Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

aragonesos; que en parlar de la nostra expansió mediterrània s'emprés el	qualificatiu	d'aragonesa. Hem acudit als procediments més refinats per evitar aquest
? La senyora Baronessa, i un... altre, un... m'és igual, doni-li el	qualificatiu	que vulgui. I m'estranya moltíssim, senyor Baró, que no s'hagi adonat que
Vull dir, el pintor a qui pertoca, de dret i amb precisió no igualada, el	qualificatiu	de "romàntic", en tant que Romanticisme significa preeminència de
coriàcia a les empreses de la raó analítica. Acceptem, doncs, el	qualificatiu	d'estetes per tal com creiem que l'objectiu darrer de les ciències
alta, els seus ulls han topat amb el seu nom precedit de dos despietats	qualificatius	: "astut, ambiciós". Té la desagradable sensació de veure's
i tot se li havia escapat més d'una expressió on l'amor lliure portava	qualificatius	positius. També fou motejat per qüestions de religió. Ja pots imaginar-te
cavall de Nicea a canvi dels seus escrits. Així la situació, muntanyes de	qualificatius	afrontosos foren apilats contra la causa de la part forana. I no cal ni
mai. La invasió francesa cedia el pas a la "primera revolució". El	qualificatiu	, com és sabut, és del mestre de periodistes D. Miquel dels Sants Oliver.
i tot de mà d'obra forasters. Quatre o cinc empreses més mereixerien el	qualificatiu	de "grans". Les "mitjanes" tampoc no abunden gaire. És la petita
fonament de la relació. Tot això s'aplica a l'altre indistintament, sense	qualificatius	, al proïsme, a aquell que hem d'estimar com a nosaltres mateixos, a
tinguessin també una "idea", una "ànima", però se'ls pot aplicar el	qualificatiu	de revolucions? És evident que no. I si és així, ¿en què es basa el nostre
anomenats "comunistes d'esquerra", als quals aplica sarcàsticament el	qualificatiu	d'"herois de la frase revolucionària" quan aquests s'oposen a la firma
defineixen, és que són homes durs, tenaços, tossuts, coratjosos. Aquests	qualificatius	, que són molt comuns en els retrats del nostre poble, i sobretot en els
està "profundament humanitzada". També, amb raó podem aplicar el mateix	qualificatiu	a la nostra. La supervivència secular d'un poble en un territori reduït,
tenia ningú, ningú que la comprengués, ultra ser la tia Paulina. Aquest	qualificatiu	portava dintre seu el fred, la solitud i el desamor. Un cop curada
per a la meva família nombrosa. Nombrosa era, per a ell, el millor	qualificatiu	i el de més cortesia. L'estreta vall que porta el riverol que ve dels
i una enveja entendrida;— tu ets un ensopit. Arnau no s'estranyava del	qualificatiu	, però no encertava per què el mereixia especialment aleshores. Trianera
vegetal continua operatiu sobre la imatge cultural. Altres vegades el	qualificatiu	verd sofreix una alteració profunda: "una pel·lícula verda" o "una
el sentir de la població. De l'antiguitat hebreo-hel·lènica hem heretat	qualificatius	tan usuals com els següents: "Victòria pírrica", "Ciutat levítica".
a l'espanyol peninsular: un cortado (substantivació d'un	qualificatiu	, café cortado, com ocorre també amb el català
condicional; u: imperatiu, etcètera); a:	qualificatiu	(adjectiu); e: qualificatiu d'una acció (adverbi). El
etcètera); a: qualificatiu (adjectiu); e:	qualificatiu	d'una acció (adverbi). El plural s'obté sempre amb l'afegitó de
femenins, aquàtics i lunars. I si a aquàtics i lunars hi hem d'afegir un	qualificatiu	que ens n'indiqui el color, direm als cultes blaus. Les marededéus, en
supòsit que el carrer, després d'examinar-lo degudament, ens mereixi el	qualificatiu	d'espai obert. En les societats primitives l'home es troba immers a
llur mal nom de xinxes, i elles li responien amb un reguitzell de	qualificatius	triats, pintorescament degradants. Més tard, el fred semblava que hagués
