Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de les ombres, la meva desesperació va atènyer a límits extrems. Va ser	qualificada	de passió, de desmesura. Algú sospita que vaig perdre momentàniament el
l'estrany tema i rivalitzaran en mèrits i en subtileses. Alguns em	qualificaran	de simple tossuda, i crec que aquests tindran més raó que els qui triïn
els homes. Tots els meus actes, sense excepció, fins els que els frívols	qualifiquen	de criminosos, varen ser dictats en benefici de la corona i del poble, en
els llibres que s'inspiren en les gratuïtes llegendes. Condescendeixo a	qualificar	alguns d'ells de bastant notables, però trobo força feixuga La
juro. Mila complí la paraula; respecte a aquella història que ell havia	qualificat	de trista, la seva ànima es sentia tranquil·la. Però una por nascuda de
contempla, amb una avidesa fixa i insaciable que no hi ha més remei que	qualificar	de lasciva. És un espectacle sinistre, és clar, i per això, justament
La veritat: jo no sabria decidir si la cosa mereix o no mereix ser	qualificada	de "première loi de la nature". Tanmateix, la recomanació té
que, en realitat, moltes coses —fets i persones— que nosaltres veiem i	qualifiquem	com "injustes", no tenen reparació possible en el curs de la nostra
part de la Commedia —l'"Infern"— podria ser	qualificada	de gran epopeia de la venjança: de la venjança pòstuma. El rancuniós
—o calmant— en la lectura, el trobarà en d'altres recursos que solem	qualificar	d'embrutidors: l'alcohol, el cinema o el que sigui. De tota manera, per
se'ls coneix que menteixen. Un infundi no hauria de ser honorablement	qualificat	de mentida sinó quan és perfecte: quan presenta una aparença justa de
no hi ha dubte que el mecanisme psicològic de la seva actitud pot ser	qualificat	d'odi. L'ofensa suscita en l'ofès un ressentiment envers l'ofensor,
de la literatura, que detecten aquests "lladronicis", solen	qualificar	-los púdicament de "manlleus". Els especialistes en papers medievals hi
de don Quixot són, sistemàticament, conseqüència d'un estrany defecte que	qualificaríem	d'òptic si no fos que sabem que és mental: el cavaller de la Manxa
ocupen l'atenció dels lectors de la premsa mundial. Els costums —¿qui els	qualificaria	, ara, de "bons" o de "dolents"?— s'han fet molt elàstics,
segons una ràdio, ha sortit clandestinament La Batalla i	qualifica	de glorioses les jornades d'aquella rebel·lió. Ningú no ataca, però, la
firmat l'armistici. El delegat d'Ordre Públic ho desmentí enèrgicament,	qualificant	-lo de maniobra derrotista, d'un bulo escampat per una "ràdio
de quatre vaixells, que atribueix a l'esquadra italiana, la qual és	qualificada	de "criminal" i "covarda". Diu que estan disposats a prendre
i amb un representant de la CNT. La Vanguardia el	qualifica	de govern "de centre". La Magdalena torna a les dues. Diu que a
diaris van plens de protestes contra les declaracions d'en Casanovas. El	qualifiquen	de traïdor, apòstata i venut al feixisme estranger, etc.. Però La
Era una llum irreal, paradisíaca, aquella claror que els lírics anglesos	qualificaven	de mystical. 26 novembre. Al matí estàvem a zero.
de la pagesia, el sentit de ponderació que poc després havia d'ésser	qualificat	com la seva virtut més específica: el "seny". L'eina mai no és
meva generació, que no és pas massa gran, en coneguérem representants ben	qualificats	. Aquest obrerisme català primordial —eix de marxa de l'evolució del
la verba culta. "Vanitosa, arrauxada i traçuda", així Maragall	qualifica	Barcelona, en l'Oda Nova; i després hi torna:
aquest moment ja està executant una maniobra que jo en el teu lloc podria	qualificar	de diabòlica. En la seva lluita gegantina... Eva. [(Sospira,
i no l'hi regala. Però a nosaltres ens agrada més el vestit que podríem	qualificar	"d'ànima en pena": negre amb flamades roges. Les joies: l'any
això el predomini d'aquest tipus de seny en alguns catalans ha conduït a	qualificar	el català d'home poc intel·ligent. I, en efecte, el català mitjà no
a la filosofia i que és el principi de tota filosofia. Quan el català	qualifica	a l'home meditatiu de filòsof, no vol dir, en efecte, que sigui un home
no tindria raó d'existir si es cenyís a ésser saber de les coses. Però en	qualificar	l'home sensat de filòsof, el català vol dir que no és sols un home que ha
la mentida. Si es vol donar un altre nom a aquest quixotisme particular,	qualifiquem	-lo de quixotisme assenyat. Però que el català és, a la seva manera,
d'experiència, amb aquella "intel·ligència" particular abans descrita.	Qualificar	el seny en general i el seny català en particular d'actitud moral més que
que radiquen en altres formes de vida per tal de poder ésser	qualificat	amb tota propietat i conseqüència d'home assenyat, d'home de seny.
la vida intel·lectual, en la vida afectiva. Per això no és massa encertat	qualificar	els catalans, com s'ha fet ben sovint, de poble d'industrials. Els
i transformar-se en una actitud que, si no presumíssim el seu fonament,	qualificaríem	de lleugera. Perquè ací no es tracta de mera gràcia, facècia o
representa amb la seva universalitat meravellosa, una ironia que pot	qualificar	-se provisòriament de fecunda. Perquè aquesta ironia refusa tant el joc de
i de la mesura implicaven ja l'existència de la ironia, d'una ironia que	qualificarem	provisòriament de reveladora, perquè ens palesa la vida enlloc
en alguns aspectes a la de Sòcrates i Cervantes— que ens palesa, quan la	qualifiquem	de reveladora, la seva quintaessència. La ironia reveladora no es lliura
fatalment a orelles de la interessada. A l'esquena de Pilar Romaní, es	qualificava	el seu humor de "rebequeries de rampoina viciosa"; però davant d'ella,
pastoret estava miraculosament preparat per a recollir-los. El Vasari ho	qualificà	amb exactitud: alguna cosa hi començava, que si no era l'art de la
la faute à Rousseau". La culpa de Rousseau —¿per què no la	qualificaríem	de "feliç", ara que ja no ens posseeixen les manies "noucentistes"?—
un exercici: d'"exercicis espirituals de l'art contemporani"	qualificà	Ors, el Glossador, aquella escola. El cubisme fou, en el fons, un moment
en la mateixa situació que un atzar de la natura. Allò que ens impulsa a	qualificar	de bell un objecte trobat, és el que ens serveix per a apreciar la
del pintor; no es tracta, doncs, de la visió immediata; podríem	qualificar	-la més aviat, si la fórmula no fos una mica pedant, de visió
fa 0,612 kg. Un tipus especial de daga, que alguns tractadistes	qualifiquen	d'espasa curta, és el basalard (potser dita així per considerar-se
com el periodista Del Arco, el qui ha trobat un mot exacte per a	qualificar	aquesta "batalla dels tramvies": Fuenteovejuna. I que
que parlava els referia a ell mateix; la més petita insistència el feia	qualificar	de pesat o de pedant. Fins arribava a semblar que parlar seriosament de
que la instal·lació de la presa de vistes fos acabada. No sé ni com	qualificar	-ho. Perquè la immoralitat de l'exhibició sexual —de la qual aquesta i
fàcilment perfils jueus, quan en realitat no en són gens; més aviat els	qualificaria	de pagesos. I una expressió que, de tant que volia aparèixer enèrgica i
evangèlica. 21 de desembre La feina del crític no és	qualificar	i judicar —com en uns "exàmens"— sinó només intentar-ho. La feina dels
del comú o per una reina, la fisonomia de la qual confirma, infirma o	qualifica	la seva condició, en un medi, una societat, una regió del món, un període

Pàgina 1 (de 63)

50 següents