Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un intens tremolor. Els ulls li espurnejaven de còlera. —Maleïda siguis!	P	... Maleïda siguis —repetí una vegada més, recalcant les paraules, com si
—Però no en tenim —li replica la del suèter vermell. —Som uns fills de	puta	... —mormola gairebé amb timidesa una vella baixeta que desapareix darrera
que desapareix darrera la dona d'espatlles inclinades. —Sí, uns fills de	puta	—repeteixen d'altres veus. —Uns fills de puta —mormolen les dones del
—Sí, uns fills de puta —repeteixen d'altres veus. —Uns fills de	puta	—mormolen les dones del fons. Ell s'ha assegut al caire del plat de la
enllà, les paraules són repetides en tots els tons: —...uns fills de	puta	... I aleshores se sent un gran enrenou i tot de remor de batusses,
. —Una espia. De més lluny criden: —Deia que no ho érem, uns fills de	puta	! Prop seu n'hi ha que encara s'indignen, d'altres esclafeixen la rialla,
sentit, protesten i una d'elles encara crida: —Som i serem uns fills de	puta	! Totes la coregen: —Que els plagui o que no els plagui! Ell somriu, una
seu temps ha estat legalitzada pels avis... —És clar, i jo sóc un fill de	puta	—fa ell—. De manera que cap de nosaltres no pot cobrar... —No, vosaltres
flairós de sol. —Ja el tens. On es pot dormir millor, que al llit d'una	puta	? 8 (9) La casa és d'aparença discreta, una torre de finestres
la noia—. Cada una té els seus motius. Sabeu per què se'n va fer, de	puta	, la noia amb qui heu vingut? Doncs per poder-se mostrar indisciplinada.
violència. No es pogué contenir. —Voldria saber qui ha estat el fill de	p	... que m'ha tallat los melons esta nit. Em sembla que un dia hi haurà una
a salvar-se. Jaume li llançà l'amenaça, mentre corria embogit: —Fill de	p	...! No t'escaparàs avui. Ja pots córrer, ja, que no t'escaparàs! La
maldant per aixecar-se, i borbollà l'insult, cruixint de dents: —Fill de	p	...! I se sentí abrandat d'una ira homicida i feroç, com encara no l'havia
per comandar o per donar recapte. —Que no és cuit, es dinar? Recent mil	putes	sagrades, això no té sal... O: —Que no els has donat menjar, a n'es
de Barcelona una vegada que hi va anar amb uns amigots, jo crec que de	putes	, i perdoni. Jo li confés, aquí entre noltros, que no hi entenc molt de
i aquí em sortí amb el que mai no hauria cregut: —Te denunciaré per	puta	! Sí, comprenc que em vaig errar. Pensava que fent-me enviar flors, flors
pujàvem i baixàvem pel balcó. Vam descobrir les	putes	i el robar. Robar, ho hauríem vist. Quant als prostíbuls,
les furga, i mig país anava en tren (fins hi havia	putes	de tren que feien l'ofici pels vàters), portant
forma? A més a més, si no pago, Antoni Mates encara que sigui un fill de	p	... no tindrà pit per procedir contra mi". Aquestes coses anava pensant i
Feia un moment que es deia: "Bah! Antoni Mates, encara que és un fill de	p	... no s'atrevirà a procedir contra mi". Adoptava una posició de cinisme
era capaç de parlar ell mateix amb la mare de Bobby, amb "aquella mala	p	... de la tia Pilar" com ell li deia en els seus monòlegs d'home
—Sí, era un bouquin petit, tot ple d'una lletra menuda, menuda...	Puta	es pot dir de quaranta o cinquanta maneres: /garce, rouleuse,
va dir Josep; sense voler li hem ficat la por al cos; l'ha passada més	puta	que nosaltres. —Això, vaig assentir. Nit al ras Fou la més horrible que
dir que els vagabunds en troben gaires, de dones fàcils? Que no siguin	putes	que cobrin, eh? —De vegades, sí; anant un tot sol és més fàcil; alguna
ha dit: "Bades massa, Pep! ¿No ho saps, què són les dones? Unes	p	...!" Cosme va esclatar en una estranya rialla. —Josep, aquest
meu palau. Aquí va néixer el meu pare. Aquí van assassinar-lo una	puta	i el seu macarró. També hi vaig néixer jo. Tenia prop de tres anys quan
Clitemnestra. —Calla. Qualsevol em pot tractar de criminal i de	puta	mentre m'escup a la cara, però ningú no té dret a jutjar els meus
dit: els teus morts no són els nostres morts. Mireu com s'ha vestit de	puta	, la néta d'Atreu, d'aquell que va degollar covardament els seus nebots.
