DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
purificar V 789 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb purificar Freqüència total:  789 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

caminava i ja va destruir un terrible serpent o un drac monstruós. Es va purificar dels sollaments d'aquella lluita, va servir durant nou anys de pastor —hi
els homicidis, si per desgràcia i per escreix vessava sang, m'hauria de purificar, i les cerimònies duren, i els divins jutges es complaurien a dictar
saber-los: un sentiment de pietat s'havia barrejat amb el seu amor, i el purificava i l'elevava i li donava regust d'eternitat. La por que experimentava a
tinguin el que els pertoca i, sobretot, que ho sàpiguen. És, també, purificar-se del llast de prevencions que arrossega el seny. És marxar d'acord amb
bes que era ma vida, vós, pèrdua i escàndol de la gent! Un carbó encès em purifiqui el llavi. Purgui el dejuni mon pecat funest. Vanitas vanitatum,
masculina ritualment pura, alhora que la celebració del ritual total purifica la totalitat del grup o tribu." "Segons el simbolisme murngin, el
amor, sobreixían de sos ulls hermosos que la malaltía havía engrandit y purificat de color. Quí podía sustráures á la forsa d' aquells sentiments generosos
la seva, com si la casada, amb les ardències que encenia en mi, hagués purificat d'escòries els meus sentiments i els hagués abrandats d'un espiritualisme
mixtures— el repel·leixen, maculat que és ara, se'n purifiquen com d'un mal infecte, i cap a l'aire, impur com ell, l'envien,
(al terme d'una vida on seran proves les tribulacions, purificada per la fe i per les obres dretureres) cap aquí,
i canícules, s'aniran succeint, fins que les flames purifiquin de nou totes les coses, Cel i Terra, llavors la seu dels
molles d'acer. A hora foscant, la menuda pluja havia parat, i el cel es purificà. Jo tenia gana, m'alegrava de tenir gana, perquè ara Zorbàs vindria,
dia resplendia com un diamant pur. Tot pujant, l'ànima també pujava, es purificava. Jo sentia de bell nou la influència sobre l'ànima de l'aire pur, de la
de llur cos una suor llefiscosa, i és, doncs, natural de pensar que no purifiquen les aigües, sinó que les embruten. De totes maneres, no s'han de manejar
saboroses. Què voleu de més? ¿I quin paradís terrenal comparar a la vall purificada per l'alè de la Mare de Déu? Així, doncs, per les raons que he dites,
de condensació extrema, acaba per anihilar i esvair allò que el poeta vol purificar. Té raó: aquest excés acaba sent com la radiografia d'un fantasma. Però
homes purs destinats a començar una nova raça humana, a renovar, a purificar la terra, però ningú no els havia vistos i ningú no havia sentit les
neixia doncs amb això guanyat car no havia de mester clarificar i purificar el llenguatge popular, sinó tan sols arreplegar-lo dels llavis del poble.
