DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pupil·la F 403 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pupil·la Freqüència total:  403 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

embadalit sense apartar d'ell la mirada i amb un brill d'entusiasme a les pupil·les. Abans de tornar-se'n, l'oncle li digué un dia: —Vols venir amb mi
a la punta del travesser de la vela, donant el rostre al vent, amb les pupil·les àvides clavades en la llunyania. Tino Costa somreia de joia. Aleshores el
través de les llàgrimes; un raig d'esperança semblà brillar en les seves pupil·les. Amb quina joia, amb quin ímpetu de sentiment s'hauria alçat ell
el representem sempre vell, segons mana el tòpic— de faccions contretes i pupil·les brillants, que fulleja i manucleja un feix de bitllets, satisfet del
amb notícies fresques: no es tractava de Madame Tassin, sinó d'una pupil·la de ca sa Manacorina, anomenada Ofèlia, que havia arribat dies abans. Sa
pel vividor i la mestressa que regeix com cal pupil·les complaents amb els clients. Bon senyoret, que té pensat per a
hi ha un llumet que titil·la, talment la tremolor d'una pupil·la que no es pot adormî. Hi ha un fill i un pare que, en llevant
erts com ell, vestits de blanc, altres espurnejant-los la pupil·la i uns altres amb vestits tenyits de sang. Esperit de
la mar dormida i a la nit freda donaves vida, com la pupil·la d'un ull obert! Quan el sol queia dins la foscor i l'illa
dins l'obscuretat i va creixent l'esclat de les pupil·les que la nit esqueixen. Xiula a la boira la locomotora,
sols ho copsaré dins els teus braços: jo veig el món en la teva pupil·la. III Amor diré: i no serà tristesa ni
Ciutat, resseguida d'ornamentacions del barroc més sobri de Catalunya; la pupil·la translúcida del rellotge s'obre a mig aire del campanar. Tomben per la
immerescuda; el terror al·lucinant que us fa creure que esteu sota la pupil·la enlluernadora d'un reflector que mostra, als ulls malèvols de la gent
mecanisme mental com aturat; li resta un sol pensament, fix, clar com una pupil·la de far: Pere! Travessa la plaça de biaix, en aquella hora en què les
enllà l'asil de Sant Vicents: amb tots els rectangles de les finestres; pupil·les negres que la sotgen; que li barren el pas. Més enllà una resplendor.
Es fixava sota el meu front com un dardell, es clavava a les pupil·les dels meus ulls, em travessava la còrnia i es ficava dintre el meu
qui torna d'un país d'encantament amb una vaga lluïssor al fons de les pupil·les i aquella enyorança del plaer consumit. Ningú no li feia cap retret, ni
una precisió que ultrapassava la realitat: l'incessant bellugueig de les pupil·les enceses de Mònica que traïen el seu desig de fugir i que es reproduïa en
"Qui sap si..." Es deturà sobtadament emocionada. Se li dilataren les pupil·les, es portà la mà al front i se'l va resseguir lentament amb la punta dels
que conservava feia més de set anys a causa de les seves dilatades pupil·les celestes, que expressaven tanta submissió. Encara li amoixava els pèls
i durant uns moments se'l va mirar en silenci, amb les seves rodones pupil·les de gat, entortolligant-se una ala del bigoti i remugant indesxifrables
bé? ¿No ho saps, qui és l'altre? A Josep, se li van dilatar les pupil·les. Íntimament la por de ser enganyat mai no l'abandonava per complet, però
l'adrenalina directament a la sang, també es crispa el pèl, es dilata la pupil·la, s'accelera el cor, puja la glicèmia, etc.. Insistim que aquests exemples
molt l'agosarat designi als Prínceps de l'Infern; en llurs pupil·les la joia fulgurà, i amb vot unànime tots assentiren.
