Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

incoherent, embussada, embullada, dispersa i ximple peroració, es va	quedar	de seguida tan assossegat i quiet com la gallina després de pondre l'ou.
el va confinar gentilment en alguna de les illes dels Benaurats. Zeus va	quedar	, doncs, l'amo, però de primer va haver de seguir una dura i llarga
l'expressa reserva d'una sobirania inapel·lable. Com a déu màxim, es va	quedar	en exclusiva amb el cel i la llum. Va cedir liberalment en mandat a
els camins, els perills, els encanteris de la fosca. Per què no t'hi	quedes	per sempre? T'estimo massa per lluitar contra l'engany de la tria. Ja no
de l'arma —si el teu cervell és ja després buit de tot pensament—, de com	queden	, més enllà dels extrems límits del món, les teves desgraciades germanes,
dels qui elles promouen el sacrifici, i els xuclen la sang. Quan ja no en	queda	ni una gota en les venes de la presa, se n'aparten amb menyspreu i amb
de les ribes tranquil·les de l'Hilisos. Sigui com sigui, ens cal més	quedar	-nos a casa, ran de la llar amb un bon foc encès, quan se'ns atansa aquest
no aniràs mai. Mare de molts fills, els va anar perdent un per un, sense	quedar	-li'n cap. Aleshores va maleir-ho tot i va embogir. Gelosa de totes les
alguna substància darrera els noms? De què deuen aquests estar compostos?	Quedarà	dintre el no-res algun bri de matèria residual? Confesso que aquests
pel vent, va pondre un ou. Aquest cop, no Pulcre Trompel·li, que	quedi	clar, sinó la nit. D'aquest ou va sortir el perillós fletxer, del qual
de semblar xarona. Si per equivocació ho era, la victoriosa també en	quedaria	escarmentada. Si era, però, el que asseguren, m'agradaria, ja que hi sóc
ella mateixa, en l'aiguabarreig darrer. Mirarà de salvar el fill que li	queda	. Procurarà de vetllar, sol·lícita, pels que tindrà d'altres unions que no
i la varen aparellar, als Camps Elisis, amb Aquil·les." "El pobre devia	quedar	servit", reia la senyora Tecleta Marigó. "Però deixem ara les
I aplica, impertinent, aquest vici a tots, no discrimina." El jove es va	quedar	sol, fascinat per la seva imatge reflectida al mirall. "Pobra senyoreta
vila de pescadors— en alguna processó de Setmana Santa, de les poques que	queden	. Per l'urc que li endevinem als ulls, no ho farà per devoció. Temem que
gosaríem aconsellar que no accentués l'esforç. Si el peu dret, que li ha	quedat	enlaire o no gaire ben apuntalat en el brossall, sens dubte humit a trenc
feliç de la vida. Les peülles són potser més difícils de tractar, però	quedaran	com un parell de miralls, si l'Erasme les envernissa amb monyeca. Les
el morro, amb la boca i els narius. I, pujant, els ulls, el que ens	queda	del cap i les orelles. En acabar, el coll i el bescoll, la crinera, la
de Naupli, i Egist no compta, és un xitxarel·lo. Per a una dona,	quedar	-se asseguda dia rera dia a casa, sola, és un dany que esglaia. Per tant,
sense cap avantatge. Si reso? Ni se m'acudiria. A qui? Bé, estimada, et	quedaràs	aquesta nit. Els carrers són perillosos al foscant, mal governi qui mal
fins que la cendra la colga, quan els anys passen i tot ho esborren,	queda	com l'ombra de l'esclat d'un nom en la falsa il·lusió trista dels que
que m'és tan antipàtic. Extingit el llinatge cretenc, jo què faré? No em	quedaré	al costat de l'avorrible triomfador, de cap manera, però no em resigno a
les diverses raonables exigències del públic. Sembla que plàsticament va	quedar	molt ben resolt, una baralla que va plaure, i me n'alegro. Comprova,
vivia Mila. A dalt, al capdamunt del carrer, s'obria la plaça, que	quedava	invisible, però des de la qual, quan jugaven els infants, arribava la
s'anà esvaint a poc a poc de la memòria dels veïns, dels quals a penes en	quedava	ja cap que l'hagués coneguda. I era allí, en aquell portal, on Mila