es tractava d'un jove fort, curt de gambals, que suportava alegrement el	qualificatiu	i totes les al·lusions i acudits que hi fessin referència. Ell sabia
del nostre compatriota foren igualment objecte dels més encomiàstics	qualificatius	. Considerant el caràcter d'Expansió de l'art català al món, creiem
i tot el poble amb un cert respecte l'anomenava el senyor Agustí. El	qualificatiu	de senyor només es dava a la gent de carrera i, entre molta gent
perdut la facultat d'enfadar-se, reia que reia i no li regatejava els	qualificatius	d'esbojarrat, dolent, pillet i altres per l'estil, atorgats, per això,
sonava molt malament a la mare i no ens l'hauria consentit. Tanmateix el	qualificatiu	minyona, aplicable també a qualsevol noia, era més deferent i
haver dit un exabrupte, però ell quedà molt satisfet en conèixer el	qualificatiu	que un home tan fred i raonable li havia aplicat. Que ell era, però, un
període no s'ha preocupat tant, no ja pròpiament de la justesa del	qualificatiu	, ans, sobretot, de la seva intrínseca bellesa. Si la puresa sintàxica és
en aquest moment. A tothom que ens molesta per qualsevol raó li pengem el	qualificatiu	de monàrquic. Ferran Cuito m'explica haver vist una targeta d'un senyor
compliria els meus deures. Altrament era massa xirrin —per no emprar un	qualificatiu	més propi— en consentir ni una ombra d'imposició. Anem a pams: què em
meu nom, homes... ¿quin epítet us donaré sinó el de folls acabats? ¿Hi ha	qualificatiu	més honorable amb què la dea Follia es pugui adreçar als seus devots?
sobre el nom de "Papa", que significa "pare", o sobre el	qualificatiu	de "Santíssim", ¿hi hauria a la terra ningú tan malaurat? Aquest
D'altra banda, un rei tan gran com Salomó no s'avergonyeix pas d'aquest	qualificatiu	quan declara al capítol XXX: "Sóc el més neci dels homes." I
deixar de conèixer. Tant se'n parlà, que Pardal era un animal, que el	qualificatiu	entrà a formar part del fons de reserva de les converses del cafè. Quan
pura, autèntica, objectiva i decisiva. Si no hagués estat així, el	qualificatiu	hauria sobrat. No era pas una qüestió de pretensions. Jo que hi era, puc
a la seva mare i ell mateix anava caient sota la suggestió d'aquest	qualificatiu	. I havia acabat per estendre-la als altres i al voltant del cadafal ja es
acompanyant el general, de tant en tant se l'esmentava com a assistent,	qualificatiu	que li produïa una vaga malfiança. Un dia, Andrade Maciel va trobar unes
de la descripció; en Quimet, que emprava paraules rebuscades, inflava els	qualificatius	de tot el que li semblava meravellós: "els colossals avets abatuts",
a descriure lleument aquesta aglomeració m'adono que ja he gastat els	qualificatius	menyspreadors. ¿Què us diré del barri jueu, que vagi més enllà de rònec,
regulars i freqüents i que tenen il·lusions netament civils. Donàvem al	qualificatiu	de normals, en classificar aquests homes, un abast profund,
d'aixecar-me de la taula per respecte a la meva mare, per a no vomitar el	qualificatiu	dur, que em venia a la boca. Un dia vaig pujar al tercer pis de la casa,
Domènec, i és generalment considerat com un dels primers que mereixen el	qualificatiu	de mestre gravador. D'aquest mateix gravador se'n coneix una estampa de
representada per un dels seus membres a Moià, on firma un gravat amb els	qualificatius	d'estamper i adroguer. Els altres Abadal han estat
amb el format que ha esdevingut clàssic per aquest tipus d'imatgeria. El	qualificatiu	de cobles comú antigament a les cançons de romanç i als goigs i la
estableix una estreta relació entre romanços i goigs almenys quant al seu	qualificatiu	arcaic i quant a la seva impressió. Sense arribar a goigs tan antics com
la visió pessimista dels homes, i sobretot dels de muntanya, justifica el	qualificatiu	de "ferrenya". Era una reacció, fins a cert punt natural,

Pàgina 1 (de 13)

50 següents