×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb punyida |
Freqüència total: 148 |
CTILC1 |
el teu mal era com una mena de decandiment molt antic; que les mateixes | punyides | del cor et donaven l'ofec, i que podies viure molts anys. | deixar aquell joc infantil quan l'Helena em va declarar que sentia unes | punyides | de dolor en el flanc. Per grata que fos aquesta nova, ens obligava a la | i, quan el comprador pot més que ells i veuen que sel emporta, els fa tal | punyida | al cor, que l'anirien a despedir o li tornarien a pendre. Però, és clar | Donques jo no crec pas que l'hagin treta per lladre... La violenta | punyida | d'aquella deshonrosa suposició féu reaccionar la noia, que amb gran | de mena, se'l recloía dins d'ella mateixa, segura de que foren móltes les | punyides | que no seríen compreses per aquelles dònes, avesades de tota la vida a | persistent el gran misteri del dolor humà." María Gloria sentí una forta | punyida | ; un crudel serrament de cor en el que hi sentía vibrar el dolor de veure | que van eixint en desvetllar-se l'estrella del vespre. En Joan sentí una | punyida | que no era com aquella punyida que altres vegades li havia fet deixar la | l'estrella del vespre. En Joan sentí una punyida que no era com aquella | punyida | que altres vegades li havia fet deixar la terra per un nou camí de la | deixant uns vius rectangles d'ombra. En Joan, en mirar-la, sentí una | punyida | més fonda. IX En Joan havia agafat un tramvia a la Rambla en un | l'esforç que feia d'adormir la memòria. Cada vegada s'espaiaven més les | punyides | i la buidor dels seus dins començava a ésser-li reposadora com una llarga | que s'empetitia i que li venia baldera en el cos. Perquè si més no, una | punyida | dolorosa li hauria donat, un dia, la sensació que el seu turment era més | flameta de sofriment que no endevinaria ningú. Però a poc a poc la | punyida | que els primers dies li donava el record de la Treseta, s'ablania i se li | que volten quatre ciris. Ningú no sabria si fou per un atzar o per la | punyida | d'un enyor que s'ajuntaven les dues imatges de la passió, abans i després | que quan dormim també vivim i que la mort no és la vida. Però sentim la | punyida | del tedi. Després de la son i del somniar ens sap greu alçar un braç, | fa poc aptes per a la cúria; alguns no poden refrenar la ira i qualsevol | punyida | els exalta fins a dir paraules temeràries, alguns no saben contenir la | Aquestes i dues més que ha dut a la rectoria. L'hereu Aspriu sentí una | punyida | d'enveja, i, exaltant-se, qualificà de traïdor el noi Pobric. A la | petjar els alts i baixos del carrer, el torturaven amb uns rosecs i unes | punyides | insuportables. Tot ell era lubrificat per una suor angoixosa. | inconeguda. Allò, allò, no ho havia sentit mai. Era una altra mena de | punyida | . No era ambició, ni enveja, ni gelosia. Era una apassionada curiositat. | germinaven, esclataven i s'esvanien com flors d'un dia, compendrà la | punyida | del terror, aquella ràfega de mortal angoixa, que com flagell de mort en | de bat a bat els finestrons i la sorda remor del carrer li produí una | punyida | de fonda emoció. Les dones que venien del Born allargaven el pas | Però aquestes idees passaren fugisseres, sense deixar cap rastre. La | punyida | d'haver-la perduda, ni que fos per uns dies, era prou forta per a encegar- | un homenet de cara angulosa i pàl·lida, se li plantà davant i li pegà una | punyida | al ventre amb la punta d'un bastó. Claudi va pensar que era un policia; | Però pensant que la seva mare n'hauria de tenir coneixement, sentí una | punyida | al cor, que el va gelar altra vegada. La pobra vella estava malalta. Déu | Ara veig que em seria pitjor el pis que la cel·la! Massa records, massa | punyides | ! La mare, Irene!... No! No!... Me'n vaig! Canviarem de casa! | de les seves sofrences. I nit i dia havia de seguir sentint aquella | punyida | roent que