amb una sospita. —No ho endevines? Ha vingut Tino Costa! —Tino Costa! Es	quedà	un moment perplexa i sortí corrents, com una folla. La porta, a casa de
i els portava recollits en una trena caient-li sobre l'espatlla. El front	quedava	llis, desembarassat i pur, i els ulls blaus, innocents, brillaven en el
ja del principi de casats. —I tan malament! Per què creieu que es	queda	ell tots els estius a la seva hisenda d'Argona? Per què creieu que quan
—I la Teresa? —digué un de menut. —La Teresa... —respongué ell. I	quedà	somniós de bell nou, mirant davant seu i colpejant els terrossos amb la
desitgeu, sigui a la primavera. Però tampoc en aquesta ocasió el padrí no	quedà	del tot satisfet. Se n'anà amb el cap cot i amoïnat, i tant va arribar a
que caminava en una fosca i solitària nit, com si Santa Maria hagués	quedat	de sobte deshabitada. VII Davant de l'home hi ha la vida i la mort,
li digué que havia preguntat per ell... i res més. Li preguntà si pensava	quedar	-se gaire temps a Santa Maria, i s'acomiadà tot prometent-li tornar.
els seus llibres, portats dos dies després en un carro. Quan va tornar no	quedava	ningú dels seus: son pare havia mort; dels seus amics, els uns havien
mort també; els altres havien desaparegut, i amb els dos o tres que	quedaven	a penes es reconegueren. No obstant això, el vell de tant en tant es
una corda llançada a un nàufrag en una tempestat, el qual per falta d'alè	quedés	a la meitat del camí. "Jo, en el cas teu —li digué—, me n'
, prosseguí: "A mi no m'ha estat concedit gaudir-la, i sempre me n'ha	quedat	una nostàlgia. Encara que molt llunyana en el record, de temps en temps
març, que el primer raig de sol la desfà. Morí la meva esposa, i em vaig	quedar	sol amb la meva filla. Vaig consagrar-me a ella: el seu amor, la seva
Potser ens crida quelcom —algun efluvi misteriós— d'allò que de nosaltres	quedà	enterrat amb els nostres avis. Arribem aquí: els pares no existeixen, els
les flames sense vacil·lació. La figura de l'ancià, darrera el seu gest,	quedava	per a ell envoltada de la mateixa veneració: Tino Costa es sentia envers
Marta. Era un marrec, i se n'anava ja a la serra amb els caçadors i s'hi	quedava	amb ells mesos i mesos. Diuen que una vegada un cadell de llop va estar a
I, amb tot, te la voldria dir... Però ell se n'anava ja, i Mila es	quedà	amb la paraula morta als llavis, la paraula que no li pogué dir. Romangué
dolçament i que li semblava sentir encara, li emplenaren l'ànima i no	quedava	lloc per a res. Mila sabia ja que no estava sola. Allà al seu davant
les terres que la rodejaven, restes del patrimoni del vell Costa, havien	quedat	de propietat de la mare. La masia continuava regida per un parcer, i
sostinguts, que arribà a l'extrem d'emmalaltir. Els seus contes d'infant	quedaren	oblidats per sempre, i noves i més transcendentals inquietuds començaren
inestabilitat i l'ardor del seu temperament, de manera que tots	quedaren	confusos i estupits. En un poble veí —un poblet coster, amb els seus
li digué sense més ni més: —Oncle, vull tornar amb la meva mare. —Bé:	queda	't encara uns quants dies, i després hi anirem plegats; deixa'm que acabi
afinitats espirituals. Ambdós acudien a casa seva, i molts dies s'hi	quedaven	fent música, cantant i bevent, a voltes fins a la matinada. Per aquells
a la plaça. Tu hi havies anat amb ta mare i amb ton padrí; ton padrí es	quedà	darrera vostre amb el vell Candaina i un altre amic: ho recordo com si ho
que de tant en tant i com a despit d'ell sorgien a la llum. Molts actes	quedaren	, tanmateix, sepultats per a ella en ombres de misteri. Però Mila ja no
a voltes no feia sinó elevar-lo més i fortificar-lo. A l'ànima de Mila no	quedava	ja, fora d'això, ni una ombra de recel. La que més perdurà en ella —el

Pàgina 1 (de 1138)

50 següents