | punyent | —. Per Déu, que ho pagaràs! Una dona s'alçà d'un bot i, girant- | Els ulls se li endolciren. No podia sentir que una dona li cridés en to | punyent | sense quedar trasbalsat. Una llàgrima de dona el podia ofegar. No digué | també com un cos, reposava, sadollat; diries que, a les preguntes | punyents | que el turmentaven, havia trobat una resposta senzillíssima. Tota la joia | cant del tercer gall era més estrident encara, de manera que un dolor més | punyent | sacsejava el pelegrí de cap a peus. El cant se repercutia del cim d'un | més eixerida que mai, amb les seves experiències traduïdes en memòria | punyent | ... I, mentre es parlava de la qüestió en aquell restaurant de L'Escala, | habiten fora muralles i tanmateix es creuen amos del país. El contrast és | punyent | . El nostre acompanyant, Otman ben Kacem, ens ha introduït en un cafè | no poden renunciar. Inquietud dels apòstols. La primera sensació | punyent | que tenen els iniciadors d'una Renaixença és la d'ésser incomplets. | Que la festa i la cançó allarguessin així en el temps, no la sensació | punyent | d'una derrota secular, sinó l'estímul d'una victòria inexhaurible. En les | perquè hi ha encara en l'ànima de la pàtria zones desèrtiques. ¡Oh | punyent | enyorança de la nostra unitat! No hi ha afinitat més real ni més | vida personal? Hi ha un imperatiu que ve dels segles; n'hi ha un, de més | punyent | , que va cap els segles. Les nostres obres, els nostres fills, són la | La música és caòtica i viu de les fulles mortes, dels records. Com més | punyents | són els records que ens suscita, més plaer, més morbositat hi trobem. Un | se val, però; de tota la trajectòria de Lluís Companys una sola imatge, | punyent | , inesborrable restarà a la memòria del nostre poble: la d'un home que a |
|