DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
puput MF 213 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb puput Freqüència total:  213 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

afirmaven que els déus, sempre misericordiosos, el varen convertir en puput. És característica la mala olor del niu d'aquesta bestiola, a vessar
la ventada un poc freda. 3 abril. Des d'ahir canten les puputs. Llurs notes d'oboè floten sobre el blat, sota els núvols blancs,
a l'alzina grossa, l'altre a Puig de Sucre. Tot el matí han cantat les puputs. El sègol ja és bastant alt, les pereres són blanques, al castanyer
cel tenia una blavor neta, amb ràpids núvols ben blancs. Adés cantava la puput (flauta idíl·lica, evocació pastoral haydniana), adés el cucut, més
S'ha perdut cap al Pirineu, i hem tornat a sentir el cucut esquerp, la puput delicada. La Roser tornava dels camps amb l'àvia, un ram de flors
als marges nets de les vinyes sota el sol de maig, al veïnatge de les puputs idíl·liques i del romaní en flor". Ara també la guerra, aquesta infecció
Dia clar, amb alguns núvols blancs, estarrufats, a ponent. Cucuts, puputs, rossinyols. Vaig al poble, a la tarda. El Govern central ha nomenat un
extrem de pau, d'idil·li geòrgic. Garberes, rostolls, clavells de pastor, puputs, grives, orengues florides. Anem sota el camí de Borderiol, on
26 març. Aquest matí he vist i sentit cantar les primeres puputs al Montseny. Eren cinc o sis; volaven, s'aturaven entre els arbres en
de dinar m'he abaltit al marge, a ple sol, mentre, lluny, cantava una puput i, a la vora, amb refilet alegre i una mica còmic, una mallerenga. A
entrat. Observa i calla. Espera unes tres o quatre setmanes. Sa veïna, la puput, té per joc i feina encomanada d'encertar un tornaveu dins la flonjor de
amb igual ritme ternari, és sempre més apagada, i vola que vola, la puput la vol retrobar. El confrare cucut, l'ocell color de cendra o de romaní,
afligit per alguna altra pena, ni el mateix rossinyol ni l'oreneta ni la puput, els quals hom diu que canten de pena que tenen. A mi em sembla que ni
el Tumult, la Pau i la Abundància; el Raonament Just i l'Injust; el Puput, el Reietó i el Rossinyol convertits en personatges de la comèdia; chors
que lliga tan bé amb el color del cel i amb l'alegria de la primavera! La puput De tots els nostres amics del temps de la florida, no n'hi ha pas cap com
tots els nostres amics del temps de la florida, no n'hi ha pas cap com la puput, tan menjadora de cuquets, tan voltadora de vinyes, tan poruga,
tan fina i llarga de bec, i tan delicada i silenciosa en el vol. La puput, en el nostre país, es pot dir que s'escampa per tot arreu. Allí on hi
vinyes es decanten a l'esquena i a la falda dels pujols, veureu que la puput volta tot el sant dia, gairebé sempre peonant per terra i deixant-se anar
estenent aquelles ales amples i arrodonides que semblen un ventall. La puput, com a bonica i graciosa de figura, no té d'envejar gran cosa als ocells
to ataronjat, i el ventre més claret. La cosa que fa més gràcia en la puput és la seva cresta: quan la redreça, és com una gran corona de plometes
les més delicades que es puguin veure en el cap d'un ocell. El bec de la puput és llarg com un espasí, primet i agut, i una mica corbat. La puput és
de la puput és llarg com un espasí, primet i agut, i una mica corbat. La puput és amiga del pagès i del pastor. La veureu que es passeja tan satisfeta
i anar-hi caçant i picant com una desesperada. A les vinyes, la puput s'hi engresca més que en cap altra mena de conreu: aquella frescor del
herbetes, i la humitat de la terra després de la pluja, es veu que a la puput li donen una gran alegria. I s'ha de confessar que voltar una mica entre
voltar una mica entre els ceps, i veure aixecar-se dels nostres peus una puput, amb els colors blanc i negre tan vius guarnint el to ataronjat de la
és una de les coses més boniques que es poden contemplar. Perquè la puput, quan vola, estira tot el cos i abaixa el bec, i les ales li fan una mitja
cos i abaixa el bec, i les ales li fan una mitja rodona delicadíssima. La puput, com he dit abans, no fuig gaire lluny del treballador, ni li fan por les
volada i es fica en el lloc més espès del primer arbre que troba. Una puput, quan li agafa por, fa les coses més estrafolàries i més divertides. La
quan li agafa por, fa les coses més estrafolàries i més divertides. La puput no és ocell amic de les branques: el seu lloc és la terra: allà caça i
estenent tant com pot el ventall de la cresta. En aquest moment la puput val la pena d'ésser vista. La puput té un cridar ronc i poc divertit.