més subtil que hi ha als camps, i, de vegades, enorme, amb les pupil·les com de bronze i amb una horrífica crinera hirsuta,
sol brunzent, la rosa, el lliri clar, com un llumenet d'oli sa pupila mitg-morta. Fent ressaltar sa cara té son caire nuat, i en els
pobra cabeca no hi sabria resistir. Els ulls del dibuixant imanten ses pupil·les, on se dilata una buidor absoluta. Quina aventura més estranya la de la
acatant-se i redreçant-se gentilment sobre les potes. Fins i tot les pupil·les agafaven dins l'ombra una expressió molt dolça. Només el sostre la
donar-nos lliçons isolades: Mateu Obrador i Bennàssar, brillant-li les pupil·les darrera uns petits vidres de miop, ens exposava tot el pla de les obres
terra o apart de la terra —la bellesa de la fabulosa Hurí dels Turcs. Les pupil·les eren de la color negre més brillant, i per damunt s'hi sospeníen unes
Aquells ulls! Aquelles amples, aquelles resplendents, aquelles divines pupil·les! Elles eren esdevingudes per mi els estels bessons de Leda, i jo era per
al meu entorn, adins meu, sota l'influencia de les amples i lluminoses pupil·les d'ella. Jo no podría, perxò, definir més aquest sentiment, o analisar-lo,
ell va alzinar l'esguard. El sol amarant-li el rostre, se li ficà per les pupil·les directament i el noi de Moré resistí impassible. Arribaren els dies
el minyó cabussava l'esguard als ulls de Ramona. Girava tot ell, i la pupil·la es dilatava als ulls de la noia. Els minuts s'escolaven, mentre els
cigar de l'Havana a la boca; altres vegades saludava a la gent mentre les pupiles li feien fregues a les cames amb cotó mullat d'alcohol alcanforat, amb
semblant. Darrera del taüt, en cotxes de lloguer, hi havia les pupiles del barri vestides de satí verd, malva, rosa i blau. Després, seguien els
bri d'espígol i l'esguardava bo i somrient, però en el fons de les seves pupil·les es llegia una serietat enigmàtica. Si un geni omnipotent hagués ofert a
de traspassar la boira i il·luminava suaument la bosquina fumejant. Les pupil·les del jove escrutaven les clarianes del pendent amb una atenció dolorosa.
descuida mai. L'hora és crítica. A cada pulsació que porta la sang a les pupil·les ve un grau més de fosca, i els ulls es van esbatanant per no perdre la
té un aire espiritual i tuberculós, i les aigües del Port semblen una pupil·la febrosenca i trèmula. No us enfadéssiu pas! Són coses d'un home que està
que es passeja pel poble d'una manera vaga, amb la vista llunyana, la pupil·la blanca. Llevat dels dies que hi ha correu d'Àfrica, els altres tenen al
esterilitat, s'havia entretingut a resseguir amb tinta totes les blanques pupil·les de les os, de les pes i de les bes, de la primera pàgina!" I és
sensibilitat de pintor, que acreditava la lluïssor de mirall de les seves pupil·les. Del conjunt d'aquelles notes, més clàssiques que romàntiques, objectives
i la pinzellada d'argent viu d'un peix us queda llarga estona a la pupil·la i us enlluerna la mirada. Hi ha taques de sol blanc mig adormides sobre
els veieu per sobre, a dos cents i tres cents metres de profunditat, pupil·les que a força de sentir l'emporuguiment dels monstres de les muntanyes han
quí hi ha a Barcelona? Joan Antoni Margalef! Darrera les ulleres, les pupil·les opaques de Tàrrec es mostraren benignament meravellades. La nova no era
li havia clos els ulls, provà de fer-ho ell. Les parpelles no cedien; les pupil·les el miraven fixes, perfidiosament, tal vegada encara una mica acusadores.
freqüència d'aquelles visites, la insistència dels seus esguards dins les pupil·les envidreïdes, ara ja molles d'un plor que no era gaudi ni dolor, sinó
de llavis prims; i la boca gran, oberta, li transfigurava la cara. Les pupil·les, del color de l'ambre, eren dos puntets de foc que blaïen. Tota la cara,
ulls s'estrenyeren de baix a dalt, s'allargaren. Dins hi lluïen les dues pupil·les d'ambre. —També seràs desagraït? —Joan Antoni tremolava. Vilaret

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »