Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

varen contribuir a disciplinar les seves veus, ja des del començament	pura	harmonia. Ignoro el motiu que les va dur a la llunyana Creta, a la banda
me la imagino no una borda ni una molossa, sinó una nanella d'una raça	pura	. Erígone devia jugar amb Maira, s'hi distrauria, l'aviciaria. Maira
la senyora Tecleta Marigó. "Eren uns cavalls llavorers i unes eugues de	pura	sang, ve-li aquí." El comentari desavinent escandalitzava Pulcre
"He vingut de lluny per destruir-te." "Maria Santíssima i després	Puríssima	!", va cridar en aquest punt el meu oncle Lluís Castelló, des del fons
extrem, distant, personal, impassible, inconcebible, indicible, Déu, acte	pur	, "s'estima a si mateix amb un amor intel·lectual infinit". I una dura
disgustada, la bondadosa però endreçadíssima reina, que esdevenia, per	pur	enuig i sense adonar-se'n, estúpidament irònica i alhora cruel, uns
vaig proveir la despulla, me n'assegurava bé, d'un gros bou àtic, d'or	puríssim	—no d'un trist òbol de modesta plata—, col·locat trepitjant la llengua,
i d'incitar-les a la seva infatigable i implacable caça. Llatzèria	pura	, impressionant imprecació que gairebé només per ella viu i andareja, Edip
Necessitat i, fora del cosmos, distint, senyorejant-lo, un misteriós acte	pur	, tripersonal, que ara no ens ha d'ocupar, no convé. Germà bessó del
com un temple, com un santuari en el qual es guardaven les emocions més	pures	—les emocions santes de la seva vida. En ella aquell dia sortiren a
res no la despertava, ¿com podia ella despertar en la seva ànima una tan	pura	emoció? Era la veu de la innocència, que, a través dels desenganys i les
trena caient-li sobre l'espatlla. El front quedava llis, desembarassat i	pur	, i els ulls blaus, innocents, brillaven en el seu rostre amb reflexos de
el límit dels cultius, es deturaren. El sol brillava en un cel	pur	i radiant. Davant d'ells, l'ampla extensió de les terres, cobertes de
i de divertiments, i el seu cor sobreeixia, en tals ocasions, d'una joia	pura	. Durant molts anys Mila del Santo havia anat a Benarós amb el seu padrí
la casa: només en alguna festa o solemnitat, en què se'l convidava per	pur	compromís. Si no ho feien es convidava ell, desafiant la mala cara i les
un d'aquells sentiments. Una d'elles: Màrius, l'amistat tal vegada més	pura	de la seva vida, havia mort; l'altra era Quim Bisa. Quim Bisa era l'únic
vaig sentir d'una manera irresistible que tot em cridava aquí amb els	purs	records de la meva edat primera. Diverses vegades, encara que mai amb
més que fos una mica de pau i pogués respirar d'una vegada aquell aire	pur	, incontaminat, que era un perenne anhel de la seva ànima, gairebé una
tots cristians de vella tradició, educats en els principis de la més	pura	virtut. S'havia casat amb una dona bellíssima, estava profundament
a l'entorn, se li anava espessint. Mancaments insignificants, errors,	pures	puerilitats de la seva vida passada es barrejaven amb aquells records,
angoixós de sinceritat i de sentiment, la feia delirar. Però l'emoció més	pura	, la més divina i inefable, l'havia experimentada Mila en una o dues
els havia vistos sucumbir sota els cops d'un home enfurismat, i àdhuc per	pura	diversió d'ànimes depravades. Una de les més repugnants de què havia
nostres cançons populars i ho podem veure abans en les narracions de tan	pura	bellesa de l'antiga mitologia; així en la bellíssima de Baucís i Filemó,
que brillaven sota el reflex de la flama, l'àuria diadema sobre el front	pur	, amb l'espasa a la mà, vencedora. Els versos brollaven dels seus llavis,
la mà, vencedora. Els versos brollaven dels seus llavis, impregnats d'una	pura	emoció, com un càntic; perquè a Mila li semblava, en efecte, que allí hi