necessitat; i com menys ens deixem contaminar per la seva natura, ans ens purifiquem d'ell, fins que el déu mateix ens n'alliberi. Una vegada purs, deseixits
justament que forneixen tals simulacres, i que alliberades sense purificar-se, participen encara del que és visible i, precisament per això, es
ha disposades per a ells i, a bord d'elles, arriben al llac, on resten, es purifiquen i, després de pagar la pena per llurs injustícies, són absolts de les que
i habiten a la terra superior. D'ells, els qui amb la filosofia s'han purificat prou, viuen sense el cos tota la resta del temps, i arriben a unes
volia dur a la prosa religiosa els guanys de la Renaixença, volia que fos purificada i restaurada la litúrgia, volia estudiar la tradició filosòfica catalana,
nàufrags, determina i porta més lluny una nova colonització, màgicament purificada (per les virtuts del discurs) de tota alienació (notarem sobre aquest
que es corben encara per saludar l'amo; ella està encarregada de purificar la propietat per distribucions de beneficència ("Guardava les claus de
aquells qui podien aportar a Catalunya una guspira de la gran flama que purifica i renova. Tot això en català i per la glòria de Catalunya; cada dia i
altre, s'oposa a l'obra de Déu en ell. I cadascú sap també com els ha de purificar. Però, tot i les particularitats que cadascú pugui tenir, hi ha unes
i, de cara a la pregària, nosaltres hem de treballar a millorar, a purificar, a aprofundir la nostra capacitat de relació. És una de les nostres
dels nets de cor, que aquesta ascesi consisteix essencialment a purificar-nos i a il·luminar-nos perquè siguem realment capaços d'estar atents i
em pot veure i seguir vivint" (Ex 33: 18ss). Ens cal un esforç per a purificar contínuament la idea d'un Déu més o menys captiu dels nostres
en aquestes pàgines, que tot allò que contribueixi a augmentar i a purificar la nostra capacitat de relació amb els altres es converteix en una
i amb exigència, mantenint-nos fidels a tot el que la pregària comporta, purifica l'home, l'unifica interiorment i el disposa a unes relacions netes i
a l'estima dels enemics és la conversió del cor. "Guareix el teu cor, purifica el teu cor, estima el teu enemic". Només sabrem estimar si canviem de
que Déu és (cf· Is 58: 2ss). La pregària obliga a netejar-nos, a purificar-nos, a no fer trampa. Com ens hi obliga, d'altra banda, un esforç de
de purificació interior. Déu és un foc devorador, un foc que crema, que purifica, neteja i abranda. Cal que ens deixem purificar, cal que ens la prenguem
un foc que crema, que purifica, neteja i abranda. Cal que ens deixem purificar, cal que ens la prenguem de debò, sense excuses, ni pretextos. Sense
d'aquell home perdurable que hi ha en tots nosaltres; el sant que ha purificat sa vida, l'home just que ha fet prevaleixer lo que tenía d'èsser;
ella y en Valeri aquell cúmul de privacions, desgracies y perills, purificaven el meu esperit. —Y encara no acabà tot aquí, —prosseguí ella.— Un día,
somrís angelical se retrata llavors en els llavis d'aquells pares purificats per l'adoració més generosa, més inestingible de la terra. ¡Oh, pobres!
que se l'empassava amb una inversemblant delectació. En Pellini, però, es purificava d'aqueixes abjectes golafreries lliurant-se a perllongades neteges en
lúbric hi havia fet de les seves: calia que en Melrosada s'humiliés i es purifiqués, i fes esforços per desfer-se d'aquell esperit que el dominava. Al
o dels colls de Panissars o de Banyuls, la tramuntana esbandeix el cel, purifica l'atmòsfera i presenta les arestes de les coses a la més clara percepció
els toca i per terra tots dos fan una ombra només. Gualba mateixa s'ha purificat, en la serenor del crepuscle. Ara deixa oblidar que fa una hora la seva
bo de passejar cada dia sota les frondes gotejants. Abjecte és qui no es purifica en la nostàlgia d'una bellesa mai aconseguida, però seria covard qui la
sota l'herba no hi ha sinó un pas. El verd alegra els ulls del cavall i purifica el cor de l'home. Altrament, diríeu que l'herba el coneix, el seu ofici.
saber el que es feia l'abandonà sola arran del seu batuà, talment un floc purificat per aquella màquina, que li havia obert el cor i amb les llàgrimes havia
qui amb ell eren: —Porteu-me els déus estrangers qui són en mig vostre i purifiqueu-vos i mudeu-vos les vestidures, que ens alçarem i pujarem a Betel, pus he
fins a la fi de la vida. I àdhuc llavors que algú hagués tan perfectament purificat el cor, que ja res no pogués foraviar-lo ni seduir-lo, sols pecant hauria
àgil caminar. S'adormia content, l'Enric. L'honesta retirada de Pina purificava el record de les seves relacions. ¿Quantes vegades havia estat amb ella?
desconeguda. I amb el canvi de llengua, les nostres relacions es purificaren, perquè Pina no havia après a fer de cortesana en italià, mentre que les

  Pàgina 1 (de 16) 50 següents »