×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb que |
Freqüència total: 2731003 |
CTILC1 |
però no sóc, és evident, Plató", va començar el vell. "Encara | que | no sàpiguen si algú m'escolta, em manen de parlar. Qui m'ho ordena i em | m'ho ordena i em belluga alhora, com un titella, és un home també vell | que | fa cinquanta anys que aprèn a escriure en català, aquesta petita llengua | alhora, com un titella, és un home també vell que fa cinquanta anys | que | aprèn a escriure en català, aquesta petita llengua inconeguda, que alguns | anys que aprèn a escriure en català, aquesta petita llengua inconeguda, | que | alguns designen baleàric, d'altres valencià i els inefables esperits | i conciliadors bacavà o bacavès. El titellaire proposa rosalbacavà, | que | sona a nom i cognom d'una ex-vedette de variétés." "El titellaire és | amb una cotilla tan encarcarada, per sostenir la decadent bellesa, | que | el provecte admirador no li ha arribat a la que somnia, il·lús, | la decadent bellesa, que el provecte admirador no li ha arribat a la | que | somnia, il·lús, suavíssima pell. Però és d'una banda tossut i, de | qualsevol altre feinós encanteri. Persisteix, doncs, en aquesta afecció, | que | no se li esvanirà fins que li tanquin per sempre els ulls. Molts pedagogs | Persisteix, doncs, en aquesta afecció, que no se li esvanirà fins | que | li tanquin per sempre els ulls. Molts pedagogs han procurat de | i l'han amonestat perquè no continuï, perquè s'adoni d'un cop | que | la finestra només és verda. Però el titellaire, que no ha entrebancat ni | s'adoni d'un cop que la finestra només és verda. Però el titellaire, | que | no ha entrebancat ni entrebancarà mai el camí de ningú, vol aclarir el | no ha entrebancat ni entrebancarà mai el camí de ningú, vol aclarir el | que | s'amaga dintre el dibuix del cossatge de l'experta i madura ex-cantatriu | gravíssims del país i del món. En sortir d'escena, us previnc amb recança | que | jo no seré l'únic que s'encarregarà de conversar amb vosaltres. I sense | del món. En sortir d'escena, us previnc amb recança que jo no seré l'únic | que | s'encarregarà de conversar amb vosaltres. I sense exactitud us recordo, | I sense exactitud us recordo, perquè el tema em ve com l'anell al dit, | que | Apol·lo no corba i tiba el seu arc a totes hores." Els orígens "Tot | no corba i tiba el seu arc a totes hores." Els orígens "Tot plegat, el | que | veiem i el que se'ns amaga, va començar, si és que va començar, d'una | el seu arc a totes hores." Els orígens "Tot plegat, el que veiem i el | que | se'ns amaga, va començar, si és que va començar, d'una manera molt | "Tot plegat, el que veiem i el que se'ns amaga, va començar, si és | que | va començar, d'una manera molt confusa", va dir Arístocles al seu fill | per tota mena de coses i fenòmens. "El més gran dels poetes assegura | que | tots els déus varen néixer de l'Oceà i de la seva dona Tetis. Si això és | l'aigua, i mira, doncs, si som assenyats de ser pescadors. Hesíode, però, | que | no oblidem que era beoci, i a més pagès, i per torna capficat a pledejar | doncs, si som assenyats de ser pescadors. Hesíode, però, que no oblidem | que | era beoci, i a més pagès, i per torna capficat a pledejar contra un germà | principis mascle i femella de la foscor. Eros va aconseguir amb mònita | que | les tenebres, ben avingudes i barrejades, engendressin, com per distret | aquesta mescla i d'altres posteriors i sovint incestuoses, unes mescles | que | no entenc ni poc ni molt, va ser lentament creada, diuen, una munió | d'altres divinitats. Per la meva pròpia reflexió he deduït, tanmateix, | que | la Moira, sorda, cega, inexorable i tranquil·la, va precedir el Caos i li | i tranquil·la, va precedir el Caos i li va imposar la seva essència, | que | és la Llei. No hi ha res per damunt o al marge