Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb una espantable barreja de tendresa i furor. Tot seguit, deixant la	qüestió	de banda i per successió d'idees —segons la dita infal·lible d'un meu
punt i en molts d'altres, en dues faccions, la d'Alfaranja en l'acerba	qüestió	aclaparadorament majoritària. Tots dos camps, d'una mentalitat igual, amb
meva mare. L'oncle li digué que s'esperés encara una mica, que només era	qüestió	d'un parell de dies. L'endemà Tino Costa s'aixecà molt de matinada —no
com solia fer-ho sempre, de la idea amb què Tino Costa havia suscitat la	qüestió	—. Que bell resulta comprovar a través de totes les llegendes i els mites
aquella tarda amenaçava tempestat. El temps podia servir-li d'excusa; la	qüestió	era ajornar aquell instant; tal vegada es veurien; potser ell es
convenient anar veure un metge". Però mossèn Anselm el tallà: "No és	qüestió	de metges, ja ho saps; la malaltia de ta fillola la coneixes tan bé com
què hi deu veure un home com ell en sant Francesc? Tal vegada serà per	qüestions	familiars. Ja ho saps: "Germà ase, germana mula"... i les altres coses
germana mula"... i les altres coses per l'estil... En fi, ell mateix; la	qüestió	és que s'ha de restaurar el sant Francesc i que ho pagarà bé: el sant és
amant, de jugar un paper actiu —feliç o infeliç, això és una altra	qüestió	— en la seva relació amb l'home. La literatura —baròmetre bastant honest
no s'hauria produït si un dia, allà a les vores del Ganges, el braman en	qüestió	no hagués relliscat. Per desgràcia, en relliscar, el sacerdot oriental va
més delicat. També els bitllets són "diner": l'avar no posa això en	qüestió	. Només que són uns "diners" desproveïts de consistència material:
I ens emprenya, no tant per nosaltres mateixos com pel proïsme en	qüestió	. La convivència ens obliga a suportar —a perdonar: a tolerar— els
dels seus ingredients materials, sinó de la seva arquitectura. És una	qüestió	d'enginy. I és curiós que l'home hagi tardat tant a decidir-se a aplicar
que el "progrés" anirà creant. No pot pas dir-se que els experts en	qüestions	doctrinals, contemporanis nostres, s'esforcin gaire, ara com ara, en la
moralista, potser ens tranquil·litzarien, en assegurar-nos que la ira en	qüestió	no queda inclosa en els termes jurisdiccionals del conegut pecat capital.
com de fet la professen la majoria dels que hi creuen? En el fons, tot és	qüestió	d'"esperança". Així com hi ha una "esperança" —una forma
d'un punt determinat: quan allò que per a l'intel·lectual era simple	qüestió	d'idees o de conducta personal, passa a ser substància i mòbil de
combatents, no acaben de comprendre: ells no conceben els termes de la	qüestió	religiosa del moment sinó en una fórmula primària i expeditiva, el "qui
-lo en primer lloc, destacar-lo, solament per treure-li d'antuvi, a la	qüestió	, tot l'èmfasi previsible en el cas. La raó és clara. L'intel·lectual, ja
confessional, no és perquè pretengui desentendre's de les	qüestions	candents, ni perquè estimi el seu art com un fi en si mateix i superior
L'home de lletres actual no és, ni se sent ni es vol estrany a les	qüestions	vitals del seu món: sobre elles té la seva visió, en elles participa i
és una virtut que honora qui la practica: d'acord. Els dos alemanys en	qüestió	, responsables —sens dubte— d'immenses quantitats de dol infligides a les
del text dels aumôniers de Fresnes resideix en una altra	qüestió	. No. Ningú no discutirà la noblesa d'una remissió de penes: més gran com
acústiques seria idèntica: el fet d'estar acostumats al soroll en	qüestió	, fins al punt de "ja" no percebre'l. Les "esferes" de què es componia
feines si s'han alliberat, si no és en l'aparença, de la teologia: les "	qüestions	" que interessaven els teòlegs —els teòlegs d'"abans"— són les mateixes