salut! El buidà, l'omplí de nou. —La puta vida! —mormolà—. La	puta	! És també com la senyora Bubulina. Em vaig posar a riure. —Escolta'm,
—els vaiai i els vangoni— arribaren a les mans per una dona: per una	puta	. El punt d'honor, veges. Igual com entre vosaltres, grecs! Injúries, cops
mira, així, de la punta, la punteta dels dits! I heus aquí que un fill de	puta	, un tap d'home així, ens passa pel davant. "Eh, padrí —va cridar el
bocins a dentegades i la trepitja, enrabiat." "—Infame, infame! Gran	puta	! —bruelà." "I, d'ençà d'aquell moment, en tota la seva vida,
Tot ho deixen cremar. Què dirà el Comte, què dirà? Alibou Calla,	puta	falsa, i avisa la Comtessa. Aparta-la del perill. Nas Tort A
vist tota la maniobra. Digué referint-se als cambrers: —Aquests fills de	p	... són una colla de mal educats... Jo vaig fer veure que no comprenia
gràcies que no t'hagi llençat al carrer. Tu tens la culpa de tot, fill de	p	...! Joan Antoni preguntà pels seus companys. La mestressa l'assabentà que
.— I es pot saber en quines mans he de morir? —En les del marit d'aqueixa	p	...! —exclamà ell enravenat, enèrgic, assenyalant la duquessa, elevant la
! Arrenqueu-li la llengua! Si no dius qui t'ho ha xerrat t'esmoco. Fill de	p	—cridaven els carlins, que s'havien aixecat i volien pegar grapada al
corneta d'obrir-lo en canal allí mateix si no deia el nom del fill de...	puta	que feia córrer semblants infàmies, es llevà en peus i, amb gran
pas. N'ha de deixar anar una. —Vols saber què ets, tu? Un fill de	puta	ets, vet-ho ací. Ja feia temps que t'ho volia dir, això. La satisfacció
li esclata en els blancs ullets porquins en trompetejar allò de "fill de	puta	". Himmelstoss està desbocat: —Què vols tu, gos merder, bèstia bruta?
a bèsties, ni que si no els haguéssim posat a ratlla les passaríem tan	putes	com abans i ens obligarien a pencar divuit hores diàries... Hi ha molt
ungles de les mans per despertar-lo i començar altra vegada... Fills de	puta	! Van ser aquests dos; i no se n'han cansat i els passegen carregats de
aquesta vegada no et quedarà ni el consol de mossegar la mà del fill de	puta	que va insultar i apallissar el teu pare. La Veu de Catalunya.
de don Benet, i d'un cop li tallaria la seva rialla de bèstia vella,	reputa	bèstia, brutal. Però don Benet ja és mort. Va morir de beneitura, de
de soldat que li arribava als peus: —I tu què voldràs ser, neneta? —	Puta	. En Peia es tornà vermell. Recolzà els braços sobre els genolls i: —Poc
... —No vull!... Un somriure maligne li passà per la faç. —Ah!... Mala	p	. Ja ho endevinava... ¿No en tenies prou encara?... Ella va alçar-se
subjectaven com ferros. La mala paraula li venia a sobre i els renecs... —	P	Què t'has cregut?... Una bafarada d'aiguardent li vingué al rostre.
i va engrapar-lo... Feia un rogall i estrenyia les dents... —Fill de	p	!... Estava foll. No sabia el que deia i l'alegria de sentir-se'l entre les
: —/¡Rojos! Hoy no dispararemos. ¿Y vosotros?\ —Tampoc. Fill de	p	... el qui tiri un tret!— Passaven el dia amb les armes arreconades.
les mans a la boca fent botzina, inflà el pit i un energumènic fill de	p	... ressonà en el poble desert. No tingué contesta. En Cruells ja

Pàgina 1 (de 33)

50 següents