feria el seu cor i li feia rajar la sang, i constantment havia | una picada com amb una agulla saquera. Llavors, dos brunzits més i dues | punyides | més. Es ventà patacada. Aixafà alguna cosa tova i llepissosa, un mosquit | sentí quatre brunzits i vuit picades; i després més brunzits i més | punyides | , i més i més, que ja no es podien comptar. Al seu damunt hi havia una | Però el cas de Herbert era molt diferent, i tot sovint em dava una | punyida | de pensar que li havia fet un mal servei atapeint les seves cambres, tot | quan no hi havia a mà altres exercitants: aqueixes foren les primeres | punyides | que vaig sofrir. però l'angoixa més profunda i més punyent de totes era | havia començat. Hem de confessar que el mateix senyor Pigrau sentia una | punyida | al cor cada vegada que tatxava a la babalà els noms de les víctimes que | fiblada, esgarrinxada, pelada, cremada, mossegada, rebentada, premuda, | punyida | , desfeta, tramesa, aviada, engegada, treta (d'una embarcació), | assaltar la idea que el mort era Salvador Seguí, i vaig sentir una aguda | punyida | al cor. Sense acabar de sopar, amb una revolada em vaig aixecar i de | a les dents. Carmeta s'hi delitava, s'hi encisava, i de sobte sentia una | punyida | al cor. La petita galeria sofrí una irrupció. Per sota la post de | saber que els invasors havien ocupat Tarragona, vaig sentir una aguda | punyida | al cor, com si hi hagués penetrat la punta d'un glavi. Vaig veure amb la | escrit una bona part dels meus articles i llibres. És d'una altra mena la | punyida | que sento al cor —més profunda, més dolorosa, més perllongada— davant la | de la terra nadiua i no sabem en quina terra hem d'anar. Jo no sento la | punyida | de l'enyorança; no pateixo gaire —fora de les incomoditats físiques— pel | costat de la mare, el lloc de preferència dins son cor. I un hom sent la | punyida | de l'abandó, de la gelosia, del postergament, i un hom enveja els animals | triomf acadèmic obtingut per un amic seu, experimentava com una cruel | punyida | interior, el mateix que si acabessin de fer-li una injustícia. Propens a | li oposà un refús enèrgic i contundent. Ni un gest ni un mot. La | punyida | havia estat masa cruel i massa emmetzinada. Calia que passés molt de | Mes, de sobte, quedà amb el picador enlaire i un pam d'ulls badats. Una | punyida | , com en la vida n'hagués sentit altra de tan dolorosa, li havia | de qualsevol manera ans que no arribi... Ja està... el tamboret cau... | punyida | al cor, horrible..." —Què us passa, Castanys, que us veig tan groc! | Xibalbà una bona partida de pilota. Seguiu-nos. El Llevantó va sentir una | punyida | al cor, però no ho va pas mostrar i preguntà: —El Gran Mort i els altres, | seguien els marciments i els rebrots amb grans alegries o amb indecibles | punyides | al cor. Quan les canyes verdejaven, les dues dones deien: —Els meus | ¿Vols creure que aquest natural me'l vaig sentir com una | punyida | ? No hi fa res que jo mateixa també ho sigui... Vaig demanar si no es | de tan llegítim goig! Mes, quí contarà l'aspre sofrir, la fibladora | punyida | del qui se sent sobrer en mig dels séus?... I els séus, són els | en sap tothom. Un escriptor que fa diners a bastança i que en sentir una | punyida | al cor per una qualsevol injustícia, sobtadament surt al carrer a blasmar | de la plana i de les muntanyes mancats dels repics alegres, amb aguda | punyida | al cor i alarmada, pensava que a ciutat devia passar quelcom de greu. | calentes, i procurar suar. Si se presenta febre alta, opresió de pit o | punyides | al costat, cal avisar al metje. Glàndules al coll (Mal de coll). Còm | hi ha qui, com Mackenzie, el suposa desenrotllat a partir d'una forta | punyida | moral o d'una crisi de pànic o d'astorament; hi ha qui parla | maneres. Un batec simple com un cop d'ala. Un batec dolorós com una | punyida | , com si es torcés alguna cosa a la regió del cor. A voltes una sensació |
|