paisans destacaren pel fervor amb què es lliuraven a l'autodefensa en	qüestions	d'amor propi "nacional". L'escena —i un comentari similar— serien
viure, no ens adonem de la vasta i dramàtica fluència de temps i de	qüestions	que constitueix la nostra vida. ¿Ens hi vèiem, ens n'adonàvem quan érem
contra l'ordre per principi i d'una manera sistemàtica. La	qüestió	, tanmateix, no es centra en la necessitat o no necessitat de l'ordre, en
És ben comprensible que l'escriptor empordanès reaccioni així davant la	qüestió	del plagi: en la seva concepció de la literatura, exempta de manies
No és fingit potser. Però és un desinterès irreal. El quixot en	qüestió	"perd el món de vista". I fracassa. El mal, tanmateix, no és que
dels prohoms, podria repetir-se aplicat a d'altres aspectes de la	qüestió	. Naturalment, el salvatge —bon o mal salvatge— viu penúries i
en la mesura que les seves preguntes destaquen la tendència a eludir la	qüestió	sobre un pla franc i normal. No en tenia ja, en canvi, quan la relaciona,
Per contra, hi ha també, ara, una greu retracció sobre aquestes mateixes	qüestions	, una manera nova i austera de reconsiderar-les, que la literatura —una
tothom, normals o anormals. Simplement, no erigeixen aquesta activitat en	qüestió	preferent, ni amb el pretext psicologista de l'"amor", ni amb aquella
pecats són "passions desordenades". I on comença el desordre? És una	qüestió	delicada, aquesta. Els comportaments catalogats en la llista dels
es pot dir res —contesta— perquè aquest conflicte s'ha convertit en una	qüestió	internacional. Jo crec que s'acabarà en una conflagració europea." Li
pot durar quinze dies i, a tot estirar, dos mesos; s'acabarà per la	qüestió	internacional". Quina alegria, si fos cert que la pau és tan pròxima!
que es donin la mà. Tant m'estimo que guanyin els uns com els altres. La	qüestió	és que s'acabi!" La masovera hi assentia amb entusiasme. Diu que avui
vent els empeny. El "tempo" diplomàtic sembla que no serà pas viu. La	qüestió	colonial, però, sembla enfocada per Anglaterra amb esperit de
hagin entrat a Igualada. Molts creuen que l'acabament de la guerra és	qüestió	de dies. El general Rojo va dirigir una al·locució als militars de
just quan els soldats republicans arribaven ahir al pati. Va ser	qüestió	de segons, com en les escenes més inversemblants de les novel·les. La
fins aquí, quan són tan ignorants. La veu mascla, però, s'interessa per	qüestions	més personals: —Què us ha passat avui? Heu defecat a casa potser? —Sí,
irònic. —Ja hi hem pensat. Per desgràcia cap d'ells no hi entén, en	qüestions	tècniques. Això els elimina igualment. Clava una gran pipada al cigar,
torça la boca i, sense girar el cap, diu: —Ja en queden pocs. —És	qüestió	d'una mica de paciència. Deu minuts, potser... Ell esguarda l'ordenança
barris que jo he dirigit. —Ja se us veu, que sou competent —ironitza ell. —	Qüestió	de pràctica —s'estarrufa l'altre amb falsa modèstia—. En tinc el cul
si li ha dit que no la tornaria a avisar... —Ho diu sempre. Ara ja tot és	qüestió	de rutina. Escolta, i ell també, perquè pel corredor se sent remor de
retroben l'equilibri que els immobilitza. —Bé —fa l'home—, ara serà	qüestió	d'organitzar-se... —Però estira tot el cos cap al prestatge on hi ha les
per damunt i saltar a l'altre costat. Queda una mica d'espai... —Sí... És	qüestió	d'organitzar-se —torna l'encarregat, i se li adreça—: Vós sou més jove i
, ara? —I quan ella afirma amb el cap—: Molt bé, podrem prosseguir. És	qüestió	d'organitzar-se. A veure, vós —diu, girant-se-li, perquè ara
l'escala, és clar. Vós us quedeu tranquil·lament aquí, fumant, i en	qüestió	de minuts... —enllesteix la frase amb un gest expressiu que acaba de

Pàgina 1 (de 481)

50 següents