Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

em mira, m'agafa ses mans, m'empeny cap a sa paret, m'aferra pes coll i	puny	per tirar-me en terra. —Verge Santíssima, vaig dir-me jo, aquest em posarà
De dia, ni això. Havia d'ésser molt agosarat per pujar a un tercer pis i	punyir	en es pany sense que es veïnats se'n temessin, perquè, sap, són molts de
no hi havia res entre la serventa i jo. I, tanmateix, la gelosia em	punyia	. Era per gelosia que començava a odiar el farmacèutic, que volia
d'ella, o que algú, al carrer, cridés el nom que ella portava, era	punyir	totes les fibres del meu ésser, redreçar-les pel sofriment i pel plaer i
que no cap esperança— en aquestes recerques; però una vaga curiositat em	punyí	a continuar-les. Jaquint el mur, vaig resoldre de travessar l'àrea
envellits a la guerra caigueren en desmai, de tan fort dolor que els	punyia	. I així es partiren del palau i de la ciutat la bella princesa i el
que la condemna a destruir-la quan n'és hora i una espina de recança li	puny	el cor i sospira profundament, malenconiosa que sempre ha estat de mena,
va dir, soptadament, com treient-se un pensament que feia estona que'l	punyia	: —Poriem anar a sa Pobla —aon vivia don Joan Serra, que és el senyor de
prenía, els ulls ens espurnejaven, el dol del cotxer ens anava	punyint	més y més a cada pàs. Per fi, vem arribar a un giravolt del riu que
part del seu espai, amb títols esclatants, la lectura dels quals em	punyia	el cor. Llur to general era per aquest estil: "L'Elefant Blanc, engegat!
i d'ànecs aquell any ni se'n parlava. Els caçadors, però, seguien	punyint	les seves escopetes i rondant pels terrossars, sembrats, oserdes i
d'una mitja. La nena, molt xica, es passava les hores mortes terrejant	punyint	un mànec de forquilla amb una mà i un pot vell de llet condensada amb
pell i trossos de carn en els esbarzers, arços i argelagues. Algun encara	punyia	espasmòdicament el pal de carreta, i amb ell es defensava d'imaginaris
del meu còs, ha desfigurat notablement el meu rostre i per totes parts em	punyeix	amb continuats dolors, encara em sento fort per a seguir consagrant els
un entrellat de carrerons per on no havia de tornar a passar. Ço que el	punyia	era el no sentir aquell delit que tantes vegades l'havia remogut. Veia
Llavors ell, sense voler va escoltar una veu encara; i aquest escolt li	punyia	d'una dolor vaga la beatitud del moment. Escoltava en el pit de la noia,
sur commande; no li interessa pas, com al seu avantpassat, de	punyir	l'ombra en totes direccions, sageta múltiple i infatigable, sinó que el
cercar ajut per algú que s'està morint, ni amb una mica de trepidació no	punyeix	el cor dels viatgers del primer tren a la matinada, que així no senten ja
i d'ànecs aquell any ni se'n parlava. Els caçadors, però, seguien	punyint	les seves escopetes i rondant pels terrossars, sembrats, oserdes i
sense avolesa. Ella, simplement. Una dona, no una serp. No ésser més	punyida	. Descansar. Descansar? Un pressentiment la domina, un pressentiment de
d'altri. ¿Com ploraria jo Hèrcules d'ésser cremat viu, o Règul d'ésser	punyit	per tants claus, o Cató d'acoltellar les seves ferides? Tots aquests amb
ell amb la seva veu tan suau. —No ploris per mi, que cap sofriment no em	punyeix	, ni cap temença no em torba en aquesta hora. Res del que ara va a passar
encantada, rebutjava pretendents, guardava per ell la virginitat,	punyida	de l'espera llarga; i ell, mentrestant, passava els anys sotjant-la,
Sobretot, d'ençà d'anys i anys duia ficada al cap una curiositat que el	punyia	dia i nit. I era, que amb tot i tants de llibres com llegia que
El pas se li feia alat, encara que totes les espines dels camins la	punyissin	cruelment; travessava contrades i gents inconegudes, però les feres del