de la Llei o de les lleis | . Però definir-la o definir-les és un esforç tan per sobre de la meva raó, | que | la intel·ligència i la veu acaten i emmudeixen. Només t'afegiré, i no | la veu acaten i emmudeixen. Només t'afegiré, i no improviso el precepte, | que | tots som esclaus de la llei, perquè puguem ser lliures." I Arístocles, | o en companyia, no parava d'engendrar i parir, tal com li esqueia. Com | que | l'erudició és molt pesada i, a més, imprecisa, perquè cada savi s'esforça | Pontos, l'abisme del mar, i Uranos, il·luminat per les estrelles. Gea, | que | , per la seva intrínseca naturalesa, no es podia estar de res, es va unir | també molts fills, tots gegants i monstruosos, enemics del cel. Uranos, | que | hi governava, els repel·lia per la lletgesa i en temia el poder. Res més | els repel·lia per la lletgesa i en temia el poder. Res més estimat | que | el poder, pels déus i pels homes. Ningú no l'abandona mai de grat, i | desconsideració del marit varen irritar a la fi la soferta mare, tant, | que | es va entendre amb Cronos, hagut d'Uranos, per escarmentar el darrer, en | Pontos rebia les misèries i mirava de diluir-les al llarg de l'aigua | que | ara cobria l'originari abisme. D'una escuma fecundada va aparèixer | fecundada va aparèixer Afrodita. I ens guardarem prou de detallar tot el | que | va sorgir de la resta d'aquella brutícia, perquè ens sembla que el | tot el que va sorgir de la resta d'aquella brutícia, perquè ens sembla | que | el silenci és la norma de la prudència que ens convé més d'adoptar en | brutícia, perquè ens sembla que el silenci és la norma de la prudència | que | ens convé més d'adoptar en aquesta tan aparatosa confusió. Cronos Després | Cronos va ocupar amb naturalitat el lloc suprem. Es va unir amb Rhea, | que | personificava la durada, el moviment i la successió. Aquesta era tan | la durada, el moviment i la successió. Aquesta era tan contínua, | que | va desvetllar aviat el recel de Cronos. Oblidant o recordant massa el que | que va desvetllar aviat el recel de Cronos. Oblidant o recordant massa el | que | havia comès amb el seu pare, Cronos va decidir d'anar devorant els seus | de sol, Zeus. No parlarem de la seva infantesa ni de com va madurar, fins | que | va poder lluitar amb Cronos, el va guanyar, el va encadenar i va | i la mort, amb les seves múltiples cares. Posidó i Hades de segur | que | varen remugar i fins protestar del seu respectiu lot i de les no dictades | Francisco de Goya y Lucientes. En ell, Cronos endrapa a trossos el fill | que | devora. Goya, que complica així el misteri de les menges, que hem | y Lucientes. En ell, Cronos endrapa a trossos el fill que devora. Goya, | que | complica així el misteri de les menges, que hem esmentat, era almenys tan | el fill que devora. Goya, que complica així el misteri de les menges, | que | hem esmentat, era almenys tan gran pintor com Pickman. Però aquest tenia | negres, després de somniar-los, implacable, la seva raó. Els Curetes Pel | que | sabem, els Curetes eren, en les tradicions més antigues, dos, en el seu | ella la resta del cos, com a defensa del fred. No en sofrien pas, sinó | que | suaven a raig —amb una olor molt agra, és de suposar—, perquè sempre | una primitiva pírrica, sota les ordres de la cretenca Rhea. Amb el soroll | que | armaven, amb una entrenada i de cor apresa combinació de l'entrexoc dels | combinació de l'entrexoc dels dos escuts i de les dues espases, impedien | que | Cronos sentís els plors i les rebequeries de Zeus, el nou nat, que la | que Cronos sentís els plors i les rebequeries de Zeus, el nou nat, | que | la mare amagava en una caverna del Dicté o de l'Ida. La cèlebre cabra | pasturava. Entenimentada i quieta, la utilíssima bèstia era tan persona, | que | moltes que ho són o ho aparenten —centenars de milions—, potser perquè en |
|