Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
quedar M 1 oc.
quedar V 56881 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb quedar Freqüència total:  56882 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

incoherent, embussada, embullada, dispersa i ximple peroració, es va quedar de seguida tan assossegat i quiet com la gallina després de pondre l'ou.
el va confinar gentilment en alguna de les illes dels Benaurats. Zeus va quedar, doncs, l'amo, però de primer va haver de seguir una dura i llarga
l'expressa reserva d'una sobirania inapel·lable. Com a déu màxim, es va quedar en exclusiva amb el cel i la llum. Va cedir liberalment en mandat a
els camins, els perills, els encanteris de la fosca. Per què no t'hi quedes per sempre? T'estimo massa per lluitar contra l'engany de la tria. Ja no
de l'arma —si el teu cervell és ja després buit de tot pensament—, de com queden, més enllà dels extrems límits del món, les teves desgraciades germanes,
dels qui elles promouen el sacrifici, i els xuclen la sang. Quan ja no en queda ni una gota en les venes de la presa, se n'aparten amb menyspreu i amb
de les ribes tranquil·les de l'Hilisos. Sigui com sigui, ens cal més quedar-nos a casa, ran de la llar amb un bon foc encès, quan se'ns atansa aquest
no aniràs mai. Mare de molts fills, els va anar perdent un per un, sense quedar-li'n cap. Aleshores va maleir-ho tot i va embogir. Gelosa de totes les
alguna substància darrera els noms? De què deuen aquests estar compostos? Quedarà dintre el no-res algun bri de matèria residual? Confesso que aquests
pel vent, va pondre un ou. Aquest cop, no Pulcre Trompel·li, que quedi clar, sinó la nit. D'aquest ou va sortir el perillós fletxer, del qual
de semblar xarona. Si per equivocació ho era, la victoriosa també en quedaria escarmentada. Si era, però, el que asseguren, m'agradaria, ja que hi sóc
ella mateixa, en l'aiguabarreig darrer. Mirarà de salvar el fill que li queda. Procurarà de vetllar, sol·lícita, pels que tindrà d'altres unions que no
i la varen aparellar, als Camps Elisis, amb Aquil·les." "El pobre devia quedar servit", reia la senyora Tecleta Marigó. "Però deixem ara les
I aplica, impertinent, aquest vici a tots, no discrimina." El jove es va quedar sol, fascinat per la seva imatge reflectida al mirall. "Pobra senyoreta
vila de pescadors— en alguna processó de Setmana Santa, de les poques que queden. Per l'urc que li endevinem als ulls, no ho farà per devoció. Temem que
gosaríem aconsellar que no accentués l'esforç. Si el peu dret, que li ha quedat enlaire o no gaire ben apuntalat en el brossall, sens dubte humit a trenc
feliç de la vida. Les peülles són potser més difícils de tractar, però quedaran com un parell de miralls, si l'Erasme les envernissa amb monyeca. Les
el morro, amb la boca i els narius. I, pujant, els ulls, el que ens queda del cap i les orelles. En acabar, el coll i el bescoll, la crinera, la
de Naupli, i Egist no compta, és un xitxarel·lo. Per a una dona, quedar-se asseguda dia rera dia a casa, sola, és un dany que esglaia. Per tant,
sense cap avantatge. Si reso? Ni se m'acudiria. A qui? Bé, estimada, et quedaràs aquesta nit. Els carrers són perillosos al foscant, mal governi qui mal
fins que la cendra la colga, quan els anys passen i tot ho esborren, queda com l'ombra de l'esclat d'un nom en la falsa il·lusió trista dels que
que m'és tan antipàtic. Extingit el llinatge cretenc, jo què faré? No em quedaré al costat de l'avorrible triomfador, de cap manera, però no em resigno a
les diverses raonables exigències del públic. Sembla que plàsticament va quedar molt ben resolt, una baralla que va plaure, i me n'alegro. Comprova,
vivia Mila. A dalt, al capdamunt del carrer, s'obria la plaça, que quedava invisible, però des de la qual, quan jugaven els infants, arribava la
s'anà esvaint a poc a poc de la memòria dels veïns, dels quals a penes en quedava ja cap que l'hagués coneguda. I era allí, en aquell portal, on Mila
amb una sospita. —No ho endevines? Ha vingut Tino Costa! —Tino Costa! Es quedà un moment perplexa i sortí corrents, com una folla. La porta, a casa de
i els portava recollits en una trena caient-li sobre l'espatlla. El front quedava llis, desembarassat i pur, i els ulls blaus, innocents, brillaven en el
ja del principi de casats. —I tan malament! Per què creieu que es queda ell tots els estius a la seva hisenda d'Argona? Per què creieu que quan
—I la Teresa? —digué un de menut. —La Teresa... —respongué ell. I quedà somniós de bell nou, mirant davant seu i colpejant els terrossos amb la
desitgeu, sigui a la primavera. Però tampoc en aquesta ocasió el padrí no quedà del tot satisfet. Se n'anà amb el cap cot i amoïnat, i tant va arribar a
que caminava en una fosca i solitària nit, com si Santa Maria hagués quedat de sobte deshabitada. VII Davant de l'home hi ha la vida i la mort,
li digué que havia preguntat per ell... i res més. Li preguntà si pensava quedar-se gaire temps a Santa Maria, i s'acomiadà tot prometent-li tornar.