Si sabés més d'ells, com es diuen, com viuen, què anhelen, què els	puny	, la meva emoció tindria un objecte i podria esdevenir compassió. Ara,
per terra. Ho recullo per desar-ho de nou, però la depressió que em	puny	, tota aquesta situació incerta, la fam, el perill, aquestes hores
greu. I aquesta guerra civil que la ciutat covava en les entranyes, el	punyia	com si fos un mal propi. "Pobra Barcelona —pensava.— Infausta ciutat que
amunt, i sentia que la sang li bullia. La injustícia que es feia a Fe el	punyia	com si fos pròpia. Percebé l'espantosa solitud de la seva amiga,
avenc, sense adonar-se'n. Sentí, llavors, la paorosa esgarrifança que ens	puny	davant les calamitats irremeiables. Però és de llei que la nostra ànima
me!" Tot allò que Ferrer li deia, ja ho sabia! Però dit per Ferrer, el	punyia	traïdorament. Quantes coses dormen en el nostre interior que les sentim
—digué, mentre escurava l'atuell amb un manat de serpents. Després	punyí	son pit i féu que la negra sang gotegés dins la caldera, i el vapor
el goig, que no ha de ser sinó preparació seva. I així mateix, quan ens	punyeixi	dolorosament la pena, pensem en els moments del Tabor, i en la dolçor
amb el cap. Qualque al·lot, per davant, feia la traveta a un altre o el	punyia	. Si En Pere, escolà major, se n'adonava, li ventava una clotellada. Tot
va continuar. Quan feia poca via o intentava parlar, l'un o l'altre el	punyíem	amb les graneres noves, de brins forts, rectes, que picaven com a pues. I
i aprimant per convergir en un vèrtex agudíssim d'enfelloniment que li	punyia	el cervell i l'incitava al crim vindicador. Després sentia que el vèrtex
el pescador va imaginar-se que aquella piràmide dels seus somnis que li	punyia	el pit, atiant-lo a la venjança, havia perdut el seu vèrtex agudíssim i
soterrani i s'arremolinava pel menjador, ara més fluixa, ara forta fins a	punyir	-li el cervell. "Al llit, que demà és dia de matinar", aconsellà el
No digueu adéu sinó a "reveure!" Lau i el Roig agitaren els capells i,	punyint	d'esperons, sortiren al galop per atrapar llurs companys de viatge que
solta no podia ésser contestada d'una manera correcta. —Avant —cridà tot	punyint	d'esperons el seu cavall. Però no feia cinc minuts que galopaven, quan
salut, senyoreta! —A la vostra —vaig respondre fredament, apagadament. Em	punyia	la crueltat del meu orgull aparent enfront d'aquell grapat d'homes
infeliç de pocs anys en una arena espanyola, de tan dolorosament com em	punyien	aquelles banderilles morals. La cosa començà tot seguit que ens haguérem
. Això, però, no fou degut sinó a la llargada i a l'atuïment. El que va	punyir	-me fou la identificació de tota aquella història amb la meva persona
al tema que per tant de temps va emplenar el meu cor, i tan sovint el	punyí	i l'adolorí, passo, sense noses, a l'esdeveniment que de més enllà,
de la llibertat, espera tenir mèrit del bé, i també pel mal la voluntat	puny	amb la consciència. XIII. Quan l'intel·lecte proposa els
bullent; pudir, pudent; brunzir, brunzent; resplendir, resplendent;	punyir	, punyent; negligir, negligent; florir, florent; conduir, conduent;
que el vaixell desatraqui. Veure partir aquella carcassa enorme sí, que	puny	. I les sirenes que xisclen alt penetren al cervell. I se'n van. Agafen un
sempre molest, resultaria ara insuportable, mentre que l'os que us	puny	va d'acord amb els temps fent-vos saber que la vida és dura i que cal
Veié com el front d'Anna Maria s'inclinava i s'ennuvolava, com la mà que	punyia	les tisores restava aturada i queia arrossegant-ne el braç fins a
claredat, la vergonya d'aquella situació. Sembla que quan la fatalitat	puny	un home com el meu pare ho fa sense esclat, amb parsimònia, gairebé

Pàgina 1 (de 5)

50 següents