 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb quedar |
Freqüència total: 56882 |
CTILC1 |
| incoherent, embussada, embullada, dispersa i ximple peroració, es va | quedar | de seguida tan assossegat i quiet com la gallina després de pondre l'ou. | | el va confinar gentilment en alguna de les illes dels Benaurats. Zeus va | quedar | , doncs, l'amo, però de primer va haver de seguir una dura i llarga | | l'expressa reserva d'una sobirania inapel·lable. Com a déu màxim, es va | quedar | en exclusiva amb el cel i la llum. Va cedir liberalment en mandat a | | els camins, els perills, els encanteris de la fosca. Per què no t'hi | quedes | per sempre? T'estimo massa per lluitar contra l'engany de la tria. Ja no | | de l'arma —si el teu cervell és ja després buit de tot pensament—, de com | queden | , més enllà dels extrems límits del món, les teves desgraciades germanes, | | dels qui elles promouen el sacrifici, i els xuclen la sang. Quan ja no en | queda | ni una gota en les venes de la presa, se n'aparten amb menyspreu i amb | | de les ribes tranquil·les de l'Hilisos. Sigui com sigui, ens cal més | quedar | -nos a casa, ran de la llar amb un bon foc encès, quan se'ns atansa aquest | | no aniràs mai. Mare de molts fills, els va anar perdent un per un, sense | quedar | -li'n cap. Aleshores va maleir-ho tot i va embogir. Gelosa de totes les | | alguna substància darrera els noms? De què deuen aquests estar compostos? | Quedarà | dintre el no-res algun bri de matèria residual? Confesso que aquests | | pel vent, va pondre un ou. Aquest cop, no Pulcre Trompel·li, que | quedi | clar, sinó la nit. D'aquest ou va sortir el perillós fletxer, del qual | | de semblar xarona. Si per equivocació ho era, la victoriosa també en | quedaria | escarmentada. Si era, però, el que asseguren, m'agradaria, ja que hi sóc | | ella mateixa, en l'aiguabarreig darrer. Mirarà de salvar el fill que li | queda | . Procurarà de vetllar, sol·lícita, pels que tindrà d'altres unions que no | | i la varen aparellar, als Camps Elisis, amb Aquil·les." "El pobre devia | quedar | servit", reia la senyora Tecleta Marigó. "Però deixem ara les | | I aplica, impertinent, aquest vici a tots, no discrimina." El jove es va | quedar | sol, fascinat per la seva imatge reflectida al mirall. "Pobra senyoreta | | vila de pescadors— en alguna processó de Setmana Santa, de les poques que | queden | . Per l'urc que li endevinem als ulls, no ho farà per devoció. Temem que | | gosaríem aconsellar que no accentués l'esforç. Si el peu dret, que li ha | quedat | enlaire o no gaire ben apuntalat en el brossall, sens dubte humit a trenc | | feliç de la vida. Les peülles són potser més difícils de tractar, però | quedaran | com un parell de miralls, si l'Erasme les envernissa amb monyeca. Les | | el morro, amb la boca i els narius. I, pujant, els ulls, el que ens | queda | del cap i les orelles. En acabar, el coll i el bescoll, la crinera, la | | de Naupli, i Egist no compta, és un xitxarel·lo. Per a una dona, | quedar | -se asseguda dia rera dia a casa, sola, és un dany que esglaia. Per tant, | | sense cap avantatge. Si reso? Ni se m'acudiria. A qui? Bé, estimada, et | quedaràs | aquesta nit. Els carrers són perillosos al foscant, mal governi qui mal | | fins que la cendra la colga, quan els anys passen i tot ho esborren, | queda | com l'ombra de l'esclat d'un nom en la falsa il·lusió trista dels que | | que m'és tan antipàtic. Extingit el llinatge cretenc, jo què faré? No em | quedaré | al costat de l'avorrible triomfador, de cap manera, però no em resigno a | | les diverses raonables exigències del públic. Sembla que plàsticament va | quedar | molt ben resolt, una baralla que va plaure, i me n'alegro. Comprova, | | vivia Mila. A dalt, al capdamunt del carrer, s'obria la plaça, que | quedava | invisible, però des de la qual, quan jugaven els infants, arribava la | | s'anà esvaint a poc a poc de la memòria dels veïns, dels quals a penes en | quedava | ja cap que l'hagués