els seus llibres, portats dos dies després en un carro. Quan va tornar no quedava ningú dels seus: son pare havia mort; dels seus amics, els uns havien
mort també; els altres havien desaparegut, i amb els dos o tres que quedaven a penes es reconegueren. No obstant això, el vell de tant en tant es
una corda llançada a un nàufrag en una tempestat, el qual per falta d'alè quedés a la meitat del camí. "Jo, en el cas teu —li digué—, me n'
, prosseguí: "A mi no m'ha estat concedit gaudir-la, i sempre me n'ha quedat una nostàlgia. Encara que molt llunyana en el record, de temps en temps
març, que el primer raig de sol la desfà. Morí la meva esposa, i em vaig quedar sol amb la meva filla. Vaig consagrar-me a ella: el seu amor, la seva
Potser ens crida quelcom —algun efluvi misteriós— d'allò que de nosaltres quedà enterrat amb els nostres avis. Arribem aquí: els pares no existeixen, els
les flames sense vacil·lació. La figura de l'ancià, darrera el seu gest, quedava per a ell envoltada de la mateixa veneració: Tino Costa es sentia envers
Marta. Era un marrec, i se n'anava ja a la serra amb els caçadors i s'hi quedava amb ells mesos i mesos. Diuen que una vegada un cadell de llop va estar a
I, amb tot, te la voldria dir... Però ell se n'anava ja, i Mila es quedà amb la paraula morta als llavis, la paraula que no li pogué dir. Romangué
dolçament i que li semblava sentir encara, li emplenaren l'ànima i no quedava lloc per a res. Mila sabia ja que no estava sola. Allà al seu davant
les terres que la rodejaven, restes del patrimoni del vell Costa, havien quedat de propietat de la mare. La masia continuava regida per un parcer, i
sostinguts, que arribà a l'extrem d'emmalaltir. Els seus contes d'infant quedaren oblidats per sempre, i noves i més transcendentals inquietuds començaren
inestabilitat i l'ardor del seu temperament, de manera que tots quedaren confusos i estupits. En un poble veí —un poblet coster, amb els seus
li digué sense més ni més: —Oncle, vull tornar amb la meva mare. —Bé: queda't encara uns quants dies, i després hi anirem plegats; deixa'm que acabi
afinitats espirituals. Ambdós acudien a casa seva, i molts dies s'hi quedaven fent música, cantant i bevent, a voltes fins a la matinada. Per aquells
a la plaça. Tu hi havies anat amb ta mare i amb ton padrí; ton padrí es quedà darrera vostre amb el vell Candaina i un altre amic: ho recordo com si ho
que de tant en tant i com a despit d'ell sorgien a la llum. Molts actes quedaren, tanmateix, sepultats per a ella en ombres de misteri. Però Mila ja no
a voltes no feia sinó elevar-lo més i fortificar-lo. A l'ànima de Mila no quedava ja, fora d'això, ni una ombra de recel. La que més perdurà en ella —el

  Pàgina 1 (de 1138) 50 següents »