gloria de no creure en bruixes ni en fantasmes, i es riu del diable per	pura	presumpció, i fins de Déu pretén riure's. Falòrnies! En la seva malaltia
de la seva condició, però l'havia estimat principalment per l'alegria	pura	que emanava de la seva persona, pel seu optimisme inextingible, per
que, si ho hagués estat, no l'hauria estimada pas més ni amb un amor més	pur	. Ell se l'asseia als genolls, començava a parlar exaltat, i l'habitació
aquells innocents per a sucumbir amb mort tan horrorosa enmig de la	pura	alegria de llurs jocs, quan tan lluny eren de pensar en l'espantosa sort
amb una careta. El seu primer impuls d'admiració, de fruïció íntima, de	pura	emoció estètica s'havia esvanit en Mila, i la temor d'abans havia
vivia un dels períodes més feliços de la seva vida, d'una felicitat més	pura	i assossegada. A la nit, dins el local de la Societat de recent creació,
trescaven per les senderes de la serra i regnava per a totes bandes una	pura	alegria; potser d'una festa llunyana... Però el record s'esvaí... Aquesta
música i cançons a l'exterior, amb sons de campanes, ressonant de la més	pura	de les alegries, passà com una visió inabastable, com un somni. Sentí
deu haver sabut la vida que jo portava a ciutat, i la seva virtut tan	pura	i tan senzilla no m'ho pot perdonar. Quim no ha vingut a veure'm; ell no
a la seva cambreta, amb el son tranquil dels àngels i de les ànimes	pures	. S'aixeca: agafa una ampolla i beu una llarga tirada. Si aquesta nit es
la voluntat. Però, per què no hi pot anar? Les seves intencions són	pures	; ella no pot sospitar de les seves intencions. Però, no pot sospitar? Són
ella no pot sospitar de les seves intencions. Però, no pot sospitar? Són	pures	, les seves intencions? "Déu meu! Què em passa?" Es passa la mà pel front
Darrera la finestra es veia ja el cel nou, com rentat de fresc, d'un blau	pur	i bellíssim. De tant en tant el creuaven vols de coloms, fuetejant
la llibertat; tot lligam terrenal sembla ja romput en ella, i en l'aire	pur	sembla vibrar un toc sorollós de campanes. A fora, a la porta, criden;
d'empresa capitalista, en els rams de la indústria i de les finances, són	pures	expansions professionals, que creixen impulsades per la inèrcia dels
¿no podríem afirmar que qualsevol "debilitat" humana és, en el fons,	pura	i explícita bestiesa? Els especialistes en la matèria contestarien que
Idees Tota coincidència entre les meves idees i les teves és això:	pura	coincidència. Indignació De vegades arribem a creure que la indignació és
Lògicament, l'intel·lectual tendeix a ocultar aquest darrer aspecte, per	pur	instint de decència. Convenia, de tota manera, ressaltar la importància
en la seva cara més explícita. La literatura no pot dissoldre's en un	pur	desplegament formal, ni admet reduccions a un valor tècnic exclusiu. La
li notifiquen. Raó i sentits són, combinats, un criteri: la resta és	pura	fantasia. Probablement, Spengler creia diagnosticar un fet incontestable,
llengües europees. No puc donar cap garantia de la meva asserció: és una	pura	sospita. Però si em demostressin que m'equivoco, em quedaria parat.
des de la seva "personalitat". En bloc, aquesta producció és una	pura	bestiesa. Des d'un punt de vista seriós i utilitari, és preferible que
. De més a més, la "repetició" no serà mai "escoltada" si es redueix a	pura	i taxativa "repetició". Una "repetició" és honorable i eficient quan
jurar de què va. El desinterès que correntment atribuïm al quixotisme és	pura	literatura. No és fingit potser. Però és un desinterès irreal. El
tant si ho són del cos com si ho són de l'esperit, consideren que això és	pura	hipocresia: tartufisme infecte. Els atacs a la moral burgesa, quan es fan

Pàgina 1 (de 286)

50 següents