coneguda. I era allí, en aquell portal, on Mila | | amb una sospita. —No ho endevines? Ha vingut Tino Costa! —Tino Costa! Es | quedà | un moment perplexa i sortí corrents, com una folla. La porta, a casa de | | i els portava recollits en una trena caient-li sobre l'espatlla. El front | quedava | llis, desembarassat i pur, i els ulls blaus, innocents, brillaven en el | | ja del principi de casats. —I tan malament! Per què creieu que es | queda | ell tots els estius a la seva hisenda d'Argona? Per què creieu que quan | | —I la Teresa? —digué un de menut. —La Teresa... —respongué ell. I | quedà | somniós de bell nou, mirant davant seu i colpejant els terrossos amb la | | desitgeu, sigui a la primavera. Però tampoc en aquesta ocasió el padrí no | quedà | del tot satisfet. Se n'anà amb el cap cot i amoïnat, i tant va arribar a | | que caminava en una fosca i solitària nit, com si Santa Maria hagués | quedat | de sobte deshabitada. VII Davant de l'home hi ha la vida i la mort, | | li digué que havia preguntat per ell... i res més. Li preguntà si pensava | quedar | -se gaire temps a Santa Maria, i s'acomiadà tot prometent-li tornar. | | els seus llibres, portats dos dies després en un carro. Quan va tornar no | quedava | ningú dels seus: son pare havia mort; dels seus amics, els uns havien | | mort també; els altres havien desaparegut, i amb els dos o tres que | quedaven | a penes es reconegueren. No obstant això, el vell de tant en tant es | | una corda llançada a un nàufrag en una tempestat, el qual per falta d'alè | quedés | a la meitat del camí. "Jo, en el cas teu —li digué—, me n' | | , prosseguí: "A mi no m'ha estat concedit gaudir-la, i sempre me n'ha | quedat | una nostàlgia. Encara que molt llunyana en el record, de temps en temps | | març, que el primer raig de sol la desfà. Morí la meva esposa, i em vaig | quedar | sol amb la meva filla. Vaig consagrar-me a ella: el seu amor, la seva | | Potser ens crida quelcom —algun efluvi misteriós— d'allò que de nosaltres | quedà | enterrat amb els nostres avis. Arribem aquí: els pares no existeixen, els | | les flames sense vacil·lació. La figura de l'ancià, darrera el seu gest, | quedava | per a ell envoltada de la mateixa veneració: Tino Costa es sentia envers | | Marta. Era un marrec, i se n'anava ja a la serra amb els caçadors i s'hi | quedava | amb ells mesos i mesos. Diuen que una vegada un cadell de llop va estar a | | I, amb tot, te la voldria dir... Però ell se n'anava ja, i Mila es | quedà | amb la paraula morta als llavis, la paraula que no li pogué dir. Romangué | | dolçament i que li semblava sentir encara, li emplenaren l'ànima i no | quedava | lloc per a res. Mila sabia ja que no estava sola. Allà al seu davant | | les terres que la rodejaven, restes del patrimoni del vell Costa, havien | quedat | de propietat de la mare. La masia continuava regida per un parcer, i | | sostinguts, que arribà a l'extrem d'emmalaltir. Els seus contes d'infant | quedaren | oblidats per sempre, i noves i més transcendentals inquietuds començaren | | inestabilitat i l'ardor del seu temperament, de manera que tots | quedaren | confusos i estupits. En un poble veí —un poblet coster, amb els seus | | li digué sense més ni més: —Oncle, vull tornar amb la meva mare. —Bé: | queda | 't encara uns quants dies, i després hi anirem plegats; deixa'm que acabi | | afinitats espirituals. Ambdós acudien a casa seva, i molts dies s'hi | quedaven | fent música, cantant i bevent, a voltes fins a la matinada. Per aquells | | a la plaça. Tu hi havies anat amb ta mare i amb ton padrí; ton padrí es | quedà | darrera vostre amb el vell Candaina i un altre amic: ho recordo com si ho | | que de tant en tant i com a despit d'ell sorgien a la llum. Molts actes | quedaren | , tanmateix, sepultats per a ella en ombres de misteri. Però Mila ja no | | a voltes no feia sinó elevar-lo més i fortificar-lo. A l'ànima de Mila no | quedava | ja, fora d'això, ni una ombra de recel. La que més perdurà en ella —el |
|