de la cresta. En aquest moment la puput val la pena d'ésser vista. La puput té un cridar ronc i poc divertit. Quan està satisfeta fa una mena de
però molt graciós, que fa "—Up, up!" D'aquí li ve el nom de puput. Quan dos mascles es barallen, fan contínuament aquesta cançó de
", i després la carreguen amb un so més ronc, que fa "—Puh!" La puput no és un ocell dels que es complauen a armar brega, ni arriba mai la sang
tampoc és amic de franqueses, i li ve de gust anar per les seves. Les puputs s'envesteixen i s'empaiten les unes a les altres; però, com he dit abans,
les altres; però, com he dit abans, no s'ho prenen mai a la valenta. La puput menja insectes de tota mena. Els agafa sempre de terra amb la punta del
i les erugues, que són tous i fins, li agraden més que cap altra cosa. La puput no té escrúpols de cap mena, i allà on se la passa millor és en tots els
manera que hem dit abans, llançant-la en l'aire i obrint el bec. La puput fa el niu en algun forat de la soca d'un arbre o d'una paret qualsevol.
que, en els llocs de terres seques i planes on no roda una ànima, les puputs arriben a fer el niu dintre les corpentes i les carcasses dels animals
i les carcasses dels animals morts. Una vegada varen trobar el niu d'una puput dintre la costellada d'un home mort i consumit. Això, que fa esgarrifar a
mort i consumit. Això, que fa esgarrifar a qualsevol, es veu que a la puput no li ve d'aquí. Quant a guarnir el niu, hi té ben poca traça, i no
quantes arrels i una misèria de palla que ha anat a cercar al femer. La puput pon una mitja dotzena d'ous, de vegades quatre o cinc, de vegades set,
i fins que són ben fets i granats no els perden de vista. El niu de la puput és una de les coses més brutes i pudents d'aquest món. Hi ha tanta
diu, a fora, quan un és molt brut, que és "més pudent que un niu de puputs". Quan els petits surten del niu, aquesta mala olor els dura una colla
mala olor els dura una colla de dies. Però, mireu... això del tuf de les puputs en el temps de la cria, sembla que sigui una arma que tinguin per a
cerquen, per fer el niu, un lloc resguardat i emparat; però les pobres puputs, que tenen la innocència de pondre en els indrets més poc protegits, se
més poc protegits, se les arreglen d'aquesta manera per defensar-se. Les puputs són de molt bona jeia quan se les agafa i se les amanseix, i segueixen
i segueixen com un gos per tot arreu. Però és un gran disbarat agafar una puput i tenir-la engabiada i amansida; perquè, encara que sigui un ocell tan
encara que sigui un ocell tan humil i s'acontenti del que li donen, una puput, si no pot rodar ben lliure, s'entristeix i no fa la feina que li
de bèsties que, sense aquell espasí tan fi i tan esmolat del bec de la puput, fan mal a les plantes i a les arrels de les plantes. La puput, des del
bec de la puput, fan mal a les plantes i a les arrels de les plantes. La puput, des del punt de vista dels beneficis que fa a l'art del pagès, és un

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »